Cayo Lara explica al Rei la tasca d’IU per aconseguir la Tercera República

El coordinador general d’Izquierda Unida, Cayo Lara, va detallar ahir al Rei, en una trobada que van celebrar al Palau de la Zarzuela, la feina que està fent la seva coalició per aconseguir la proclamació de la Tercera República dins d’un Estat espanyol «federal i solidari». «El Rei ha tingut informació de primera mà de la nostra tasca per un Estat federal, solidari i republicà», va explicar Lara al sortir de l’audiència reial. El líder d’IU va qualificar la reunió amb el cap d’Estat de «cordial i sincera». És la primera d’aquestes característiques que se celebra des que Lara va accedir al càrrec el desembre passat, en substitució de Gaspar Llamazares.

Un dels objectius de Lara era reclamar al monarca una reforma de la llei electoral. De fet, va explicar al Rei que a IU li costa aconseguir un escó «entre set i vuit vegades més vots» que al PSOE i al PP. Per això, va demanar una llei més proporcional i representativa. «L’actual sistema electoral és anacrònic i no compleix amb les mínimes exigències de proporcionalitat i representativitat», va assegurar Lara.

Sentència? Quina sentència?

En la reunió del Consell de Govern d'aquest dimarts ni tan sols s'ha parlat de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. Així de taxatiu ha estat el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, en la seva compareixença posterior a la reunió en què ha assegurat que la prioritat del Govern per a aquest curs polític és lluitar contra la crisi, i que això passarà per davant de 'qüestions identitàries' com la sentència de l'Estatut. De fet, s'ha limitat a declarar que l'Estatut és constitucional i que no es referirà al contingut ni al calendari d'un dictàmens que encara no s'han produït. Montilla no vol 'especular' sobre la sentència.

Mar Serna preveu més atur i expedients de regulació després de les vacances

Mar Serna PSC 010909 CATr

La consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, no s'ha mostrat optimista sobre l'evolució de les dades de l'atur i els expedients de regulació d'ocupació (ERO). Des del seu punt de vista, es produirà un augment sobre les xifres de l'any passat, i ha assenyalat que les xifres 'no seran bones'. Serna ha fet aquestes declaracions en una entrevista a Catalunya Ràdio, un dia abans de que es coneguin les dades oficials sobre l'atur a l'agost. També ha assenyalat que actualment les empreses presenten més expedients de suspensió temporal que d'extinció. En aquest sentit ha proposat que es perllongui de 120 a 180 els dies de suspensió sense que es descompti la prestació de desocupació.

José Bono rebutja, de nou, l'ús del català al Congrés espanyol

El president del Congrés espanyol, José Bono, ha fet arribar una carta al portaveu d'ERC, Joan Ridao, en què rebutja la possibilitat d'aplicar a la cambra baixa l'anomenada 'fórmula Marín' –que pren el nom de l'anterior president, Manuel Marín- que permetia que els diputats fessin un ús restringit del català a l'hemicicle. Bono argumenta que l'ús del català, el gallec i l'euskera a la cambra baixa ha de ser fruit d'un acord entre les forces per modificar el Reglament del Congrés, i recorda, a més, que l'impuls de l'ús de les llengües cooficials al Congrés per part de la presidència té 'un encaix jurídic molt discutible' i ja ha ofert 'experiències no precisament satisfactòries'.

El president del Congrés respon d'aquesta manera una carta que ERC, CiU, PNB, BNG, IU, ICV, CC i Na-Bai li van enviar a instàncies d'ERC el 21 de juliol, on li demanaven que recuperés la fórmula Marín i permetés que els representants dels ciutadans de Catalunya, Galícia i Euskadi poguessin intervenir al Congrés en les llengües dels seus territoris.

Setanta anys del començament de la Segona Guerra Mundial

El cuirassat alemany Schleswig-Holstein, que era ancorat a Danzig amb el pretext d'una visita de cortesia, va obrir foc a la guarnició polonesa de la fortalesa de Westerplatte l'1 de setembre de 1939. Gairebé alhora, seixanta-dues divisions alemanyes, amb el suport de mil tres-cents avions, van començar a envair Polònia. El 3 de setembre, com a resposta, França i la Gran Bretanya van declarar la guerra a l'Alemanya d'Hitler. El mateix dia, Austràlia, l'Índia, l'Àfrica del Sud i Nova Zelanda van declarar la guerra a Alemanya. Així, la invasió de Polònia, avui fa setanta anys, marcà l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El 29 de setembre Varsòvia ja havia caigut sota les tropes nazis i va tancar el primer acte de la segona gran guerra, marcat per la força i rapidesa de l'exèrcit alemany. Però Hitler no es va aturar aquí. Entre l'abril i el juny de 1940 els nazis van conquerir Dinamarca, Noruega, Holanda i Bèlgica i el 14 d'abril van entrar a París. Era una nova manera de fer la guerra. Alemanya va conquerir gairebé tota Europa en una ofensiva llampec que va deixar els seus enemics sense alè.