lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de novembre, 2008

El Pinell de Brai accepta la instal·lació d'un abocador de residus metropolitans

El ple de l'Ajuntament del Pinell de Brai va aprovar dijous al vespre un conveni amb una unió temporal d'empreses que projecta rehabilitar una mina d'argila amb el rebuig dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alcalde Pere Martí va confirmar l'interès del govern municipal perquè el projecte puga tirar endavant, però va precisar que l'última paraula serà de la Generalitat. De fet, a canvi d'autoritzar el soterrament de les bales plastificades amb els residus urbans de Barcelona, l'Ajuntament rebrà dos euros per cada tona dipositada a l'argilera. Així, el càlcul és que el Pinell de Brai puga rebre uns 300.000 euros cada any.

A Ascó tenim al Rafel i al Pinell, lo Pere. Molta merda !!! (i no de teatre, precisament).

VilaWeb/ElPunt: El Pinell de Brai s'ofereix per rebre el rebuig dels ecoparcs metropolitans

Oriol Junqueras: Efecte multiplicador

Comentàvem recentment que, sense l'espoli fiscal català i les donacions alemanyes, l'economia espanyola pràcticament no hauria crescut durant el darrer quart de segle. En realitat, bona part d'aquests diners tan sols han servit per sustentar el consum d'algunes regions espanyoles -per exemple, mitjançant la contractació de funcionaris o la concessió de subvencions als grans propietaris de terres improductives-, sense que hagin estimulat un increment de la seva productivitat. En aquestes circumstàncies, en canvi, no és pas estrany que l'economia catalana hagi experimentat tantes dificultats. Amb el greuge afegit que aquesta quantitat ingent de recursos espoliats no ha pogut exercir cap efecte multiplicador sobre el nostre teixit productiu. De tal manera que, per ser precisos, no tan sols hauríem de comptabilitzar allò que ens han espoliat, sinó també allò que hem deixat de créixer, fruit d'aquest espoli. De fet, si l'Estat espanyol considerés que els catalans som espanyols, no hauria estrangulat mai tant la nostra economia. I és que, atès que l'economia catalana era més productiva, hauria d'haver tingut en compte que cada euro invertit en el sector públic hauria estat una mica més productiu. Per tant, en la mesura que hauria generat més creixement, també hauria generat més recaptació fiscal -que, evidentment, hauria permès a l'Estat de portar a terme les polítiques redistributives que hagués considerat més oportunes-. En altres paraules, tot asfixiant Catalunya, l'Estat també limita la seva capacitat d'actuació futura. I suposo que no cal recordar que, si algú està disposat a sacrificar la gallina dels ous d'or és perquè sap que no és seva. Llàstima que la gallina no ho acabi de tenir tan clar...

Salvador Cot: Maragall, l'últim

Pasqual Maragall ha estat l’últim a defensar algunes conviccions, i això li ha conferit una certa aura romàntica que el manté com a personatge interessant per a l’opinió pública i els mitjans de comunicació. De fet, Maragall ha estat el darrer líder polític a anar per lliure respecte al seu partit i això li ha costat els dos càrrecs màxims a què pot aspirar un polític català: va haver de plegar, primer, de l’alcaldia de Barcelona i, després, de la presidència de la Generalitat. I en cap dels dos casos no el va descavalcar l’oposició, com és notori. L’anterior president de la Generalitat també ha estat l’últim polític a creure’s alguns dels mites fundacionals del catalanisme polític. I per això va jugar-se-la, tossudament, per exportar una idea catalana d’Espanya, quan a hores d’ara és evident que és Espanya qui té una idea permanent de Catalunya i que l’aplica, amb intensitats diverses però amb determinació, des de fa tres segles. Pasqual Maragall, en definitiva, ha estat un polític d’idees. Equivocades? Potser sí, però convincents.

La Generalitat Valenciana ha tancat aquest divendres els repetidors de la Llosa de Ranes i l'Alginet

La Generalitat Valenciana ha tancat aquest divendres els repetidors de TV3 de Llosa de Ranes i Alginet, una clausura que repercuteix en les comarques de la Ribera i la Costera, segons informa Acció Cultural del País Valencià (ACPV). La Generalitat de Catalunya ha reaccionat al tancament tot titllant "d'inacceptable" l'actitud 'dilatòria' del Govern espanyol en aprovar un reial decret, que obstaculitza la reciprocitat entre ambdós territoris.

