lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de juliol, 2008

Oriol Junqueras: 'No crideu més'

Avui fa 70 anys que es va iniciar la Batalla de l'Ebre. I, en la mesura que la memòria és la trajectòria que ens porta fins a la concreció de la nostra identitat present i a la intuïció del nostre futur, potser és un bon dia per recordar que la memòria històrica és la història de la nostra identitat. Tant és així que, malgrat que convergeixin en un mateix punt, les diverses identitats no seran mai iguals si hi han arribat per camins diferents. I, inevitablement, aquesta diferència condicionarà la intuïció dels seus respectius futurs. En el seu excepcional poema Dei sepolcri, Ugo Foscolo evoca el lligams sagrats de la memòria en els termes següents:

"Però és que potser, un cop apagat,
el mortal soterrat deixa de viure,
encara que muda li sigui l'harmonia dels dies,
si encara pot gaudir-la en els suaus records
de les ments dels seus? Excels és
aquest lligam d'amorosos sentits;
pels humans és un regal celestial;
i, sovint, en aquest vincle, vivim
amb l'amic absent; i ell en nosaltres".

Una continuïtat que Salvador Espriu expressa en els seus coneguts versos:

"Hem viscut per salvar-vos els mots
per retornar-vos el nom de cada cosa
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra".

En definitiva, tots plegats hauríem de fer un esforç per honorar la memòria dels nostres morts, per respectar el dolor dels vius i per formar l'esperit dels nostres joves. I, en aquest sentit, potser és convenient recordar el poema No crideu més, de Giuseppe Ungaretti:

"Deixeu de cridar els morts,
no crideu més, no crideu,
si encara els voleu sentir,
si espereu no morir.
En un xiuxiueig imperceptible,
no fan pas més rumor
que el créixer de l'herba,
alegre on no passa cap home".

Barcelona defensa la immersió lingüística i nega que el castellà estigui "en perill"

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració de grup d'ERC, amb el vot contrari del PP, en la qual defensa la immersió lingüística del sistema escolar de Catalunya, i en la que es rebutja la idea de que el castellà estigui "en perill".

El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, en referència implícita al manifest en defensa del castellà, ha negat que a Barcelona o a Catalunya existeixi una "confrontació social" a causa del model d'immersió lingüística que, ha remarcat, està dirigit a garantir l'aprenentatge de les llengües oficials.

El consistori reitera el seu compromís de promoció del català com a patrimoni cultural de la ciutat, i subratlla que el grau de coneixement del castellà, oral i escrit, és encara superior al català, fet que atribueix a "la marginació històrica de la llengua catalana".

A més, l'Ajuntament ha mostrat el seu "suport, ànim i respecte" a totes aquelles persones que "s'inicien i s'esforcen" a millorar el seu coneixement del català, tant oral com escrit, en referència al president de la Generalitat, José Montilla, per les crítiques que va rebre pel seu nivell de català del convergent Felip Puig.

Per la seva part, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat el model lingüístic del "quatripartit municipal", al que considera excloent perquè "condemna el castellà" en promoure el català com a "única llengua" als organismes públics, "sense donar opció al ciutadà per a que sigui ell qui esculli".

Els experts destaquen la tendència política de la batalla de l'Ebre

Batalla de l'Ebre 250708 CATr La batalla de l'Ebre va ser essencialment una batalla política per als dos bàndols en conflicte. Per als republicans, perquè l'acció militar de creuar l'Ebre i fer retrocedir les tropes franquistes va servir per insuflar moral als seus combatents, i per als franquistes, especialment per al general Franco, perquè en el cas de l'Ebre va actuar més per ambició política que militar. Aquesta és una de les conclusions principals de la primera jornada del congrés sobre la batalla de l'Ebre que el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va inaugurar ahir a Móra d'Ebre. L'objectiu del congrés, organitzat per la URV i l'associació Terra de Germanor, és recuperar la memòria històrica d'un conflicte que encara batega en els escenaris en què es va desenvolupar. VilaWeb/ElPunt: La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts

Saura reclama les competències en seguretat nuclear

Després dels incidicents a les centrals d'Ascò i Vandellòs El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha explicat a Móra d’Ebre (la Ribera d’Ebre) que la Generalitat de Catalunya proposarà a l’Estat que es desenvolupin els mecanismes que li han de garantir la seva participació en l’execució de la seguretat nuclear, tal com preveu l’Estatut. Saura ho ha anunciat en el transcurs de la reunió que ha mantingut amb alcaldes de les Terres de l’Ebre per explicar-los l’estat en què es troba el Pla d’emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix.

