lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de desembre, 2009

La Llei de vegueries, un niu de conflictes territorials

El Consell de Govern treballa per aprovar aquest mes de gener l'Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya. Un projecte que genera forts conflictes territorials en diversos punts del país. Alguns territoris, com el Penedès, reclamen una vegueria pròpia, mentre altres no volen ser a la vegueria que estableix la futura llei, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions són per la capitalitat, mentre que hi ha veus, sobretot del PSC, que reclamen al Govern que aturin aquesta llei, que dins de l'executiu impulsa ERC. Aquest escenari no fa preveure que el consens, ni dins del Govern ni amb el territori, sigui fàcil per una nova ordenació territorial.

CiU i ERC frenen la proposta de la CUP perquè l'Ajuntament de Capellades organitzi la consulta sobiranista

Capellades no farà el salt. La CUP s'havia proposat marcar un punt d'inflexió des de l'Anoia: que els ajuntaments passin de donar suport moral a les consultes sobre la independència a organitzar-les directament. Per als assemblearis era una qüestió de "valentia". Per CiU i ERC era ficar-se on no els demanen i "trepitjar la iniciativa popular". Així que no van votar-hi a favor en el ple d'aquesta setmana, que es va celebrar dimecres a la nit.

Els sis regidors de CiU –al govern municipal amb l'alcaldessa Anna Maria Sánchez al capdavant– van votar contra la moció de la CUP, els tres d'ERC es van abstenir i el PSC s'ho va repartir: el regidor portaveu, Josep Valls va abstenir-se i la regidora Cristina Martínez va votar-hi en contra. Només els dos regidors de la CUP, Ivan Olvera i Núria Idánez, per tant, van votar que sí a la proposta.

"Per nosaltres era el moment de mostrar valentia, aquesta era la voluntat de la moció, i hi han passat per sobre amb excuses. Es tractava de donar la cara i portar el debat al carrer i ajudar la iniciativa popular", argumenta Aleix Ausbert, membre de la CUP. "És molta casualitat que la plataforma popular, que fins ara no existia, ràpidament s'hagi organitzat i ja hagin fet una reunió arran de la presentació de la nostra moció", afegeix.

Benach recorda que Catalunya encara no és "políticament lliure"

Catalunya encara no és "políticament lliure", com volia Francesc Macià. Ho ha assegurat el president del Parlament, el republicà Ernest Benach, en fer l'ofrena floral de la institució que encapçala a la tomba del primer president de la Generalitat restaurada, mort fa 76 anys, el dia de Nadal de 1933.

Polítics catalans de diferents partits polítics participen avui en el tradicional homenatge al president a Macià, que es fa a la tomba del polític al cementiri de Montjuïc.

Els primers d'acudir-hi han estat els representants de la mesa del Parlament, amb Benach al capdavant. El republicà ha reivindicat la "plena vigència" del pensament de Macià, que va morir durant la II República i va ser substituït per Lluís Companys.

Benach ha resumit l'ideari polític de Macià en la necessitat d'aconseguir una Catalunya "políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa", cosa que contínua d'actualitat perquè no s'ha aconseguit, segons el president de la cambra catalana.

Montilla torna a reivindicar Macià

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat aquest divendres la figura de Francesc Macià, mort el dia de Nadal de fa 76 anys, i ha reiterat el compromís de "consolidar" l'autogovern català com a "deure moral i cívic" de tots aquells que són receptors del seu llegat.

Amb paraules molt semblants i repetint les idees que ja va exposar aquest dijous –en la cloenda de l'any Macià a Vilanova i la Geltrú– i l'any passat –en l'arrencada de la commemoració del 150è aniversari del naixament de l'Avi–, Montilla ha recordat que Macià va ser el primer president de la Generalitat que va exercir el càrrec de manera democràtica, i que també va ser el primer a morir en el càrrec. Alhora, ha assenyalat que va ser estimat per tot el poble de Catalunya perquè encapçalava un projecte ple d'il·lusió i, encara avui, "representa la consciència" de Catalunya.

"Per tot allò que va ser i per tot allò que va fer, s'ha convertit en un símbol de la Catalunya democràtica", ha indicat Montilla, que ha participat en l'homenatge al costat del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. "Ens toca garantir la continuïtat institucional i assegurar el progrés del nostre país", ha afegit Montilla.

