lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de juliol, 2009

Esquerra augmenta la pressió

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va informar de l’estat de les negociacions amb l’Estat espanyol els líders d’Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao, que van traslladar-li que pressioni el govern espanyol perquè arribi a la xifra dels 3.800 milions per al tercer any d’aplicació, el mínim que ha fixat Esquerra per avalar un acord.

Durant la reunió –un esmorzar al departament d’Economia–, els dirigents republicans van demanar que se’ls proporcionin documents per avaluar el model que es proposa, ja que asseguren que encara no han pogut estudiar cap paper. A la trobada, que va ser intensa, es va constatar que l’última xifra que hi ha damunt la taula és lleugerament superior a la d’uns dies enrere. Podria rondar els 2.100 milions d’euros per al primer any. No es descarta que els recursos augmentin per la via d’una caixa B, amb partides específiques per a Mossos i presons, competències exclusives de Catalunya que no tenen els altres territoris.

De fet, la consellera Mar Serna, que va actuar com a portaveu del govern, va obrir la porta a la caixa B i aquesta possibilitat pren força entre els negociadors. Esquerra rebutja aquesta possibilitat, que situa les partides fora del model.

El president de l'eurocambra diu a Benach que no defalleixi en la reivindicació del català a Europa

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, s'ha avingut finalment a rebre el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a Brussel·les. Segons Benach, Pöttering li ha aconsellat de 'no defallir' i 'tornar a la càrrega' en la reivindicació d'usar el català a l'eurocambra, la institució comunitària on el català és més arraconat. Tanmateix, fa només uns mesos el mateix Pöttering defensava que no es parlés català al plenari.

A la reunió, Benach ha preferit no retreure a Pöttering que els seus dos anys i mig de presidència no hagin servit perquè el català es pugui usar al Parlament Europeu: 'No es tracta de recriminar res a ningú; venim a fer amics i a intentar convèncer i fer del català una causa simpàtica, que la gent s'hi apunti per convenciment, tenim arguments de sobres.'

Benach també ha avançat que aviat faria pública una proposta per normalitzar l'ús del català en les institucions europees, tot i que no ha volgut explicar-ne cap detall. El president del Parlament de Catalunya vol aprofitar que 'hi ha un debat obert sobre les llengües en les institucions europees en general' per 'col·locar el català com un dels elements a normalitzar.'

Maragall donarà suport explícit a la ILP que promou Ciutadans pel Canvi per una llei electoral de Catalunya

L'expresident de la Generalitat i exmilitant del PSC Pasqual Maragall farà demà explícit el seu suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou Ciutadans pel Canvi (CpC) per a dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia. Visitarà algunes de les taules que el col·lectiu cívicopolític té a Barcelona per tal de recollir les 50.000 signatures necessàries perquè la ILP sigui debatuda al Parlament. Tot i que CpC comparteix grup parlamentari amb el PSC, l'aparell del partit veu la iniciativa amb recel. Maragall, al seu torn, ja va instar a l'abril els cinc diputats de l'associació a 'fer valer algun dia els seus vots decisius' si el PSC l'obstaculitza.

directe.cat: El Parlament només ha aprovat un 19% de les ILP's que li han arribat

Carod recorda els catalans que van lluitar per la independència cubana

Cuba és la darrera parada del programa La Petjada Catalana al Carib, que es va iniciar al febrer amb activitats a la República Dominicana i Puerto Rico i que es tancarà el 2010 a Catalunya. Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. Durant l’acte ha recordat "els lligams històrics i culturals i la forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”.

En el terreny històric, Carod ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana". "Així mateix, la ciutat de L’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua".

"Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però sobretot en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants". De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a cuba era català, al XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. "De fet, a L’Havana hi ha l’entitat catalana més antiga fora de Catalunya, fundada el 1840".

Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana.

La campanya de suport a Núria Pòrtulas presenta el manifest per l'absolució i les primeres adhesions

Núria Pòrtulas serà jutjada dilluns a l'Audiència espanyola per presumpta col·laboració amb banda armada. Per aquest motiu, ahir al vespre hi va haver a Sants un acte de suport a aquesta noia de Sarrià de Ter, detinguda fa dos anys sota la llei antiterrorista. L'advocat Benet Salellas, el filòsof Josep M. Terricabras i l'activista Enric Duran van intervenir en l'acte, que va servir per presentar el manifest de suport i les primeres adhesions. 'Aquest no és més que un cas entre molts de persones imputades per causes polítiques, fet que retalla greument la llibertat d'expressió', diuen els signataris del manifest, entre els quals hi ha el dramaturg Alfonso Sastre, el cantant Cesk Freixas, l'actor i director de teatre Martí Peraferrer, la periodista Rita Marzoa, el músic Cris Juanico i l'escriptor Víctor Alexandre. La recollida de signatures continuarà fins el dia del judici. Pòrtulas va ser detinguda per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, sota l'acusació de tinença d'explosius i de col·laboració amb banda armada. Els mossos li havien trobat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català, pres a Itàlia, i actualment absolt de pertinença a una organització terrorista. Tot i que d'entrada fou acusada de tinença d'explosius, el jutge va arxivar aquesta causa perquè no se'n va trobar cap prova.

Greenpeace veu "desgavellat" extreure més petroli del Delta de l'Ebre

Greenpeace ha titllat avui de "desgavellat" el projecte de Repsol d'extreure 8.000 barrils diaris de petroli de dos nous pous, situats al mar de Tarragona, davant de la desembocadura de l'Ebre.

El responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, Julio Barea, ha criticat avui la incompatibilitat del projecte de Repsol amb la "necessària" protecció d'un enclavament natural com el Delta de l'Ebre. Durant la presentació del novè informe Destrucción a Toda Costa, Barea ha expressat el seu desig que les obres no passin l'avaluació d'impacte i ha insistit que "sempre hi ha la possibilitat de recórrer a la legislació europea", tradicionalment "més sensible" a aquests temes.

Els dos nous pous de petroli Montanazo i Lubina que Repsol té previst explotar se situen a 45 quilòmetres de les costes de Tarragona. Les primeres proves de producció apunten una xifra de gairebé 8.000 barrils al dia, fet que suposa multiplicar per quatre l'actual producció de l'Estat.

Obama demana a Rússia que respecti la sobirania de Georgia i Ucraïna

El president nord-americà ha parlat novament del seu compromís amb la no proliferació de les armes nuclears El president dels Estats Units, Barack Obama, ha afirmat aquest dimarts a Rússia que respecti la soberani de Georgia i Ucraïna, dos aliats dels nord-americans que aspiren a entrar en l'OTAN. "La sobirania dels Estats és la pedra angular de l'ordre internacional", ha asseverat Obama davant dels estudiants de la nova escola d'Economia de Moscou.

De fet, en la seva primera visita a Rússia, Obama ha argumentat: "De la mateixa manera que tots els Estats han de tenir el dret a escollir els seus dirigents, han de tenir el dret a viure dins d'unes fronteres segures, i el dret a portar a terme la seva pròpia política exterior". El president nord-americà s'ha adreçat als estudiants russos i els ha dit que el futur no pertany a aquells que instal·len míssils, i ha assegurat que el desafiament d'aquest segle demana una aliança global amb una Rússia forta, pacífica i pròspera. Així, Obama ha reclamat a Rússia que cooperi davant l'amenaça nuclear nord-coreana i iraniana. "Ha arribat l'hora que els Estats Units i Rússia Treballin junts", ha afirmat.

I és que, al seu entendre, aquestes dues potències internacionals tenen el mateix interès per aturar la cursa armamentística.

La guerra, vista pels fotoperiodistes Robert Capa i Gerda Taro

La fotografia 'Mort d'un milicià' és la més cèlebre de les que Robert Capa va fer durant la guerra del 1936. Aquesta és una de les més de dues-centes fotografies de l'exposició 'Això és la guerra! Robert Capa en acció', que des d'avui i fins al 27 de setembre es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que també exposa 'Gerda Taro', un recull de cent fotografies d'aquesta pionera del fotoperiodisme, companya sentimental i de professió de Capa. Capa i Taro van arribar a Barcelona el 5 d'agost de 1936, poc després del començament de la guerra, per fer-ne una cobertura informativa. El fet que els estils de Capa i Taro encara no s'haguessin consolidat ni s'haguessin fet cèlebres i la mort de Taro durant una de les batalles de la guerra van fer que després de la contesa una gran part de l'obra d'ella fos atribuïda a Capa. En aquesta exposició es diferencien per primera vegada les fotografies de Taro de les de Capa. 'Amb aquesta exposició Gerda Taro deixa d'estar a l'ombra de Capa', diuen Kristen Lubben i Cynthia Young, comissàries de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, que organitza conjuntament amb el MNAC l'exposició. Avui: Robert Capa i Gerda Taro, al MNAC

El Periódico: La solució de la foto del milicià de Capa enlluerna els experts

Isabel-Clara Simó: La "meva" dona

Els comentaristes espanyols d'esports ometen parlar del triplet del Barça i les seves portades informatives són sobre Florentino Pérez o Cristiano Ronaldo; és a dir, que davant de la derrota estan més interessats en notícies tècniques del "seu" club que no en els triomfs espectaculars del Barça. Perdoneu-me el paral·lelisme, però no m'hi puc resistir: aquesta ha estat l'actitud davant els descobriments científics de les dones, la importància de la seva obra artística o la consecució de fites esportives de qualsevol disciplina. Són, si de cas, notícia secundària. I m'importa un rave si això és inconscient i, per tant, incontrolable, perquè es dóna la feliç avinentesa que les persones no som plantes. Portem la comparació més enllà. Durant la meva infància i joventut, el divorci era "impossible", perquè trencava una família, perquè la dona tota sola no se'n sortiria i perquè, si s'hi entestava, els fills serien propietat del seu pare (la pàtria potestat, que ve de pare). Fins i tot els més repatanis van haver d'enganxar-se a l'inevitable tren de la modernitat. Però continuava havent-hi eximents jurídics i socials per a l'home que matava la seva dona per gelosia, perquè l'havia enganyat. Fins i tot hi ha una ranxera, El preso número 9, i una multitud de tangos que en fan apologia (de l'assassinat de dones). Continuo amb la comparació: quan algú parla d'independència, doctes opiniatres afirmen que la "unidad" és indissoluble (qui ho diu, això?, Déu Nostre Senyor?). I també que estan disposats a matar catalans si Catalunya deixés els seus amos. Tot plegat, encara no ha superat el segle XIX, i forma part d'un complex de possessió que, a sobre, no va acompanyat d'amor. Eccs.