lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 d’octubre, 2009

Junqueras demana a la Comissió Europea que promogui el dret dels europeus a la banda ampla

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha instat avui a la Comissió Europea i al Consell de la Unió a promoure el dret dels ciutadans europeus a una connexió a internet de banda ampla. ‘Aquest servei és un element de creixement econòmic, de justícia social i d’equilibri territorial, perquè garanteix l’accés a la informació i evita la fractura digital’, ha afirmat Junqueras. En una intervenció en italià a la sessió plenària, l’eurodiputat republicà ha subratllat que el dret europeu a la banda ampla és un dels pilars fonamentals per a construir l’economia europea del coneixement, definida en els objectius de Lisboa.

Cal recordar que el Ministeri de Transports i Comunicacions del Govern finlandès va anunciar la setmana passada que els finlandesos tindran el dret efectiu a la banda ampla, incorporat al servei universal, a partir del juliol del 2010. En una primera instància, la banda ampla inclourà un tràfic d’1Mb per segon, mentre que al 2015 s’ampliarà fins a 100 Mb per segon.

Junqueras ha demanat a la Comissió Europea que emprengui accions per tal d’adoptar el model finlandès i esdevenir, definitivament, el referent mundial en modernització econòmica i igualtat d’oportunitats.

lo carrer del riu: Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal

El Palau també va pagar les bodes de Laila i Clara Millet

Fèlix Millet va convertir les bodes de les seves filles, Laila i Clara, en dos actes de reivindicació i ostentació personal. Els dos enllaços es van celebrar al Palau de la Música, on la platea es va modificar per transformar-la en una immensa sala de banquets que va acollir la flor i la nata de l’alta societat barcelonina. En esclatar l’escàndol va créixer la sospita que les dues bodes havien estat costejades pel Palau. Des d’ahir la sospita s’ha confirmat com un nou i trist capítol de l’espoli.

La nova direcció de la Fundació del Palau ha aportat al jutjat d’instrucció número 33 dues factures, una per valor de 80.000 euros i una segona de 120.000 euros, corresponents a les dues bodes que van ser assumides per la institució cultural. La primera a casar-se va ser Laila Millet, el 22 de setembre del 2000, mentre que la seva germana Clara, ho va fer el 28 de juny del 2002.

Millet no només va ficar la mà a la caixa per pagar els convits i tota la parafernàlia nupcial de les filles, sinó que va aprofitar-se de tota la infraestructura del Palau per a l’ocasió. El servei de premsa del Palau, per exemple, va ser l’encarregat de convocar els mitjans de comunicació per a un acte que era absolutament aliè a l’activitat cultural.

Les dues bodes van comptar amb la participació de primeríssimes firmes barcelonines, com Prats-Fatjó –que va servir el càtering– o la floristeria Prat –que va adornar el recinte–. Aquesta última va explicar que ja no guarden les factures d’aquells serveis florals. També va girar factura l’empresa encarregada de modificar l’estructura de tota la platea per acollir taules i convidats. Avui: La Fiscalia sí que veu risc de fuga en la llibertat de Millet i Montull

Girona, primera capital catalana que s'apunta a les consultes

Després dels rebuigs a les consultes sobre la independència a Tarragona i Lleida forçades per les majories del PSC, el ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció de suport a la realització d'una consulta independentista, convertint Girona en la primera capital catalana que celebrarà un referèndum. La consulta la promou la comissió cívica Girona decideix, que s'ha presentat aquest migdia. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport, mentre que la força majoritària, el PSC, no es pronunciarà fins que es conegui el contingut de la moció, tot i que s'espera que segueixin la línia d'altres municipis i hi votin en contra o s'hi abstenguin. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat, per fer la consulta a principis del 2010.

Avui: Girona, primera capital de demarcació a impulsar una consulta per la independència

VilaWeb: Girona farà una consulta independentista amb el suport de l'ajuntament

El TSJ del País Valencià dóna llum verd al tancament del repetidor de TV3 que cobreix València

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat el govern valencià a tancar el repetidor que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) té a Perenxisa i que dóna cobertura a la ciutat de València. ACPV denuncia que el tancament 'del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent' i que depèn 'de l'arbitrarietat política i l'interès partidista' del govern valencià. En aquest sentit fan una crida a la ciutadania per donar 'un impuls encara més gran' a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que l'entitat està impulsant per tal de frenar aquest 'intent de censura'. Acció Cultural denuncia la 'insistència de l’actual govern valencià en la seua voluntat de tancament del conjunt de la xarxa de TV3 al País Valencià'.

VilaWeb: El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València

Avui: El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià autoritza el tancament del repetidor de TV3 que dóna cobertura a València i voltants

La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il·legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.

Avui: La CE recorda que és l'Estat espanyol l'únic amb competències per prohibir manifestacions falangistes

Salut no aconsegueix aturar les agressions a personal sanitari

Les campanyes informatives i els sistemes de vigilància (càmeres i sistemes d’alarmes internes a les consultes, serveis d’urgències i taulells d’atenció al públic) instal·lats als centres de salut no acaben de tenir èxit en la prevenció de les agressions al personal sanitari. L’any passat es van registrar a Catalunya 845 agressions a personal sanitari en centres de salut, 96 de les quals van ser agressions físiques, i durant els sis primers mesos d’aquest any han estat notificades 429 agressions, amb 46 casos de violència física, segons reconeix la consellera Marina Geli en una resposta parlamentària d’aquest mes d’octubre.

El CSN argumenta que avui és «impossible» que es torni a repetir un accident com el de Vandellòs I

Pot ser pitjor!!!

El cap de l'àrea de planificació d'emergències del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), José Manuel Martín, va afirmar ahir d'una manera rotunda que és totalment impossible que un accident com el de Vandellòs I es torni a repetir avui, perquè el disseny actual de les centrals no permetria que es danyessin alhora els principals sistemes de seguretat. Martín admet que l'incident de fa 20 anys ha impulsat les pretensions del CSN en matèria de comunicació amb els titulars de les instal·lacions.