lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 de maig, 2009

Bernat Joan aposta per facilitar l'ús del català a través de les noves tecnologies

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha destacat aquest divendres l'aposta de la seva secretaria per a facilitar als ciutadans l'accés a productes i serveis que contribueixin al coneixement i ús del català, en la seva participació a la jornada 'Innovació a Catalunya: el camí cap a la productivitat'.

Un dels productes més destacats, segons Joan, és el portal 'Parla.cat', un entorn virtual d'aprenentatge de la llengua catalana, que actualment compta amb 20.700 inscrits.

Segons ha informat la Generalitat en un comunicat, Joan ha assegurat que les empreses de serveis dins del sector de la informàtica són una eina bàsica per a la promoció del català i per avançar cap a la seva plena normalització. Ha mencionat com a exemple les últimes novetats en llengua catalana de Microsoft, que ha rebut recentment el premi 'Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol', atorgat pels governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears.

El Barça de Guardiola com a símbol de la feina ben feta

Ahir, a Barcelona, la rebuda a l'equip campió va tornar a congregar una munió de gent que va rebre com a herois un grup de jugadors que han fet història. Aquesta il·lusió col·lectiva en temps de vaques magres té molt a veure no només amb les victòries del Barça sinó amb la manera com s'han aconseguit: un entrenador de casa, amb una filosofia basada en el treball, l'autoexigència i la persistència ha comandat un grup de jugadors, la meitat dels quals s'han format a l'entitat, que han perseguit l'excel·lència utilitzant amb honestedat les armes de les quals disposaven: una filosofia de club que demana guanyar jugant bé a futbol. La gran feina de Josep Guardiola ha estat, pel damunt dels enfrontament cruents i autodestructius habituals a l'entitat, formar un grup en què joves i veterans, gent del planter i grans fitxatges, actuessin com un tot a la recerca de l'èxit. Un triomf que transcendeix el món de l'esport i serveix de lliçó, com a símbol que la feina ben feta, basada en l'esforç i el rigor, acaba tenint premi. elPeriódico: Una pel·lícula per passar a la història

elPeriódico: Les fronteres del futur (Antoni Bassas)

Montilla demana al govern espanyol que tracti les autonomies com a Estats

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reclamat al govern espanyol que tracti les autonomies com a Estats i ha assegurat que no acceptarà que s'utilitzi l'Estatut per atacar l'Estat de les Autonomies.

A més, el president català ha negat que l'Estat de les Autonomies pugui ser una amenaça per a la unitat de mercat , "tal com s'està plantejant en una polèmica interessada a la qual s'estan sumant cada vegada més veus".

Montilla ha recordat que "aquestes veus identifiquen el nou Estatut de Catalunya com el principal exemple d'aquest model que, segons ells, està provocant excessos en la política autonòmica", cosa que el president català no comparteix.

En la conferència inaugural de la XXV Reunió del Cercle d'Economia, que se celebra a Sitges, Montilla ha contestat així les paraules de l'expresident del govern espanyol Felipe González, que la setmana passada va dir que l'Estat hauria de recuperar competències autonòmiques per poder actuar amb més efectivitat davant la crisi, i va demanar harmonitzar els milers de normatives "de les autonomies que trenquen la unitat de mercat".

Otegi diu que l'esquerra abertzale "està a punt" per al diàleg

El portaveu de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest divendres que aquest sector polític "està preparat" per afrontar "en els pròxims mesos" un procés de diàleg i negociació per aconseguir un "acord polític" al País Basc. Otegi ha participat, com a convidat, en una roda de premsa d'Iniciativa Internacionalista, a la qual també hi ha assistit la candidata d'aquesta formació Doris Benegas i l'exdirigent d'ETA Eugenio Etxebeste, Antxon. La compareixença s'ha celebrat a l'exterior de la basílica de Loiola, a Azpeitia (Guipúscoa), a l'interior de la qual es van celebrar les converses polítiques de l'últim procés de pau del País Basc, que Otegi ha demanat "recuperar". El líder abertzale ha recordat que en les converses de fa dos anys les "portes del diàleg van estar obertes" i en el santuari es van poder reunir "totes les sensibilitats tradicionals" d'Euskadi.

