lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 d’agost, 2011

La Tomatina de Bunyol

La localitat valenciana de Bunyol ha lliurat hui la seva cèlebre batalla de tomàquets, la Tomatina, amb prop de 45.000 persones procedents de tot el món que s'han enfrontat pels estrets carrers de la població esgotant una munició, de 120 tones.

Aquest exercici d'histèria col·lectiva ha estat gravat, fotografiat i contat per mig centenar de mitjans de comunicació, alguns d'ells procedents d'Ucraïna, Taiwan, Japó o Xina, país aquest últim en el qual la festa popular de Bunyol ha adquirit una gran fama, arribant a l'instant de ser imitada.

Seixanta minuts després del primer coet, un altre n'ha posat fi a aquesta guerra mundial d'hortalisses donant pas a l'altra batalla: la que emprenen els propis veïns i els seus serveis municipals de neteja per a guarir les ferides que sofrixen voreres i façanes.

30 d’agost, 2011

Policies i bombers espanyols escridassen els catalans en els seus Jocs Mundials

Policies i bombers espanyols, equipats amb banderes espanyoles oficials i d'altres amb la silueta del toro, escridassen els seus col·legues catalans als Jocs Mundials de Policies i Bombers (WPFG) que se celebren a Nova York. L'exhibició castellera dels catalans, coronada amb una estelada, és el detonant de l'escridassada. "Fuera, fuera, fuera", "yo soy español, español, español" i "Hijos de puta" són els càntics amb què els espanyoles reben els catalans. ara.cat: Bombers catalans a Nova York: castells vs. insults

29 d’agost, 2011

La Plataforma en Defensa de l'Ebre es reactiva

Castelló insisteix a reclamar aigua de l'Ebre La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha decidit reactivar tots els mecanismes de lluita contra els transvasaments davant la insistència de Castelló per rebre aigua de l'Ebre. Les alertes han sorgit després de conèixer una sentència del Tribunal Suprem que obliga el govern espanyol a posicionar-se sobre la petició feta per la Diputació de Castelló de rebre 90 hectòmetres cúbics d'aigua de l'Ebre, a través d'un minitransvasament.

Els antitransvasament han avisat que es preveu una "tardor calenta" i han demanat a la societat ebrenca que estigui preparada per mobilitzar-se. Així mateix, la PDE ha reclamat als polítics ebrencs i al Govern que es posicionin i "no miren cap a un altre lloc".

28 d’agost, 2011

Salvador Cot: Ha mort un Home

Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.

Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.

Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.

Mor Heribert Barrera, després d'una vida de lluita nacional (ElPunt/Avui)

Un segle de lluita en tots els fronts (Ara)

Barrera se'n va sense veure-ho (Nació Digital.cat)

Mor Heribert Barrera, el primer president del Parlament en democràcia (elPeriódico.cat)

Fallece Heribert Barrera con 94 años (LaVanguardia)

Manel Cuyàs: L'independentista científic (ElPunt/Avui)

27 d’agost, 2011

Toc de llaguters

Recuperen el toc del corn marí que utilitzaven els navegants fluvials de l'Ebre Era un so en re sostingut, que es podia sentir fins a quatre quilòmetres de distància, emès per un corn marí manipulat i el tocaven els llaguters per anunciar la seua arribada als pobles riberencs o els dies de boira espessa per evitar la col·lisió amb altres llaguts o embarcacions fluvials, en una època en què el trànsit per l'Ebre era intens. “Quan per aqueixes comarques no hi havia encara carreteres, l'Ebre era un gran camí, una pista d'aigua on navegaven els llaguts, amunt i avall, portant gent i mercaderia”, va escriure el gran escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila. Aquest so va desaparèixer en la segona meitat del segle passat, quan la decadència de la navegació fluvial pel riu Ebre va entrar en un camí sense retorn, però ara s'ha recuperat i tornarà a sonar a Móra d'Ebre aquest estiu, durant la Festa del Riu, un dels actes més emblemàtics de les festes majors.

