Chelsea 1- Barça 1

Puyal 060509

El Barça estarà a la final de Roma. Iniesta ha comprat al seu equip un bitllet per a la ciutat eterna en el temps afegit --quan els blaugranes jugaven amb un home menys-- i ha empatat un partit (1-1) que estava pràcticament perdut. Fins llavors, el Barça, lligat de mans pel joc físic del Chelsea, no havia xutat ni una sola vegada entre els tres pals de la porteria defensada per Cech. Ha estat Iniesta, l'home més perillós dels blaugranes durant tot el partit qui, al minut 93, ha recollit una passada de Messi, ha clavat un terrible xutàs per l'escaire i ha ressuscitat un equip que ja estava mort. Hi havia molta expectació per saber si el Chelsea s'atreviria a repetir, davant la seva afició, el plantejament ultradefensiu que va exhibir al Camp Nou. I ho ha fet. Res per retreure-li. Al Barça, si li jugues de tu a tu, et mata, i el Reial Madrid ho va poder comprovar fa quatre dies al Bernabéu. Hiddink ha semblat prendre'n nota. Ha tornat a renunciar a la pilota i ha comminat el seu equip a viure arraulit al darrere buscant alguna contra letal, una pilota penjada al musculós Drogba o un rebuig en segona jugada. I la primera que ha tingut, l'ha clavat. Un obús d'Essien des de la frontal, que ha enganxat de volea una pilota rebotada, als nou minuts de joc, ha entrat per l'escaire dret de Valdés després de tocar al travesser (1-0). El partit acabava de començar i el conjunt anglès ja el tenia just on volia: amb el marcador a favor, el rival obligat a abocar-se a l'atac i un munt d'espais per sentenciar l'eliminatòria a la contra. Mentrestant, el Barça tocava i tocava, amb constants intercanvis de posició dels tres de dalt --Messi, Iniesta i Etoo--, però obsessionat a entrar pel centre i fins a la cuina amb la pilota controlada, un mal endèmic del conjunt blaugrana que ja semblava oblidat. A punt ha estat Drogba de fer el segon, primer en un mà a mà amb Valdés, i després en un llançament escorat de falta que el meta blaugrana ha aconseguit desviar amb el genoll. Lampard també ha tingut la seva a la sortida d'un córner, i el Barça ha patit en excés amb les pilotes aèries, malgrat que Guardiola ha apostat per suplir la baixa de Puyol i Márquez a l'eix de la defensa col·locant Touré com a parella de Piqué, precisament per guanyar presència per alt. Ni una sola vegada ha inquietat el Barça a Cech a la primera meitat, malgrat que era l'únic equip que proposava joc, el que construïa en lloc de destruir i el que s'erigia en el propietari de la bola. Tres xuts llunyans --i desviats-- d'Iniesta, Alves (que ha vist una groga i no podrà veure la final) i Xavi han estat tota l'amenaça visitant abans del descans. La previsible tàctica dels blues ha tingut la seva prolongació després de la represa. Els blaugranes --avui de groc-- han posat més ritme al partit, i el Chelsea encara més ímpetu en la interrupció constant del joc. Però per més que el Barça ho intentava, no hi havia manera de perfora la muralla blava, i el Chelsea, gairebé sense proposar-s'ho, era el que arribava amb més perill a la porteria de Valdés. Drogba ha tingut un nou mà a mà amb el meta blaugrana i Lampard ho ha tornat a provar en un xut creuat. Amb Henry lesionat, Etoo desaparegut i Messi desactivat, l'atac blaugrana ho insistia tot a la inspiració d'Iniesta, però les seves jugades per la banda esquerra gairebé sempre resultaven més bullicioses que efectives, i el Barça, amb el punt de mira desviat, seguia amenaçant Cech només amb xuts llunyans. El col·legiat Tom Henning ha semblat donar el cop del gràcia al conjunt visitant a l'expulsar Abidal per una piscinada d'Anelka a 25 minuts del final de partit. Ni tan sols llavors el Chelsea ha tingut inconvenients a deixar que el seu rival seguís portant la iniciativa del joc. Més tard, l'àrbitre ha aplicat la llei de la compensació al no assenyalar unes clares mans de Piqué dins de l'àrea i ha deixat que el Barcelona seguís viu fins al final. Tan viu, que en l'última arribada, en l'última aproximació a Cech, en l'última empenta del partit, Iniesta ha deixat mut Stamford Bridge amb un golàs que ha fet justícia i que fica el Barça en la final de la Copa d'Europa. A Roma, espera el Manchester United. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Chelsea 1- Barça 1. Los mirakles axistixen!!!

...i avui n'hem viscut un. Puyal 060509 resum elPunt.cat: La Moreneta és blanca.

Castells admet que no hi ha "avenços tangibles" en el finançament

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha afirmat aquest dimecres al Parlament que no hi ha "avenços tangibles" en la negociació amb l'Estat sobre el model de finançament, però ha subratllat que sí que s'han obert temes que estaven bloquejats.

En resposta a una pregunta de CiU al Parlament, Castells ha remarcat que la remodelació del govern espanyol ha permès reobrir assumptes bloquejats, com el model i la quantitat addicional que hauria de percebre Catalunya. "Desgraciadament no puc dir que hi hagi avenços tangibles, però sí que és important que hi hagi vies obertes que fins ara estaven relativament bloquejades", ha argumentat.

Ha assenyalat que hi ha hagut declaracions "que ajuden a crear un clima i que són relativament positives", en referència a les paraules del nou vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, que va admetre que els recursos per a Catalunya són insuficients, que Catalunya ha de quedar per sobre de la mitjana i que difícilment pot haver-hi acord sense Catalunya.

Carod diu que la investidura de Patxi López és la culminació "de la croada espanyolista" d'Aznar

Carod valora l'actual situació política basca i diu que malgrat que l'acord entre socialistes i populars és "aritmèticament possible", només "és possible fruit de l'anomalia política que ha generat una llei de dubtosa qualitat democràtica com és la llei de partits", perquè ha deixat fora del parlament de Vitòria l'electorat "més directament afectat i decisiu en el cas d'una sortida política al conflicte".

"L'acord amb els populars", continua Carod, "deixa als socialistes bascos en una situació molt delicada", presoners de l'estratègia espanyolista d'un partit més obsessionat amb el mapa del temps d'EiTB que pel benestar dels bascos". Carod creu que amb aquest pacte es culmina "la croada espanyolista que José María Aznar va iniciar l'any 1998" i que la investidura de Patxi López "és la victòria pòstuma de Jaime Mayor Oreja i Nicolás Redondo Terreros".

Quant a la retirada d'Ibarretxe de la primera línia política, Carod diu que "assetjat per fora i per dintre, potser no tenia altra sortida que aquesta. De vegades cal fer un pas enrere per fer-ne dos endavant" i eleva l'"ambició nacional i èpica col·lectiva" de l'exlehendakari.

Pel que fa a Catalunya, afirma que des del país "hauríem d'evitar tota mena d'analogies entre les dues realitats polítiques, que afortunadament per als catalans són molt diferents". Així, insta CiU a la prudència "perquè al seu dia va votar la llei de partits al Congrés i va obrir la porta a possibilitar aritmèticament la majoria que ara governarà a Euskadi".

Bloc del Carod: El lehendakari de la llei de partits

Europa dels Pobles-Verds es presenta com la candidatura que 'dóna veu' als 'interessos nacionals' de Catalunya

El dret a decidir serà un dels punts principals en el programa ERC, BNG, Aralar, Els Verds, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista i Entesa per Mallorca s'han unit per formar la coalició Europa dels Pobles-Verds que ha estat presentada aquest dimecres a Madrid. La seva carta de presentació és considerar-se l'única candidatura a les eleccions europees que defensa els 'interessos nacionals' dels diferents territoris de l'Estat espanyol. Pel candidat d'ERC i cap de llista de la coalició, Oriol Junqueras, es tracta de dotar els diferents països de l'Estat de la millor 'caixa d'eines política possible: la pròpia d'un estat'. També consideren un aspecte clau les mesures a adoptar des de la Unió Europea per superar la crisi econòmica.

L'Obra Cultural Balear fa una crida a "tots els mallorquins" per participar a la cadena humana per la llengua

Les entitats que organitzen la cadena humana per la llengua han expressat el suport a l'acte i n'han fet una crida a la participació. L'Obra Cultural Balear ha convocat pel proper dissabte 9 de maig una gran reivindicació a Palma en favor dels drets lingüístics dels catalanoparlants davant de la situació actual. Cal recordar que diversos sectors de la societat, entre els quals el PP, duen de fa uns mesos una política agressiva envers la llengua catalana. Així doncs, l'OCB, amb el suport d'una vintena d'entitats ha organitzat per aquest dissabte una cadena humana amb el lema "drets per la llengua". Aquesta serà de caràcter popular i anirà a càrrec dels reconeguts Música Nostra i de Sarau Alcudienc. També a la plaça de Cort i a la mateixa hora, els més petits podran gaudir de l'actuació musical del grup Cucorba.

