23 de març, 2008
Barça 4 - Valladolid 1
El Parc Natural del Delta de l'Ebre acull un programa de voluntariat ambiental
Urkullu ofereix al PSOE un acord d'autogovern i Ibarretxe insisteix en el dret a decidir
El PNB ha celebrat aquest diumenge a Bilbao, l'Aberri Eguna amb un acte polític on hi ha intervingut Urkullu i Ibarretxe i posteriorment hi ha hagut un esmorzar popular.
El president de l'Euzkadi Buru Batzar (EBB), l'executiva del PNB, ha centrat el seu discurs en la crítica a ETA i, especialment, en la defensa de la consecució amb el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, d'un acord que millori l'autogovern basc. "Si hi ha una oportunitat d'acord, si el PSOE i Zapatero entenen que aquest poble té dret a un acord singular i a donar un pas de gegant en l'autogovern, allà estarem. Si proposa un pacte de rebaixes o un acord "raspallat" (en referència a l'Estatut de Catalunya), no hi serem", ha assegurat.
Urkullu ha recordat que des dels temps de Juan Ajuriaguerra i Adolfo Suárez el PNB sempre ha buscat la construcció de la nació basca des del pacte i acord amb els presidents espanyols i que els seguirà fent encara que des de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i ELA els acusin de "vendre Euskadi".
Fracassa l'hissada d'una megabandera a Cadis
La bandera, que és la meitat de gran que la bandera emplaçada a la plaça madrilenya de Colón i porta el lema Cádiz ciudad constitucional, havia de lluir des del 19 de març, dia que es compleix el 196è aniversari de la proclamació de la norma, a 22 metres d'altura en un dels illots reguladors del trànsit de la cèntrica plaça de Sevilla, a poca distància d'edificis oficials com la Diputació o el mateix consistori. No obstant, la pluja va fer que la tela quedés xopa i dupliqués el seu pes de 17 quilos, i va acabar esquinçant-se a l'hissar-la massa ràpidament. Ara, els gaditans hauran d'esperar 10 dies per veure- la onejar.
La iniciativa ha sorgit de l'equip de govern que lidera des de fa 13 anys la popular Teófila Martínez, l'alcaldessa més votada en les convocatòries municipals dels anys 2003 i 2007. Es tracta d'un dels actes previstos en la denominada Setmana Constitucional.
Carretero: ERC ha de sortir del govern si no hi ha concert econòmic
En una entrevista d'Europa Press, el líder de RCat, que presentarà candidatura a la direcció d'ERC al Congrés Nacional avançat a juny després del descens electoral, ha dit que "a Esquerra no li convé estar en aquest tripartit".
Malgrat això, ha reconegut que "una altra cosa és que el govern ultrapassi els interessos concrets dels partits", i ha afegit que a Catalunya potser no li convingui que ERC "provoqui" que el president de la Generalitat, José Montilla, hagi de convocar eleccions anticipades.
De totes maneres, tot i que ha apuntat que als països "normals" les legislatures s'esgoten, ha alertat que, en funció de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, del nou model de finançament i de les actuacions "contra els interessos de Catalunya" que es produeixin, ERC "no podrà estar ni un minut més al govern, hagi o no eleccions després".
Al preguntar-se-li si un sistema de finançament no equivalent al concert econòmic hauria de significar la sortida d'ERC del govern, ha respost: "Evidentment. L'espoliació fiscal és un escàndol que dura massa anys, i s'ha d'acabar".
Ha reclamat a l'executiu català que "exigeixi bilateralitat" al negociar el model de finançament, que hauria de ser "propi per a Catalunya". De no ser així, ha indicat que ERC "no podrà fingir que no passa res i hauria de sortir del govern".
Per a Carretero, el resultat electoral del 9 de març, que va fer perdre als republicans cinc dels seus vuit diputats al Congrés, "no és un tema menor", i demostra que "aquí passen coses que donen la raó" a RCat.
