lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de maig, 2009

Madrit 2 - Barça 6. Sí !!*!!

Puyal 020509 resum

El Barça és virtual campió de la Lliga d'una forma somniada, amb exhibició futbolística al Bernabéu, 2-6, elevant a la màxima essència un estil de joc virtuós, per abocar el Real Madrit a un any negre, rendit davant el poder del seu etern enemic. Puyal 020509

La fantasia feta futbol ha vençut la fe. El coratge d'un Madrit infinitament inferior pel que fa a qualitat al millor Barça de la història. Per números, joc, sensacions. Per la seva capacitat de fer inferior qualsevol rival. De minimitzar les seves qualitats per convertir-lo en un boxejador a un pas del KO, que rep cops sense possibilitat d'aixecar el cap. La piconadora blaugrana ha passat pel Bernabéu per destrossar la il·lusió de la remuntada i treure les carències blanques amb un Leo Messi espectacular. Guardiola ha ubicat l'astre argentí allunyat de la banda, on tots l'esperaven, i l'ha col·locat al centre per enviar al psiquiàtric els centrals madridistes. Samuel Eto'o ha jugat al costat dret i Thierry Henry s'ha exhibit a l'esquerre. Amb la batuta de Xavi, la simfonia blaugrana ha destrossat en uns segons totes les especulacions de plantejaments tàctics. Als 25 segons, el cervell culer ja havia xutat a la porteria d'Iker Casillas, el millor del Madrit en el ball. El Madrit no ha trobat mai la manera de superar el Barça. Juande ha apostat per extrems --Marcelo i Robben-- i ha perdut la pilota des del xiulet inicial, amb Fernando Gago desaparegut i Lass disfressat de guerrer en una lluita on tenia poc a guanyar. Però l'ímpetu, l'escut i l'empenta d'un Bernabéu que ha començat il·lusionat han guiat al gol el Madrit en la seva primera acció de perill. El centre mesurat de Sergio Ramos des de la dreta l'ha picat de cap amb l'ànima Higuaín a la xarxa. La Lliga es posava en un punt. S'alimentava un somni que ha trigat dos minuts a convertir-se en malson. Dues accions d'Henry, que ha rescatat la seva millor versió per rememorar vells temps de l'Arsenal al coliseu blanc, han aixecat immediatament el Barça. Amb Sergio Ramos superat, Eto'o no ha arribat per mil·límetres a la primera i Henry ha decidit jugar-se la segona. Pilota a la xarxa i comença la festa. En un tancar i obrir d'ulls, en cinc minuts, el líder ha capgirat el marcador amb un poder incontestable. En un partit marcat pels errors defensius, Puyol s'ha elevat davant la defensa rival per picar de cap a plaer ajustat al pal i donar al barcelonisme el primer trago amb gust de títol. S'ha imposat el monòleg culer, amb Xavi i Iniesta llançant un futbol d'alts quirats. Dos futbolistes d'or que marquen un estil de parets infinites que acabaven en ocasions de Messi, desencertat en les tres primeres, però que no ha desaprofitat un regal de Lass. Un jugador bàsic perquè la Lliga no se sentenciés fa dos mesos, no ha trobat Gago (absent per la seva discussió amb Robben), Messi li ha robat la cartera i a plaer entre el desconcert local ha superat Casillas. Faltaven 10 minuts per al descans i el Madrit demanava a l'àrbitre que més que el descans assenyalés el final del partit. En la represa el nou impuls de coratge que ha conduït el Madrit a escurçar distàncies no ha servit de res. Sergio Ramos, assenyalat pel seu discret partit defensiu pel Bernabéu, que l'ha xiulat, i pel seu entrenador, que l'ha substituït, ha picat de cap a la xarxa una falta picada per Robben. Quedaven 35 minuts per buscar una nova remuntada en un escenari acostumat a les heroïcitats. No era el dia. L'abismal diferència de futbol ho ha impedit. De nou Henry. Un altre error defensiu blanc en una passada llarga mesurada i un toc subtil per superar Casillas, a mitja sortida. Era la fi de la Lliga. Al davant mitja hora de passejada del Barça a casa de l'etern enemic. D'eufòria culer davant d'un equip ensorrat, que ha deixat espais aprofitats sempre per Messi, per marcar el cinquè, i fins i tot per Piqué, que s'ha sumat a la festa anotant el sisè a la mitja volta a penes sense espai. L'última exhibició del Barça al Bernabéu va acabar amb l'aplaudiment a Ronaldinho. Andrés Iniesta ha agafat el relleu. Substituït per Guardiola, ha escoltat des de la grada més aplaudiments que xiulets. El madridisme ha acabat rendit a un estil de futbol del qual està a anys llum. SPORT: Chorreo histórico: ¡'Set', partido y Liga!

MUNDO DEPORTIVO: El Barça, un grupo salvaje

AS: Rendidos a la evidencia

MARCA: Humillación para sentenciar la Liga

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del millor partit VilaWeb: Tots els vídeos del 2 a 6

Gesta històrica del millor Barça de la història

El Madrit ha marcat primer però el Barça no s'ha immutat i en tres cops directes ha tombat el Real Madrit, al Bernabeu, on quedava mitja part per a confirmar si els blaugrana esdevenen guanyadors de la Lliga, si no matemàticament sí futbolísticament. Tres gols d'Henry, Puyol i Messi han fet callar, de moment, un camp molt agressiu contra el Barça i els catalans. Potser per això Puyol ha celebrat el gol traient-se el braçalet amb la senyera i besant-la de forma repetida. A la segona part el Madrit ha fet un segon gol però immediatament Henry ha contestat amb un nou golàs i Messi i Piqué han fet dos gols més. La superioritat blaugrana és absolutament impressionant.

