ERC no descarta un nou referèndum si el Constitucional retalla l'Estatut

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no descarta tornar a convocar un referèndum sobre l'Estatut si el Tribunal Constitucional espanyol (TC) retalla el text i l'altera substancialment. El secretari general, Joan Ridao s'ha pronunciat en aquest sentit arran de la darrera filtració a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatutció a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut. Ridao ha recordat que per Esquerra ‘sigui quina sigui la sentència la resposta ha de ser unitària’ de tots els partits parlamentaris catalans i també del conjunt de la societat civil organitzada. Dins d’aquesta estratègia unitària, el dirigent independentista no descarta que es pugui plantejar una nova consulta ‘si la sentència és ofensiva o desdibuixa de forma clara el contingut de l’Estatut’.

Ridao ha recordat que ‘és un pacte polític entre el Parlament i les Corts’ i que ‘el poble de Catalunya el va referendar a les urnes per amplíssima majoria’. Els republicans es basen en l'article 152 de la Constitució espanyola que especifica que les modificacions dels Estatuts ja sancionats i promulgats només es poden modificar en referèndum.

El tripartit carrega contra un eventual pacte de CiU amb el PP per tornar al poder

Home! I per què el PSOE ha pactat amb el PP al País Basc? Els partits que formen part del Govern han coincidit avui afirmant que veuen possible que CiU accepti la proposta del PP d'abandonar les tesis sobiranistes per arribar a un pacte que desbanqui el tripartit del Govern després de les properes eleccions. Tant Zaragoza com Ridao i Herrera estan convençuts que Convergència acceptarà aquesta oferta si d'aquesta manera aconsegueix tornar al Govern. En aquest sentit, els socialistes creuen que CiU i PP tenen 'nostàlgia' del pacte del Majestic. Convergència ha condicionat el pacte a la retirada per part del PP del recurs contra l'Estatut, és per això que Joan Ridao els pregunta quina condició posaran un cop el Constitucional hagi dictat sentència. En aquest sentit, Herrera ha qualificat PP i CiU de 'dretes complementàries'.

Capdevila considera 'insuficient' els diners del 0,7% de l'IRPF que retornen a Catalunya

Carme Capdevila 040509 CATr

La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, considera 'insuficient' els diners que retornen a Catalunya dels fons recaptats a partir de la casella d'altres fins socials. La consellera ha explicat que l'any 2007 es van recaptar 257 milions d'euros a tot l'Estat espanyol a partir de la casella del 0,7% de l'IRPF. Catalunya és el territori que més marca la casella per a fins socials i, tot i això, el 2007 només van retornar 17 milions d'euros. Capdevila ha tornat a demanar que sigui la Generalitat qui gestioni aquests fons, perquè és qui coneix millor les necessitats del seu territori. La consellera ha recordat que si no es marca la casella per a fins socials a la declaració de la renda, els diners van a parar directament als pressupostos generals de l'Estat.

VilaWeb: Comença la campanya de la declaració de la renda

L'Entesa presenta una moció per normalitzar l'ús del català, el basc i el gallec al Senat

El senador per Girona de l'Entesa Catalana de Progrés, Miquel Bofill, ha registrat una moció per poder utilitzar el català, el basc i el gallec en les sessions de control del Senat al govern espanyol. El text, que es debatrà en el proper ple de la cambra alta, també reclama al govern espanyol que elabori en tres mesos un pla d'actuació per impulsar l'ús de les llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.

Bofill ha presentat la iniciativa després de demanar-ho al vicepresident tercer del govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. L'objectiu és que el Senat mostri el suport al català i el reconeixement de la realitat plurilingüística de l'Estat espanyol.

La moció també reclama que el govern espanyol elabori abans de tres mesos un informe sobre l'evolució de l'ús de les llengües oficials a RTVE en els darrers cinc anys. A més, l'insta a elaborar un pla de difusió i protecció de les llengües cooficials en l'àmbit educatiu i a intercedir perquè es normalitzi l'ús del català, del basc i del gallec en els òrgans constitucionals.

En aquest context, també demana al govern espanyol que aprofiti la presència espanyola a la UE per impulsar el compliment de l'Estatut en el que es refereix a la protecció i foment de la llengua catalana a Europa.

Més d'una quarta part de l'energia eòlica de Catalunya es produirà a la Terra Alta

El sector de l'energia eòlica a Catalunya viurà els propers anys una embranzida important. El govern té clar que vol complir les previsions del pla de l'energia de Catalunya, que marca que al 2015 s'ha d'arribar als 3.500 megawatts de producció eòlica –actualment només se'n produeixen 420–. De fet, la direcció general d'Energia i Mines confia arribar l'any que ve als 1.575 megawatts i ja té autoritzats a tot Catalunya una cinquantena de parcs eòlics nous amb una previsió de producció de 1.451 megawatts a curt termini, que si s'afegixen als que hi ha en marxa sumarien 1.871 megawatts. Més d'una quart part d'aquesta energia –493,9 megawatts– provindria de la Terra Alta i més de la meitat –998 megawatts– del total de les comarques de Tarragona.

Els parcs més polèmics són el dels Pesells a Horta, on l'Ajuntament i el 80% dels veïns s'hi oposen, i els de Prat de Comte, qüestionats pel seu impacte paisatgístic. Però el cert és que la seua tramitació està molt avançada i ni tan sols la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona la instal·lació de parcs eòlics en sòl rústic, podrà aturar-los, perquè el govern hi ha presentat un recurs.

Pippi Langstrum fa cinquanta anys

Li agradava caminar endarrere, deia que el seu pare era un pirata i sempre estava navegant pels oceans. Òrfena, vivia sola amb el seu mico, el Senyor Nilsson, i un cavall, Pequeño Tío i vivia grans aventures amb els seus amics Tommy i Annika. Anava esparracada i amb unes mitges llargues i, sobretot, duia dues trenes pèl-roges com dues antenes al cap.

Va ser l'enveja de tots els infants dels anys setanta, un autèntic mite que ha perdurat fins al segle XXI. Malgrat les innombrables sèries posteriors, la Pippi Langstrum, o Pippi Calzaslargas, manté inalterable l'estima dels qui van créixer amb ella. Inger Nilsson, l'actriu que li va donar vida, fa avui cinquanta anys.

Va començar la seva carrera molt aviat, quan tenia deu anys, interpretant Pippi Langstrum, que li donaria fama mundial (fins i tot es van fer segells de correu amb la seva imatge) però estancaria la seva carrera.

Després de protagonitzar aquella sèrie, obra de l'escriptora Astrid Lindgren, només va aconseguir interpretar tres papers més al llarg de la seva carrera.

Però malgrat aquest fracàs post-Pippi, Inger Nilsson mai va renegar del paper que la va catapultar a la fama. Al contrari, sempre que ha estat entrevistada l'ha recordat amb estima i agraïment. A Suècia ella mateixa va posar veu a la cançó de la sèrie.

També la va interpretar amb finès, idioma que domina des de ben petita. Tampoc la seva faceta de cantant va prosperar i un únic disc que va gravar el 1978 no va tenir gaire èxit. Ha estat dona d'un sol paper, però un paper tan gran que li ha omplert la vida. I part de la nostra! Wikipedia: Inger Nilsson