lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de març, 2009

Un centenar de periodistes protesten per l'actuació dels Mossos

Un centenar de periodistes s'han concentrat davant el Palau de la Generalitat per protestar contra les agressions dels agents als professionals que treballaven en la cobertura informativa de les manifestacions antiBolonya d'aquest dimecres. Aquest mateix matí, el Departament d'Interior i el Cos dels Mossos d'Esquadra han enviat una carta als mitjans de comunicació per demanar disculpes als periodistes que van patir lesions. En el text s'afirma que 'en cap cas' hi ha hagut intenció d'agredir els periodistes i que els fets 'només poden explicar-se en el marc d'una situació de conflicte al carrer en uns moments de gran tensió'.

Els periodistes concentrats davant de la Generalitat han deixat fotografies de les càrregues policials i de les ferides que van patir i càmeres de fotos davant de la porta del Palau. El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, ha demanat a la Conselleria d'Interior que investigui les càrregues policials i que s'assumeixin responsabilitats si s'han comès errors.

Interior reitera que s'està elaborant un conveni per millorar la identificació dels periodistes que cobreixin les manifestacions per evitar que es tornin a produir incidents d'aquest tipus. Avui: La Comissió Europea qualifica de "lamentable" la violència a Barcelona en les protestes pel pla Bolonya

Zapatero demana suport a Puigcercós en una reunió secreta

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, li va demanar al líder d'ERC, Joan Puigcercós, el suport del partit republicà al Congrés dels Diputats en una reunió secreta a La Moncloa, però aquest li va negar si no hi ha un bon finançament per a Catalunya. Sembla ser que Zapatero hauria ofert a canvi una major dotació econòmica en Rodalies i en els centres penitenciaris. Després de les eleccions basques i gallegues, sense el suport de PNB i BNG, el PSOE busca nous aliats entre els catalans, encara que tant Convergència i Unió com Esquerra Republicana de Catalunya, ja han dit en anteriors ocasions que li posaran difícil.

Zapatero i Puigcercós van mantenir el dimarts de la passada setmana una reunió secreta a La Moncloa. La trobada va tenir lloc a petició del mateix Zapatero i es va celebrar després de les eleccions basques i gallegues. Sense el suport del PNB i amb els dubtes respecte què farà el BNG al Congrés dels Diputats, el president espanyol li va demanar a Puigcercós el suport dels seus tres parlamentaris. A canvi d'aquest suport, Zapatero li va oferir al president d'ERC una major dotació econòmica en Rodalies i en els centres penitenciaris. Puigcercós va rebutjar l'oferta i li va reclamar al president espanyol que compleixi amb Catalunya en matèria de finançament. 'Quan s'hagi pagat el deute amb Catalunya es podrà parlar del que es vulgui'. La resposta de Zapatero va ser que 'el Govern espanyol fa un gran esforç i fa servir l'argument de la crisi', que Puigcercós rebutja. Puigcercós també va instar Zapatero a 'aprimar l'Estat'.

Puigcercós també ha parlat de la 'solitud parlamentària' de Zapatero al Congrés dels Diputats. 'A Madrid no hi ha majoria, cada ple es fa molt llarg al Congrés i al Govern espanyol i hi ha una majoria catalana que podria portar solucions a la crisi econòmica', va destacar aquest dimecres al Parlament Puigcercós, qui també va apostar per la unitat dels partits en finançament.

Joan Puigcercós al programa Els matins de TV3 d'ahir, 20 de març (tres dies després de la reunió secreta amb ZP), parla del finançament i afirma que "estem molt lluny del que aspira el govern de Catalunya, i del que preveu l'Estatut". I afegeix que "el govern espanyol es nega a complir l'Estatut, i ho hem d'explicar a la ciutadania".

Si no funciona, cliqueu aquí

21 de març: Dia Mundial de la Poesia

La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Lo carrer del riu es vol sumar a l'efemèride amb un poema del nostre poeta, Roc Llop i Convalia. Compleix ta llei i lo demés no importa.
Tot segueix a la Terra el seu corrent.
Sigues viva llavor de fulla morta,
vola on et porti el vent!

Vola a la vida, al camp, a la muntanya,
allà on ressoni el nostre dolç parlar;
al palau noble i a la humil cabana
i al temple secular.

Vola com l'oronella d'ales lleugeres
que busca sens recel el niu d'amor
i si, dubtós, algú pregunta qui eres,
contesta-li sens por:

-Fill sóc i hereu d'una reial princesa
i vaig buscant el ceptre que perdé;
tinc, en el cor, la triple flama encesa
de Pàtria, Amor i Fe. (Roc Llop)

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

VilaWeb: Repartint poesia

Isabel-Clara Simó: Tornen els anys 70

Veient la manifestació i l'esbatussada policial de Barcelona crec que tots hem pensat el mateix: ja tornen els anys 70! Les imatges són clavades. El cas és que hi ha manifestacions a tot arreu, des de París a Múrcia, i que hi ha un sentiment generalitzat que ens estan estafant. Les notícies diuen que els culpables de la crisi han estat sumptuosament recompensats mentre els treballadors de Seat s'han de congelar els salaris (dos anys!) o anar al carrer. Veiem també partits polítics que no assumeixen mai la seva responsabilitat i governs que conculquen lleis orgàniques sense que els tremoli la veu. Veiem, en àmbits internacionals, pactar qui pot torturar i qui no, malgrat els tractats, signats per tothom, i malgrat que la tortura està tipificada com a delicte. Veiem uns cobejosos incompetents que ens han abocat a la més previsible de les crisis i llegim els guanys esplèndids de bancs que han estat compensats amb els nostres diners. És com si atropellessin un vianant i li clavéssim una puntada de peu al cul mentre li posem una medalla al conductor. Veiem la justícia sempre al costat dels qui manen i veiem el disbarat d'emetre bitllets com si fossin els diners falsos del Monopoly. I enmig d'aquest desori, d'aquesta manca d'orientació (i encara s'atreveixen a parlar de paradisos fiscals!), veiem Catalunya befada i estafada, i els vestits de Camps penjats del seu armari. I entre aplaudiments! Sóc dels qui creuen que quan hi ha aldarulls al carrer, independentment de les causes concretes que han mogut els manifestants, és que hi ha alguna cosa que no rutlla. I els primers a detectar-ho són sempre els estudiants. La història ho demostra. I és que alguna cosa no rutlla. Però gens de gens.