El govern treu importància al segon incompliment del govern espanyol

El govern ha tret aquest dimarts importància al segon incompliment del govern espanyol sobre el nou model de finançament català després que hagi quedat exhaurit el termini fixat per la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, en un pacte arribat amb el president d'ICV, Joan Saura, el mes d'agost passat.

Després de la reunió del consell de govern d'aquest dimarts, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha explicat que només hi ha hagut un "comentari rapidíssim" a l'inici de la reunió sobre aquest assumpte. També ha remarcat que l'important és "el compromís" del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "de tancar una acord abans que acabi l'any". El conseller d'Educació ha assegurat que hi ha "una espectativa raonable" que es basa en "la feina real" que s'està fent per aconseguir tancar el pacte sobre finançament en el mes i mig que queda perquè acabi l'any.

Zapatero presenta la cúpula de Barceló com un regal "a tots els éssers humans"

L'Estat espanyol ha donat a l'ONU les obres de remodelació de la Sala XX de la seu de l'organisme internacional a Ginebra i, a canvi, ha rebut agraïments per la "generositat" i el president José Luis Rodríguez Zapatero ha vist com la seva idea de l'aliança de civilitzacions servia per rebatejar l'espai. En la restauració, que ha costat 20 milions d'euros i molta polèmica, hi destaca la cúpula de l'artista mallorquí Miquel Barceló. En la cerimònia d'aquest dimarts a Ginebra, amb uns 700 convidats, el rei Joan Carles ha lloat la "indubtable bellesa creativa i la força expressiva" de la cúpula, 1.400 metres quadrats pintats amb 35 tones de pintura i convertits en un mar-cova amb estalactites. Per Zapatero, la donació de la cúpula, comparada per molts amb la capella Sixtina del Vaticà, ha estat "un regal d'Espanya a tota la comunitat internacional, a tots els éssers humans, a tots els països". Pel president espanyol, la "impressionant cúpula" és un reflex de "l'Espanya del segle XXI, un país solidari, compromès amb l'ajut al desenvolupament i contra la intolerància, la discriminació i la pobresa". Ja mos podem imaginar qui ha pagat la broma !!!

Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'

El conseller recorda que el ministeri d'Indústria encara ha d'aprovar el múltiplex per a la reciprocitat amb Canal 9 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha criticat que el govern espanyol encara no hagi aprovat el decret per fer possible legalment la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. 'L'acord va ser amb el ministre Clos el 2007 i des de llavors tant el govern valencià com el català estem pendents d'aquest decret. El retard és injustificable', ha dit Tresserras, en una entrevista amb l'agència ACN.

Malgrat la insistència del govern valencià a tancar els repetidors d'Acció Cultural que permeten que TV3 es vegi al País Valencià, el conseller ha defensat la gestió de la Generalitat de Catalunya en aquest conflicte. Des de l'agost Canal 9 es pot veure mitjançant la TDT a l'àrea metropolitana de Barcelona, però això no va aturar el procés de tancament dels repetidors al País Valencià ni les multes a ACPV. I perquè siguin possibles d'una manera normalitzada les emissions de TV3 cal que el govern espanyol aprovi un nou múltiplex. Però tant Tresserras com el seu homòleg valencià, Vicent Rambla, encara l'esperen.

Garzón fa marxa enrere

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha fet marxa enrere en la investigació dels desapareguts durant el franquisme. Garzón ha declarat extingida la responsabilitat penal de Franco i altres alts càrrecs del seu règim i ha decidit remetre la causa que va obrir per investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme als jutjats d'instrucció dels territoris on es troben les fosses comunes que va autoritzar a obrir en declarar-se competent el 16 d'octubre passat.

Amb aquesta resolució, Garzón s'avança a la decisió que el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional tenia que adoptar en una pròxima reunió sobre la competència del magistrat per investigar els fets, una decisió a la qual la Fiscalia s'oposava per entendre que són competència dels jutjats territorials on es van cometre els crims.

