Puigcercós decideix el 15-J

D’aquí al 15 de juliol es decideix si hi ha acord de finançament, però també si Esquerra posa punt final a la legislatura o no. La clau amb què els republicans van optar per repetir el tripartit el 2006 és la mateixa que podria servir ara per obrir la porta a un govern de Montilla en minoria o a unes eleccions anticipades.

Els republicans tenen ben present el precedent del procés de l’Estatut i les giragonses que va protagonitzar el partit abans de ser expulsat del govern. Al darrere del Dragon Khan del primer tripartit hi havia sempre ERC, però al darrere d’aquest carnaval –amb paraules d’un ecosocialista– hi ha ICV. En el context d’aquest canvi, l’ERC de Joan Puigcercós considera que una hipotètica sortida del govern argumentada com a desacord davant d’un pacte de mínims no criminalitzaria la formació i, al contrari, permetria al nou candidat concórrer a unes eleccions amb el trumfo d’haver-se plantat.

Salgado desafia els rebels del finançament a quedar fora del nou sistema

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Elena Salgado, desafia els territoris que no estiguin d'acord amb el nou model de finançament a quedar-ne fora i continuar utilitzant el sistema aprovat l'any 2001.

El repte va ser llançat per la ministra d'Economia, amb to suau, ahir, dimecres a la tarda, després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què es va pactar el sostre del dèficit per a l'any 2010 a les comunitats autònomes.

"Com tothom sap, els acords del CPFF no cal prendre'ls per unanimitat, i les comunitats que vulguin tenen l'opció de no acceptar el nou model i continuar utilitzant l'anterior", va desafiar. Malgrat tot, no va voler entrar en la possibilitat que Catalunya sigui un d'aquests territoris rebels.

VilaWeb: Castells confirma minsos avenços en la negociació pel finançament

Jordi Pujol es queixa que Interior "no dóna importància a l'ús del català" als Mossos

Jordi Pujol 180609 COMr

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha lamentat avui que els agents de la policia catalana s'adrecen "cada vegada més" en castellà als ciutadans, i ha acusat el departament d'Interior, dirigit per Joan Saura, de "no donar importància" a l'ús del català al cos.

En declaracions a Com Ràdio, Pujol ha admès que el principal objectiu de la policia és garantir la seguretat dels ciutadans i ser eficaç, però ha considerat que els Mossos van ser creats també per ser una "referència d'identitat" de Catalunya.

Pujol ha constatat aquesta preocupació després d'explicar l'anècdota d'un ciutadà català d'origen peruà que li va manifestar els seus esforços per parlar en català amb un agent del cos, del qual només obtenia les respostes en castellà, fins que finalment va haver de canviar d'idioma per entendre's amb el policia.

A més, també s'ha referit als últims disturbis al centre de Barcelona durant les celebracions dels títols aconseguits pel Barça, en què els Mossos d'Esquadra donaven les seves instruccions en castellà als seguidors per dispersar-los.

L'expresident ha admès que no estar d'acord amb algunes de les polítiques i decisions que la conselleria de Saura ha dut a terme respecte els Mossos d'Esquadra, sense entrar en detalls.

Un dictamen per ampliar l’autonomia decep Escòcia

Els ingressos pel cru van a parar al Tresor britànic, però el Partit Nacionalista Escocès (SNP) insisteix que han de pertànyer a Escòcia Una comissió creada pel govern de Londres –amb el suport dels principals partits– per avaluar l’impacte d’una dècada d’autogovern escocès proposa que Edimburg ampliï l’autonomia, pugui recaptar i administrar la meitat dels seus impostos i tingui 24 noves competències, a canvi de reduir la quantitat anual de 37.000 milions d’euros que Escòcia rep del Regne Unit com a compensació parcial pel petroli del mar del Nord.

Els ingressos pel cru van a parar al Tresor britànic, però el Partit Nacionalista Escocès (SNP) insisteix que han de pertànyer a Escòcia. Decebut per l’informe de la comissió, l’SNP també reclama que es deixi en mans del Parlament escocès les diferents categories fiscals de la recaptació d’impostos. “Celebro la transferència de competències a Escòcia”, ha afirmat el primer ministre escocès, Alex Salmond, que ha alertat, però, que els canvis hauran de ser ratificats en el referèndum sobiranista que l’SNP (que governa en minoria des del maig del 2007) planeja fer l’any que ve. De fet, la formació sobiranista té previst publicar un llibre blanc sobre la independència el novembre que ve. La popularitat de l’SNP va a l’alça. El partit va guanyar les últimes eleccions europees, i va doblar en vots el laborisme.

Mousavi encapçala una nova manifestació multitudinària a Teheran

Centenars de milers de manifestants han sortit novament a Teheran en diverses concentracions de dol pels vuit morts en la revolta popular que hi ha hagut a Iran, d'ençà que es van conèixer els resultats de les eleccions dissabte passat. El dirigent reformista Mir Husein Mousavi també hi ha participat personalment. Mentrestant, el consell de guardians ha convocat els tres candidats perdedors per reunir-s'hi dissabte i escoltar-ne les queixes.