"El que la Generalitat vol és millorar la manca de comunicació dels incidents com els d’Ascó", ha indicat el conseller. D’aquesta manera, ha afegit, el protocol que s’ha de signar properament amb el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) "estableix 3 punts importants: que es comuniquin totes les incidències, que es comuniquin directament a la Generalitat i, molt important, que es comuniquin de manera ràpida". Saura ha recordat que "l’Estatut preveu que tots els plans de protecció civil siguin competència de la Generalitat i fins ara s’ha produït una disfunció, ja que encara no la tenim en matèria de seguretat nuclear”. Des d’aquest punt de vista, actualment hi ha una “disfunció, ja que la direcció del pla es fa des de Madrid i els operatius que treballarien amb una activació del Pla PENTA depenen del Govern català sense que aquest participi directament en la direcció del pla".

Per això, "de cara a la reunió del proper dimarts de la comissió bilateral Estat-Generalitat, està previst demanar la creació d’un grup de treball bilateral que garanteixi el desenvolupament de l’article 132.4 de l’Estatut". Aquest article estableix que "la Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat, en els termes que siguin acordats, en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis".

El senador d'ERC Pere Muñoz demana a Adif una reunió d'urgència per defensar els trens de la Ribera d'Ebre

El senador d'ERC per la demarcació de Tarragona, Pere Muñoz, ha demanat als responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) una reunió 'urgent' per defensar els trens que circulen per la Ribera d'Ebre i els treballadors que podrien perdre la feina per les mesures d'automatització de serveis de Renfe. Muñoz ha afirmat a través d'un comunicat que 'és inconcebible' que Adif prengui decisions 'sense comunicar absolutament res als ajuntaments i als pobles afectats' i ha assenyalat aquest fet com a motiu pel qual ha sol·licitat la reunió, que té per objectiu 'exigir-los explicacions tant per les decisions com per l'ocultació d'informació als municipis'.

El Partit Nacionalista Escocès arrabassa l'escó de Glasgow Est als laboristes

El primer ministre britànic, Gordon Brown, ha patit una humiliant derrota electoral a la seva terra natal, Escòcia, on ha perdut a favor del Partit Nacionalista Escocès (SNP) l'escó del la circumscripció al Parlament de Westminster, que reuneix representants de tot el Regne Unit.

En les eleccions parcials a Glasgow Est, la formació del primer ministre escocès, Alex Salmond, ha aconseguit donar la volta a l'avantatge de 13.507 vots amb què havien comptat els laboristes en les últimes eleccions. Per 365 vots, l'SNP ha arrabassat l'escó als laboristes.

El resultat advers per al partit del primer ministre suposa, segons els comentaristes polítics, no només un "terratrèmol polític" en el Regne Unit, sinó un vot de càstig per a Brown i el seu govern. De fet, el resultat pot ser decisiu de cara al futur polític del líder laborista, ja que l'escó perdut havia estat en mans del seu partit durant prop de 60 anys.

Amb una participació del 42,25 per cent, inferior al 48% de les eleccions passades, els nacionalistes escocesos han aconseguit 11.277 vots davant els 10.912 dels laboristes.

Els conservadors han sigut la tercera força més votada, amb 1.639 vots, mentre que els liberals demòcrates han quedat en quart lloc amb 915 vots.

Un cop confirmats els resultats, la quarta derrota laborista en eleccions parcials des que Gordon Brown és primer ministre del Regne Unit, el líder conservador britànic, David Cameron, ha demanat que es convoquin eleccions generals.