La CANC demana als ministres que rebutgin la candidatura d'Ascó al magatzem nuclear

Amb una carta certificada i per correu electrònic. Aquesta és la doble via amb què la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha demanat a tots els ministres del govern de l'Estat que desestimen la candidatura d'Ascó per aconseguir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. En els seus missatges, la CANC assegura que la candidatura d'Ascó incompleix les condicions de l'acord del Congrés dels Diputats del 23 de febrer, segons el qual el govern de l'Estat decidiria la ubicació del cementiri nuclear en un lloc amb el màxim consens social, territorial i institucional, «especialment amb les comunitats autònomes i entitats socials locals afectades». Així, el col·lectiu contrari a l'MTC recorda que fins ara ja s'han aprovat mocions contra la instal·lació del cementiri a Ascó en un total de 142 municipis, 12 consells comarcals, les diputacions de Tarragona i Lleida, i al Parlament de Catalunya. A més, 200 entitats de caràcter social i econòmic, i més de 500 membres de la comunitat universitària de la URV, també han manifestat la seua oposició al projecte. COMUNICAT DE PREMSA: La CANC demana als ministres del govern espanyol que desestimin la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear.

CANC: Tall de carretera diumenge 20 de Juny a Ascó

20J: El cinturó metropolità decideix

La quarta onada de consultes sobre la independència, que aquest diumenge 20 de juny permetrà pronunciar-se a favor o en contra de l'Estat propi a més de 480.000 catalans, planteja per primer cop l'interrogant d'una possible primera victòria del 'no' a les poblacions del cinturó metropolità de Barcelona. En concret, municipis tradicionalment dominats pel PSC i amb una forta immigració espanyola, com Cornellà de Llobregat, Esplugues, Sant Boi de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat, organitzen consultes on hi podran votar més de 200.000 persones, i diverses entitats, com ara les associacions de veïns de Cornellà, ja fa dies que fan campanya per mobilitzar el 'no' a la independència.

Joan Manuel Tresserras votarà diumenge a la consulta de Cerdanyola

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, votarà diumenge a la consulta sobre la independència de Catalunya que organitza Cerdanyola Decideix. Ho farà acompanyat del secretari general de la formació republicana, Joan Ridao, que mostrarà així la implicació del partit amb les consultes independentistes. També té previst de votar a la consulta que organitza Sant Boi Decideix el diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà, acompanyat en aquest cas pel president de la formació, Joan Puigcercós. Per la seva banda, l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, es desplaçarà a Móra la Nova per acompanyar els companys de Móra la Nova Decideix.

Ferran Requejo: 'Voler ser federalista a Espanya és ser il·lús'

Mataró és una de les ciutats que han convocat referèndum per a diumenge. I ja compta un 15% de participació gràcies al vot avançat. VilaWeb ha visitat la ciutat per saber com s'organitza una consulta amb xifres altes de participació. També ha parlat amb Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra i defensor de les tesis federalistes fins fa poc. Però, d'un quan temps ençà, Requejo ha virat cap a posicions independentistes i fa una lúcida anàlisi del futur d'aquesta opció política.

La presidenta del TC espanyol ja ha lliurat la seva ponència sobre l'Estatut als magistrats

La presidenta del Tribunal Constitucional espanyol (TC) María Emilia Casas, va lliurar aquest dimecres a la tarda la seva ponència sobre l'Estatut als magistrats, que des d'aleshores, segons fonts del TC espanyol, l'estan estudiant. Casas té intenció de convocar un nou ple sobre l'Estatut abans de l'estiu en què, en cas que sigui impossible crear una majoria, els membres de la institució podrien votar el text bloc a bloc. A priori, no serà el que té previst celebrar la setmana vinent en què el tribunal es reunirà per resoldre els recursos de súplica presentats pel Parlament i el Govern contra les seves decisions de no declarar-se incompetent i de no recuperar Pérez Tremps en el cas d'una votació separada per punts.

directe.cat: El ple del TC es reunirà dilluns per debatre els recursos de súplica del Govern i el Parlament

Presenten l'ambiciós avantprojecte de llei contra la discriminació de les persones LGBT

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat les bases de la llei que combatrà la discriminació de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT). L’avantprojecte de llei afectarà de forma transversal diferents departaments i àmbits de les polítiques públiques de la Generalitat, com l’educació, la salut, la cultura, l’ordre públic o les polítiques d’ocupació, per tal de defensar i igualar els drets d'aquests col·lectius. La llei preveu que la Generalitat faciliti els tractaments hormonals i les operacions de canvi de sexe a les persones trans, així com sancions per aquelles empreses privades i públiques que discriminin aquests col·lectius. També s'incidirà en les polítiques educatives i culturals per intentar trencar el model heterocèntric de societat, i es treballarà perquè els mitjans de comunicació evitin els estereotips.

