31 de maig, 2008
El FesTOUR comença la gira a les Terres de l'Ebre amb Obrint Pas
Els quatre sectors d'ERC confronten avui les seves idees al debat central de la campanya
Les quatre candidatures a la presidència i a la secretaria general d'Esquerra (ERC Futur, Gent d'Esquerra, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista) fan avui a les cinc de de la tarda el debat central de la campanya, just una setmana abans que els militants votin qui trien per a cada un dels càrrecs. Uns cinc-cents militants han confirmat que hi assistiran, per bé que el partit espera que se n'hi aplegaran gairebé el doble. La setmana passada, ja van fer dos debats a València i Palma.
El d'avui tindrà dues parts, d'una hora cadascuna, moderades pel director de VilaWeb, Vicent Partal: l'una reservada als candidats a secretari general (Rafel Niubò, Joan Ridao, Rut Carandell i Uriel Bertran) i l'altra, a president (Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Carretero i Jaume Renyer).
Dissabte vinent, 7 de juny serà el dia de la votació, en urnes independents i separades, i el següent, dia 14, serà el del congrés en què els militants decidiran quina estratègia política haurà de seguir el partit fins el 2012.
Durant aquesta setmana, els quatre sectors han fet públic quins militants o simpatitzants els donen suport. El secretari d'Indústria i Empresa del departament d’Innovacio, Universitat i Empresa, Antoni Soy, va dir ahir que era favorable a la candidatura d'Ernest Benach i Rafel Niubò, com també ho fan fet l'ex-president del partit, Jordi Carbonell, el dibuixant Juste de Nin o el periodista Miquel Sellarès. Gent d'Esquerra també ha vist com el secretari de Cultura del govern, Eduard Voltas, deia que donava el seu suport moral a Joan Puigcercós, com també ho fan una trentena de càrrecs.
El periodista Víctor Alexandre i l'economista Ramon Tremosa es decanten per Reagrupament.cat, mentre que Esquerra Independentista fa avui al vespre l'acte central de campanya amb l'economista Elisenda Paluzie i el professor de dret constitucional Héctor López Bofill.
Pasqual Maragall entra a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi
L'ex-president Pasqual Maragall entrarà avui a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), l'òrgan de direcció política del col·lectiu. La candidatura de Maragall i la de Martín Curletto són les úniques que s'han presentat per als dos llocs buits que queden a la coordinadora i és previst que totes dues s'aprovin sense problemes a la novena convenció general de CpC, que es fa avui mateix al Prat de Llobregat amb el títol 'El repte federal'.
CpC també escollirà avui la seva junta rectora, l'òrgan executiu que gestiona l'entitat i s'hi han presentat deu candidatures tot i que només poden formar-ne part set persones. Finalment, només s'ha presentat una candidatura a la presidència de CpC, Carme Valls, que ja ocupa aquest càrrec des del maig del 2006.
861 càrrecs municipals pel dret a decidir
El manifest que va promoure a finals de l’any passat un grup d’alcaldes i regidors per treballar des dels ajuntaments a favor del dret de decidir suma ja 861 adherits, entre els quals hi ha càrrecs de CiU, ERC, ICV-EuiA i també del PSC. Els promotors tenen previst reunir-se al juliol per consensuar un document que fixi les actuacions que han de dur a terme a partir d’ara, amb l’objectiu de constituir-se en assemblea a la tardor.
Atesa l’agitació que marca el panorama polític actual, un dels trets més significatius de la iniciativa és que es tracta d’una acció unitària, en què hi ha fins i tot set càrrecs socialistes, quatre dels quals alcaldes. El manifest es pot consultar a la web decidim.cat i també té el suport de càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona. Xavier Trias, Jordi Portabella, Joaquim Forn, Jaume Ciurana i Ricard Gomà són alguns dels dirigents que ja han firmat. El document defensa el dret dels catalans a decidir el seu futur, i els portaveus són Jordi Fàbrega, Laura Vilagrà i Manel Vila.
Els promotors han decidit esperar que passin els congressos d’ERC i CDC per fixar les pròximes línies d’actuació i el rumb que ha de prendre el grup. En principi no compten a incidir més enllà del món municipal, però no es descarta que hi hagi alguna mena d’emplaçament al Parlament o altres administracions catalanes.
El grup es va donar a conèixer poc després de la macromanifestació de l’1 de desembre, que també reclamava el dret a decidir i a la qual van donar suport CiU, ERC i ICV.