lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 de desembre, 2007

Greenpeace considera "molt greu" l'incident de diumenge a Vandellòs II perquè afecta el seu sistema de seguretat

El responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha qualificat de "molt greu" l'incident que diumenge va obligar a activar la prealerta d'emergència de la central nuclear Vandellòs II durant 45 minuts.

Ha comparat el fet que fallessin algunes de les barres de seguretat del reactor al que li passaria a un cotxe que no li funcionessin els frens. Ha apuntat que si el sistema de seguretat no treballa correctament, és a dir, no es pot assegurar la parada del reactor en cas d'emergència, aspecte que ha subratllat que podria fer que es repetís un cas com el de Txernòbil. Aquest fet, juntament amb la "quantitat de fallades i successos" que darrerament ha patit la central, mostren que la seva vida útil està "esgotada", segons Bravo. En aquest sentit, ha reclamat el tancament immediat de la central pel "perill" que comporta. La Coordinadora Anticementiri Nuclear i l'entitat ecologista Gepec asseguren en un comunicat que l'incident de la central nuclear Vandellòs II, que va obligar a activar la fase de prealerta la matinada de dissabte a diumenge, es va desencadenar mentre s'estava reparant una fuita d'hidrogen detectada la setmana passada. Els ecologistes diuen que l'ANAV no va informar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de la fuita i que van decidir reparar-la dissabte quan s'havia de posar en marxa Ascó I. Les dues entitats pensen que aquest incident va tenir lloc a causa del 'deficitari estat de manteniment de les instal·lacions nuclears' i veuen 'incomprensible que el CSN autoritzi el funcionament d'una central nuclear quan aquesta no ha realitzat totes les millores que l'ens de seguretat va obligar a fer arran de l'incident de l'any 2004'.

Neix un moviment municipalista a favor del dret a decidir

Un grup promotor format per uns 40 càrrecs locals de Catalunya presentarà aquest dimarts un manifest d'alcaldes i regidors en el qual es proposa articular un moviment municipalista "a favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur".

Aquest manifest, que serà presentat davant del Parlament de Catalunya tres dies després de la manifestació pel dret a decidir sobre les infraestructures que es va celebrar a Barcelona i en la que van participar milers de persones, porta per títol "Decidim!".

Segons els alcaldes i regidors impulsors, "les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten a la seva vida col·lectiva".

En el manifest, també s'hi assenyala que "el dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l'administració més pròxima a la ciutadania".

Els Monegres mostren entusiasme per seguir el camí de Las Vegas

La comarca aragonesa espera ser confirmada el dia 12 com a seu del macroprojecte Gran Scala.

El pla inclou 32 hotels casino, una inversió de 15.000 milions d'euros i 30.000 llocs de treball. És possible que els Monegres sigui una cosa així com el lloc més exquisidament abandonat de tot Espanya. Si algun dels governs de torn hi hagués posat una ics a sobre, no existiria el desert, o no existiria com ara, i el paisatge no seria fantàstic, i en lloc de silenci hi hauria xivarri i cops de botzina, i ningú pujaria els cingles estèrils simplement per contemplar.

Però, ¿de què els serveix als seus habitants? Per dir que el paisatge és idíl.lic i poca cosa més. Per això a gairebé ningú li passa pel cap posar objeccions a aquest projecte que no només modificaria l'horitzó de la comarca, sinó que canviaria radicalment la forma de vida de la regió. Al contrari. Una ciutat del joc pot ser una bona eina per conjurar l'angoixa.

Las Vegas als Monegres: fama, diners, ocupació, infraestructures, turisme. Vida. Es dirà Gran Scala, però es podria dir Las Vegas II: hi haurà casinos, hi haurà hotels, hi haurà parcs temàtics i un gran desert per ocultar els pecats. A la regió hi ha entusiasme i ansietat. La presentació oficial serà el pròxim dia 12 --el "dia màgic", assenyala un alcalde-- i fins aleshores tot seran especulacions sobre els detalls i la ubicació. Sobretot la ubicació. Les "fonts autoritzades" que parlen des de l'anonimat apunten a tres pobles: Castejón de Monegros, La Almolda i Valfarta. Tres viles diminutes que anhelen convertir-se en la meca europea del vici. Las Vegas. La notícia va saltar fa tres setmanes, durant la convenció anual de l'Associació Internacional de Parcs d'Atraccions que va tenir lloc a Orlando (Florida, EUA). Els monegrins van saber llavors --amb uns quants dies de retard-- que una desena de promotors havien posat en marxa una societat, International Leisure Development (ILD), amb el propòsit exclusiu de fer el Gran Scala. Les xifres provoquen vertigen en qualsevol lloc, Monegres o no Monegres: 32 hotels casino --un menys que a Las Vegas--, 25 milions de visites a l'any --el Govern d'Aragó parla de 12--, una inversió de 15.000 milions d'euros.

Los Monegros: Las Vegas aragonesa

1-D: Ridao creu que la manifestació ha sigut "històrica" i ha de fer "reflexionar" a la societat espanyola

El portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya i candidat a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, ha assegurat aquest diumenge al migdia que la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir va ser 'històrica'. Ridao ha destacat la xifra de les 700.000 persones que van assistir en la manifestació, a més de les 200 entitats de la societat civil i les forces polítiques que, segons ha explicat el dirigent republicà, 'van alçar la seva veu de forma desacomplexada i això ha de fer reflexionar no només als partits polítics espanyols, sinó al conjunt de la societat espanyola.

'A Catalunya hi ha una majoria social inconformista farta de pagar i callar i de rebre mals serveis', ha afirmat Joan Ridao. Aquesta majoria, ha continuat, desitja que acabi aquest mal tracte en forma d'inversions o d'un finançament expoliador. Però en segon lloc, ha apuntat Ridao, una majoria que reclama també el seu dret a decidir 'sense tuteles ni ingerències sobre les qüestions que afecten el seu dia a dia, el seu benestar, començant per un tema cabdal com són les infraestructures'.