La CANC convoca una nova mobilització contra la candidatura d'Ascó

Diumenge 7 de març a Móra d'Ebre. Aquest és el dia i el lloc escollit per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) per una nova mobilització contra la candidatura d'Ascó (Ribera d'Ebre) a acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. La CANC denuncia que la candidatura d'Ascó ha estat organitzada en base a un 'fals' consens', una procés 'fraudulent', i a uns interessos 'particulars'. Abans de la manifestació de Móra, però, la CANC ha organitzat assemblees informatives al territori que començaran aquest divendres a Gandesa.

La defensa de Sabaté del cementiri nuclear enfronta ERC amb el PSC

L'article del delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, en què qüestiona el «no» institucional al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, va enfrontar ahir ERC amb el PSC. Els presidents d'Esquerra al Camp i l'Ebre, Adam Manyé i Gervasi Aspa, van emetre un comunicat conjunt per denunciar el «doble discurs» del PSC sobre el cementiri nuclear. De fet, els republicans van arribar a acusar Sabaté de «col·laborar» amb la candidatura d'Ascó a l'MTC.

L'article d'opinió que Xavier Sabaté va publicar ahir al diari El Punt, en què fins i tot va plantejar un MTC per als reactors nuclears catalans, no va passar gens desapercebut. Els dos presidents d'ERC al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre van lamentar el «doble discurs» del PSC sobre el cementiri nuclear. «Mentre que des d'alguns àmbits del PSC es fa un seguidisme feble de la voluntat del territori de rebutjar el cementiri, des d'altres instàncies del PSC, com es manifesta amb les declaracions de Sabaté, es dóna una àmplia cobertura i col·laboració amb la candidatura per acollir-lo», afirmen Adam Manyé i Gervasi Aspa. Tot seguit, afirmen que «és inacceptable» que Sabaté prengui partit en contra del mateix govern de Catalunya, en contra del president Montilla, en contra del mateix Parlament, i en contra de la posició majoritària expressada a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona. En aquest sentit, també denuncien la «tolerància» que Montilla té amb «les reiterades sortides de to» i posicions «fora de la seua competència territorial» com a delegat al Camp. Així, asseguren que presentaran una queixa «formal» davant de Presidència, «sobre la impunitat de les actituds públiques del delegat». Finalment, també denuncien «l'obsessió d'alguns personatges del PSC de reincidir en el model d'economia colonial per a les Terres de l'Ebre, derivant sobretot a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta instal·lacions impopulars i conflictives», que agreugen el desequilibri territorial.

El grup del PSC-Imnova de Móra la Nova, una de les agrupacions locals del PSC de les Terres de l'Ebre que s'han mostrat contràries amb més contundència a l'MTC a Ascó, va emetre ahir un comunicat molt dur criticant l'article de Xavier Sabaté. Així, Fernando Cantos i Ernest Blanch recomanen al delegat al Camp no pronunciar-se en contra del govern que representa, i pensar que si posa la seua opinió particular per damunt de l'interès general «ho hauria de fer deixant abans les sues responsabilitats» polítiques. En la mateixa línia, reclamen als dirigents del PSC que criden a l'ordre a Sabaté, ja que mentre és delegat del govern no hauria de manifestar posicions personals, «en temes de vital importància per al territori i per al país» com l'MTC, ja que la seua opinió personal es podria confondre amb la posició política.

La neteja del pantà de Flix es bloqueja

El projecte per descontaminar el pantà de Flix afronta una setmana decisiva. El govern de l'Estat, a través de l'empresa pública Acuamed, ha obert un nou període de negociacions amb Ercros per decidir l'emplaçament de la planta de tractament dels residus, de l'estació depuradora de les aigües, i de l'abocador on es dipositaran els fangs un cop descontaminats. Les últimes converses havien fracassat per les pretensions econòmiques de l'empresa, i l'Estat va arribar a plantejar la construcció de les infraestructures en uns terrenys que l'Incasol va adquirir al costat del polígon electroquímic. Però aquesta opció obliga a refer tot el projecte i no satisfà l'Ajuntament, que s'oposa a la construcció de l'abocador en un altre lloc que no siga l'actual Racó de la Pubilla.

Hèctor López Bofill serà el president de la junta electoral de les consultes del 28-F

L'escriptor, jurista, vicepresident del Cercle d'Estudis Sobiranistes i impulsor de la plataforma Sobirania i Progrés, Hèctor López Bofill, serà el president de la junta electoral nacional de la consulta sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el 28 de febrer en 77 municipis catalans, on estan cridades a votar unes 300.000 persones.

Segons ha anunciat aquest dimarts la Coordinadora Nacional de les consultes, la funció de la junta a la consulta és "acreditar" que la jornada es desenvolupa amb "tots els requisits que ha de complir un referèndum democràtic" i aconseguir la validació de les institucions internacionals.

De fet, López Bofill serà l'encarregat d'elaborar un informe acreditatiu i enviar-lo a la Unió Europea, a tots els Estats membres de la UE, a l'ONU i a diferents fundacions i centres no governamentals que tracten en l'àmbit internacional la qüestió del dret a l'autodeterminació.

