lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 d’octubre, 2007

Baltasar Porcel fa un cant a la cultura mediterrània

Avui escriptors i lectors han tingut un dia atapeït a la Fira. És l'últim. Els editors que queden recullen l'estand, mentre molts lectors omplen les bosses de llibres regalats o a preus mòdics. Hi ha altres lectors que s'instal·len a l'auditori del Fòrum. Escolten fragments d'obres de Josep M. Fonalleras, Francesc Serés, Antònia Vicens, i més tard d'Albert Sánchez Piñol. Al mateix espai, a dos quarts de quatre de la tarda, l'escriptor Baltasar Porcel ha llegit el discurs de cloenda.

Porcel ha donat la benvinguda a l'escriptora Elif Shafak, que ha recollit el testimoni perquè la cultura turca serà la convidada d'honor el 2008. Elif Shafak és una escriptora polèmica a Turquia. Arran del seu llibre 'La bastarda d'Istambul' (que en català es pot llegir al nou segell Amsterdam, del Grup Ara) va ser acusada pels integristes i absolta d'insultar el poble turc, per les referències que fa en la novel·la al genocidi armeni.

Porcel ha titulat el seu discurs 'El Llibre,el Cel i la Terra' i ha vinculat turcs i catalans des de la literatura i des del món mediterrani: 'I què som, turcs i catalans, Elif Shafak i jo mateix? Moltes coses i molts constants, ja que tot el que fem no adorm els somnis, sinó que els estimula. És la crida de la vida intensa, de la frondosa diversitat, la que estira amb força de nosaltres, en definitiva dos escriptors inscrits en el món dels mons mediterranis, Turquia i Catalunya, a cada banda d’aquest mar ple de suggeriments.'

També ha parlat de la llengua com a casa de l'ànima, ha citat Empèdocles, Protàgores i Pèricles, fonaments de la cultura Mediterrània, que són en l'origen dels grans valors de l'actualitat: 'El món i l’esperança més lliures, llavors, articulen el gran fruit universal i universalista de la Mediterrània. I trobant-nos com ens trobem a Alemanya, d’on prové la filosofia, des de Kant a Nietzsche, sinó del ferment mediterrani atenenc?'

L'escriptor ha tancat el discurs dient: En fi, benvolguts amics, escric perquè he llegit, llegeixo perquè visc. I crec, així, en tots nosaltres, dimensió i ardor del cel i de la terra.< /p>

Text íntegre del discurs, en format pdf

Homenatgen els afusellats pel règim franquista al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera 141007 CATr Un centenar de persones s'han reunit al fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, per recordar els republicans afusellats pel règim franquista. En aquest fossar es calcula que hi ha enterrades unes 25.000 persones. Memòria Històrica 121007 COMr El president de l'Associació Pro Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, ha rebutjat el projecte de llei de la memòria històrica que es debat al Congrés dels Diputats. Fortuny ha dit que amb aquesta llei els judicis no s'han anul·lat i, per tant, "els afusellats encara estan classificats com a delinqüents".

Catalunya s''independitza' d'Espanya a Venècia 2009 ?

Frankfurt 141007 CATr Catalunya ha estat convidada a participar amb pavelló propi a la Biennal de Venècia 2009, segons han anunciat avui a Frankfurt el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló.

Carod-Rovira, ha fet balanç de la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, que tanca portes avui, acompanyat del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Josep Manuel Tresserras, i el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. En la seva doble condició de president de l’Institut Ramon Llull i de la Comissió Executiva Frankfurt 2007, Carod-Rovira ha destacat que “amb la Fira de Frankfurt, la cultura catalana ja ha iniciat el camí definitiu de la internacionalització. A partir d’avui serà el símbol de la normalitat de la cultura catalana al món”.

El vicepresident ha manifestat que el Govern de Catalunya tanca la Fira amb tots els objectius acomplerts i amb un missatge d’“orgull i satisfacció per haver fet les coses ben fetes”, una felicitació que ha fet extensiva a tots els departaments de la Generalitat que han participat en l’organització de la presència catalana al certamen. Ha insistit que Frankfurt ha estat un èxit i “la clau que ha obert tots els panys de la internacionalització de la cultura catalana”. Prova d’aquest èxit és la invitació de Catalunya a participar l’any 2008 al Festival de Música i Teatre de Guanajuato (Mèxic), el més important de l’Amèrica Llatina, i a la Biennal de Venècia al 2009 amb pavelló propi. La invitació a l'art contemporani català a Venècia suposa la tercera vegada que no és un Estat l'invitat, després dels casos d'Escòcia i Gal·les. Segons Carod, "després que la cultura catalana hagi arribat a la maduresa en la literatura, ara li toca el torn a altres gèneres com la música i les arts escèniques el 2008 i l'art el 2009". En aquest context, Josep-Lluís Carod-Rovira ha ressaltat que mai com ara la cultura catalana havia aconseguit una repercussió internacional a tanta escala. Ho avalen, segons ha destacat, les 80 ciutats alemanyes en què ha estat present la cultura catalana. En aquest sentit ha recordat la participació de la cultura catalana a la Fira de Leipzig, el seminari de multilingüisme que s’ha fet a Hamburg, les més de 100 lectures que s’han fet a instituts d’educació secundària, la representació d’obres de teatre o d’actuacions musicals, així com també les exposicions que s’han fet a Berlín, ciutat on també s’ha fet la trobada internacional de catalanística.