Avui: El so dels llaguters

26 d’agost, 2011

Xavier Graset: Un cert tuf

Ja és ben cert que no hi ha res immutable, per molt que hi hagi certes coses que ens volen fer creure que no es poden tocar com a garantia de continuïtat i permanència. Parlo de la Constitució és clar. De la constitució espanyola del 78, garantia d’unitat i d’igualtat entre els diferents pobles d’Espanya. La pluralitat a Espanya ara només en boca del Sant Pare de Roma, és un bé escàs. De fet aquesta cotilla evolutiva que ha esdevingut la Constitució només es pot tocar si volen dos. Si volen el Psoe i el PP a una. Tota la flexibilitat interpretativa que tenen els textos constitucionals d’altres estats, que entenen que la vida és dinàmica, aquí és rigidesa. La capacitat de modificar, o de reinterpretar els textos que lògicament, i com a fruit d’un pacte polític, poden suposar un fre pel progrés dels pobles que les tenen com a guia, aquí és nul.la. O més ben dit restringida.

No cal tenir memòria, només cal pensar què ha passat amb l’Estatut de Catalunya, declarat inconstitucional per tantes arestes. La lectura restrictiva de la Constitució per part dels experts constitucionalistes, magistrats i essencialistes, l’ha mutilat per tots cantons. Per això els catalans vam sortir al carrer l’estiu passat. Però ai senyors, quan convé, quan els convé que es toqui, es posa en marxa la maquinària exprés. Ja no és un text intocable, cal adequar-lo als nous temps i necessitats. Quines coses. És clar que no ens sorprèn. Ja fa massa temps que l’estil de Mou, de ficar el dit a l’ull, està instal·lat en la manera de fer entre Espanya i Catalunya. És clar que en aquest cas, el de modificar la Constitució per limitar el dèficits públics, l’acord entre Zapatero i Rajoy, ha desplagut files i quadres socialistes. De Borrell, a Fernández Vara, d’Antonio Gutierrez, a Fernando López Aguilar. Pobre Rubalcaba, que mentre lluita contra aquells que no volen anar a les llistes, ha d’assumir tesis que divideixen el seu partit. En mala hora.

Per bé que també aposta per fer canvis en institucions immutables: les diputacions. Si volem tenir vegueries a Catalunya, topem amb la Constitució, que no es pot tocar. Però si es proposa des de la meseta, es dissolen com un terròs de sucre. És clar que l’argument és el d’aquest present: el de l’estalvi de totes totes. El de la contenció del dèficit i els endeutaments perquè no hàgim de viure nous desgavells, i suspensions de pagaments fruit de la mala gestió. La recepta ja no és en la confiança de tots els poders. La recepta és pensar que l’única administració seriosa és la de l’Estat, i fora d’aquesta can pixa.

La revisió de la Constitució ja s’entén, segur que deu agradar també als magistrats del Constitucional, perquè pot desprendre la vella i coneguda olor de l’era autonòmica.

24 d’agost, 2011

Isabel-Clara Simó: El Real Madrid

Suposo que tothom recorda aquella magnífica cançó de Raimon, a cappella, que diu: “Al meu país/ la pluja no sap ploure”. Tot seguit es pregunta qui portarà la pluja a escola “per saber com s‘ha de ploure”. Doncs, parangonant el genial cantant, i veient els darrers sotracs madridistes, penso que es podria cantar, amb la mateixa tonada, “Al teu país/ el futbol no sap perdre”, per continuar dient que qui portarà el futbol a escola “per saber com s'ha de perdre”.

No sé què seria de nosaltres sense el Barça, sense l'elegància de Guardiola i el talent de Messi i uns quants jugadors més. Més uns afeccionats que toquen la glòria amb la punta dels dits cada cop que el Barça ens dóna una alegria. I el millor de tot: el Barça sap guanyar. També sap perdre, encara que ho practiqui poc. Però el Real Madrid té aquesta assignatura pendent, per aprendre a escola.

