lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de juliol, 2008

El govern espanyol s'aferra a la proposta Solbes i no es mou ni un mil·límetre en la reunió bilateral

finançament 280708 CATr La comitiva enviada pel ministeri d'Economia a la trobada bilateral amb la Generalitat per començar a discutir el nou finançament no s'ha mogut ni un mil·límetre en la seva posició. Això és, almenys, el que es desprèn de les paraules del secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, el representant de més rang enviat pel ministre Pedro Solbes a la reunió. També el conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha admès que no s'ha avançat gens, però ha sortit de la trobada assegurant que el govern de la Generalitat "no trencarà ponts" i que confia a arribar a un acord abans de l'1 de gener. "Hi ha temps", ha afirmat Castells.

Durant la reunió, Ocaña i el seu equip han reiterat a la comitiva de Castells que la proposta Solbes per al nou finançament "s'adapta totalment al que preveu l'Estatut". A més, el govern espanyol entén que és "una resposta valenta, gens inconcreta i que aposta per canviar el sistema en temes fonamentals, com la introducció de criteris de població i la garantia de serveis bàsics". Per Ocaña, es tracta d'una "aposta decidia pel canvi". Però per Castells, aquest canvi és "cosmètic", i la Generalitat espera un "canvi real". Aquesta opinió del govern català, ja coneguda, ha sigut reiterada en la bilateral. "Els hem tornat a dir que la proposta de Solbes és genèrica i inconcreta, i a més amb el seu contingut no veiem com pot arribar al model que estableix l'Estatut, ni com portarà al canvi cap al bon model que necessiten totes les comunitats autònomes. I la nostra funció és actuar de garants perquè es compleixi l'Estatut", ha resumit el conseller.

Segons la Generalitat, el document que defensa el govern espanyol "ofereix poca cosa més que un canvi aparent, per exemple en l'augment d'autonomia tributari, o en reestabliment suficiència financera per al conjunt, trencat des del 1999".

Tanmateix, Castells manté l'optimisme. "Hem reiterat la nostra voluntat de continuar treballant per tenir model nou el 2009. Nosaltres no trencarem ponts, no ho hem fet mai. Continuarem treballant, però ho farem pel país. L'objectiu és que l'u de gener tinguem un model nou i hi ha temps per fer-ho", ha sentenciat.

Sala i Martín denuncia l'incompliment de l'Estatut i diu que "haurien d'enviar els Mossos"

L'economista Xavier Sala i Martín ha denunciat que el sistema de finançament és una presa de pèl i que el Govern espanyol tingui ja la intenció d'incomplir el termini que marca l'Estatut per a negociar el nou finançament autonòmic. El professor de Columbia ha afirmat que "en lloc d'enviar negociadors el que haurien d'enviar són els Mossos d'Esquadra per a fer complir la llei". "Sembla que un quan ets un ciutadà estàs obligat a complir la llei i quan ets al Govern te la pots passar pel folre amb l'excusa pelegrina que hi ha crisi".

Grups de recreació històrica participen en l'homenatge als brigadistes de la Guerra Civil a Corbera

Quatre grups de reconstrucció van representar ahir a Corbera d'Ebre els exiliats republicans de l'Estat que van combatre a França, Itàlia i Rússia, i van participar en l'ofrena floral d'homenatge als brigadistes internacionals de la Guerra Civil, en un dels actes paral·lels del Congrés Internacional de la batalla de l'Ebre. Després es van inaugurar als dos costats del riu plaques en record als soldats caiguts en la maniobra de distracció al Baix Ebre-Montsià, fonamentalment del batalló Commune de Paris. Els grups Línia XYZ, Les Espagnols, La Nueve i Ispaniets van representar els combatents republicans a l'exili. «Són els soldats que, amb la seva participació en aquests conflictes, van tornar als brigadistes internacionals la solidaritat que havien tingut amb el bàndol republicà a la Guerra Civil», explica Matías Alonso, de Línia XYZ. «També ens consta que hi va haver republicans que van lluitar a Noruega», afegeix. L'homenatge se celebrà al monument fet per José Luis Terraza al Poble Vell de Corbera, que mitjançant cinc columnes evoca els cinc continents de procedència dels voluntaris. A banda dels excombatents d'aquí, a l'acte hi van assistir una desena d'exbrigadistes procedents de països com ara Àustria, Mèxic, Alemanya, Itàlia i França. Després de fer l'ofrena d'un clavell, els homenatjats, emocionats, van pronunciar els seus discursos. «Ha estat molt emotiu perquè, quan ens veuen a nosaltres, es veuen a ells mateixos», explica Alonso. A dos quarts d'una es van inaugurar les plaques commemoratives en record als morts en la maniobra de distracció al Baix Ebre-Montsià, les quals s'han instal·lat a l'altura de Campredó (Tortosa) i de la torre de Carrova d'Amposta. En l'acte, hi van assistir brigadistes, familiars i autoritats catalanes i franceses. L'acte el va organitzar el Centre d'Estudis d'Investigació Històrica Baix Maestrat-Montsià (CEIBM), amb el suport de Tere de Fraternité –organitzadors del congrés– i la URV, i la direcció general de la Memòria Democràtica.