Castells creu que 'hi ha coses que grinyolen' en l'actuació de l'Estat que han provocat 'desconfiança' en l'economia

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha criticat aquest dimarts els 'desajustaments' i les 'coses que grinyolen' en l'actuació del govern espanyol en els últims dies, que han provocat un clima de 'desconfiança' davant de la situació econòmica espanyola. Després de la reunió del Consell de Govern, Castells ha dit que les reformes impulsades per l'Estat són necessàries –i de fet s'ha mostrat partidari d'incrementar l'edat de jubilació-, però ha criticat com s'han plantejat per la 'reacció de desconfiança, temor i incertesa' que han creat. El conseller no ha abonat una teoria de la conspiració, com s'ha apuntat des del govern espanyol. Avui: Castells afirma que el govern espanyol fa "coses que grinyolen" i han pogut causar un "clima de desconfiança

Només quatre de cada deu joves admet parlar habitualment en català

Només un 44,3% dels joves d'entre 15 i 29 anys admet parlar habitualment en català i un 12% no el parla ni el comprèn, segons un informe (pdf) de l'Observatori Català de la Joventut impulsat pel Departament d'Acció Social. Segons l'estudi, aquest fenomen s'explica perquè el model d'immersió lingüística fa que la majoria de joves comprengui el català, però en canvi no l'utilitza habitualment en els seus entorns de relació. En el cas dels majors de 29 anys, un 52% de la població afirma utilitzar el català de forma habitual i un 70% afirma comprendre'l. D'altra banda, l'alumnat estranger en els últims deu anys ha augmentat un 500%.

Avui: Només 4 de cada 10 joves admeten parlar habitualment en català

Gal·les aprova per unanimitat celebrar un referèndum per tenir poder legislatiu exclusiu

Gal·les celebrarà un referèndum per reclamar poder legislatiu exclusiu per l'Assamblea gal·lesa. Així ho han aprovat per unanimitat els diputats gal·lesos aquest dimarts a Cardiff. La consulta pretén evitar que Gal·les hagi de demanar permís al parlament britànic de Westminster cada vegada que vol legislar sobre una de les competències en què té responsabilitat, i podria fer-se el mes d'octubre d'aquest any. Si els ciutadans accepten en referèndum el traspàs dels poders legislatius, Gal·les assumirà un model d'autogovern similar al d'Escòcia, i serà completament independent de Westminster en els afers que té traspassats. Ara el parlament britànic ha d'acceptar la celebració de la consulta.

Nou recurs contra les obres al cementiri de València

El Fòrum per la Memòria del País Valencià i familiars de víctimes del franquisme presentaran dijous un recurs contenciós administratiu perquè s'aturin les obres d'enjardinament i instal·lació d'un monòlit en una fossa comuna al cementiri municipal, segons que ha explicat la presidenta del Fòrum, Empar Salvador. Les obres es fan en una zona on actualment hi ha obert un procés penal per a l'exhumació judicial de cadàvers.

'Des del novembre que el cas és al Tribunal Constitucional, on vam presentar un recurs d'empara demanant una exhumació judicial de les fosses. Per tant, mentre no es resolgui la qüestió judicial, l'Ajuntament no pot continuar el sobres', explica a VilaWeb Empar Salvador, que recorda els quatre anys que porten anant d'un tribunal a un altre. El Fòrum i familiars de víctimes del franquisme havien presentat una denúncia per crims de guerra i contra la humanitat davant l'Audiència espanyola, però quan Garzón va inhibir-se de la causa, en declarar extingida la responsabilitat penal de Franco, la denúncia va tornar a l'Audiència Provincial de València, que va desestimar la denúncia en considerar els delictes prescrits per la llei d'amnistia i la llei de la memòria històrica.

En aquests anys, s'han anat destruint gairebé totes les fosses del cementiri de València, i ara només en queda una, que és per la qual batalla el Fòrum per la Memòria perquè sigui exhumada. L'entitat calcula que a la fossa comuna podrien trobar-se les restes de milers de víctimes del franquisme.

'Si el Constitucional no accepta el recurs, anirem al Tribunal Europeu de Drets Humans', diu Empar Salvador, 'perquè no tenim cap intenció d'aturar-nos. Sabem que l'Ajuntament és molt poderós i que nosaltres no som res, però farem tot allò que estigui a les nostres mans. No hi ha marxa enrere. Des que vam descobrir els fossars, que volem que s'exhumin i s'identifiqui els cadàvers i anirem fins on faci falta.

directe.cat: El PP europeu evita que es parli del Cabanyal a l'Eurocambra

CDC manté Xavarria, exbatlle de Ginestar acusat de corrupció, a l'executiva de la Ribera d'Ebre

La comarca no es creu les amenaces del partit a l'alcalde d'Ascó Les amenaces d'expulsió que CDC va llançar contra l'alcalde i els regidors d'Ascó si votaven a favor del cementiri nuclear desobeint les directrius del partit, no han convençut a la Ribera d'Ebre. Desconfien que s’executin, no només perquè el partit ja va afanyar-se rebaixar-les sinó perquè encara és proper el record i la vergonya per l'exbatlle de Ginestar, Josep Bru, que fou enxampat enmig d'un tracte de presumpta corrupció urbanística. Tot Catalunya va poder veure al Telenotícies les imatges amb càmera oculta on es comprometia a cometre il·legalitats. Davant l’escàndol a pocs dies de les eleccions municipals, CDC va anunciar que l'expulsava. A dia d'avui, però, Josep Bru és cap local de CiU a Ginestar i membre de l'executiva de CDC de la Ribera d'Ebre, tot i que oficialment CiU assegura que està ‘jubilat’. Fem un "Pim-Pam"? directe.cat: CDC manté un exbatlle acusat de corrupció a l'executiva de la Ribera d'Ebre, tot i haver-ne anunciat l'expulsió el 2007