lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 d’agost, 2009

1714-Batalla de Talamanca: últim intent

La batalla de Talamanca 180109 CATr

Aquest 13 d’agost es compleixen 295 anys de la Batalla de Talamanca. Era el 1714 i va ser l’última victòria militar catalana. En aquest cas, de les forces que combatien contra les tropes hispanofranceses de Felip V que feia més d’un any que assetjaven Barcelona i dominaven la major part del territori català. L’episodi és recollit en un treball monogràfic de Francesc Serra i Gustau Erill que, amb el títol La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714) (Farell Editors), ha estat editat amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca. Serra i Erill van iniciar la seva recerca a partir de la carta que Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i comandant en cap de les forces militars catalanes de fora de Barcelona, va enviar al Consell de Cent de la ciutat per anunciar la victòria. Amb codi xifrat, el comandant català advertia, a més, sobre el propòsit de trencar les línies de setge al voltant de Barcelona per intentar invertir la marxa de la guerra de Successió, que estava a les acaballes. Antoni Desvalls va provar-ho sense èxit el 21 d’agost i la ciutat va capitular tres setmanes després. El 18 de setembre ho feia Cardona, l’última plaça que va caure en poder de les forces borbòniques. La descripció de la batalla ha servit de base de diverses prospeccions en les proximitats de Talamanca que han permès trobar restes del combat (bales de plom, sibelles i objectes de metall) que confirmen la crònica del comandant català. “És l’última victòria de l’exèrcit català, però sobretot demostra que la resistència catalana contra els borbons va creure en les seves possibilitats fins a l’últim moment”, afirma Francesc Serra, coautor de l’estudi. Segons el seu company, Gustau Erill, la carta del Marquès del Poal “era un codi de base numèrica de dos dígits. Cada número representava una lletra però, per fer-ho més difícil cada lletra tenia diversos números i cada oficial una mica important tenia el seu codi particular” que el servei d’espionatge del Consell de Cent s’encarregava de desxifrar. L’alcalde de Talamanca, Josep Tarín, confia que el treball serà un element de “recuperació de la memòria històrica”, però també una eina de la ruta històrico-turística del 1714. La culminació seria un monument d’homenatge als herois que van participar en aquesta batalla per les llibertats nacionals de Catalunya. En aquest últims anys ha anat creixent l’interès dels investigadors per aprofundir i aclarir els fets de la guerra que va culminar amb l’anorreament de les institucions catalanes. Un altre investigador, Xavier Rubio Campillo, ha elaborat la seva tesi doctoral sobre els episodis de 1714 a Talamanca.

Viquipèdia: Batalla de Talamanca

El govern basc prohibeix la manifestació abertzale convocada pel dia 21 a Bilbao

El govern basc ha prohibit la manifestació convocada per l'esquerra abertzale divendres de la setmana que ve, dia 21 d'agost, dins el Dia Gran de les festes de Bilbao sota el lema En el camí de la independència. Canvi polític i social.

La prohibició arriba després que l'Ertzaintza hagi obert una investigació per esbrinar d'on prové la carta amenaçadora que la chupinera de les festes de Bilbao va rebre dimarts una bala a l'interior. La txupinera és Sonia Polo, lligada a la branca ecologista de l'esquerra abertzale i germana del pres d'ETA Sergio Polo, condemnat a 48 anys de presó per matar un guàrdia civil i ferir-ne un altre el 1993. Dimarts de la setmana passada, el 12 d'agost, els representants de l'esquerra abertzale Marta Pérez, Arantza Urkaregi i Dabi Alonso, exregidors d'EH i Batasuna a l'Ajuntament de Bilbao, van presentar públicament a la capital de Biscaia la marxa que cada any convoquen a favor de la ikurriña i contra la bandera espanyola.

En la roda de premsa, en què van estat acompanyats pels membres del col·lectiu abertzale, com familiars de presos d'ETA, es van exhibir fotos del desaparegut membre d'ETA Jon Anza i el regidor d'ANB també mort, Remi Aiestaran.

Diversos col·lectiu van demanar aquest dimecres que es prohibís la marxa, mentre que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar al jutge Baltasar Garzón la il·legalització d'aquesta mobilització perquè podria suposar un delicte d'enaltiment del terrorisme.

El Govern aprova l'ajuda pels aturats que s'han quedat sense ingressos

El Consell de Ministres extraordinari d'avui aprova l'ajuda pels aturats que hagin esgotat la protecció i no disposin d'ingressos. Aquesta mesura que beneficiarà més de 300.000 persones i que entrarà en vigor a mitjans d'aquest mes té efectes retroactius a partir de l'1 d'agost.

Amb l'aprovació d'aquesta ajuda, que rondarà als 420 euros mensuals, es compleix l'anunci que ha fet el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, que aquesta mesura s'aprovaria el 13 d'agost malgrat la falta d'acord en el procés de diàleg social.

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho ha subratllat que els desocupats que hagin esgotat prestacions i subsidis i no tinguin rendes podran percebre aquesta ajuda, durant un període de sis mesos, evitant així que "quedin desemparats des del punt de vista de la protecció social". El perceptor d'aquesta renda assumirà el compromís amb el servei públic d'ocupació de la seva comunitat autònoma de participar en un itinerari de formació i ocupació.

El BCE creu que la recessió ha tocat fons

França i Alemanya en surten i l'economia de zona euro ja només cau una dècima. Si ho diuen ells...!!! El Banc Central Europeu (BCE) creu que la recessió global ha tocat fons. Així ho ha expressat en el seu darrer butlletí mensual. El president Jean Claude Trichet replica d'aquesta manera el missatge que va llançar anit la Reserva Federal, que té perspectives menys optimistes sobre l'evolució de l'economia. El BCE ha assenyalat que a la zona euro el ritme de contracció 's'alenteix clarament', tot i que adverteix que l'activitat econòmica serà 'dèbil' tot el que resta d'any. Les reflexions del BCE coincideixen amb la publicació de la dada del Producte Interior Brut (PIB) europeu, que ha caigut una dècima, en front a la caiguda del 2,5% als tres primers mesos de l'any.

Nova concentració antitaurina davant la plaça de Toros de Palma

Avui es farà, convocada per Maulets, la segona de les tres protestes antitaurines programades aquest agost davant de la plaça de Toros de Palma. La primera, que es va fer el dia 6, va acabar amb una contundent càrrega de la policia espanyola i una vintena de ferits, segons expliquen els organitzadors. EU, que també va participar-hi, ja ha presentat una denúncia per l'actuació policíaca que consideren 'desmesurada i injustificada'. La concentració d'avui, com la del dia 6 i l'última, prevista per al dia 20, es farà a les nou de la nit. Amb l'eslògan 'La sang no és cap espectacle' s'hi demanarà que Palma es declari ciutat antitaurina, tal i com ja va fer Costitx el mes passat. Costitx és la primera vil·la de Mallorca que es declara antitaurina, tot i que al país ja hi ha diverses poblacions que ho són, com Barcelona.

La protesta arriba amb la tensió generada arran de l'última protesta. Maulets, en un comunicat, va qualificar de 'gratuïtes i brutals' les càrregues policíaques perquè la manifestació va ser completament pacífica. El secretari general de les joventuts del PSM, Joan Ferrà, va dir que aquestes càrregues deixaven clar que es criminalitzava 'una part important de la societat pel sol fet de ser crítica' i la presidenta d'Esquerra-Palma, Helena Inglada, va recordar que la càrrega havia començat arran de la provocació d'alguns dels espectadors de l'espectacle taurí.