El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha enumerat aquest diumenge a l'espai l'Entrevista de Catalunya Informació alguns dels temes de la 'carpeta catalana' que s'haurien de solucionar perquè el seu partit finalment recolzés els pressupostos generals de l'Estat pel 2010. 'Després del finançament hi ha aspectes pendents com el model de gestió de l'aeroport del Prat o les inversions que han d'acompanyar el traspàs de rodalies', ha assenyalat Ridao, que ha comentat que el proper dimarts es reunirà amb Zapatero per analitzar aquestes qüestions. El secretari general d'ERC considera que els pressupostos s'haurien de capgirar com un mitjó perquè són 'irreals en les xifres i arcaics en la política social'.
27 de setembre, 2009
Ridao es reunirà dimarts amb Zapatero per parlar d'uns pressupostos 'que s'haurien de capgirar com un mitjó'
Herrera condiciona el suport d'ICV al pressupost de l'Estat a una reorientació social i de compromís amb Catalunya
Avui: ERC insisteix en "contraprestacions" mentre ICV veu "difícil" un acord pels pressupostos
El PNB adverteix que PSE i PP volen "diluir Euskadi"
"El front del PSE-PP ja no s'amaga. L'han consumat en el govern i ja han escrit que el volen portar als ajuntaments i diputacions", ha sentenciat Urkullu, que ha il·lustrat aquest discurs advertint que "no ens treuen la ikurriña, però coloquen la espanyola al costat. Primer l'espanyola i després el que faci falta".
Urkullu ha vertebrat l'estratègia de partit en tres eixos: la lluita per la pau, afrontar la crisi i guanyar autogovern i reforçar les institucions basques.
El primer Alderdi Eguna que el PNB ha celebrat fora del govern basc, a diferència dels anteriors, ha tingut només un orador, el president del partit, però malgrat no ser-hi per raons de feina, el record de l'últim lehendakari del PNB, Juan José Ibarretxe, hi ha estat present en boca del president del partit, que ha demanat als milers d'assistents a l'acte un fort aplaudiment en homenatge a la feina feta pel líder que després de les eleccions va anunciar la seva retirada de la política.
El Camí dels Països Catalans permet recórrer a peu tots els territoris de parla catalana
La iniciativa va sorgir el 2003 des de l'associació PAS de Cardedeu i la idea va començar a prendre forma. No va ser fins l'any passat, però, que el primer tram senyalitzat amb la publicació d'una guia oficial, la del Montseny, es va fer realitat. Ha estat el primer dels objectius d'aquest projecte que, segons explica el director del PAS, Lluís Planes, té com a lema “conèixer aquesta terra per estimar-la”. I és que El camí, més enllà del senderisme, vol ser una manera d'apropar-se a la cultura, la història i la realitat social de cada poble. Un camí que uneix les 88 capitals de comarca del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.