Escola Valenciana denuncia que la manca d'oferta de places per estudiar en català afecta 125.000 alumnes de primària

Escola Valenciana ha denunciat davant la conselleria d'Educació que el govern Camps deixa sense atendre la demanda existent per estudiar en català, obligant 125.953 alumnes de primària a triar ensenyament en castellà. Segons 'l’Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011', lliurat a la conselleria per al seu estudi, el 61,2% de les famílies que matriculen els seus fills en alguna escola que oferta doble línia opten per la nostra llengua. El mateix estudi conclou que l'oferta de la Generalitat Valenciana només cobreix el 33% de la demanda, reconduint la meitat de l'alumnat cap a l'opció de l'ensenyament en castellà.

El Punt: Poc català a la primària del País Valencià

Organitzacions de tot el país demanen de posar fi a 'la impunitat del franquisme'

'Encara ningú no ha fet justícia, i cal que la gent sàpiga què va passar durant el franquisme.' Són paraules de Diego Parades, germà de Txiki, un dels últims afusellats del franquisme. Paredes intervindrà avui a la tarda en l'acte 'Per la fi de la impunitat del franquisme', en què participen una cinquantena d'organitzacions de tot el país. Un dels animadors, l'arqueòleg Ermengol Gassiot, diu que la intenció, una volta presentat avui el manifest, és 'd'articular un moviment que faci repensar la recuperació de la memòria històrica'. La idea va sorgir 'del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista i de la investigació empresa pel jutge Baltasar Garzón'. Organitzacions i individualitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica van voler redactar un manifest que, per exemple, demana de 'depurar responsabilitats polítiques dels crims del franquisme; de derogar la llei d'amnistia del 1977; desuprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció; de reformar la llei de la memòria històrica i d'instituir un tribunal especial' que investigui els crims. Entre les organitzacions que signen el manifest hi ha Associació Memòria Contra la Tortura, Comissió de la Dignitat, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, CUP, STEI-i, CGT, Intersindical-CSC, Endavant, etc.

Executen el pres, Ronnie Lee Gardner, als EUA davant d'un escamot d'afusellament

El seu advocat ha explicat que Gardner va optar per l'afusellament perquè el considerava més humà Javier Krahe - La Hoguera

Ronnie Lee Gardner, de 49 anys, ha estat executat per un escamot d'afusellament aquest divendres al matí a la presó estatal de Utah, als Estats Units.

Gardner ha estat afusellat, a les nou del matí, amb un mètode que als Estats Units no s'havia usat des del 1996. El Tribunal Suprem, diversos tribunals d'apel·lació i el mateix governador de l'Estat han rebutjat aquesta nit l'última petició de clemència.

L'acusat era al corredor de la mort des de feia 25 anys per l'assassinat d'un advocat mentre intentava fugir d'un tribunal que l'havia de jutjar per un cas de robatori i homicidi.

El seu advocat Andrew Parnes ha explicat que Gardner va optar per l'afusellament perquè el considerava més humà. “Escullo l'escamot d'afusellament, si us plau”. Així va respondre Gardner en ser preguntat pel jutge si preferia l'afusellament o la injecció letal, després d'esgotar les apel·lacions.

"Quina classe de món és aquest que pot enviar màquines a Mart i no fa res per aturar l'assassinat d'un ésser humà?" (Saramago)

elPeriódico: Cinc policies afusellen un reu en nom de l'estat de Utah

Saramago

L'escriptor portuguès i Premi Nobel de Literatura del 1998, José Saramago, ha mort aquest divendres als 87 anys a Lanzarote, en companyia de la seva dona a causa d'una leucèmia crònica. L'escriptor va néixer a la localitat portuguesa d'Aizinhaga l'any 1922.

Saramago, va ser fill de pares analfabets i només va poder cursar estudis elementals. No va ser fins al final de la dictadura de Salazar quan es va començar a consolidar com a escriptor, quan ja tenia 50 anys.

La primera novel·la d'èxit va ser Levantado do Chao, l'any 1980, tot i que la popularitat li va arribar amb L'evangeli segons Jesucrist, l'any 1991, que va comportar una forta polèmica amb el govern del seu país i amb el Vaticà. Per aquest motiu, des dels anys 90 vivia a Lanzarote amb seva dona, la periodista Pilar del Río. "La derrota té alguna cosa positiva, mai és definitiva. En canvi la victòria té una cosa negativa, mai és definitiva."

"No crec en déu i no em fa cap falta. Si més no estic fora de perill de ser intolerant. Els ateus som les persones més tolerants del món. Un creient fàcilment passa a la intolerància. En cap moment de la història, en cap lloc del planeta, les religions han servit perquè els éssers humans s'acostin els uns als altres. Per contra, només han servit per separar, per cremar, per torturar. No crec en déu, no ho necessito i a més a més sóc bona persona."

"Si s'ha de buscar el sentit de la música, de la filosofia, d'una rosa, és que no estem entenent res."