lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de setembre, 2009

Entre 15.000 i 20.000 persones es manifesten per la independència de Catalunya

Raimon - Inici de càntic en el temple

La manifestació en favor de la independència de Catalunya que acostuma a recórrer els carrers del centre de Barcelona cada 11 de setembre, ha congregat enguany entre 15.000 i 20.000 persones sota el lema ‘Som una nació. Volem un Estat propi’. Encapçalant la manifestació es trobava el president blaugrana, Joan Laporta, que ha atret l’atenció de tots el mitjans per davant de diferents polítics que també hi participaven com el secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan; el líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, o l’eurodiputat Oriol Junqueras. A la marxa també s’hi han adherit nombroses plataformes cíviques i personalitats del món de la cultura i l’espectacle. És el cas de l’actor i president de la Plataforma Sobirania i Progrés, Joel Joan o l’actriu Anna Sahun a més dels periodistes Màrius Serra, Miquel Calzada; l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra; el president de la Plataforma pel Dret a Decidir, Josep Cruanyes, o el president de l’associació Nous Catalans Joves, Èric Bertran. Avui: La manifestació de la Diada

VilaWeb: La manifestació més gran de la Diada en les últimes dècades

Carod-Rovira no troba bé l'escridassada de la Diada

Josep-Lluís Carod-Rovira ERC 110909 RAC1

“Avui em preocupa la imatge deplorable que estem donant com a país. La presidència de l'Assemblea Nacional del Parlament del Quebec estaven atònits. En cap país del món, el dia de la seva festa nacional, quan se sent l’himne nacional del país, la gent crida, esbronca, xiula, insulta, etc. No passa enlloc del món.”

“Nosaltres fem-nos-ho mirar, perquè quan no és un nap, és una col. La imatge que estem donant, per mi, és deplorable. Em moria de vergonya.”

“Estem queixant-nos que potser el TC ens tombarà l’expressió ‘nacional’ de l’himne, la Diada, i de no sé quantes coses més, i quan se sent l’himne nacional aquí tot Déu crida, la gent xiula, insulten, escridassen… Ho trobo deplorable. I avui ho he contrastat amb els diputats quebequesos. Em moria de vergonya.”

“No ens hem d’inventar cap cosa nova en l'ofrena. Hem de funcionar com un país madur, educat i respectuós amb les seves institucions. I si resulta que, en el moment en què les institucions que el govern van a fer les seves ofrenes florals, resulta que hi ha un grup de persones que volen fer sentir la seva reivindicació, ho sento molt. Tenen tot el dret de manifestar el que vulguin, però que ho facin en un altre lloc.”

La crisi canvia les reivindicacions sobiranistes pels crits contra els acomiadaments en l'ofrena floral de la Diada

Les xiulades i els crits contra els polítics de totes les formacions parlamentàries han estat una constant durant les ofrenes. Unes reivindicacions que han estat majoritàriament en clau laboral per part dels treballadors recentment acomiadats de Nissan i Roca.

La crisi econòmica que pateix Catalunya s'ha fet notar aquest any en la tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova, a Barcelona, on les habituals esbroncades d'independentistes a les delegacions dels partits s'han transformat en crits de treballadors d'empreses afectades pels acomiadaments.

L'esbroncada més gran i més llarga ha estat per a les delegacions dels sindicats CCOO i UGT, en què s'han sentit crits de "Comissions i UGT, la mateixa merda". Per altra banda, els representants de les entitats culturals han estat aplaudides pels assistents a l'acte. Empar Moliner: L'ofrena d'ous

Jordi Porta: 'No defensem l'Estatut, defensem els valors democràtics'

Jordi Porta-Òmnium 110909 CATr

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut plana sobre la celebració de la Diada d'enguany. Després d'un estiu en què s'ha discutit sobre quan i com respondre a una eventual sentència negativa s'ha evidenciat que hi ha posicions contraposades. Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, defensa més el respecte a la voluntat del poble que no pas el propi Estatut rebregat d'allò més.

En declaracions a Catalunya Ràdio diu: 'Crec que no s'ha entès quin és el sentit de la manifestació. No considerem que s'hagi de defensar l'Estatut, el que creiem que s'ha de defensar és el respecte a la voluntat que democràticament ha expressat el poble de Catalunya. Defensem els valors democràtics, davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional modifiqui un text aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble, més encara tenint en compte la desacreditació del TC. Entenem que a això hi ha de respondre políticament el Parlament i el Govern per una banda, i per l'altra hi ha d'haver una resposta popular, i una de les maneres que hi ha de fer-ho és amb una manifestació. Encara hem d'acabar de discutir amb partits, sindicats i entitats per decidir si la manifestació serà abans o després de la sentència tot i que probablement serà després perquè creiem que així hi haurà més participació i assentiment'.

