Aquest 13 d’agost es compleixen 295 anys de la Batalla de Talamanca. Era el 1714 i va ser l’última victòria militar catalana. En aquest cas, de les forces que combatien contra les tropes hispanofranceses de Felip V que feia més d’un any que assetjaven Barcelona i dominaven la major part del territori català. L’episodi és recollit en un treball monogràfic de Francesc Serra i Gustau Erill que, amb el títol La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714) (Farell Editors), ha estat editat amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca. Serra i Erill van iniciar la seva recerca a partir de la carta que Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i comandant en cap de les forces militars catalanes de fora de Barcelona, va enviar al Consell de Cent de la ciutat per anunciar la victòria. Amb codi xifrat, el comandant català advertia, a més, sobre el propòsit de trencar les línies de setge al voltant de Barcelona per intentar invertir la marxa de la guerra de Successió, que estava a les acaballes. Antoni Desvalls va provar-ho sense èxit el 21 d’agost i la ciutat va capitular tres setmanes després. El 18 de setembre ho feia Cardona, l’última plaça que va caure en poder de les forces borbòniques. La descripció de la batalla ha servit de base de diverses prospeccions en les proximitats de Talamanca que han permès trobar restes del combat (bales de plom, sibelles i objectes de metall) que confirmen la crònica del comandant català. “És l’última victòria de l’exèrcit català, però sobretot demostra que la resistència catalana contra els borbons va creure en les seves possibilitats fins a l’últim moment”, afirma Francesc Serra, coautor de l’estudi. Segons el seu company, Gustau Erill, la carta del Marquès del Poal “era un codi de base numèrica de dos dígits. Cada número representava una lletra però, per fer-ho més difícil cada lletra tenia diversos números i cada oficial una mica important tenia el seu codi particular” que el servei d’espionatge del Consell de Cent s’encarregava de desxifrar. L’alcalde de Talamanca, Josep Tarín, confia que el treball serà un element de “recuperació de la memòria històrica”, però també una eina de la ruta històrico-turística del 1714. La culminació seria un monument d’homenatge als herois que van participar en aquesta batalla per les llibertats nacionals de Catalunya. En aquest últims anys ha anat creixent l’interès dels investigadors per aprofundir i aclarir els fets de la guerra que va culminar amb l’anorreament de les institucions catalanes. Un altre investigador, Xavier Rubio Campillo, ha elaborat la seva tesi doctoral sobre els episodis de 1714 a Talamanca.
13 d’agost, 2009
El govern basc prohibeix la manifestació abertzale convocada pel dia 21 a Bilbao
La prohibició arriba després que l'Ertzaintza hagi obert una investigació per esbrinar d'on prové la carta amenaçadora que la chupinera de les festes de Bilbao va rebre dimarts una bala a l'interior. La txupinera és Sonia Polo, lligada a la branca ecologista de l'esquerra abertzale i germana del pres d'ETA Sergio Polo, condemnat a 48 anys de presó per matar un guàrdia civil i ferir-ne un altre el 1993. Dimarts de la setmana passada, el 12 d'agost, els representants de l'esquerra abertzale Marta Pérez, Arantza Urkaregi i Dabi Alonso, exregidors d'EH i Batasuna a l'Ajuntament de Bilbao, van presentar públicament a la capital de Biscaia la marxa que cada any convoquen a favor de la ikurriña i contra la bandera espanyola.
En la roda de premsa, en què van estat acompanyats pels membres del col·lectiu abertzale, com familiars de presos d'ETA, es van exhibir fotos del desaparegut membre d'ETA Jon Anza i el regidor d'ANB també mort, Remi Aiestaran.
Diversos col·lectiu van demanar aquest dimecres que es prohibís la marxa, mentre que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar al jutge Baltasar Garzón la il·legalització d'aquesta mobilització perquè podria suposar un delicte d'enaltiment del terrorisme.
El Govern aprova l'ajuda pels aturats que s'han quedat sense ingressos
Amb l'aprovació d'aquesta ajuda, que rondarà als 420 euros mensuals, es compleix l'anunci que ha fet el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, que aquesta mesura s'aprovaria el 13 d'agost malgrat la falta d'acord en el procés de diàleg social.
El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho ha subratllat que els desocupats que hagin esgotat prestacions i subsidis i no tinguin rendes podran percebre aquesta ajuda, durant un període de sis mesos, evitant així que "quedin desemparats des del punt de vista de la protecció social". El perceptor d'aquesta renda assumirà el compromís amb el servei públic d'ocupació de la seva comunitat autònoma de participar en un itinerari de formació i ocupació.
El BCE creu que la recessió ha tocat fons
Nova concentració antitaurina davant la plaça de Toros de Palma
La protesta arriba amb la tensió generada arran de l'última protesta. Maulets, en un comunicat, va qualificar de 'gratuïtes i brutals' les càrregues policíaques perquè la manifestació va ser completament pacífica. El secretari general de les joventuts del PSM, Joan Ferrà, va dir que aquestes càrregues deixaven clar que es criminalitzava 'una part important de la societat pel sol fet de ser crítica' i la presidenta d'Esquerra-Palma, Helena Inglada, va recordar que la càrrega havia començat arran de la provocació d'alguns dels espectadors de l'espectacle taurí.