La CANC vol que els partits incloguin en el programa electoral el seu rebuig al cementiri nuclear

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha iniciat contactes amb els quatre partits polítics catalans (PSC, ERC, ICV-EUiA, i CiU) que el passat 11 de març van aprovar la resolució contra el cementiri nuclear al Parlament, per demanar-los que "siguin conseqüents" i incloguin el "no al cementiri nuclear" als respectius programes electorals. Els portaveus de la coordinadora han sol·licitat reunir-se amb els respectius líders, José Montilla, Joan Puigcercós, Joan Herrera i Artur Mas, per transmetre'ls personalment la seva petició, davant la possibilitat que el Govern espanyol ajorni fins després de les eleccions catalanes la decisió sobre la ubicació del cementiri, al qual hi opta Ascó.

En un comunicat, la CANC explica que d'aquesta manera "vol comprometre als quatre partits fent-los conseqüents amb el posicionament contrari al cementiri que han mostrat fins ara". Davant la possibilitat que com a resultat de les eleccions hi hagi una nova distribució política parlamentària, volen evitar que algun grup "es veiès temptat a donar suport a la candidatura d'Ascó", afegeixen.

L'economia catalana surt dels números vermells

Per primer cop després de set trimestres seguits de caigudes, el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya no ha registrat un descens, tot i que tampoc ha crescut, s'ha quedat en un 0%. Segons ha informat la Conselleria d'Economia aquest percentatge del primer trimestre de l'any no significa que haguem deixat enrere la crisi, però en el context actual sí que és un bon símptoma. Aquesta millora s'ha produït sobretot gràcies al sector industrial que ha passat de caigudes del 15% a una baixada del 1,7% durant el primer trimestre del 2010.

Per contra, el sector de la construcció segueix sense millorar, mentre que el sector serveis ho fa lentament. Pel que fa a les xifres en relació al PIB interanual, evidentment aquest 0% no evita que continuï en negatiu però la tendència marca que es continuarà millorant.

Avui: L'economia catalana registra un creixement zero aquest primer trimestre de l'any

El Financial Times dedica un especial sobre els negocis a Catalunya

Catalunya és la protagonista aquest dijous d'un especial al prestigiós rotatiu econòmic 'Financial Times'. Amb el titular 'La joia de la corona, però amb defectes', el diari explica els atractius empresarials del país. El rotatiu recull les opinions dels qui consideren que el model d'autogovern 'crea obstacles burocràtics pels negocis', però també destaca l'opinió del conseller Antoni Castells, que defensa que les autonomies només representen el 2% del total del dèficit espanyol. En un moment de dura crisi econòmica, FT parla del rol de Catalunya com el 'major contribuent als ingressos centrals' i inclou articles d'anàlisi sobre l'estat de les infraestructures i del sector bancari i de caixes.

Avui: El 'Financial Times' posa Catalunya com "una joia de la corona", però "amb imperfeccions"

L'únic acte de la presidència espanyola de la UE de cultura catalana s'havia de fer en castellà

Una taula rodona sobre Literatura catalana i Europa, que ha tingut la participació de l'escriptor Albert Sánchez Piñol, entre d'altres, és l'únic acte de la presidència espanyola de la UE dedicat a la cultura catalana a Brussel·les i estava previst fer-lo en castellà.

De tota l'àmplia agenda cultural de la presidència de la UE, l'Estat només ha organitzat un acte per promocionar la cultura catalana a Brussel·les i tenia previst que fos en castellà. Finalment, però, s'ha fet en català perquè la Generalitat s'ha hagut de fer càrrec de les despeses de traducció. L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, que moderava l'acte, ha qualificat la situació com "un exemple més del menysteniment espanyol cap a la llengua catalana".

Sota el títol 'Les cultures d'Espanya i la seva relació amb Europa', la presidència espanyola de la Unió Europea havia organitzat aquest dimecres i dijous un cicle de taules rodones dedicades a les quatre cultures de l'Estat. Els actes havien de tractar sobre les cultures de Galícia, el País Basc i Catalunya, a més de Castella. La voluntat del govern de l'Estat era que tots els actes fossin en castellà.

"La taula rodona sobre literatura gallega finalment es va fer en castellà perquè el govern espanyol es va negar que hi hagués interpretació al gallec", es lamenta Junqueras, que se sorprèn que l'Estat fes "una promoció de la cultura gallega al món en castellà".

L'acte d'aquest dijous a l'Eurocambra, que pretenia donar a conèixer la cultura catalana a través de quatre experiències diferents del món de la literatura –la de l'autor Albert Sánchez Piñol, el crític Xavier Pla, la traductora Kristen Brandt i el gestor cultural Carles Torner– ha estat finalment en català "gràcies a les negociacions i pressions de l'Institut Ramon Llull, és a dir, que és el govern de Catalunya qui ha pagat", especifica Junqueras.

En la presentació de l'acte, Junqueras ha recordat que, amb 13 milions de parlants repartits en diversos Estats, el català és la novena llengua més parlada a la UE i la que compta amb més parlants d'entre les 60 llengües europees no oficials de la Unió. L'eurodiputat, a més, ha subratllat que el català és la desena llengua més traduïda al món.

Bernat Joan culpa l'Estat espanyol dels incompliments de les institucions europees cap al català

Si la majoria d'institucions europees no contesten en català les cartes dels ciutadans, és perquè 'l'Estat espanyol no ha assumit en absolut el català com a llengua pròpia'. Així ho considera el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, qui troba una anomalia que hi hagi organismes comunitaris que no compleixin els acords que preveuen l'ús de la llengua catalana en diversos àmbits. Tal com ha comprovat l'entitat Horitzó Europa, la majoria d'institucions europees no posen en pràctica els acords i no es dirigeixen per escrit en català als ciutadans. Per a Joan, tot plegat és fruit del 'llast' causat pel fet que 'Espanya no es cregui la política lingüística'. La Secretaria de Política Lingüística tradueix al català les cartes que li arriben de les institucions europees així com traduccions de normatives i textos divulgatius de la Unió Europea, tot i que no els correspon fer-ho.

Avui: Els eurodiputats catalans denuncien que el govern espanyol incompleixi els acords del català a Europa

Les institucions europees no responen en català les cartes dels ciutadans tot i que així es va aprovar el 2005

De les set institucions europees que van aprovar utilitzar el català per dirigir-se per escrit als ciutadans catalanoparlants, només tres ho fan, però no de forma satisfactòria. Així ho conclou una prova pilot de l'entitat Horitzó Europa, que ha enviat missives en català als organismes que, teòricament, haurien de respondre en català d'acord amb les conclusions del Consell del 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials. Segons ha pogut saber l'ACN, la Comissió Europea (CE) i el Comitè de les Regions (CdR) no han ni contestat. El Tribunal de Justícia ho ha fet en castellà i el Comitè Econòmic i Social (CES), en francès. Només les cartes del Consell Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble han tingut una resposta en català. Davant d'aquesta situació, Horitzó Europa presenta la reivindicació de la plena oficialitat del català com l'única via per a aconseguir el respecte als drets lingüístics dels catalans.