En un comunicat, la Generalitat de Catalunya lamenta i rebutja la nova acció de tancament de repetidors del senyal de TVC per part del Govern valencià. Malgrat l'empara judicial esgrimida per la Generalitat Valenciana, l'executiu creu que la mesura "ignora i perjudica" el procés d'acord establert entre ambdós governs per assolir la reciprocitat televisiva dels respectius canals públics.

Si fa un any es van tancar els repetidors de les comarques del sud del País Valencià, ara el tancament afecta les comarques centrals, i les converses polítiques que havien de garantir la reciprocitat de les emissions televisives dels territoris que comparteixen la llengua catalana, encara no han donat resultat. Mentre Canal 9 es pot veure a Catalunya, TV3 va perdent presència al País Valencià.

VilaWeb/ElPunt: El govern català reclama l'aprovació immediata del decret de reciprocitat

ICV vol un procés de participació ciutadana sobre el monument franquista però l'alcalde creu que és una falsa polèmica

El monument franquista que es va erigir amb motiu de la Batalla de l'Ebre l'any 1966 torna a ser motiu de debat arran de dues mocions que ERC i ICV han presentat al pròxim plenari de l'Ajuntament de Tortosa. El portaveu d'ICV a l'Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell ha presentat la proposta d'ICV aquest divendres on es reclama l'obertura d'un procés de participació ciutadana per decidir què fer amb el monument, tenint en compte que la llei de la Memòria Històrica preveu la retirada de la simbologia franquista.

Amb tot, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja ha anunciat que CiU votarà en contra de les mocions, tant d'ERC com d'ICV, i ha assegurat que el debat sobre el monument és una 'falsa polèmica' i una 'maniobra de distracció'. VilaWeb/ElPunt: Bel diu que «no té sentit» enderrocar el monument franquista de Tortosa

Interior invertirà més de 465.000 euros a les Terres de l'Ebre en projectes de recuperació de la memòria històrica

La directora dels serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a les Terres de l'Ebre, Pilar Andreu, ha presentat les principals inversions del Departament per l'any vinent. Andreu ha destacat la construcció de la comissaria de Mossos de Tortosa, l'ampliació del parc de bombers de Tortosa, i la construcció de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre; així com els més de 465.000 euros que es destinaran a projectes de recuperació de la memòria democràtica. D'aquests, 350.000 euros seran pels espais de la batalla de l'Ebre integrats al Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE).

Barcelona treballarà per reconèixer el dret a decidir com a poble

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional en la que es compromet a desenvolupar polítiques per tal que "es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble". La declaració proposada per ERC ha estat aprovada amb el suport de tots els grups polítics.

El president del grup d'Esquerra al consistori barceloní, Jordi Portabella ha ressaltat el "fet històric" que suposa que la capital catalana hagi fet "un pas endavant en el reconeixement del dret a decidir de la ciutadanis sobre el seu futur" i no ha dubtat a titllar que aquesta és "la proposta política més important que s'ha aprovat a la ciutat en els últims anys".

El text aprovat renova el compromís de l'Ajuntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans i acorda cinc punts, entre els quals "treballar en suport de les víctimes i dels defensors i defensores dels drets humans", "realitzar accions de prevenció a les agressions al medi ambient" i "desenvolupar polítiques efectives per tal que es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble"

El Tribunal Suprem obliga el Parlament basc a atorgar un lloc preferent a la bandera d'Espanya i que onegi cada dia

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna dictada el 12 de març del 2004 per la sala del contenciós administratiu del tribunal superior de justícia del País Basc per la qual obliga la cambra de Vitòria a atorgar un lloc preferent al seu edifici per col·locar la bandera espanyola i que onegi cada dia a la seva façana.

D'aquesta manera, l'alt tribunal ha desestimat el recurs presentat el 8 de juny del 2004 pel Parlament basc que sol·licitava que es determinés si "l'obligació que onegi la bandera espanyola té caràcter permanent".

L'alt tribunal explica "per entendre i expressar el contingut, abast i significat que el símbol té", que "la bandera d'Espanya simbolitza la nació, és signe de sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria i representa els valors superiors expressats en la Constitució". En aquest sentit, especifica que la bandera espanyola "haurà d'onejar a l'exterior i ocupar el lloc preferent en l'interior de tots els edificis i establiments de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat".