lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de juny, 2010

El grup intercomarcal Veïns d'Ascó convoca un acte al costat del mas del gerent de l'associació de municipis nuclears

Les informacions i contrainformacions sobre les virtuts i els perills del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'han anat succeint en els darrers mesos, a través dels actors principals de la cursa, o també dels actes programats pels diversos grups socials sorgits a la Ribera d'Ebre a favor i en contra de la candidatura asconenca. Un dels grups anticementiri s'ha proposat avui anar un pèl més enllà en la seva campanya de pressió i ha convocat un acte, concretament una xoriçada popular, just al costat d'una finca que és propietat del gerent de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), l'advocat reusenc Marià Vila d'Abadal, erigit sovint en el portaveu reivindicatiu dels dos candidats a ser la seu de l'MTC avalats per la mateixa AMAC, Ascó i Yebra (Guadalajara). L'associació convocant d'avui, el grup intercomarcal Veïns d'Ascó, és la mateixa que va tallar l'eix de l'Ebre contra el cementiri nuclear fa dos diumenges. Avui, doncs, ha organitzat una doble marxa lenta de vehicles des de Móra i des d'Ascó, fins a l'estació de tren de Garcia on s'ha fet la xoriçada, amb la singularitat que l'estació es troba tot just a tocar d'un mas que és propietat de Marià Vila. Amb aquesta acció, segons les declaracions fetes al diari Avui pel portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) Sergi Saladié, es pretén «denunciar la campanya bruta que ha orquestrat el gerent de l'AMAC per aconseguir que el govern espanyol es decanti per Ascó». Vila, per la seva banda, va comparar «la radicalització i el mal gust» de la protesta, afegint que «entra en el pla personal», amb la radicalització i el mal gust dels grups radicals bascos. Avui: Pressió ecologista al gerent de les nuclears

El Punt: Els anticementiri intensifiquen la pressió en la recta final del procés de selecció d'una seu per a l'MTC

Miravet: XV Festa de la Cirera

Sandro Rosell serà el president del Barça

L'exvicepresident més rebel de Joan Laporta, el que va abandonar primer la directiva del "cercle virtuós", serà el nou president del Barça. El 55% de l'escrutini ja confirma el que apuntava el sondeig a peu d'urna encarregat per TV3 i Catalunya Ràdio. Rosell ha guanyat de llarg amb un 61,5% de vots, a falta del 45% de l'escrutini. En segon lloc hi ha Agustí Benedito, amb el 13,9% de suports. Marc Ingla va tercer, amb un 12,3%, i Jaume Ferrer queda en l'últim lloc, amb un 11,1%, un resultat menys dolent del que li atorgava el sondeig. elPeriódico: Els aspirants feliciten a Rosell i es posen a la seva disposició

VilaWeb: L'enquesta de TV3 dóna la victòria a Sandro Rosell amb un 62% dels vots

directe.cat: Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

Els nacionalistes flamencs del N-VA es converteixen en la primera força de Flandes

El fins ara minoritari N-VA, jove partit dels nacionalistes conservadors flamencs, es converteix en la força més votada a Flandes, on altres grups independentistes com l'ultradretà Vlaams Belang perden suports, mentre que els socialistes s'imposarien a Valònia, segons els sondejos a peu d'urna i els primers resultats parcials publicats avui en tancar dels col·legis electorals.

Més de 7,7 milions de belgues estaven cridats a les urnes en unes eleccions anticipades convocades després de la caiguda del segon govern del democratacristià flamenc Yves Leterme, incapaç d'alleujar les tensions entre les dues principals comunitats del país, la flamenca i la valona.

Els primers resultats en diversos cantons flamencs concedeixen més del 20% dels vots a Nova Aliança Flamenca (N-VA), liderada per Bart de Wever, que defensa la independència de la regió nord del país però que s'ha declarat disposat a donar suport a un líder való per dirigir el futur Executiu federal.

VilaWeb: Victòria històrica del partit independentista flamenc, segons els primers resultats

Geli diu que el govern investigarà si a Barcelona es fan teràpies per "curar" l'homosexualitat

Marina Geli PSC 130610 RAC1

La consellera de Salut, Marina Geli, ha reaccionat davant la notícia d'aquest diumenge del diari El Periódico en què es destapa el fet que diversos psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per "curar" l'homosexualitat a joves gais que no l'accepten per motius religiosos o de rebuig social.

En declaracions al programa 'Via Lliure' de RAC1, Geli ha assegurat que el govern investigarà si a la capital catalana es fan teràpies contra l'homosexualitat. 'Vull pensar que és esbiaixat el que comenten. En tot cas, la pròpia Societat Catalana de Psiquiatria, n'estic totalment convençuda, donarà alguna resposta a aquest tema. I, per descomptat, nosaltres ho investigarem", ha assenyalat la consellera de Salut.

Igualment, Geli ha recordat que el Pla Director de Salut Mental no fa cap referència a l'homosexualitat perquè "de cap manera l'homosexualitat és una malaltia". elPeriódico: Psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per 'curar' l'homosexualitat

laVanguardia: Abren un expediente a una clínica de Barcelona que aplica terapias contra la homosexualidad

5 anys sense Jesús Moncada

Jesús Moncada és un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament, és l'escenari de la seva obra literària. "—Dinamiten el pont— va mussitar l'Aleix, observant el riu des de la galeria del convent—. Els feixistes deuen ser a prop.

...

—Vés a Barcelona, a casa de la tia Assumpta —va cridar ell—. Aniré a buscar-t'hi.

Algú va arrencar en plors al seu costat però un estrèpit enorme, com un redoblament de tambors, ofegà els planys: les cavallades de les mines de la vídua de Salleres a les quals el vell quadrer acabava d'obrir les portes dels estables abans d'anar-se'n, galopaven pel mur de l'Ebre embogides per l'aldarull i pel tro de les explosions cada vegada més properes.

El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria. Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada esbandí la nit i ensangonà la vall com un alba esgarriada i efímera. Volaven el pont. Al cap d'un moment, l'ona provocada per l'explosió estigué a punt de fer sotsobrar el llaüt. Però Malena no va sentir els crits d'esglai dels fugitius amuntegats a la nau ni la blasfèmia del Nelson. Enmig del desori va colpir-la un pressentiment terrible: no tornaria a veure l'Aleix." (Fragment de Camí de Sirga)