El magistrat ha fet aquest pas en incorporar-se aquest dilluns al jutjat després d'estar dues setmanes de baixa mèdica i després que el ple de la sala penal paralitzés, a instàncies de la Fiscalia, les exhumacions a les quals Garzón va donar el vistiplau en declarar-se competent i que va permetre l'obertura de la fossa on hi ha les restes del poeta Federico García Lorca.

Avui: Les associacions es plantegen presentar un recurs contra la decisió de Garzón de fer marxa enrere

Isabel-Clara Simó: Catalunya és 'otra cosa'

He sentit el ministre Pedro Solbes que, gallardament, afirmava que mai consentiria que una empresa estrangera entrés a Repsol, més espanyola que les castanyoles, per apetitosa que fos l'oferta de la russa Gazprom, i ha afegit, traient pit, que Repsol continuarà sent "independent, privada i espanyola". Bravo, ministre, això és gallardia. Em sorprèn, però, la poca memòria de l'administració espanyola, perquè cal remuntar-se molt poc temps per recordar que Gas Natural, és a dir La Caixa, va fer una opa a Endesa, la primera elèctrica espanyola, i els cabells de tots els prohoms es van eriçar com si haguessin rebut una descàrrega elèctrica incontrolada. El senyor Pizarro es va fer famós aleshores per la seva defensa d'Endesa contra els catalans, esgrimint un exemplar de la Constitució. De fet, Gas Natural va decidir retirar-se perquè, van declarar, "la companyia s'ha vist immersa en una irracional i llarga controvèrsia política, social i jurídica". En aquells moments, tots els cervells espanyols van decidir que era molt millor (?) l'oferta de l'alemanya E.ON i de la italiana Enel. La satisfacció que s'hi respirava per haver derrotat els catalans era tal que vam sentir personatges com Esperanza Aguirre dient que no consentirien que Endesa caigués en mans estrangeres, considerant doncs Catalunya molt més estrangera que Alemanya o Itàlia. Doncs bé, ara continuen esgrimint l'espanyolitat, aquest cop no contra Catalunya sinó contra Rússia. Que n'estaria de content Franco! Els odiats catalans, però, encara rumiem si som espanyols o no ho som; els espanyols, els espanyols autèntics, mai no ho han dubtat, i sempre han considerat que Catalunya és otra cosa.

Mickey Mouse fa 80 anys

Pot ser que Mickey Mouse no envelleixi, però el seu carnet d'identitat assegura que aquest dimarts, dia 18 de novembre, compleix 80 anys, tota una vida dedicada a arrencar somriures entre els més petits, encara que s'hagi retocat les orelles, el nas i els ulls amb el pas del temps.

Aquest petit ratolí, molt aficionat als pantalons curts de color vermell, les sabates grogues i els guants blancs, és el personatge per excel·lència de Walt Disney, i va aparèixer per primera vegada en un cinema de Nova York, on es va exhibir el curtmetratge Stemboat Willie, el 18 de novembre de 1928. Aquesta història va ser la primera que es va distribuir, tot i que abans s'havien creat Plane crazy i Gallopin gaucho, totes dues mudes, que no es van estrenar fins més endavant. En aquella època, els seus ulls eren dos punts negres, les seves orelles eren llargues en lloc de rodones, el nas, més arremangat i la seva cara era blanquinosa, en lloc del rosat que va començar a adquirir a partir del 1935.

El ratolí més famós del món, al qual originalment va posar la veu el mateix Disney, és tota una icona de la cultura nord-americana i la imatge d'un dels grans imperis històrics de la mercadotècnia mundial, després d'aparèixer en desenes de pel·lícules, curtmetratges i capítols de televisió.

Però el seu naixement va ser fruit de la casualitat, ja que el primer personatge de Disney va ser el conill de la sort Oswald, que per solucionar problemes legals de drets es va acabar transfomant en un ratolí. Batejat inicialment com Mortimer, va ser idea de l'esposa de Walt Disney, Lilly, canviar-li el nom pel de Mickey, més familiar. El 1932, l'Acadèmia de Hollywood va premiar Disney amb un Oscar honorífic per la creació d'aquest personatge.