El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, assegura que "Catalunya, malgrat l'existència d'un Estat autonòmic concebut com a depredador dels territoris més productius, continua excel·lint en empreses exportadores, innovadores, en rànquings científics, en activitat firal i comercial. Uns ens guanyem la vida i el prestigi innovant i creant i els altres actuant amb instint depredador que està en l'ADN d'aquest Estat d'origen imperial ara recobert de capa autonòmica".
02 d’agost, 2009
Josep Huguet: Espanya actua "amb instint depredador" contra Catalunya
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, assegura que "Catalunya, malgrat l'existència d'un Estat autonòmic concebut com a depredador dels territoris més productius, continua excel·lint en empreses exportadores, innovadores, en rànquings científics, en activitat firal i comercial. Uns ens guanyem la vida i el prestigi innovant i creant i els altres actuant amb instint depredador que està en l'ADN d'aquest Estat d'origen imperial ara recobert de capa autonòmica".
Castells posa el finançament com a exemple de la complexa relació entre el PSC i el PSOE
El conseller Antoni Castells considera que el PSC ha de prendre el procés de negociació duta a terme a Madrid respecte del finançament de Catalunya com un exemple del que ha de ser la seva relació amb el PSOE. Ho diu en una entrevista al diari Avui, en què assegura que la negociació ha mostrat la complexitat de la vinculació entre el PSC i el PSOE.
Castells assegura que la negociació ha estat duta pel govern de Catalunya “tota la resta són criaturades”, explica i assegura que l'executiu és un i està format per tres partits. Per tant, el mèrit es de tots.
En relació amb la posició dels 25 diputats del PSC a Madrid i la seva posició durant la negociació respecte als Pressupostos, Castells assegura que aquesta posició era més compromesa. Aquí aprofita per fixar la que és la seva posició en la relació entre el PSC i el PSOE. Creu que el PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid i que s'expressi amb claredat, que faci servir el seu pes i que actuï sempre en defensa dels interessos de Catalunya. També assegura que aquesta veu ha “d'actuar amb plena coincidència amb el govern de la Generalitat.
Antoni Castells: "El PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid"(Avui)
Luxemburg, meravellat amb la cultura popular catalana
El Gran Ducat de Luxemburg acull aquest cap de setmana la 22a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, on hi participen colles sardanistes, grups de bastoners, de balls de cintes, de capgrossos, de castellers, de cavallets, de gegants, d’havaneres, de música tradicional, cobles, esbarts dansaires, corals i colles de diables. El Centre Català de Luxemburg també s'hi ha implicat activament.
Acompanyen l’expedició catalana, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila.
Catalans i occitans s'apleguen un any més al Port de Salau
Com cada primer diumenge d'agost des de 1987, centenars de persones s'enfilen al Port de Salau, situat a 2.015 metres d'altitud, entre Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). Es tracta d'una excursió d'amistat i de reivindicació nacional dels pobles occità i català, organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i pel Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan. Els participants pugen des de dues vessants: la nord, des de l'Arieja, i la sud, des del Pallars Sobirà.
A dalt de la muntanya, comença la festa: seguint la tradició, els participants intercanvien productes de les dues terres, els catalans porten vi i els occitans, formatge, i es fa la tradicional hissada de banderes, acompanyada de discursos, danses i cants d'homenatge amb músics i grups folklòrics occitans i catalans.
La ubicació d'aquest Port és molt simbòlica: es tracta d'un camí natural entre Occitània i Catalunya, que històricament ha servit per fer comerç i per connectar els dos pobles. Durant la guerra de 1936-1939 milers de republicans van passar-hi camí de l'exili. L'any passat la trobada va reunir unes vuit-centes persones.
«Les golfes de pagès» recull com era la vida a Tivissa i als seus masos al principi del segle passat
Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol van presentar ahir, finalment, Les golfes de pagès, la seua segona incursió al passat del seu poble després del llibre A Tivissa canten missa... Tot i ser un llibre d'autors locals i sobre la vida quotidiana al seu poble al principi del segle passat, els autors, que són pare i fill, van lamentar no haver-lo pogut presentar durant les festes majors del municipi, tal com van demanar a l'alcalde, i encara a hores d'ara no entenen que se'ls boicotegés la presentació.
'Són coses que passen als pobles, picabaralles polítiques, però no entenem per què se'ns va negar presentar el llibre en festes i promocionar-lo al programa d'actes', manifestava Carles Jardí. Així, per a Jardí els arguments del consistori, que va esgrimir que no disposava de cap espai municipal lliure per fer la presentació i que tenia totes les hores ocupades cada un dels dies de la setmana de festes, no servixen. 'La programació dels actes festius no omplin, de cap de les maneres, tot el temps del dia, ni tots i cada un dels espais i locals', afegia Jardí.
...este Jardí! (ens referim al Jordi, que feia dies que no en sentíem a parlar)
Les curses de muletes ja són d'interès comarcal
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha declarat les curses de muletes d'interès etnològic per a la comarca de la Ribera. Es tracta d'una activitat tradicional a tres municipis de la comarca (Móra d'Ebre, Móra la Nova i Flix). «Era un reconeixement necessari», segons el president del Consell Comarcal, Pep Solé.
Alego: El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre declara les curses de Muletes (o Pontones) manifestació tradicional d’interès etnològic per a la comarca
Demanen la no-renovació de llicències nuclears
Els plens de Molins de Rei (Baix Llobregat) i Alcanar han estat els primers de Catalunya d'aprovar mocions per demanar al Ministeri d'Indústria la no-renovació de les llicències de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, en el marc de la campanya Apaguem les nuclears, en què també es demana la clausura d'aquestes centrals.
El Vaticà estudia que els fills dels capellans duguin els seus cognoms i heretin
capellans 030809 RAC1
El Vaticà estudia prendre mesures per als cada cop més nombrosos casos de sacerdots que viuen en concubinat i tenen fills, i entre les possibilitats que estudia hi ha la de garantir als descendents el cognom del pare i que puguin heretar els seus béns personals, assegura avui el diari italià "La Stampa".
Segons el rotatiu de Torí , les darreres setmanes, impulsades per la Congregació per al Clergat, que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, s'han realitzat diverses reunions per a tractar aquest problema, que afecta, assenyala el diari, especialment a Amèrica Llatina i a països europeus com Àustria.
Aquest no és un fenomen nou, però en confrontació el que passava abans, afegeix el diari, els reconeixements de paternitat amb les proves d'ADN poden suposar una allau de procediments judicials per al reconeixement d'aquests fills i la Santa Seu "està preocupada per la multiplicació de causes milionàries, com les ocorregudes pels abusos sexuals a EEUU".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
