lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de febrer, 2009

Saura, encantat de la vida!!!

Joan Saura 250209 CATr "Acord sense precedents" entre l'Estat i la Generalitat pel que fa a les inversions de l'Estat a Catalunya. Així ha qualificat el conseller Joan Saura l'entesa a què han arribat les dues administracions després de la reunió que hi ha hagut aquest dimarts a la tarda de la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat. Segons aquest pacte, als 4.006 milions d'euros pressupostats per a Catalunya en inversions previstes als pressupostos generals de l'Estat, se n'hi han afegit 800 milions més. Per tant, la inversió pressupostada a Catalunya per aquest any serà de 4.806 milions d'euros.

Joan Saura diu que aquest acord dóna compliment total a la disposició addicional tercera de l'Estatut, que reclama que l'Estat inverteixi a Catalunya en proporció a la contribució que fa al PIB de l'Estat. Saura ha afirmat que no creu que exageri si diu que és un acord sense precedents, que ha estat fruit d'una negociació "relativament fàcil" i que porta a "la satisfacció del govern català".

Avui: Castells rebutja la xifra de Solbes i vol el model el 2009

eldebat.cat: CiU denuncia que falten 2.700 milions i acusa Saura de fer de “triler”

Els eurodiputats de CiU, PP i PSC diuen no a la manifestació dels 10Mil a Brussel·les

Els eurodiputats de CiU, el PSC i el PP i la delegada del govern davant la Unió Europea no donen suport a la manifestació 10Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació del 7 de març. Raül Romeva, d'ICV, és l'únic eurodiputat català que defensa la protesta, tot i que no hi participarà. El convergent Ignasi Guardans aposta per 'seduir en comptes d'exigir' a Europa, el socialista Raïmon Obiols critica que Catalunya es presenti 'com un poble oprimit a la recerca de la seva independència contra un jou colonial' i el popular Alejo Vidal-Quadras opina que 'si la gent es vol manifestar per una cosa absurda té tot el dret de fer-ho' i que 'proposar disbarats forma part de la llibertat'.

Només l'ecosocialista Romeva troba 'molt interessant' proclamar a Brussel·les 'que la UE és molt més que una suma d'estats'. 'Europa es construeix amb els seus pobles i ciutadans, la idea de l'estat-nació és completament arcaica i condemna la UE a fracassar', defensa l'eurodiputat d'Iniciativa, en declaracions a l'ACN. Romeva, però, no assistirà a la manifestació del 7 de març.

També la delegada del govern de la Generalitat davant la UE, Anna Terrón, ha carregat contra la protesta 10Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació i l'ha menyspreat avisant els organitzadors que 'a Brussel·les les manifestacions són diàries i estan perfectament integrades en el paisatge'. 'No sé què venen a reivindicar, si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu', els ha retret Terrón, advertint que 'seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel·les'.

VilaWeb: El menyspreu de la delegada del govern a Brussel·les no sobta els organitzadors de Deu Mil a Brussel·les

L'Ajuntament de Figueres retira les distincions a Franco i a Primo de Rivera

L'Ajuntament de Figueres retira les distincions d'alcalde honorari i de fill adoptiu que va atorgar al dictador Francisco Franco i a Miguel Primo de Rivera. La comissió del nomenclàtor ha decidit retirar aquestes distincions, que es van concedir, respectivament, els anys 1964 i 1926. Amb aquesta decisió, l'Ajuntament de Figueres se suma als altres consistoris gironins que també han retirat les distincions. A més, amb aquesta decisió, Figueres compleix un dels articles de la llei de la memòria històrica, en què s'insta les administracions públiques a emprendre les mesures oportunes per retirar els símbols relacionats amb el franquisme i la seva repressió.

El 33 estrena aquesta nit un documental que dóna la veu als testimonis de la batalla de l'Ebre

«La batalla de la memòria» reflexiona sobre la universalitat de la violència El programa "El documental" estrena aquesta nit La batalla de la memòria, un treball que pretén explicar què ha quedat en la consciència de la gent de les Terres de l'Ebre d'una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. El documental, que signa el productor Mario Pons i ja s'ha projectat a Flix, Gandesa i Tortosa, dóna veu als testimonis d'aquest episodi bèl·lic, tant dels «vencedors» com dels «perdedors» però també fa una reflexió sobre la universalitat de la violència. El director i productor de La batalla de la memòria, Mario Pons (l'Ampolla, Baix Ebre, 1977), va explicar que ha realitzat el documental amb l'objectiu d'«omplir el silenci» que hi ha hagut sobre la batalla i sobre les persones que vivien o viuen a la zona que van voler «girar full». Nét d'un combatent de la batalla de Terol i també de l'Ebre, Pons va recordar durant la presentació del documental a Barcelona que el seu avi mai li va parlar de la Guerra Civil ni de la batalla de l'Ebre. Quan li preguntava alguna cosa «l'avi tremolava i obviava el tema». Omplir el silenci de l'avi ha estat, doncs, un dels motius que han empès Pons a fer aquest documental. Vídeo sencer La batalla de la memòria