La cançó de protesta de Joan Baez arriba a Barcelona

Joan Baez-El Rossinyol Joan Baez ofereix avui un concert al Palau de la Música. En més de quaranta anys d'activitat Baez ha estat sempre una referència de la lluita pels drets humans i la pau. Figura mítica del moviment 'hippy' dels seixanta i setanta, Baez cantarà al palau els nombrosos èxits de la seva carrera. Joan Baez-C'era un ragazzo La cantant ha combinat l'èxit musical i la solidaritat amb les causes dels més desafavorits. Als vint anys ja es manifestava al costat de Martin Luther King, que la va influir profundament. Guanyadora de vuit discos d'or i sis premis Grammy, viu a Califòrnia, on manté la seva activitat musical i treballa en dues organitzacions humanitàries. Viquipèdia: Joan Baez

«La taverna d'Enrico», el gran espectacle de la Festa del Renaixement de Tortosa

Sens dubte, un dels principals actes que podem veure en el Renaixement, és La taverna d'Enrico. Aquest espectacle de teatre, música i dansa és aclamat per tots els assistents, que, asseguts a les bales de palla, mengen baldanes amb pa i beuen vi, a l'estil d'aquella època. Aquesta peça teatral, mesclada amb acrobàcies, narra la història d'Enrico, un taverner atemorit per l'arribada dels àrabs i que té fama de muntar aldarulls a la seua taverna, on els homes mengen, beuen i ballen amb «dones de bon veure». Els artistes estel·lars de l'espectacle són Quico el Célio i el Noi i el Mut de Ferreries que protagonitzen l'obra i creen el clima de distracció entre els més de 200 assistents que la disfruten en cada actuació. Durant l'acte, el grup Quico el Célio canta les cançons típiques de les seues actuacions i la més aclamada, la del Vi de Batea, en què els assistents hi participen cantant-la i bevent vi a galet en una bota. La taverna d'Enrico es va traslladar enguany al nou espai de les Avançades de Sant Joan, on es va instal·lar una vela de circ de 23 metres de diàmetre, 12 metres d'altura i amb una capacitat per a tres-cents espectadors. L'espectacle es va començar a dur a terme dijous a la tarda i durant els quatre dies que va durar la festa van realitzar fins a tretze actuacions. Viquipèdia: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

VilaWeb/ElPunt: El Renaixement supera edicions anteriors i es desborda per l'afluència de gent

Xina veta la senyera

La Santa Espina L'exhibició organitzada per la Fundació Universal de la Sardana (FUS) -a càrrec de dotze dansaires i onze músics de diferents cobles- a Pequin abans dels Jocs Olímpics ha quedat deslluïda. Les autoritats xineses l'han presentat com una dansa "espanyola" i han vetat l'ús de la senyera i altres símbols nacionals.

La FUS, constituïda el 1992, es dedica a la promoció de la sardana i la música de cobla en àmbits internacionals. El mateix 1992 va organitzar la ballada de sardanes més multitudinària de la història amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. També ha participat en els actes previs als Jocs d’Atlanta el 1996, de Sidney el 2000 i d’Atenes el 2004.

Abertzales sense vot

L’ Ander seu en una de les set taules que hi ha dins l’herriko taberna del carrer Juan de Bilbao, al bell mig del casc antic de Sant Sebastià. Acompanya un pintxo de truita amb un cafè amb llet ben calent. Com la majoria de clients del local, amb prou feines supera la trentena, és veí de la capital donostiarra i simpatitza amb l’esquerra abertzale. “Estem obligats a pertànyer a un Estat que nega la paraula als milions de persones que viuen a Euskal Herria i el vot a milers d’independentistes bascos i navarresos. I si no combregues amb aquesta repressió tan democràtica que practiquen des de Madrid, resulta que ets un radical, un delinqüent, un terrorista”. L’Ander parla clar, però no alt. I això, en un país d’entranyables cridaners, no és habitual.