"Tot i que no vam arribar a un resultat final, és important remarcar que sí que vam ser capaços d'avançar i de construir espais de diàleg i negociació que han de ser recuperats", ha afegit Otegi. "L'esquerra abertzale vol dir avui aquí de manera oficial i solemne que aquest país no té més alternativa que la negociació i el diàleg", ha assegurat. Otegi ha insistit que l'esquerra abertzale vol "jugar la segona part d'aquest partit, que va acabar en l'anterior procés de diàleg i negociació" per aconseguir "un acord que estableixi una situació de pau justa en aquest país".

El dictador Francisco Franco deixa de ser Alcalde Honorari Perpetu d'Alacant

El ple de l'Ajuntament d'Alacant ha acceptat avui per unanimitat (PP i PSPV) la moció presentada pel grup socialista que sol·licitava la retirada dels títols i medalles concedits pel consistori al dictador espanyol Francisco Franco, així com l'eliminació dels símbols d'exaltació a la dictadura que encara es troben a la ciutat. Fa un any, quan l’alcalde alacantí era Luis Díaz Alperi, els populars van votar contra la moció. Ara, amb la també popular Sonia Castedo al capdavant del consistori, s’hi han repensat. Díaz Alperi va qualificar la proposta d'oportunista, per entrar en el ple en dates pròximes a la campanya electoral, i va justificar la seva posició per entendre que era una cosa que no preocupava la ciutadania.

La moció demana al ple que l'Ajuntament d'Alacant iniciï els tràmits legals per retirar el títol de Fill Adoptiu de la ciutat, concedit el 1940, així com el títol d'Alcalde Honorari Perpetu de la ciutat d'Alacant (1964) i la Medalla d'Or del Consistori (1966) "al dictador Francisco Franco". Anteriorment a la intervenció del portaveu socialista, Roque Moreno, en la qual ha defensat la proposta i ha sol•licitat el desenvolupament de la Llei de la Memòria Històrica, representants de CC.OO. i UGT han recolzat públicament amb sengles intervencions la moció presentada pel PSOE.

Un congrés reflexiona sobre la repressió franquista al País Valencià

La repressió franquista al País Valencià, quan fa setanta anys que Franco ocupà el país, és l'objecte del congrés que comença avui a la ciutat de València. És la segona Trobada d'Investigadors de la Comissió de la Veritat, a base de ponències, conferències, comunicacions i debats d'un bon nombre d'experts de les universitats de tot el nostre país. La seu del congrés, que es clausurarà demà, és el Centre de Cultura Contemporània Octubre (CCCO).

Avui la conferència de Pelai Pagès, professor de la Universitat de Barcelona (UB), examina la repressió als Països Catalans i l'aplicació de la legislació franquista. També avui, Vicent Gabarda farà una ponència sobre les execucions de la postguerra a la ciutat de València i Ricard Camil Torres Fabra, de la Universitat de València (UV), en farà una altra sobre la casuística de les depuracions municipals en la ruralia valenciana. També hi haurà una sessió de comunicacions.

Demà Josep Lluís Barona i Marc Baldó, tots dos de la UV, parlaran de la repressió franquista en l'àmbit científic i universitari, respectivament. Rosa Monlleó, de la Universitat Jaume I (UJI) exposarà la repressió contra les dones i Vicent Sampedro, de la UV, dissertarà sobre la repressió contra la francmaçoneria valenciana. També hi ha haurà ponències sobre la repressió personal que afectà tanta gent del nostre país.

Clourà el congrés una taula rodona, moderada per Xavier Navarro, amb Ana Aguado, Carmen Agulló, Albert Girona i Vicenta Verdugo. Tots cinc, professors de la UV, discutiran si és necessari o no continuar investigant la repressió franquista.