lo carrer del riu

lo carrer del riu

06 d’agost, 2008

Red Bulls NY 2 - Barça 6

Valdés, Alves, Márquez, Puyol, Abidal, Xavi, Keita, Iniesta, Hleb, Eto'o i Henry. Aquesta ha estat l'alineació que ha escollit Pep Guardiola en l'últim assaig abans de la prèvia de la Lliga de Campions. Una alineació que diu moltes coses, començant per la titularitat de Samuel Eto'o per primera vegada en els cinc amistosos disputats. Cinc gols en tres partits, i cap sense disputar més de 45 minuts han convertit Eto'o en el màxim realitzador de la pretemporada. Ha desbancat Messi, de manera que l'absència de l'astre argentí és superable. Ja ho era, però veure la ratxa i l'ambició del camerunès tranquil·litzarà encara més el barcelonisme. Eto'o va recuperant a poc a poc el seu lloc en l'equip després que l'invitessin a marxar al final de la campanya passada. Pot ser que en les pròximes hores el Barça en confirmi la continuïtat. No hi ha cap peça que grinyoli en l'equip de Guardiola, que ha superat el resultat de diumenge davant el Guadalajara i totalitza 25 gols en cinc partits de pretemporada. Però segueix regalant-los també, encara que una mica menys. Dos errors de Valdés han brindat al Red Bull efímeres alegries, incapaç de gestionar una acció de perill amb els seus propis mèrits. El joc de l'onze novaiorquès ha estat pobríssim i ha ressaltat encara més la diferència que existeix entre el futbol mexicà (prenent com a referència el Guadalajara, rival del Barça diumenge) i el nord-americà. Quatre gols i dos remats al pal del Barça en el primer temps revelen la debilitat del New York. Com l'han revelat també que Xavi hagi estat capaç de marcar de cap a l'àrea de meta, que Daniel Alves es colés des del lateral dret fins als nassos del porter i que l'onze americà hagi estat incapaç de traspassar quatre vegades el centre del camp. En gran part per la seva inoperància, però també per la pressió avançada del Barça. A les ordres de Keita com a migcentre, que sembla guanyar-li la partida a Touré, els blaugranes s'han atipat de robar pilotes als voltants de l'àrea local. El domini blaugrana ha deixat de ser aclaparador quan s'ha acabat el primer temps. Guardiola ha introduït set canvis i el Barça se n'ha ressentit. Ja no hi era Eto'o, el centre del camp ha canviat completament, i també ha desaparegut Alves, un defensa que posseeix una notable influència en el joc. El brasiler és més davanter que lateral. Si més no, trepitja més l'àrea dels altres que la pròpia. Puyol ha ocupat aquesta zona a la segona part i la comparació seria inapropiada. Dues ocasions de Pedro i Bojan després del descans han fet pensar que l'amistós seria tan entretingut com en el primer temps, però ha estat una falsa impressió. El duel ha anat llanguint amb els minuts i només dos gols de Jeffren i Pedro en els últims 10 minuts han rescatat del sopor els pocs aficionats que havien anat d'excursió a l'estadi. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

La torxa olímpica arriba a Pequín mentre diversos activistes es manifesten per l'alliberament del Tibet

Multitud de ciutadans amb banderes de la Xina han acollit l'arribada de la torxa olímpica a Pequín en els últims passos d'una gira de relleus marcada per moltes mostres de patriotisme, mentre quatre activistes han col·locat diverses pancartes prop de l'Estat Nacional de la Xina demanant la llibertat del Tibet.

La flama ha iniciat el seu últim viatge des del Palau Imperial -també conegut com la Ciutat Prohibida-, antic centre de poder dels emperadors de la Xina. La gent ha acompanyat la partida de la torxa des d'aquest lloc històric cridant "Amunt els Jocs Olímpics, amunt la Xina!".

Els presents portaven pancartes olímpiques blanques i banderes nacionals vermelles, reflectint així el patriotisme que ha acompanyat la torxa des que va començar la seva gira fa 130 dies. Beijing 060808 CATr

Quatre activistes estrangers, dos britànics i dos nord-americans han col·locat diverses pancartes amb el lema Tibet serà lliure prop de l'Estadi Nacional de la Xina, també conegut com a Niu d'Ocell, on arribarà divendres que ve la flama olímpica per a la cerimònia d'inauguració dels Jocs. el Periódico: La Xina expulsa els activistes que van desplegar pancartes pro Tibet al pas de la torxa olímpica

Catalunya aporta un terç dels esportistes del COE als Jocs

Catalunya és la comunitat autònoma que més atletes aporta a la delegació espanyola que participarà als Jocs Olímpics de Pequín. 83 dels 287 atletes escollits pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) són catalans. Segons dades del COE, per darrera de Catalunya hi són Madrid (40), Euskadi (23) i Andalusia (22). En l'altre extrem de la balança se situa Melilla, que no té representació, Ceuta (1), Navarra (2), La Rijoa (3) i Extremadura (3). Procedents de la Comunitat Valenciana hi ha 16 esportistes i de les Balears, 13. D'altra banda, dinou dels 287 representants espanyols a Pequín no han nascut en territori espanyol.

