Ai, que encara mos surtirà rana !!!

El president electe d'EUA, Barack Obama, fa de conta-contes als nens d'una escola bilingüe de Chicago Encara recordem l'11-S quan Bush llegia un llibre cap per avall en una altra escola. elPeriódico: 'Time' designa Obama personatge de l'any 2008 per "superar segles d'ordre jeràrquic social"

El Govern adquireix una finca del Delta de l'Ebre que és l'únic ambient d'aigua dolça del Parc Natural

El Govern ha aprovat l'adquisició de la finca anomenada els Ullals de Baltasar, un espai d'alt valor ecològic per ser l'únic ambient d'aigua dolça del Parc Natural del Delta de l'Ebre. La finca, situada entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita (ambdós del Montsià), ocupa unes 17 hectàrees i té unes característiques molt específiques ja que concentra diversos espècies d'amfibis poc habituals de la resta del Delta. Està constituïda per un grup d'uns quaranta petits llacs formats per aigua dolça subterrània procedent de la pluja que arriba de les serres del Montsià i dels Ports de Beseit. Per això té característiques pròpies a nivell botànic i zoològic. L'espai dels Ullals de Baltasar es va reduir molt durant el segle XX per posar-hi conreus d'horta. Els estanys estan envoltats de terra fosca i rica en matèria orgànica i amb nenúfars a les seves aigües. Els ullals són punts de sortida a l'exterior de l'aqüífer de diàmetres compresos entre els cinc i els cinquanta metres, generalment de forma circular i la seva fondària oscil·la entre 2.5 i 6 metres. Ullals de Baltasar(pdf)

Jutgen dos joves que van canviar la bandera espanyola per l'estelada al castell de Montjuïc

José Alberto García exerceix el càrrec de director del museu militar de Montjuïc amb l’entusiasme de l’irreductible, abanderant constitucionalisme. Amb aquest ànim, i també amb el posat d’home que ha sofert una gran ofensa, el museòleg es va plantar ahir al jutjat penal número 10 de Barcelona per declarar en un judici contra dos joves independentistes que el 25 d’abril del 2007 van tenir l’ocurrència –i curiosament l’èxit en l’intent– de substituir la bandera espanyola que presideix l’entrada del recinte militar per una estelada. La fiscalia els acusa d’ultratge a la bandera i demana per a ells una multa.

García va il·lustrar el jutge en el sentit que l’ensenya espanyola ha d’ocupar “per protocol el número u” en els pals, i va lamentar que els dos acusats “van llançar –subratllant el verb amb indignació castrense– la bandera de tots els espanyols”. El director va recordar la “dignitat impressionant dels treballadors del museu que em van portar la bandera que immediatament va ser restituïda al lloc que la Constitució li atorga”.

Els dos acusats no van parlar de Constitució, però sí de “judici polític” i van defensar el seu acte que van definir com “un exercici de dignitat i rebel·lió”. Per a la història menuda i per a la valoració del jutge quedaran els instants en què l’estelada va coronar el cel de Montjuïc un matí de primavera.

Isabel-Clara Simó: Quina setmana!

Una setmaneta carregada d'actes tan constitucionals que hom es pregunta si els patricis que manen saben llegir. Perquè al País Basc han fet una tupinada, ja que la voluntat "del pueblo soberano" els ha semblat una marca de conyac, amb els seu toro i els seus atributs virils, pels quals Fraga Iribarne pensa penjar els nacionalistes no espanyolistes; no sé què farà amb les dones nacionalistes; potser ens penjarà directament pel coll. Però això no és enaltiment del terrorisme. Us recomano un article genial de Vicent Partal a internet, on explica qui és Fraga i què va fer; tampoc no ens podem perdre l'article d'Iñaki Anasagasti a Público, on explica qui són els tres presidents del Parlament espanyol durant el franquisme, la foto dels quals és honorada a la "casa de la democràcia", no et fot, molt en especial Esteban Bilbao, amb les mans xopes de sang. Però és que el terrorisme d'Estat, per als exultants constitucionalistes, és un pecadet de l'antigor i l'amnèsia històrica l'única manera de deslliurar-se dels seus fantasmes, que, com al Ricard III de Shakespeare, espero que els persegueixin en els seus malsons. I és la setmaneta en què al president Bush, potser el més funest de la història d'Estats Units, li han tirat unes sabates al cap a l'Iraq, on cal molta barra per deixar-se veure, tan ben amagat que estava quan va passar allò terrible de les Torres Bessones! I és la setmana en què un dels homes més rics i famosos del món, Bernard L. Madoff, ha estafat la gent més privilegiada, i el forat que ha deixat és tan gros que hi cabem tots plegats. I el pagarem vostès i jo, aquest foradot. A poc a poquet i amb molta suor, però algú ho ha de pagar. I no serà la banca, i ara!

La justícia francesa fa cas d'Espanya i denega el reingrés del rugbi català en la federació internacional

L'anhel de la Federació Catalana de Rugbi de recuperar la seva condició de membre de ple dret de la Federació Internacional (FIRA) ha rebut aquest dimarts un cop ben dur, després que un tribunal de París de la primera instància de la justícia francesa ha fallat en contra de la demanda catalana. I no només això, ja que la sentència deriva el pagament de totes les costes del procés, que són gairebé 6.000 euros, a la part demandant.

La Federació Catalana va ser una de les vuit federacions que el 24 de març de 1934 van fundar la FIRA. Tanmateix, amb el decret franquista de 1941 que donava totes les competències esportives a la Falange, la FCR va ser esborrada com a membre de la FIRA. Amb l'argument de no legitimar una resolució d'una dictadura va iniciar la FCR aquest procés sentenciat avui. El cas s'ha resolt a París perquè és on té la seu la FIRA.

La Federació Espanyola de Rugby s'ha personat voluntàriament en el cas, i de fet és de l'argumentari espanyol d'on el jutge n'hauria tret el principal punt de la sentència. Segons els espanyols, la Federació Catalana va desaparèixer com a tal el 1941 i per tant no és el mateix organisme el que ara sol·licita la readmissió. Cal destacar que aquest informe el va elaborar per a la Federació Espanyola l'advocat Josep Domingo Valls mentre encara era president del Tribunal Català de l'Esport.

El govern de la Generalitat, a través de la secretaria general de l'Esport, esperarà a conèixer en detall la sentència per dissenyar el recurs que presentarà.

Viquipèdia: Selecció Catalana de Rugbi