Diuen els comentaristes, que en saben molt, i no com una servidora, que fa poc que ha entès què és un fora de joc, que el verí de Mourinho s'ha encomanat als jugadors, que si aquests fan un joc violent, agressiu i a mata-degolla és perquè el mister els ho ha ordenat. Lamento discrepar. El sinuós i astut Florentino Pérez, tan tocat i posat, no es mama el dit, i per més que los coros y danzas del madridisme, que tant de poder tenen, cridin que el Barça està bé, però que ells tenen l'incomparable Cristiano Ronaldo, tot i mirar de reüll les vitrines, antany plenes i ara ben buides, del subvencionat club (amb els diners de tots els espanyols, s'hi ha d'afegir), doncs per més que facin ostentació d'estar contents, sense títols no hi ha alegria. Que no ens estranyi, doncs, que les maneres de Mourinho i el joc dels jugadors vinguin de més amunt: “Vull títols, Mourinho, a qualsevol preu. Vull que guanyeu o sabreu qui sóc jo”.

Penso, doncs, que és la directiva qui no sap perdre i que no està disposada a anar a escola a aprendre'n. Si més no perquè el Madrid és Espanya, i “esos catalanes” no poden ser superiors. En economia, transports, energia i indústria, ja hi ha cervells que es dediquen a desmantellar Catalunya. Però en futbol, maleït sigui, o es marquen més gols que l'adversari o ja t'ho pots pintar a l'oli.

06 d’agost, 2011

El Japó es compromet a substituir les nuclears en l'aniversari d'Hiroshima

El primer ministre japonès, Naoto Kan, ha declarat aquest dissabte la intenció de reflexionar sobre el “mite de la seguretat nuclear” després de la recent catàstrofe de la central nuclear de Fukushima i en el marc del 66è aniversari de la caiguda de la bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima.

“Vull investigar a fons les causes de l'accident, i reflexionar sobre el mite de la seguretat de l'energia nuclear, reduir la nostra dependència de les centrals i tenir com a objectiu l'existència d'una societat que no depengui de les plantes nuclears”, ha declarat el primer ministre davant de l'alcalde de la ciutat -i fill d'un supervivent de la bomba- Kazumi Matsui. L'alcalde ha demanat al govern japonès que accepti “amb sinceritat la realitat existent i revisi públicament la política energètica”, en un discurs gairebé sense precedents en què un dirigent local ha qüestionat la política nuclear japonesa durant la cerimònia de commemoració per Hiroshima.

Milers de persones s'han concentrat al centre d'Hiroshima per recordar el fatídic 6 d'agost del 1945, quan el bombarder Enola Gay va llançar sobre la ciutat Little Boy, la bomba atòmica la detonació de la qual s'emportaria, abans de finals d'any, les vides de 140.000 persones entre l'impacte inicial i la radiació desencadenada per l'explosió.

02 d’agost, 2011

Detecten els nivells més alts de radioativitat a Fukushima des de l'accident del mes de març

La Companyia Elèctrica de Tòquio (TEPCO), que opera a la central nuclear de Fukushima, ha detectat 10.000 milisieverts de radioactivitat als conductes que van del reactor 1 al 2 La Companyia Elèctrica de Tòquio (TEPCO) ha detectat avui 10.000 milisieverts de radioactivitat, el nivell més alt des que el passat 11 de març un terratrèmol i un posterior tsunami va colpejar la costa nord-est del Japó originant un greu accident a la central nuclear de Fukushima 1.

Aquests nivells s'han trobat a les canonades que connecten el reactor 1 amb el 2. Segons el ministeri de Ciència, si una persona s'exposa a 10.000 milisieverts, podria morir en un termini d'una o dues setmanes.

Com a conseqüència, TEPCO ha restringit l'accés a l'àrea afectada i a les zones limítrofes, si bé ha subratllat que el personal que ha detectat els nivells de radioactivitat no s'ha exposat a més de 4 milisieverts.