Mossega el pintxo i continua. “Aquest local l’han escorcollat de males maneres i l’han clausurat tota una temporada perquè ho ha ordenat algun jutge espanyol. I que jo sàpiga, no hi ha hagut cap condemna. A Acció Nacionalista Basca (ANB) i al Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) els han suspès les activitats i no es podran presentar a unes eleccions. I tampoc s’ha celebrat cap judici. ¿Sorprèn a algú que molts no estiguem disposats a acceptar aquest joc?”, pregunta l’Ander. Pregunta per a ell: ¿i el rebuig als poders legislatiu i judicial espanyols ha de ser violent? “Ja hem vist on porta intentar dialogar amb l’Estat espanyol... a la presó. Jo en les pròximes autonòmiques no tindré opció de votar un partit que em representi, perquè l’hauran il·legalitzat. Tampoc tinc opció d’anar a les urnes per dir que no vull pertànyer a Espanya. Ja m’explicaràs quina opció em queda a mi i als molts que estan en la meva situació”. Silenci. De fons una peça de rock en euskera. Dues Anes seuen a la mateixa taula. Una davant de l’altra. Comparteixen nom, calimotxo de litre i somriures. També son simpatitzants de l’esquerra abertzale, però per a elles la violència no és la solució. Puntualització: “Ni la d’ETA ni la de la policia espanyola”. Tenen coneguts que han passat per alguna comissaria i no n’expliquen precisament meravelles. Totes dues donen per fet que no podran votar en les pròximes cites electorals i que hauran de seguir convivint amb el conflicte. Res de nou, quan van néixer “la situació era més o menys la mateixa; més dura, però similar”. PNB o PSE, berdin da.

¿Millor que continuï governant el PNB o que agafi les regnes el PSE-PSOE? “Ens és igual [berdin da]. Al final no canvia res. El problema és seguir dins l’Estat espanyol, repressió rere repressió”, subratllen totes dues joves. ¿La manca de líders en llibertat fa que l’esquerra abertzale vagi a la deriva? “Sí que és un problema, però ja hi estem acostumats. Això sí, ara aquí s’observa que la gent parla cada vegada menys del tema perquè no hi veu sortida, a aquesta situació. La gent està cansada”. Arnaldo Otegi surt de la presó al setembre... “Otegi ja no hi pinta res. Va creure en els socialistes i ja veus on ha acabat. No es pot dialogar amb Espanya! Ells van a fotre’ns. Cal algú més dur que Otegi”, sentencia un tipus amb cara de pocs amics que seu a la taula del costat.

Rere la barra un cambrer amb llarga cabellera, ampolles d’alcohol i camisetes i adhesius d’esquerres i abertzales. Sobre la barra, penjant del sostre, diverses fotografies de dirigents de Batasuna i d’etarres, veïns de Sant Sebastià, que estan entre reixes: Joseba Álvarez, Iñaki de Juana Chaos, Iñigo Albisu, Valentín Lasarte... Prohibit fotografiar-los. La càmera, al carrer, a apuntar la ikurriña i l’arrano beltza (l’àguila negra que utilitza l’esquerra abertzale com a símbol d’Euskal Herria) que adornen la façana. Abans de marxar, un altre dels clients que opta per no donar el nom hi diu la seva: “Si els espanyols realment volen acabar amb el conflicte basc, que preguntin a la gent d’Euskal Herria. Fins que no ens deixin decidir el nostre futur –i no em refereixo a consultes idiotes com la d’Ibarretxe, sinó a un referèndum d’autodeterminació–, aquí hi haurà conflicte. Per molt que no ens deixin votar o que ens empresonin”. Una peça ska en euskera comença a sonar. El conflicte continua.

Otegi deixarà la política activa quan surti de la presó El líder abertzale, Arnaldo Otegi, ha comunicat al seu entorn més proper que quan surti de la presó, a principis de setembre, no es reincorporarà a la política activa. El portaveu de Batasuna està complint una condemna de 15 mesos de presó imposada per l’Audiència Nacional per participar en un homenatge, el 7 de juny de 2007, al dirigent etarra José Miguel Beñarán, assassinat per l’extrema dreta.

Otegi formava part de l’aparell político-militar de la banda i des del 1998 ha estat al capdavant del sector que defensa el final dialogat de la banda i va negociar primer amb els partits nacionalistes i després amb el Govern central. Aquesta postura no és compartida per la cúpula directiva etarra, radicalitzada després de la treva, pel que tot sembla apuntar que, amb la sortida de la presó, Otegi renunciarà a la primera línia política.

El dirigent abertzale sempre ha estat partidari de resoldre els punts de vista discordants de manera interna pel que no s’espera cap declaració al respecte de la seva vida política quan recuperi la llibertat. Otegi es va mostrar molt crític tant de la ruptura de la treva el juny de 2007 com de l’assassinat d’Isaías Carrasco a les portes dels comicis del 9 de març.

Antònia Font, Premi Nacional de Cultura

El jurat ha distingit el grup Antònia Font amb el Premi Nacional de Música pel seu disc antològic Coser i cantar, en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra, editat l'any passat, amb motiu del seu desè aniversari. El Jurat ha destacat "la personal aportació a la música pop-rock en català del quintet mallorquí".

Creat a Mallorca el 1997, el grup Antònia Font està integrat per Joan Miquel Oliver (guitarrista i compositor), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) i Jaume Manresa (teclats). El seu primer treball discogràfic va ser Antònia Font (1999). El van seguir A Rússia (2001), Alegria (2002), Taxi (2004), Batiscafo Katiuskas (2006) i Coser i cantar (2007). Viquipèdia: Antònia Font