lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de setembre, 2009

Arenys de Munt avisa que si es prohibeix la consulta hi haurà una "reacció en cadena"

L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha invocat aquest dilluns davant la jutge el seu dret a defensar políticament la "legítima" convocatòria ciutadana d'un referèndum d'autodeterminació i ha advertit que si es prohibeix la consulta, hi haurà una "reacció en cadena" en altres municipis.

L'advocat del consistori, l'exconseller d'ICV Salvador Milà, ha defensat la legalitat de l'acord municipal que donava suport al referèndum, després que el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona el suspengués arran d'un recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Ara, caldrà esperar la resolució de la jutge, que es podria conèixer entre dimarts i dimecres.

En el seu al·legat, el lletrat ha assegurat que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

Milà ha defensat el dret d'autonomia local, d'expressió i de reunió davant la jutge i la llibertat del consistori arenyenc de manifestar expressions reivindicatives, en referència al suport dels grups de CiU, ERC, la CUP i Arenys de Munt 2000 de donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya.

L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange

Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, ha estat l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat l'acord de ple del 4 de juny que dóna el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta sobre l'autodeterminació que es prepara per a aquest diumenge.

Jorge Buxadé va ocupar l'any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.

Durant la vista d'avui, Buxadé s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l'Advocacia de l'Estat ja estan exposats al recurs presentat.

VilaWeb: Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt

ERC impulsarà mocions de suport a la consulta d'Arenys de Munt a més de 585 municipis

Esquerra Republicana de Catalunya ha anunciat que impulsarà la presentació de mocions als ajuntaments on té representació, al voltant de 585, en suport a la 'iniciativa democràtica' impulsada per Arenys de Munt i en contra de la 'reacció furibunda' del govern espanyol. Així ho ha anunciat el seu secretari general, Joan Ridao, justament el dia en què l' Ajuntament d'Arenys ha comparegut davant la justícia per defensar l'acord de suport a la consulta independentista promoguda per una entitat privada. Més enllà de l'impuls de mocions de suport a la consulta, i en defensa de la 'llibertat d'expressió', ERC també se suma a promoure a través de la plataforma Decidim.cat la presentació de mocions 'anàlogues' a la d'Arenys de Munt.

Castells recorda a de la Vega que 'negant els problemes o prohibint-los no deixen d'existir'

Antoni Castells PSC 070909 RAC1

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha criticat la reacció de l'Estat espanyol respecte la consulta independentista d'Arenys de Munt, i més concretament les declaracions de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega que, segons Castells, va cometre l'error de 'donar una resposta administrativa a un problema polític'. Castells ha lamentat que 'massa vegades es tendeix a l'esbravada' i que això 'alimenta la reacció d'algunes autoritats de l'Estat que es pensen que negant el problemes o prohibint-los deixen d'existir', i critica que la reacció de la vicepresidenta 'no és la millor forma de resoldre les coses'. Castells ha afegit que 'no té una oposició de principi que es puguin fer consultes' com la independentista d'Arenys de Munt del pròxim diumenge, tot i això, ha evitat respondre què votaria en el referèndum.

En una entrevista a RAC1, Castells s'ha negat a respondre aquesta pregunta. 'Sóc membre del Govern i el que jo digui no és irrellevant, aquesta és una pregunta que s'ha de contestar en el moment que toqui', ha afirmat.

Bernat Pellisa, nou president del Consell de la Ribera d'Ebre

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa (ERC), és des de dissabte el nou president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, després que dilluns passat hi hagués renunciat el morenc Josep Solé (PSC), i de les votacions en què va sortir elegit, com a únic candidat, amb deu vots a favor i sis en blanc. El nou president va manifestar, en el primer discurs, la seua voluntat d'incloure CiU en l'equip de govern, format per PSC i ERC. Pellisa també té la intenció que l'ens sigui partícip dels desenvolupaments industrials projectats a la comarca.

Les associacions de pares veuen la digitalització de les aules amb bons ulls i amb alguns dubtes

Les famílies ja han opinat sobre la introducció d'ordinadors portàtils a les aules. En concret, les associacions parentals del Principat de Catalunya són favorables a canviar els llibres de text pels ordinadors portàtils, però tenen dubtes sobre com es farà, a la pràctica, el canvi. Per això demanen la formació idònia dels professors i prou continguts digitals, sobretot perquè els sembla difícil de trobar continguts digitals al mercat.

Les famílies hauran de pagar la meitat del preu de l'ordinador, 150 euros, una suma que les associacions parentals s'haurien estimat més d'estalviar-se. De totes maneres, els alumnes amb menys recursos no hauran de pagar res. Sigui com sigui, el pla de digitalitzar les aules es portarà a terme en dues fases.

Aquest curs 33.000 alumnes de primària i secundària del Principat faran servir ordinadors portàtils a l'aula i podran treballar-hi a casa, amb l'aplicació d'un sistema per a vigilar l'ús que en fan. Avui: Gabilondo demana a la Generalitat que garanteixi prou beques perquè cap nen es quedi sense ordinador

Jordi Palmer: I ara 150 euros per l’ordinador (Avui)

La Lanzarote que no veu Zapatero

Les associacions que troben lenta l’aplicació de la llei de la memòria històrica a Catalunya se’n farien creus, si fossin a les Canàries. Almenys a Lanzarote. Una de les normes emblemàtiques de Rodríguez Zapatero ni s’aplica ni preocupa a l’illa on estiueja i que el president espanyol promou en un vídeo. A Teguise, el poble triat pels inquilins de la Moncloa, l’Ajuntament s’alça al costat de la plaça Francisco Franco. Unes cantonades més amunt hi ha el carrer 18 de Julio. N’hi ha més. A Femés, una placa indica un edifici aixecat per l’obra social de la Falange “bajo el signo de Franco”. I la via principal d’Arrecife, capital de l’illa amb alcalde del PSOE, es diu Primo de Rivera. “Amb el terratrèmol polític que tenim, els carrers no ens preocupen gaire”, al·legen a l’alcaldia d’Arrecife.

A Teguise són més clars. Ha estat l’epicentre del terratrèmol, amb una moció de censura de Coalició Canària (CC) i el PSOE –durant l'estada de Zapatero– que ha provocat la ruptura de totes les aliances dels socialistes amb el Partit Independent de les Canàries (PIL). Però un portaveu de la corporació reconeix que “mai hi ha hagut voluntat” de retirar els símbols franquistes. “Amb la llei de memòria se’n va parlar, però cap entitat ni cap partit ha demanat que es tiri endavant el canvi”, admet.