VilaWeb: Homenatge polític al president Francesc Macià

La crisi no frena les compres de regals però les redueix i les retarda a última hora

Molt de moviment i fins i tot algunes aglomeracions per accedir als grans centres comercials. Aquest és el panorama que es va viure ahir fins ben entrada la tarda als principals nuclis i complexos comercials, fet que corrobora la impressió que en general ha quedat entre els botiguers: les compres nadalenques s'han retardat enguany fins a última hora. I és que la crisi econòmica en què seguim immersos no ha frenat la tradició de fer regals el dia de Nadal, tot i que sí que ha rebaixat, i força, la quantitat que hi solien gastar els compradors. El mal temps de les últimes setmanes tampoc havia ajudat gaire el sector.

Globalització antitaurina

El moviment antitaurí, molt actiu a internet i realment heterogeni, ja és imparable. Cada vegada més vegetarians, vegans, plataformes contra caçadors, protectores, associacions de veterinaris o animalistes s'uneixen contra el maltractament públic dels animals com a espectacle perquè ho consideren indigne per a una societat evolucionada. I no només a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat i arreu del món, inclosos alguns països on mai hi ha hagut una corrida de toros i no han viscut aquesta tradició, com ara Holanda, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa.

Així, més que un moviment, es tracta d'una "postura intel·lectual, empàtica, compassiva i fins i tot social", tal com defensa l'associació animalista Libera, que treballa a nivell Europeu generant campanyes. Aquestes iniciatives internacionals intenten, sobretot, conscienciar el ciutadà mitjançant la butxaca: incideixen en els diners que en forma de subvencions acaben arribant a la indústria taurina. D'aquesta manera, el nombre de gent en contra de les corrides creix encara més arreu i les plataformes veuen en el fet de tancar l'aixeta de les arques públiques una via per aconseguir que la tauromàquia mori de manera natural, sense arribar a prohibir-la. Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc. Avui: La indústria taurina, en decadència

El magatzem de residus tempta els municipis amb centrals nuclears

Cap alcalde s’atreveix a confessar-ho en públic a causa del possible cost polític i social, però la majoria dels ajuntaments espanyols en zones nuclears veuen en el cementiri de residus la solució econòmica per al futur. Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb tres centrals nuclears en el seu territori, són dos dels que tenen més possibilitats de rebre la pluja de milions que significarà acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), al qual el Govern de Rodríguez Zapatero ha donat llum verda amb tres anys de retard.

«Estem contentíssims. Nosaltres sempre hem sigut partidaris de l’MTC», va declarar ahir un portaveu de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (Amac). No obstant, aquesta entitat, que agrupa 70 poblacions espanyoles –17 de Tarragona–, es manté ferma en la decisió que va acordar al juliol per no presentar cap candidat a optar a l’MTC. La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ja ha avançat alguns dels beneficis econòmics que suposarà convertir-se en seu dels residus nuclears. El cost de construcció de l’MTC serà d’uns 700 milions d’euros. Però el principal atractiu per als ajuntaments és que l’equipament porta incorporada la posada en funcionament d’un centre tecnològic d’investigació i, sobretot, el desenvolupament d’un parc empresarial al territori.

Els municipis amb centrals nuclears no solen tenir problemes econòmics a causa, sobretot, dels ingressos que obtenen amb els impostos que paguen les centrals i les aportacions de l’Estat. En el cas de Vandellòs, l’activitat turística del municipi ha diversificat l’economia. A Ascó, no obstant, existeix un monocultiu nuclear. Aquesta població de la Ribera d’Ebre a penes té 2.000 habitants, però el pressupost de l’ajuntament supera els 11 milions d’euros. El 70% d’aquest pressupost (gairebé 8 milions) es cobreix amb les aportacions que generen les dues centrals. L’impost d’activitats econòmiques (IAE) i, especialment, el de béns immobles (IBI), a més dels ingressos que arriben directament per ordre ministerial, suposen una abundant font d’ingressos que s’acabarà amb el tancament de les nuclears. També els municipis veïns obtenen alguns beneficis econòmics. El de Flix, per exemple, ingressa un 600.000 euros anuals.

la via augusta: EL MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS: UN CARAMEL ENVERINAT