Com a prova que la feina de l'Institut Ramon Llull no s'acaba a Frankfurt, Carod ha anunciat que algunes de les exposicions presentades s'exhibiran a d'altres ciutats. L'exposició "Visualkultur.cat" es mostrarà a la seu de l'Institut Cervantes a Madrid i està previst que s'exhibeixi en altres centres de la seva xarxa en el món. Ciutats com Estocolm, París, Nova York, Tòquio i Mèxic D.F., han mostrat el seu interès per altres exposicions de les presentades als museus de Frankfurt, entre elles la d'Arquitectura catalana i la del còmic català.

El vicepresident del Govern ha destacat que la cultura catalana ha estat recolzada per tres governs –Andorra, Balears i Catalunya– i amb la presència dels presidents del Parlament de Catalunya i del Balear. També s’ha felicitat per la participació a la Fira de la resta de territoris de llengua catalana, amb els ajuntaments de l’Alguer i Perpinyà, de Sueca, Gandia i Morella o de Besseit i Calaceit, entre d’altres.

La presència de la Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt ha suposat una inversió de dotze milions d'euros, segons les dades facilitades per Bargalló, dels quals 4 procedeixen del Ministeri d'Indústria, mig milió del govern balear, 30.000 d'Andorra i la resta de la Generalitat.

Carod ha tingut paraules d'agraïment per al Ministre de Cultura, César Antonio Molina, per haver visitat la Fira de Frankfurt, "un gest que demostra la importància que el govern espanyol concedeix a la cultura catalana en el món i en el conjunt de l'Estat espanyol".

Vídeo: Polítics de tot el país a Frankfurt

La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte supera els 5.000 visitants

L'aiguardent d'herbes es comercialitza enguany per primer cop Avui s'acomiadarà la 6a edició de la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, amb una xifra de visitants superior als 5.000 visitants. Divendres, el poble va estar a punt de col·lapsar-se ja que l'organització calcula que hi van passar unes 3.000 persones. Enguany la festa ha augmentat d'expositors i paradistes i ja en són 45, amb incorporacions notables com una parada de creps. Les novetats d'enguany, la comercialització de l'aiguardent d'herbes i d'unes ampolles petites amb els tres aiguardents.

Les previsions que deien que la VI Festa de l'Aiguardent tindria menys assistència que altres anys a causa de les obres de la carretera que va d'Horta de Sant Joan a l'eix de l'Ebre, tallada fins al 2008, no s'han complert. El primer dia de la festa, divendres, unes 3.000 persones van anar fins a Prat de Comte segons va afirmar ahir el regidor de la festa, Marc Vinya. Segons el regidor, s'havien preparat per als tres dies de festa 14.000 unitats de pastes, de les quals ahir al matí només en quedaven unes 4.000. Per això, Vinya va afirmar que la gent del poble prepararia més pastes i cocs per a avui. A més, l'associació de dones de Prat de Comte va anar ahir a collir 500 borraines ja que les 300 preparades amb l'objectiu de vendre-les entre divendres i dissabte es van exhaurir en una tarda.

Enguany, a la Fira de l'Aiguardent han assistit 45 expositors i firaires, entre els quals hi havia una taverna de creps com un punt de servei més, especialment per als joves. Prat de Comte ahir feia més que mai olor a aiguardent. Al migdia els carrers del poble ja estaven plens de gent d'arreu de les Terres de l'Ebre, però també de l'Aragó ja que la promoció feta «va funcionar molt bé» segons va dir Marc Vinya. Aquesta pot ser una explicació al gran èxit d'assistència a la festa ja que als incondicionals de les Terres de l'Ebre, que finalment no es van fer enrere, s'hi van afegir nous visitants aragonesos. La novetat principal d'enguany és la comercialització d'un aiguardent fet amb herbes, que ha tingut una bona acollida pels visitants. A més a més, l'Ajuntament també ha preparat unes ampolletes de 20 mil·ligrams amb els tres aiguardents que es venen a Prat de Comte, el blanc, el torrat i el nou d'herbes.

Avui es clourà la festa, en què des de les 11 hi haurà destil·lació del licor i a 2/4 de 7 de la tarda els assistents podran assistir a un concert del cantautor Jesús Fusté.

"Lletres d'Aigua" de Jesús Fusté