La històrica victòria dels independentistes flamencs de l'N-VA, liderats per Bart de Wever, ja ha provocat les primeres reaccions al Principat. L'eurodiputat d'Esquerra a Brussel·les, Oriol Junqueras, ha explicat que el creixement de l'independentisme a Flandes evidencia que 'senzillament, en el cas de Bèlgica, com el d'Espanya, l'estructura de l'Estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població'. Per l'eurodiputat català, aquest esgotament del model estatal provoca que, 'com que estem en democràcia i en llibertat', els ciutadans escullin canviar 'l'eina de governança'. Segons Junqueras, company de la formació guanyadora dins l'Aliança Lliure Europea, la victòria de l'N-VA 'tendirà a la creació de dos estats, un de flamenc i un de való, que compartiran alguna estructura, com l'exèrcit, la monarquia i la regió de Brussel·les'.
15 de juny, 2010
Junqueras: 'La victòria de l'N-VA demostra que l'independentisme és una opció viable i lògica a Europa'
La històrica victòria dels independentistes flamencs de l'N-VA, liderats per Bart de Wever, ja ha provocat les primeres reaccions al Principat. L'eurodiputat d'Esquerra a Brussel·les, Oriol Junqueras, ha explicat que el creixement de l'independentisme a Flandes evidencia que 'senzillament, en el cas de Bèlgica, com el d'Espanya, l'estructura de l'Estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població'. Per l'eurodiputat català, aquest esgotament del model estatal provoca que, 'com que estem en democràcia i en llibertat', els ciutadans escullin canviar 'l'eina de governança'. Segons Junqueras, company de la formació guanyadora dins l'Aliança Lliure Europea, la victòria de l'N-VA 'tendirà a la creació de dos estats, un de flamenc i un de való, que compartiran alguna estructura, com l'exèrcit, la monarquia i la regió de Brussel·les'.
Cabré recull el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes defensant la independència
«La meva llengua és la meva pàtria. I treballar per la pervivència de la llengua és una raó de pes per treballar per la independència política.» Jaume Cabré va aprofitar el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per fer una encesa defensa de la llengua i del dret a decidir. Va lloar les consultes independentistes i el recent llum verd del Parlament a una consulta popular. «Que sigui Espanya la que prohibeixi, en ple segle XXI, que la gent expressi la seva opinió sobre el tema!», va proclamar, aixecant l'aplaudiment entusiasta del públic que omplia el Palau de la Música. Òmnium Cultural va atorgar un caire nou a l'acte, amb un espectacle de paraula, música i vídeo al voltant de l'obra de l'escriptor, del qual es va subratllar el seu reconeixement internacional.
Discurs de Jaume Cabré en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Jaume Cabré: 'La llengua és la meva pàtria i per això la vull lliure' (VilaWeb)
Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar l'autogovern l'any 2011
El País de Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar els seus poders durant el primer trimestre de 2011. Així ho ha confirmat la nova Secretària d'Estat per Gal·les del govern britànic, la conservadora Cheryl Gillan. La consulta popular permetrà que Cardiff legisli lliurement en les seves competències, fins i tot si això significa implantar un model de serveis públics completament diferent a l'anglès. El sistema actual d'autogovern obliga l'Assemblea de Gal·les a demanar autorització al parlament britànic quan vol introduir modificacions a la normativa. Després de 10 anys d'autogovern, Gal·les es prepara per fer un pas més en la gestió del seu poder mentre Escòcia debat una possible independència.
El govern espanyol carrega a les autonomies les noves exigències de la Comissió Europea
Ja sabeu qui pagarà la festa?
El Consell de Política Fiscal i Financera, reunit avui, ha acordat que el límit màxim de dèficit per a les autonomies l'any 2011 passi del 2,4% a l'1,3%. Per al per al 2012, aquest límit es manté i baixa a l'1,1% el 2013. Aquesta nova mesura coincideix amb les noves exigències de la Comissió Europea, fetes públiques aquest migdia (comunicat), segons les quals el govern espanyol ha de tirar endavant noves mesures per a reduir un 1,75% el dèficit espanyol l'any 2011.
El Consell de Política Fiscal i Financera, reunit avui, ha acordat que el límit màxim de dèficit per a les autonomies l'any 2011 passi del 2,4% a l'1,3%. Per al per al 2012, aquest límit es manté i baixa a l'1,1% el 2013. Aquesta nova mesura coincideix amb les noves exigències de la Comissió Europea, fetes públiques aquest migdia (comunicat), segons les quals el govern espanyol ha de tirar endavant noves mesures per a reduir un 1,75% el dèficit espanyol l'any 2011.
L'objectiu de la nova càrrega sobre les autonomies és estalviar 11.000 milions d'euros en dos anys. Segons les mesures, les autonomies hauran de reduir 1.000 milions aquest any i, per al 2011, 6.000 milions per la via de la despesa i 4.000 milions com ho cregiun convenient.
D'aquesta manera, l'esforç extra de les autonomies se suma als plans d'ajustament de l'estat i dels ajuntaments per a situar el dèficit de l'estat espanyol en un 6% l'any 2011, un 4,4% el 2012 i un 3% el 2013, tal com exigeix Brussel·les.
