Cap alcalde s’atreveix a confessar-ho en públic a causa del possible cost polític i social, però la majoria dels ajuntaments espanyols en zones nuclears veuen en el cementiri de residus la solució econòmica per al futur. Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb tres centrals nuclears en el seu territori, són dos dels que tenen més possibilitats de rebre la pluja de milions que significarà acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), al qual el Govern de Rodríguez Zapatero ha donat llum verda amb tres anys de retard.
«Estem contentíssims. Nosaltres sempre hem sigut partidaris de l’MTC», va declarar ahir un portaveu de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (Amac). No obstant, aquesta entitat, que agrupa 70 poblacions espanyoles –17 de Tarragona–, es manté ferma en la decisió que va acordar al juliol per no presentar cap candidat a optar a l’MTC.
La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ja ha avançat alguns dels beneficis econòmics que suposarà convertir-se en seu dels residus nuclears. El cost de construcció de l’MTC serà d’uns 700 milions d’euros. Però el principal atractiu per als ajuntaments és que l’equipament porta incorporada la posada en funcionament d’un centre tecnològic d’investigació i, sobretot, el desenvolupament d’un parc empresarial al territori.
Els municipis amb centrals nuclears no solen tenir problemes econòmics a causa, sobretot, dels ingressos que obtenen amb els impostos que paguen les centrals i les aportacions de l’Estat. En el cas de Vandellòs, l’activitat turística del municipi ha diversificat l’economia. A Ascó, no obstant, existeix un monocultiu nuclear. Aquesta població de la Ribera d’Ebre a penes té 2.000 habitants, però el pressupost de l’ajuntament supera els 11 milions d’euros. El 70% d’aquest pressupost (gairebé 8 milions) es cobreix amb les aportacions que generen les dues centrals. L’impost d’activitats econòmiques (IAE) i, especialment, el de béns immobles (IBI), a més dels ingressos que arriben directament per ordre ministerial, suposen una abundant font d’ingressos que s’acabarà amb el tancament de les nuclears. També els municipis veïns obtenen alguns beneficis econòmics. El de Flix, per exemple, ingressa un 600.000 euros anuals.
la via augusta: EL MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS: UN CARAMEL ENVERINAT
El Consell de Govern treballa per aprovar aquest mes de gener l'Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya. Un projecte que genera forts conflictes territorials en diversos punts del país. Alguns territoris, com el Penedès, reclamen una vegueria pròpia, mentre altres no volen ser a la vegueria que estableix la futura llei, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions són per la capitalitat, mentre que hi ha veus, sobretot del PSC, que reclamen al Govern que aturin aquesta llei, que dins de l'executiu impulsa ERC. Aquest escenari no fa preveure que el consens, ni dins del Govern ni amb el territori, sigui fàcil per una nova ordenació territorial.