Un miler de persones demanaran que l'exèrcit espanyol marxi del castell de Montjuïc

Aquest dimecres s'ha convocat la campanya '1.000 per la pau' per fer una gran cadena humana a tot el perímetre del Castell de Montjuïc. L'objectiu de l'acció és reivindicar la plena cessió del castell 'sense condicions' i reclamar que l'exèrcit abandoni aquest recinte. La gran cadena humana està convocada pel pròxim 16 de maig a les 12 del migdia, tres dies després de la commemoració del centenari de l'afusellament al mateix castell del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Tot plegat, ho ha explicat el president del grup municipal d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella i el president d'ERC a Barcelona. Oriol Amorós. Aquesta acció arriba després del pacte entre PSC i PP que avala la continuïtat del ministeri de Defensa al consorci del castell.

ERC creu que al PSC ja no li serveix el 'si tu no hi vas ells tornen' després del pacte a Euskadi

La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, creu que el PSC no podrà tornar a utilitzar 'l'excusa del Si tu no hi vas ells tornen', ja que els socialistes s'han 'aliat amb els que tornen' al País Basc. 'Aquesta excusa ja s'ha acabat', ha dit. Simó ha denunciat que el pacte entres socialistes i populars comporta 'frontisme pel frontisme' i que les formacions que van donar suport a la Llei de partits 'sabien a què jugaven i era com posar un element de rellotgeria a l'espera que en algun moment esclatés'. 'En seu moment la Llei de partits es va posar a dormir fins que donés els seus fruits', ha dit.

Junqueras adverteix que Barroso proposarà de nou les 65 hores si torna presidir la Comissió Europea

El candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha advertit que si 'malauradament' el Parlament Europeu torna a votar José Manuel Durao Barroso com a president de la Comissió Europea, tornarà a portar la proposta per ampliar fins a 65 hores laborables a la setmana la jornada laboral, en cas que el treballador i l'empresari arribin a un acord. Junqueras ha recordat que el fet que el Parlament Europeu vetés la Directiva del Treball de la Comissió Europea és una 'clara victòria que posa de manifest que la voluntat d'alguns estats de tendència neoliberal no sempre es pot imposar'. El candidat considera que la possible normativa 'és poc respectuosa amb els drets laborals'.

Oriol Junqueras creu que el més important 'és que la ciutadania prengui consciència de les qüestions tan transcendentals que es discuteixen a Europa i del pes que pot tenir el Parlament Europeu'. Per aquest motiu, ha desitjat que 'millorin les previsions de participació de les pròximes eleccions, ja que és l'única oportunitat de l’esquerra transformadora d'empènyer l'esquerra més acomodada, que representa el grup socialista europeu, cap a posicions més socials'.

Ignasi Riera: Sis eren sis

Haurà de tornar La Trinca per cantar les gestes del "més que un club". Jo no era a Madrid, el dia de la pàgina gloriosa, i sí en un racó d'Andalusia, a tocar de Portugal. El 2-6 va causar impacte entre les persones que ens sabien tacats de barcelonisme. Els noms de Xavi, Piqué, Henry, Iniesta i tota la resta, més colla que mai, obrien la porta al comentari a favor del gran protagonista: Pep Guardiola. I com m'inflava cada cop que me'n parlaven bé! I més després d'una campanya irritant de la majoria de papers esportius que es venen a Madrid i que ja donaven per fet, amb un fatalisme sense marge per a errors, el triomf final del "Reial" Madrid, al partit i a la Lliga. L'empat del dimarts al partit contra el Chelsea al Camp Nou resolia totes les incògnites: "El Barça arriba enfonsat, desmoralitzat, buit, sense cap esperança de triomf al seu enfrontament al Bernabéu". Carles Santacana, en el seu treball lúcid sobre les males llets que el nom del Barça generava i genera a Madrid, destaca el paper del diari Marca..., que ja des del primer moment, als anys 40, proposava la supressió del FC Barcelona i la seva absorció pel Real Club Deportivo Español. En tot cas, i en la retransmissió del partit per La Sexta, Jorge Valdano, tan filòsof de les formes educades, amb l'1-0 del Madrid, tornava a cantar el poema del tòpic: "La elegancia del Barça sucumbe de nuevo ante la eficacia del equipo blanco". Després del matx, encara m'han semblat més impúdics alguns comentaris: "La razón de la victoria del Barça arranca con la decisión aberrante del comité de competición de sancionar al defensa del Madrid Pepe". Em vaig posar a tremolar: ¿no haurien volgut trinxar Messi o Eto'o i ho haurien considerat un element més de la Santa Cruzada? Al barri on visc, i com que la majoria són de l'Atlètic de Madrid, vivim, encara, entre núvols d'eufòria.