lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 d’agost, 2007

Catalans, catalans !!!

Final de la Carnegie Challenge Cup amb els Catalans Dragons a l'estadi de Wembley El mític estadi s’omplirà amb 90.000 aficionats, uns 4.000 dels quals, la majoria arribats de la Catalunya Nord, animaran els Dragons

“Catalans, catalans!”. Aquest és el crit de guerra amb què els aficionats dels Catalans Dragons de Perpinyà animen el seu equip, i el crit que s’escoltarà aquesta tarda (25.08.2007, 16.00 h, C33) a les graderies del nou estadi de Wembley en la gran final de la Carnegie Challenge Cup, que no és altre esdeveniment que la Copa anglesa de rugbi a XIII, una competició de primera línia al Regne Unit.

Els Catalans Dragons aspiren avui a una fita sense precedents: convertir-se en el primer equip no anglès que guanya la Carnegie Cup. Bé, de fet, els de Perpinyà ja són el primer equip no anglès que arriba a la final. Una final que els enfrontarà al Saint Helens, el campió del món de clubs, i que es presenta amb un pronòstic incert.

El mític i renovat estadi anglès s’omplirà amb la presència de 90.000 aficionats, dels quals uns 4.000, la gran majoria arribats de la Catalunya Nord, donaran suport als Catalans Dragons. Aquests seguidors ben segur que viuran un moment ben emotiu quan, en els prolegòmens de la final, els cors i l’orquestra de la reina Elisabet II interpretaran a la mateixa gespa Els segadors, l’himne de Catalunya, que també és l’himne oficial del club de Perpinyà, que escolten els jugadors abans de cada partit. També s’escoltaran els himnes del Saint Helens i el d’Anglaterra, el God save the Queen.

Ea, ea, ea, españa se cabrea. Vinga catalans dragons, a guanyar la copa. Visca els Països Catalans !!!

No sóc espanyol, em sento Català i tinc la pell de gallina llegint això. VISCA CATALUNYA LLIURE !!!

Teresa de Calcuta va perdre la fe en Déu 50 anys abans de morir

"Miro i no veig res, escolto i no sento res", va escriure abans de rebre el Nobel de la pau.

Un llibre recopila les 40 cartes en què la religiosa va exposar "penes" i "turments".

Foscor, soledat, tortura, infern, dubtes. Aquestes són algunes de les paraules amb què la Mare Teresa de Calcuta (1910-1997), la santa dels pobres, va descriure la seva crisi de fe durant 50 anys als seus consellers espirituals. La religiosa, nascuda als Balcans i traslladada a Calcuta als 18 anys, va plasmar els seus neguits en 40 cartes que ara recull el llibre Mother Teresa: Come Be My Light --Mare Teresa: Sigues la meva llum-- (Editorial Doubleday) i que no van ser destruïdes malgrat els seus desitjos.

Moltes d'elles són inèdites i revelen com durant la meitat de la seva vida no va sentir la presència de Déu "ni al seu cor ni a l'eucaristia", escriu el reverend Brian Kolodiejchuk, editor de l'obra, membre de les Missioneres de la Caritat i encarregat de recopilar documents sobre la vida i miracles de la religiosa de cara a la seva santificació.

La Mare Teresa no va estar més exempta de pensar que la religió és una fabricació humana que qualsevol altre.

Viquipèdia: Mare Teresa de Calcuta