"El que no es pot fer és dir 'Això no ha funcionat, però és igual, anem tirant'. Fins quan?", ha preguntat. Per a l'actual direcció del partit -a criteri de Carretero-, "tot es redueix a estar al govern a qualsevol preu, i aquesta no és la solució" a la crisi, ha postil·lat.
L’apostasia guanya adeptes
La Júlia Antón va passar l’espessa nit del franquisme amb l’infaust record de dos batejos a les seves espatlles: el primer, al cap de poques setmanes de néixer, i el segon, a 11 anys vestida de falangista i apadrinada, com els seus companys de classe, per la dona del general Franco, Carmen Polo. Un malson que aquesta veïna del municipi madrileny de Rivas, de 77 anys, vol esmenar per fer justícia a les seves creences. Tot i la poca fe que prosperi la sol·licitud, ella confia a ser exclosa del registre de batejos de l’Església catòlica per sempre més.
La Júlia Antón és la primera persona a Espanya que tramita la sol·licitud d’apostasia –o «desafiliació» de l’Església– a través de l’Oficina de Defensa dels Drets i de les Llibertats Públiques, que el seu ajuntament ha creat seguint els preceptes que estableix la Constitució. En cas que la parròquia denegui la petició, Antón optarà per reclamar que ho faci l’Agència de Protecció de Dades (APD) o, arribat el cas, que la justícia ordinària dirimeixi el contenciós.
Fins a l’any passat, l’Església feia l’orni o es negava directament a acceptar les declaracions d’apostasia; però, des d’una resolució de l’APD del juny passat, els bisbats s’han vist instats a assumir la voluntat de milers de persones a renunciar a la fe catòlica per voluntat pròpia. El nombre de sol·licituds per deixar de pertànyer a l’Església s’ha disparat el darrer any per raons diverses, si bé una majoria es referma amb el desig d’apartar-se d’una organització reaccionària que «beatifica falangistes» i que «es declara obertament contrària al dret a l’avortament mentre pretén intervenir en les decisions polítiques i judicials en no pair els costums d’una societat moderna». En aquests termes s’expressaven les 200 persones que van presentar davant l’arquebisbat de Cartagena-Múrcia el seu desig d’apostatar, en un acte celebrat el 23 de febrer a la capital murciana durant el qual els sol·licitants van mostrar la seva disconformitat amb els sectors retrògrads de l’Església que professen doctrina a través de la COPE o des de la gran plaça del Vaticà. A aquests actes d’apostasia, cal afegir-hi d’altres que han tingut lloc els darrers 18 mesos i que certifiquen la «desafecció» progressiva sobre la jerarquia eclesiàstica: 1.500 cristians van fer-ho al País Valencià el 2007, 200 persones van dirigir-se a l’arquebisbat de Madrid amb la mateixa intenció al novembre de 2006, i 400 dones van presentar les respectives sol·licituds en el marc d’una concentració davant la seu de l’arquebisbat de Bilbao el proppassat dia 12. Aquesta convocatòria, promoguda per l’Assemblea de Dones de Biscaia, va servir perquè les congregades deixessin constància de «no continuar formant part d’una Església masclista, homòfoba, classista, antidemocràtica i profundament reaccionària».
Els demandants confien que les sol·licituds siguin tramitades pels respectius bisbats i que, abans d’un any, les seves dades desapareguin dels arxius eclesiàstics. En cas contrari, pensen optar per fer la gestió directament a través de l’Agència de Protecció de Dades, un organisme representat per l’advocacia de l’Estat que pot instar l’Església perquè a tramitar les sol·licituds sota l’amenaça de trobar-se davant els tribunals si incompleix algun dels articles de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Tot plegat ha conduït a un repunt d’apostasies, tant de persones desafectes amb l’Església per raons estrictament biològiques com per aquells als quals el caràcter conservador de l’autoritat eclesiàstica els ha provocat un absolut «estupor» o «desacord espiritual».