Carretero presentarà la nova seu electoral al Passeig de Gràcia
A pocs mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, Reagrupament ha començat a treballar per tal de millorar la seva presència a Barcelona, després d'un lent procés d'expansió pel territori. Així, després d'instal·lar seus a diverses capitals de comarca, la formació de Joan Carretero inaugurarà aquest dimecres la seva nova seu electoral en ple Passeig de Gràcia de Barcelona. L'obertura de la flamant oficina coincidirà amb la posada en marxa d'una nova plana web de l'associació, i amb l'inici d'un cicle de conferències amb personalitats de la societat civil catalana, que arrencarà dijous amb una xerrada de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, exconseller dels governs Pujol i exsecretari general d'ERC. També s'ha presentat una nova oficina mòbil, a l'espera de confirmar els propers dies la notícia més esperada a l'univers reagrupat: la possible aliança amb Joan Laporta.
Mas descarta un referèndum d'independència si és president. Sorpresa?
Ja t'ho has pensat bé?
El president de CiU, Artur Mas, descarta la convocatòria d'un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura si és president. En una conferència dedicada al tema 'nació', Mas ha situat el dret a decidir sobre el concert econòmic com a prioritat, i ha dit que els pròxims quatre anys no són moment per un referèndum sobre la independència. Per Mas, el país no és prou 'madur' ni tampoc 'té una majoria social clara per fer una operació d'aquestes característiques'. El líder de CiU ha afegit, però, que amb això no vol 'tancar horitzons'.
El president de CiU, Artur Mas, descarta la convocatòria d'un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura si és president. En una conferència dedicada al tema 'nació', Mas ha situat el dret a decidir sobre el concert econòmic com a prioritat, i ha dit que els pròxims quatre anys no són moment per un referèndum sobre la independència. Per Mas, el país no és prou 'madur' ni tampoc 'té una majoria social clara per fer una operació d'aquestes característiques'. El líder de CiU ha afegit, però, que amb això no vol 'tancar horitzons'.
El senat espanyol aprovarà que es reformi el TC la setmana que ve
... i després, el Congrés dirà que no!!!
El ple del senat debatrà finalment la reforma de la llei del Tribunal Constitucional espanyol, a proposta de l'Entesa Catalana de Progrés i de CiU. En efecte, avui el PSOE ha acceptat que s'inclogui aquest punt en l'ordre del dia del ple de la setmana que ve i ha anunciat que votaria a favor de la tramitació. Els partits catalans volen que, amb la reforma, els magistrats que tenen el mandat caducat no pugin romandre en el càrrec més de sis mesos i que quan s'hagi de dictar sentència sobre un estatut no passi més de mig any.
El ple del senat debatrà finalment la reforma de la llei del Tribunal Constitucional espanyol, a proposta de l'Entesa Catalana de Progrés i de CiU. En efecte, avui el PSOE ha acceptat que s'inclogui aquest punt en l'ordre del dia del ple de la setmana que ve i ha anunciat que votaria a favor de la tramitació. Els partits catalans volen que, amb la reforma, els magistrats que tenen el mandat caducat no pugin romandre en el càrrec més de sis mesos i que quan s'hagi de dictar sentència sobre un estatut no passi més de mig any.
La portaveu socialista ha deixat clar que la votació favorable dels senadors socialistes no vol dir 'de cap manera' que impliqui un vot a favor al congrés, on el PSOE i el PSC comparteixen grup. Des del dia 22, doncs, la reforma passarà al congrés, que la negociarà i la debatrà passat l'estiu.
La proposta de reforma que es veurà al ple de la cambra alta recull els termes del document que van pactar CiU i el tripartit al Parlament de Catalunya i que van presentar el mateix dia que el president de la Generalitat, José Montilla, va intervenir a la Comissió General de les Comunitats Autònomes.
La Comissió Europea assegura ara que mantindrà l'única plaça de traductor de català amb què compta
Els eurodiputats catalans Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Santiago Fisas (PP), la mallorquina Rosa Estaràs (PP) i la nord-catalana Marie-Thérèse Sánchez-Schmid (UMP) s'han reunit avui amb la comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, per a reclamar-li que l'executiu comunitari mantingui la plaça de l'únic traductor de català amb què compta i de qui ha decidit prescindir. 'Els eurodiputats catalans tenen tota la raó' a reclamar-ho, ha afirmat Reding, a la sortida de la reunió d'aquest matí a Estrasburg. Reding s'ha compromès a buscar un intèrpret que cobreixi la vacant a partir de la tardor. Una decisió amb què els eurodiputats se senten satisfets tot i que CiU i ERC culpen l'Estat de ser, un cop més, qui incompleix els compromisos.
Moriscos: 400 anys
El 17 d'abril de 1610 Felip III signava a Valladolid l'ordre d'expulsar els moriscos de Catalunya. A València, en canvi, els moriscos ja havien estat deportats el 1609. La decisió del rei posava fi a una presència secular de l'Islam a la Corona d'Aragó, que ja no es reprendria fins a la immigració de finals del segle XX.
Els moriscos eren els descendents de la població musulmana medieval que havien estat obligats a batejar-se a principis del segle XVI. A Catalunya, la majoria es concentraven a la Ribera d'Ebre i al Segrià. A partir del 15 de juny de 1610, aproximadament 3.500 moriscos catalans van ser expulsats de casa seva sense contemplacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
