Obama ordena el tancament de Guantánamo i la fi de les tortures

Barack Obama ha complert una de les seves promeses electorals. Avui, dos dies després de prendre possessió com a president dels EUA, ha signat l'ordre de tancament de la presó de la base militar de Guantánamo. El tancament s'haurà de fer en el termini màxim d'un any. Aquesta ordre de tancament també afectarà la xarxa de presons secretes on fins ara la CIA retenia acusats de terrorisme. Obama ha signat dues ordres més, per prohibir els interrogatoris amb mètodes coercitius i violents.

Una d'aquestes ordres diu que la CIA aturi el programa aprovat durant el mandat de George Bush que permetia de mantenir els detinguts acusats de terrorisme en un indret secret durant mesos o anys. Ahir, Obama ja va ordenar que se suspenguessin durant quatre mesos els processos contra els detinguts de la base militar cubana. Així, ja es van suspendre els processos judicials contra els quatre acusats pels atemptats de l'11-S i contra el canadenc Omar Khadr, que va entrar a Guantánamo quan només tenia quinze anys, acusat de matar un soldat nord-americà a l'Afganistan. Ara caldrà que s'examini cas per cas la situació dels 245 presoners que encara hi ha, per decidir si han de ser alliberats, extradits o processats.

La campanya 'Deu mil a Brussel·les' s'estén per internet

Enric Canela 220109

Click To Play

La idea és ben simple: manifestar-se per la independència, però no pas a Catalunya, sinó a Brussel·les. Aquest dijous ha començat la campanya ‘10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació’, que des de fa mesos, a través de un bon número de blogs i fòrums, està mobilitzant milers de catalans perquè participin en una manifestació per la independència de Catalunya el proper 7 de març als carrers de Brussel·les. La plataforma organitzadora de la iniciativa és Deumil.cat, que ha presentat la seva iniciativa al Col·legi de Periodistes. El catedràtic Enric Canela ha explicat que els objectius són “internacionalitzar el conflicte de Catalunya, que és pacífic, però ha de figurar a l'agenda del món”, i “que els partits posin als seus programes l'autodeterminació com a objectiu”. Deumil.cat

El Suprem anul·la els plans d'emergència de les centrals nuclears

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat els Plans d'Emergència Nuclear Exterior de les centrals nuclears del país (i de l'estat espanyol), aprovats pel Consell espanyol de ministres el 2006. El tribunal ha estimat un recurs presentat per l'Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC), que afirma que en l'elaboració d'aquests plans no es van escoltar les seves peticions. La decisió del Suprem crea un buit legal perquè les centrals no poden funcionar sense aquestes disposicions.

No obstant això, segons l'AMAC, les centrals no tancaran, però caldrà que els plans d'emergència es tornin a negociar, ara 'tenint en compte l'opinió dels batlles afectats'. El president de l'AMAC, Marià Vila d'Abadal, ha celebrat la decisió del Suprem i ha dit que, en l'elaboració dels plans, no s'havia tingut en compte la participació dels ajuntaments en situació d'emergències nuclears.

La Institució de les Lletres Catalanes obre un bloc sobre l'exili d'escriptors catalans

Pel setantè aniversari del principi de l'exili la Institució de les Lletres Catalanes ha obert un bloc en què reconstruirà, dia per dia, la ruta que van seguir escriptors que fugiren de Barcelona amb l'entrada de l'exèrcit franquista. La voluntat de la ILC és de fer un dietari amb els testimonis que deixaren molts dels protagonistes: Carles Riba, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Pompeu Fabra...

El bloc, titulat 'La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després', comença avui amb un relat del 22 de gener del 1939, quan les tropes van entrar a la ciutat, i cada dia s'hi penjarà un apunt nou que repassarà les experiències dels testimonis directes.

El nou pla hidrològic de l'Ebre preveu un cabal mínim inferior a l'actual

En la documentació prèvia del nou pla hidrològic de l'Ebre hi ha fins a quatre propostes diferents de cabal mínim. Una d'aquestes propostes xifra en 88 m³ per segon l'aigua necessària per garantir la pervivència del Delta i els ecosistemes fluvials i marins, amb un cabal mínim de 45,29 m³ al mes d'agost i un màxim de 115 als mesos més humits. Aquesta proposta rebaixa en 11,5 m³ per segon el cabal ecològic actual del riu Ebre inclòs en el pla de conca del 1996, que és de 100 m³, i diu que el Delta pot subsistir amb menys aigua de la que té actualment. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha lamentat «la confusió» que s'amaga darrere les propostes de cabal que ha recollit la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i vol saber d'on surten.

VilaWeb/ElPunt: El nou pla hidrològic de l'Ebre recull una proposta de cabal mínim de només 88 m³ El riu Ebre ahir al pas per Tortosa, per on baixaven 144,20 metres cúbics per segon.