L'alcalde d'Arenys assegura que se sent "trist" perquè es permet la protesta falangista

Carles Móra 110909 COMr.mp3

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha assegurat que se sent "trist" per la decisió de la justícia de permetre a la Falange Española de las JONS manifestar-se el pròxim dia 13 a Arenys de Munt, el mateix dia que se celebra la consulta popular sobre la independència de Catalunya.

En declaracions a COM Ràdio, Móra assegura que les decisions judicials "s'han d'acatar", però considera que cal remodelar les lleis que "dónen aixopluc a entitats i grups com la Falange".

A més, ha recordat que dos bars de la plaça de l'Església, al costat de la qual és on es concentraran els seguidors del partit ultra el pròxim diumenge, han rebut amenaces. La Falange ha intensificat la seva campanya contra la consulta d'Arenys de Munt amb un nou repartiment d'octavetes en què "conviden tots els espanyols bennascuts" a sumar-se a la manifestació ultra.

Salvador Cot: Arenys, el cap d'un carrer

Les polèmiques decisions judicials al voltant del referèndum d'Arenys de Munt reboten a Europa

La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat al Parlament Europeu.

Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'estat espanyol i han criticat que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. 'Aquesta manifestació reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, i cal prohibir-la arreu', ha dit el vice-president dels populars, Manfred Weber.

'No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així', ha lamentat el verd Michael Cramer.

L'Eurocambra no té competències per obligar el govern espanyol a fer el mateix que Alemanya o Itàlia i prohibir la simbologia feixista, però el líder dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay, diu que 'cal castigar qualsevol europeu que faci servir els símbols relacionats amb el feixisme'.

'El problema no és si restringir o no la llibertat a manifestar-se, del que es tracta és de no ofendre la memòria de les persones que se senten profundament ferides si veuen aquests símbols', adverteix el vice-president dels liberals europeus, Niccolò Rinaldi. L'eurodiputat italià proposa 'fer un debat en sessió plenària amb la Comissió Europea i preguntar-li si considera que el comportament de l'estat espanyol, que autoritza aquest tipus de manifestacions, s'adequa o no als estàndards europeus'.

Avui: Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falange

directe.cat: Junqueras confia que l'Eurocambra contribueixi a 'liquidar la impunitat en què viu el franquisme'

Un altre policia que no entén el català

Que una sudamericana parli en català? El que més els cou!!! Va entrar a una comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) de Barcelona per tramitar el DNI del seu fill de 4 anys i en va sortir denunciada per haver alterat l’ordre públic. El motiu, segons consta a la denúncia que posteriorment l’afectada va presentar als Mossos d’Esquadra, va ser haver parlat en català a un dels agents. Els fets van passar ahir a mig matí a la comissaria d’Horta Guinardó, al carrer Sant Antoni Maria Claret.

Rosario, una veïna del Camp de l’Arpa d’origen peruà, es va quedar fent cua, mentre en Francesc, la seva parella, es va endur el seu fill de 4 anys perquè la criatura no s’atabalés. Quan ja estava a punt de tocar-li, ella va trucar-lo perquè anessin cap allà. En aquell moment, un policia uniformat li va cridar l’atenció perquè parlava per telèfon. Ella va penjar i li va dir que tampoc calia posar-se així. “No le entiendo”, va contestar-li l’agent. “Jo tampoc”, va dir-li ella. La reacció del policia va ser demanar-li el DNI i dir-li que estava detinguda. Pensant que la situació no aniria a més, Rosario va sortir al carrer per trucar la seva parella i va ser llavors quan tres policies la van agafar pel braç i la van fer tornar cap a dins. “La meva dona fa un metre cinquanta. Només això dóna una idea de què fan tres policies per impedir-li que marxi”, va explicar ahir en Francesc. Per més inri, quan ell es va adreçar també en català al policia, aquest li va contestar amb gallec. La parella, dos coneguts psicòlegs, van denunciar als Mossos d’Esquadra el Policia Nacional per abús d’autoritat.

Total, que el petit podrà explicar quan sigui gran com va costar als seus pares fer-li el seu primer document nacional d’identitat (DNI).

Joan Margarit - Meditació de Vila Joana

Joan Margarit - Meditació de Vila Joana

Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure, sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida. La superstició i la caritat el van arrossegar, cansat i trist, amb la sotana llòbrega, lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.

En Verdaguer he trobat la por de perdre aquesta llengua que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell, sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”, primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.

-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.

Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers. I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats es van endur la seva mare per afusellar-la, a l’alba, contra el mur del cementiri. Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.

Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça. Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts. Hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és, avui, la nostra força.

Cal esborrar tants mites amagats dessota la mirada impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara. Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze, en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat. El cos posat de front, el cap, de rigorós perfil, les ales, un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne, el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes. Dominar sense dormir.

-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes, per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?

Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles. Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire. Però, encara se sent aquella olor de corral, de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya! (*) (*)Transcripció directa de la lectura que n'ha fet l'autor a l'acte central de la Diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. És molt probable que la puntuació no coincideixi amb l'original.