Ridao creu que Zapatero es juga el futur polític i Catalunya el seu benestar

El secretari general d'ERC i portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha afirmat aquest dissabte que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "es juga el seu futur polític" amb l'acord de finançament i el pròxim debat de política general, i ha considerat que a Catalunya perilla "el benestar de tota una generació".

Ridao ha dit que "es desconfia de Zapatero perquè ara per ara l'únic llenguatge que entén, amb vista al debat de política general, és que s'evidenciï la seva soledat parlamentària". "Cal que s'agenolli i després, quan hagi complert amb Catalunya, ja l'ajudarem a aixecar-se", ha remarcat. Segons la seva opinió, el president del govern espanyol té "presses renovades per resoldre el tema del finançament", a causa de les "urgències electorals" pels comicis europeus i per la falta de suports parlamentaris.

Ridao ha remarcat que Catalunya té un 16% d'aturats i 300.000 persones sense cap tipus d'ingrés, xifra que podria augmentar fins al milió a finals d'any.

L’ independentisme fa el salt al lliure mercat

In, inde... El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.

Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les.

El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.

Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.

Sam Abrams demana que es respecti la Constitució quant a les llengües cooficials de l'Estat

L'escriptor nord-americà Sam Abrams, gran defensor de la cultura de Catalunya, on hi viu des de 1970, ha demanat que es respecti la Constitució espanyola, cosa que "mai" s'ha fet, per avançar en el reconeixement que mereixen les llengües cooficials de l'Estat.

"A Espanya les llengües cooficials es veuen com a alguna cosa folklòrica" i "mai s'ha complert al peu de la lletra" la legalitat, ha afirmat l'escriptor, ja que als tribunals s'ha de parlar en castellà, ha assegurat. Abrams va arribar a Barcelona al 1970 amb una beca per estudiar castellà i amb el convenciment, perquè així li havien dit als Estats Units, que a l'Estat espanyol només hi havia una llengua i diversos dialectes. "Em vaig trobar amb una cultura feta i dreta, amb una tradició i una literatura pròpies", ha recordat.

"És una cultura mil·lenària i totes mereixen un respecte. A Espanya hi ha una falta de respecte per la cultura catalana, i qui som nosaltres per dir que aquests no compten?" ha indicat l'escriptor.

La FAES sosté que la dictadura franquista no va ser una època feixista

Ja li tornen a donar a l'ampolla!!! La dictadura franquista no va ser una època feixista ja que el règim de Francisco Franco es va caracteritzar per l'absència d'una ideologia que no fos la de perpetuar-se en el poder, segons la Fundación FAES, que presideix José María Aznar. En l'última edició dels Cuadernos de pensamiento político de FAES, el catedràtic de Dret Polític, Manuel Ramírez, publica un article en el qual afirma que el règim autoritari de Franco no va ser "un conjunt estàtic", sense canvis ni variacions, sinó que s'hi poden distingir fins a tres etapes unides pel nexe comú de la "fidelitat política" al cap de l'Estat d'aleshores. L'article, titulat Hace setenta años. El régimen político y su mentalidad, i publicat amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, Ramírez defineix que el franquisme no va tenir una base ideològica, sinó aportacions de diverses i variades fonts, a vegades "retallades" i a vegades "estimades" segons les circumstàncies. Així, recalca que en aquesta etapa de la història d'Espanya no hi va haver "una ideologia forta plena de veritats absolutes que impregnés en la societat", com sí que va passar en l'Alemanya de Hitler o en l'Itàlia de Mussolini, i afegeix que, precisament, va ser aquesta absència d'ideologia la que va facilitar la caiguda del règim franquista, una vegada mort el seu creador.

Isabel-Clara Simó: Al-Jazira i TV3

La notícia és tan sensacional que crec que, mirada tan de prop, no acabem de veure'n la transcendència: el canal de televisió Al-Jazira, de Qatar, ja es pot captar als Estats Units. De moment a Washington, però de seguida s'estendrà a tot el país. Recordem que aquest canal és el que va trametre els missatges d'Ossama bin Laden reivindicant atacs com ara el tan dolorós de les Torres Bessones i exposant les intencions d'Al-Qaida. Ha calgut només un president que no sigui un fanàtic -jo no m'atreviria a denominar-lo d'esquerres- perquè la informació torni a ser un dret col·lectiu que cap poder que s'autoanomeni democràtic pot arrabassar-nos. Esclar que en un altre país, en considerar l'emissora, injustament, aliada amb els terroristes, s'hauria mogut un escàndol perquè Al-Jazira no arribés a les llars dels ciutadans. La paraula terrorisme és performativa: ella mateixa terroritza. O en alguns casos és una simple coartada per collar-nos. Mira Patxi López: va declarar que no podia dir el nom dels seus consellers perquè corrien perill de ser amenaçats. L'excusa és visiblement il·lògica, perquè tard o d'hora els haurà de nomenar i, segons ell mateix, estarà posant-los en perill. Però el que m'ha vingut al cap és l'actitud del govern de Camps, que ha prohibit TV3 al País Valencià. Ho ha fet de la manera més barroera i salvatge: desconnectant els repetidors, que a sobre no havia pagat ell sinó el poble valencià. Aquest escàndol, inèdit al món anomenat lliure, continua impertèrrit. Té por que els "catalans" contaminin els honestos valencians, com si es tractés d'un virus. El govern de Madrid també va tancar un diari honest, Egunkaria. I és que són cacics; somrients, però cacics.