De moment, els dotze membres de d'aquest òrgan ja han començat a examinar les 646 denúncies d'irregularitats relacionades amb els comicis, que va guanyar Mahmoud Ahmadinejad.

El diari digital persa Ayandhe, una de les fonts informatives més serioses, explica que a més de dues-centes poblacions la xifra de votants superava el 95% del cens electoral, un rècord impossible de creure.

Vint-i-cinc nuclis de la CUP defensen que seria 'un gest de responsabilitat' concórrer a les catalanes

Repliquen els recels de Vic i de vuit nuclis més, que advoquen només pel treball municipalista Dotze assemblees de la CUP han fet pública avui una nota de premsa en què donen a conèixer la ponència que diumenge duran a debat a l'Assemblea Nacional de Girona. Les CUP de Celrà, Elx, Girona, La Garriga, Manresa, Mataró, Montesquiu, Sabadell, Salt, Sant Cugat del Vallès, Sant Salvador de Guardiola i Viladamat defensen que la formació sí que ha de concórrer a les eleccions al Parlament previstes per al 2010 i consideren que és una 'acció complementària que reforçaria la implantació territorial de la CUP a nivell local i estrenyeria les relacions amb els moviments socials i unitaris de caire nacional'. Responen així a les notícies publicades sobre les reticències de Vic i vuit nuclis més de concórrer als comicis catalans.

A les dotze assemblees locals que presenten la ponència se n'hi han sumat tretze més que també hi donen suport. En total, els vint-i-cinc nuclis creuen que la CUP s'ha de presentar a les eleccions al Parlament com 'un gest de responsabilitat cara el país i les seves classes més populars, que no entendrien que la formació prioritzés els interessos propis als interessos generals'.

La plataforma Decidim.cat demana que s'agilitzi la tramitació de la Llei de consultes

Els càrrecs electes volen fer consultes sobre l'autodeterminació a nivell municipal La plataforma Decidim.cat, que agrupa més d'un miler de càrrecs electes locals pel dret a decidir, ha demanat al Parlament de Catalunya que tramiti amb la 'màxima celeritat' el projecte de llei de Consultes Populars perquè el Govern i els ajuntaments disposin d'una llei que els permeti la celebració de consultes populars. Aquest Projecte de llei obrirà la possibilitat d'obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar opinió, i els alcaldes i regidors sobiranistes volen convocar consultes populars als seus municipis sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya, previ acord als plenaris dels ajuntaments corresponents. En aquest sentit, el municipi d'Arenys de Munt celebrarà una consulta similar però amb una altra nomenclatura, ja que la Llei de Consultes Populars encara no s'ha aprovat.

Lleida homenatja els exiliats catalans del franquisme a Xile

La ciutat de Lleida ha homenatjat aquest dimecres els exiliats catalans a Xile, en un acte dins el cicle 'Repressió i exili' organitzat per la Paeria setanta anys després de la Guerra Civil. Ajuntament i Generalitat han rebut oficialment al president del Centre Català de Santiago de Xile, Sígfrid Grimau, i al vicepresident, Cristià Aiguadé, que en un acte al Saló de Sessions de la Paeria han relatat l'experiència de l'exili. Grimau ha definit les institucions culturals catalanes a l'exterior com a 'autèntics consolats catalans'. Els dos exiliats van refugiar-se a França després de la guerra, però finalment van optar per començar una nova vida en un altre país democràtic.

La Terra Alta ja està a punt per evacuar l'energia necessària per abastir un milió de persones a l'any

La construcció de la línia d'evacuació que ha de recollir i transportar l'energia elèctrica dels deu parcs eòlics de la Terra Alta ja ha finalitzat. Ara, l'empresa Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (AERTA), constructora de la línia, només espera que aquesta es connecti de forma imminent a la xarxa elèctrica. Els promotors dels deu parcs eòlics de la comarca, que tindran una potència total de 450 megawatts, confien que tots puguin entrar en funcionament el 2010, tot i que set d'ells ja podran ser operatius enguany. Els deu parcs de la Terra Alta generaran uns 1.100 gigawatts per hora (GW/h) d'energia elèctrica, xifra que equival al consum domèstic anual d'un milió de persones.

El tractat dels Pirineus, 350 anys després

El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya La guerra dels Trenta Anys (1618-1648), explica l'Enciclopèdia, designa el conflicte bèl·lic europeu entre França i la monarquia hispànica, durant el qual es van modificar contínuament les fronteres d'una colla de països. No va ser fins el 1659 que s'hi va posar fi amb l'anomenat Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i pels de Lluís XIV de França. La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. La Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació. 'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.