Les actuacions previstes a Aragó i a Catalunya que afecten el riu Ebre suposen, si s’acaben tirant endavant, «dos plans hidrològics de les dimensions del que havia dissenyat el PP de José María Aznar». Això ho afirma Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), entitat que, juntament amb un centenar llarg més d’organitzacions ecologistes i socials, ha convocat per a aquest diumenge, 30 de maig, una manifestació a Barcelona per denunciar que «s’està construint, d’amagat i molt ràpidament, el transvasament del riu Ebre cap a Barcelona i València».
Tomàs es refereix, en primer lloc, als canals Xerta - la Sénia i Segarra-Garrigues. L’un és «per portar l’aigua fins a València», i l’altre, «per acostar el Segre a la regió metropolitana de Barcelona». A aquests dos projectes se n’hi afegeix un tercer, encara més agressiu, que són els regadius previstos al Pacte de l’aigua d’Aragó –que estan incorporats a l’Estatut d’autonomia aragonès– i que ocuparien 300.000 hectàrees de terreny. La superfície afectada pels dos canals previstos a Catalunya hi suma 200.000 hectàrees més, és a dir, en total, 500.000. Tomàs hi afegeix que actualment ja hi ha 800.000 hectàrees que aprofiten l’aigua de l’Ebre i «la pressió sobre el riu podria acabar superant una superfície d’1,3 milions d’hectàrees».
El PHN redactat pel PP preveia un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. El Pla de regadius suposa una externalització de 2.800 hectòmetres cúbics, dels quals uns 600 es podrien recuperar, cosa que ho deixaria en uns 2.200, una mica més del doble del que suposava el Pla hidrològic d’Aznar. El portaveu de la PDE lamenta que «si dèiem que amb el PHN s’assecaria el riu, ara encara és pitjor». Tomàs denuncia que «Aragó, Barcelona i València s’han repartit l’aigua de l’Ebre sense tenir en compte la situació del Delta».
«Estem sols», així de clar ho va manifestar ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, que va admetre que la protesta de diumenge que ve no reunirà tanta gent com les que el moviment antitransvasament va organitzar el 2001, el 2002 i el 2003 en contra del transvasament. De moment, només ERC, ICV i la CUP han fet explícit el seu suport a la manifestació, tot i que en el cas d'Esquerra han deixat clar que no s'oposen als regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que la PDE sosté que són la porta de més transvasaments. Però no són només els partits polítics els que limiten el suport a la PDE, tampoc els grans sindicats (la UGT i CCOO) s'han adherit a la manifestació. «La PDE està instal·lada en la coherència, la nostra pancarta és sempre la mateixa, el que canvia és la gent que hi ha al darrere», va dir Panisello.
La manifestació començarà a les dotze del migdia des de la plaça Urquinaona –coincideix amb la cursa d'El Corte Inglés i s'ha hagut de modificar l'itinerari de la protesta– i acabarà a la plaça de la Catedral, on a més dels parlaments hi haurà actuacions musicals, com ara la del grup tortosí Riu en So. A la pancarta de la capçalera, hi posarà «L'Ebre sense cabal és la mort del Delta», que deixa clara la reivindicació del cabal ambiental. «Amb aquest acte de protesta reclamem al govern de l'Estat que compleixi la directiva marc de l'aigua», va assenyalar el portaveu de la PDE, que sosté que la fusió dels ministeris d'Agricultura i Medi Ambient ha comportat un canvi radical en la política hidràulica de l'Estat. «La ministra Narbona tenia un altre talent i impulsava una altra política d'aigua», va manifestar Panisello.