eldebat.cat: Catalunya lidera la delegació del COE, mentre cinc cubans, tres xinesos, dos brasilers i tretze nacionalitats més competiran per Espanya

EUiA li pregunta al jutge Pedraz perquè es fixa en el Tibet quan "encara no s'ha actuat sobre la repressió franquista"

EUiA ha recordat, després de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz d'admetre una querella contra dirigents xinesos a causa de la seva presumpta vinculació amb la repressió del març al Tibet, que "encara no s'ha actuat sobre els crims i la repressió franquista" i ha demanat a la justícia espanyola que intervingui. En un comunicat, EUiA ha dit que els judicis franquistes "encara s'han d'anul·lar" i ha dit que el retard en l'aplicació de la llei de memòria històrica fa necessari que la justícia espanyola "intervingui urgentment per declarar nuls els judicis franquistes i reparar moralment les seves víctimes". EUiA ha dit que si això no ocorre pot donar-se la "paradoxa" que la justícia espanyola actuï amb dret i fonament en crims de lesa humanitat al Tibet, Xile, l'Argentina, Guatemala o Ruanda i, en canvi, els espanyols "hauran de demanar a instàncies jurídiques d'altres països que intervinguin per resoldre la situació d'indefensió dels lluitadors per la llibertat a Espanya".

El tripartit basc i Aralar presenten les al·legacions al recurs espanyol contra la consulta popular

Urkullu acusa Zapatero de cercar la confrontació institucional i social Urkullu 060808 CATr El dirigent del PNB, Iñigo Urkullu, el d'Eusko Alkartasuna, Unai Ziarreta, el coordinador general d'Ezker Batua, Javier Madrazo, i el d'Aralar, Patxi Zabaleta, han presentat avui al Tribunal Constitucional espanyol les al·legacions al recurs que va interposar el govern espanyol contra la llei de consulta popular. Urkullu ha dit que suspendre cautelarment la consulta era una provocació per part de José Luís Rodríguez Zapatero. També ha defensat que la consulta no atemptava contra la constitució espanyola perquè no és pas un referèndum i, per tant, no pot ser vinculant.

Els quatre partits van votar favorablement al projecte de llei presentat pel govern al parlament el 27 de juny, juntament amb un parlamentari de l'esquerra independentista. El govern espanyol va recórrer la llei el 15 de juliol, poc després d'haver-se publicat al Butlletí Oficial del País Basc i d'entrar en vigor. Immediatament després, l'advocat general de l'estat espanyol va presentar un recurs al Constitucional amb l'argument que la llei de consulta popular vulnera greument els preceptes constitucionals. El tribunal va admetre a tràmit el recurs, de tal manera que deixa en suspens la norma, que preveu la consulta per al 25 d'octubre.

«Costa de Riago amunt, trescava, trescava...»

Roc Llop va estudiar al col·legi de Miravet fins que es va traslladar a Tarragona, on va estudiar magisteri. Però tot i no haver-hi viscut gaires anys, Roc Llop no va oblidar mai els seus orígens ebrencs i sempre va trobar l'excusa per parlar del seu poble natal. Així, els autors del llibre destaquen les poesies que dedica al Cap de la Vila, a la costa de Riago, al «castell moresc templer» –que és com ell es refereix al castell de Miravet– i, en algun cas, fins i tot als llocs de record de la seva infantesa. El desembre de 1968, escriu A Miravet d'Ebre, subtitulat La costa de Riago, que és el nom d'un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu Ebre. En aquest poema deliciós descriu fidelment uns records d'infantesa: ell pujant per la costa cap al poble amb un feix de llenya a l'espatlla que portava a la seva àvia perquè anés escalfant la casa, mentre la mare rentava la roba («la roba dels rics rentava») a la vora del riu i el pare pescava. Josep M. Sáez i Emigdi Subirats expliquen que Llop va enviar el poema a Maria Teresa Griñó, una altra miravetana que també es va veure oblidada a agafar el camí de l'exili pel fet de pertànyer a una família d'esquerres. Als anys vuitanta, Griñó va fer publicar a la revista local La Sanaqueta el poema de Llop. I a finals de la dècada de 1990, el mateix poema va passar a formar part d'una placa commemorativa a l'indret esmentat, com a mostra d'homenatge pòstum «a l'il·lustre escriptor i professor, narrador de les penúries de l'exili, polític anarquista, fill de Miravet». Roc Llop: La costa de Riago.

L'exili d'un poeta miravetà

VilaWeb/ElPunt: Una biografia rescata de l'oblit la figura i l'obra de l'escriptor miravetà Roc Llop i Convalia