A Catalunya, el degoteig ha anat, a més, amb una pluja incessant de persones homosexuals i de dones que han apostatat de forma individual, i el mateix al País Valencià i a les Illes Balears, on la xifra de sol·licituds per esborrar-se de la fe catòlica se situa en una per mes. A Galícia, el nombre de casos s’ha elevat fins al centenar el 2007 i en comunitats on l’esquerra és hegemònica, com ara Andalusia, la tendència també apunta a l’alça. Una deserció equivalent a la que viu la jerarquia catòlica respecte als nous valors socials.
La pèrdua imparable de creients a l’Estat espanyol ha esquitxat de ple la classe política, que ha rebut amb una certa perplexitat la ingerència dels bisbes en la recent campanya electoral. Així com la dreta ho ha utilitzat per demonitzar la moral del Govern, l’esquerra ha promogut un registre d'apòstates per garantir que els autoexpulsats de la religió catòlica desapareguin de les seves llistes. Una crida a treure els privilegis a la institució eclesiàstica acompanyada per l’anunci d’alguns representants polítics d’excloure’s de la família catòlica, com ara el senador d’ICV- EUiA Joan Josep Nuet, que a les portes dels comicis del 9-M va presentar una instància a l’arquebisbat de Tarragona en què sol·licitava l’apostasia. També durant aquests primers mesos de 2008 han estat exclosos de l’Església, per decisió pròpia, el dirigent socialista gallec Eladio Osorio i l’alcalde d’IU del municipi malagueny d’El Borge José Antonio Ponce.
Comença la campanya de navegació a l'Ebre, tot i el baix cabal del riu
ERC: Carod-Puigcercós. Ni contigo ni sin ti.
Més enllà de la voluntat de Carod-Rovira de repetir com a màxim dirigent de la formació i, més endavant, postular-se de nou com a candidat a la presidència de la Generalitat, encara s'ha de veure com quedaran les diverses alineacions. Acabaran pactant in extremis, altre cop, Carod i Puigcercós? Si no és així, es presentarà Puigcercós a la presidència cara a cara contra Carod? Qui serà el candidat de Carod a la secretaria general? Tancaran un pacte els dos caps del bloc crític, Carretero i Bertran? I, si no és així, amb qui acabaran fent tàndem?
L’Aberri Eguna reivindicarà amb divisió el dret a decidir
El PNB, que reunirà milers de militants a la plaça Nova de Bilbao, reclamarà a Rodríguez Zapatero un nou pacte estatutari que garanteixi que el govern espanyol de torn respectarà la voluntat “democràticament expressada” dels bascos. En un discurs ambigu, que seguirà sense aclarir el futur de la consulta popular del lehendakari Ibarretxe, els penebistes aprofitaran per oficialitzar el pla Euskadi 2020: un nou model de país amb noves propostes socials, econòmiques i culturals, nous “reptes” pensats per situar Euskadi “al capdavant dels països desenvolupats”.
Per segon any consecutiu, la convocatòria més plural de l’Aberri Eguna correrà a càrrec del Fòrum de Debat Nacional, integrat per organitzacions polítiques, socials i sindicals. Sota el lema Som una nació. Tots set una. Per la sobirania, simpatitzants, militants i dirigents de Batasuna, ANB, Abertzaleen Batasuna, EA, Aralar, Nafarroa Bai, LAB i ELA participaran aquest migdia en una marxa popular que partirà d’Irun (Guipúscoa) i finalitzarà a Hendaia (Euskadi Nord). “Per sobre de tots els atacs i les criminalitzacions, reivindiquem que Euskal Herria és una nació que ha d’assolir la seva sobirania, i amb la mateixa força adoptem el compromís de seguir treballant”, subratlla el manifest fet públic pels convocants. EA, tot i recolzar la convocatòria del Fòrum de Debat Nacional, celebrarà el seu particular Aberri Eguna a Gernika. Des de la plaça del mercat de la històrica localitat biscaïna, els dos màxims dirigents de la formació independentista, Unai Ziarreta i Joseba Azkarraga, advertiran de nou el PNB que no pensen acceptar “rebaixes” al full de ruta sobiranista del govern basc. EA exigeix un nou Estatut que inclogui “una formulació clara i inequívoca de l’exercici del dret a decidir”. “Res de reformes estatutàries a la catalana”, avisen.