La plataforma antitransvasament reclama el cabal ecològic de l’Ebre

Set anys després de l’última gran protesta antitransvasament a Barcelona, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va tornar ahir a protagonitzar una manifestació a la capital catalana. Unes 3.000 persones van exigir al Govern central que fixi un règim de cabals per a l’Ebre. L’anomenat cabal ecològic que reclamen oscil·la entre els 7.300 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals d’aigua en funció de si es tracta d’un any sec o humit, tal com va aprovar al seu dia el Parlament. Reclamen que així quedi fixat en el pla de la conca de l’Ebre, un document que està sent elaborat i que en el seu esborrany no incorpora cap proposta de cabals.

La PDE, que va comptar ahir amb el suport d’un centenar d’oenagés, partits polítics (ERC i ICV) i sindicats (UP), recorda que la directiva marc europea de l’aigua exigeix als diferents països plans de conca que garanteixin el bon estat ecològic dels rius, i per això amb aquesta protesta va intentar cridar l’atenció de les autoritats europees sobre l’incompliment en què incorre el Govern espanyol amb l’Ebre. «Avui comença la lluita de l’Ebre a Brussel·les», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma. Consideren que garantir un cabal suficient per al riu en el seu tram final és l’única manera de vetar projectes de transvasament futurs, i van citar-ne alguns com els regadius del Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues.

Manifestació multitudinària en favor del cabal ecològic dels rius

La plataforma en defensa de l'Ebre porta dos mil manifestants a Barcelona, que demanen al govern espanyol que compleixi les directives europees La Plataforma en Defensa de l'Ebre va anar ahir a reivindicar a Barcelona. Dos mil manifestants van exigir a les institucions europees que instessin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i a fixar el cabal ecològic dels rius. La manifestació, de caràcter festiu i amb la participació de cent deu entitats ecologistes, va durar dues hores i es va acabar a la catedral de Barcelona, on es va llegir el manifest pactat per totes les entitats convocants.

El manifest propugna un nou model agroalimentari, un pla urbanístic de Barcelona divers, i una gestió pública de l'aigua perquè 'el 70% de l'aigua és gestionat per multinacionals privades'; també demana cura per la qualitat de l'aigua i pel compliment de la normativa marc europea.

Segons Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), el tram final del riu Ebre 'no té assignat un cabal ecològic' i d'aquí ve que no es cobreixin les necessitats del Delta; en canvi, hi ha pensats 'regadius que són transvasaments encoberts'. El perill de la desaparició dels recursos hídrics afecta molts més rius, però el govern espanyol s'estima més de pagar la sanció corresponent que no pas de corregir la política de gestió de l'aigua i del territori.

Les entitats participants van criticar, a més, la Generalitat de Catalunya perquè el transvasament deixa de fer-se no pas per raons vitals, sinó econòmiques. Raó de més perquè la Unió Europea estableixi el cabal ecològic de l'Ebre.

Els manifestants saben què volen i per què i no deixaran de reivindicar el cabal ecològic; si cal, van dir, portaran la infracció de la normativa europea al tribunal d'Estrasburg.

TV3 ofereix un primer tastet en xarxa del documental 'Adéu, Espanya'

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

Comença la reconstrucció de les quatre columnes Puig i Cadafalch a Montjuïc

Després d'anys d'espera i de diversos retards, sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla i ja han començat els treballs previs a Montjuïc per tal de tornar a aixecar les quatre torres de Puig i Cadafalch, instal·lades el 1919 com a monument d'homenatge a les quatre barres i enderrocades per ordre de Primo de Rivera l'any 1928. Segons ha avançat el diari El Punt, de moment ja s'ha començat a marcar l'emplaçament a la plaça de Marquès de Foronda. Les obres per aixecar les quatre monumentals torres, que tindran 19 metres d'alçada, començaran aquest mes de juny, i s'espera que la inauguració del monument recuperat pugui fer-se el setembre, coincidint amb l'11 de setembre o la Mercè.

Els diables, contra l'enduriment dels tràmits per fer correfocs

La indignació s'ha tornat a estendre entre les colles de diables catalanes. Quan tot just semblava que el nou decret de transposició al reglament europeu salvaria els correfocs, ara es presenten nous punts espinosos en el mateix decret del govern espanyol. Per començar, els organitzadors d'un correfoc hauran de fer molts més tràmits burocràtics que els que feien abans.

Els permisos es circumscrivien fins ara a l'àmbit municipal, però el decret fixa que els grans correfocs de festa major, per exemple, necessitaran el vist-i-plau de la Delegació del govern central a Catalunya. Aquesta "Loapa per a diables", com l'han batejat algunes colles, intenta que l'Estat recuperi protagonisme en el control de les festes populars i amenaça de retallar una part de l'autonomia dels municipis catalans.

L'imparable creixement d'Internet fa encara més evident la davallada dels mitjans tradicionals

La segona onada d'aquest 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que promou la Fundacc, ha tornat a fer evident l'actual crisi dels mitjans de comunicació tradicionals en contraposició al creixement imparable d'Internet. Segons les dades d'aquesta darrera onada, que retrata les audiències catalanes a partir de més de 30.000 entrevistes el darrer any mòbil, de maig de 2009 a abril de 2010, el consum de diaris ha caigut un 1,2%, els oients de ràdio han disminuït un 1,3% i la televisió també ha perdut un 0,2% d'espectadors, mentre que els usuaris d'Internet han augmentat un 2,1% el darrer any, de manera que ja es superen els 2.781.000 internautes catalans.

La XECNA comercialitzarà la primera 'tònica catalana'

L'empresari Ramon Carner, impulsor de les begudes amb consciència nacional, prepara la sortida al mercat de la que considera 'la primera tònica catalana'. Segons ha explicat Carner, la tònica 'és una beguda que cada cop té més adeptes' i per això l'han escollit, però també ha reconegut que han d'oferir un producte de qualitat per garantir que els usuaris la compraran no només pel component emocional. Carner presentarà la nova beguda a la fira De tot CAT que tindrà lloc a Girona a partir d'aquest divendres i preveu començar-la a distribuir a partir del 8 de juny.