lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 d’agost, 2008

Barça 2 - Boca Juniors 1

Puyal 160808 Es tractava del Gamper, però ha semblat la semifinal de la Champions contra el Manchester United. Tot el que li va faltar fa quatre mesos al Barça de Rijkaard ho ha exhibit el de Pep Guardiola. Orgull, fe, empenta, determinació, encert i, també, una mica de sort. "Olé, olé", ha acabat cantant el Camp Nou davant l'extraordinària embranzida blaugrana quan donava ja per perdut el trofeu. El temps s'havia acabat, superada amb escreix la mitjanit, i el Barça perdia. Un córner que ha rematat Puyol ha suposat l'empat, i una rapidíssima jugada culminada per Samuel Etoo, que ha corregut com un posseït fins al córner traient-se la samarreta, han fet donar la volta al marcador i el trofeu ha tornat al lloc que li corresponia: al museu. "Aquest equip persistirà", havia assegurat dues hores abans el tècnic. Ha estat una promesa, de les poques que farà, que s'ha complert ja el primer dia. Ha recuperat per a la causa blaugrana Etoo --ja porta vuit gols-- i ha tret partit, també, de les jugades d'estratègia, una de les seves obsessions, quan jugava el Barça de veritat, no el dels suplents que ha comparegut en l'inici. Guardiola també ha volgut presentar l'equip. A la seva manera. Amb l'alineació, canviant-la de cap a peus, fent jugar els futbolistes més desconeguts. Nou dels onze titulars d'aquesta nit no estaven en la formació inicial del dimecres davant el Wisla. Només han repetit Márquez i Henry. Han estat dels més destacats del primer temps, amb Gudjohnsen. Però l'islandès no és Iniesta, com Sergio Busquets no és Xavi, i el Barça titular d'aquesta nit ha distat molt del que va arrasar els polonesos a la Champions. Sobretot, en el joc. A l'equip li ha faltat de tot de la meitat del camp cap endavant. Els dos interiors han lluitat i pressionat, però no han mogut la pilota ni han servit joc als tres atacants, que s'han avorrit molt. A penes si ha arribat a l'àrea el Barça en el primer temps, fàcilment controlat per un Boca Juniors que sí que ha jugat amb els habituals. Com fa anys en el Gamper, quan era la verdadera nit de l'estrena, el públic s'ha entretingut passant revista a l'equip. Ha descobert que Márquez ha recuperat l'aplom pel bon duel que ha mantingut amb un tanc com Martín Palermo; ha aplaudit la gosadia de Busquets, que ha posat el peu amb força sense cap complex, i un Córcoles que no desmereix el Zambrotta de l'any passat. L'afició ha vist que Piqué apunta alt i que Hleb és una incògnita, per tant com ha promès i tan poc com ha culminat. La part bona ha començat en l'última mitja hora. A més de presentar la plantilla, Guardiola s'ha presentat com a entrenador. Ha ensenyat després del descans el pla B per quan les coses vagin malament. El mateix que es va veure obligat a fer servir Rijkaard en ocasions puntuals. Ha rescatat el vell sistema de Cruyff dels tres defenses i els quatre centrecampistes. Tenia l'oportunitat, l'última oportunitat, per fer experiments i ha posat les peces més adequades per assajar. Amb Xavi i Iniesta als costats del poderosíssim Touré, alleujat ja de la seva hèrnia, amb l'ovacionadíssim Etoo a l'àrea i amb el jove Pedro --¿hauríem de considerar-lo dels titulars?-- desbordant per l'extrem, ha xutat més el Barça llavors (Iniesta, en particular), que en l'hora anterior. Era un pla de risc que ha deixat anar totes les emocions fins llavors contingudes. Viatri, però sobretot Puyol i Etoo han provocat un esclat d'èxtasi com poques vegades s'ha vist al Gamper. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Correfoc de Garcia: el millor!!!

Ball de Diables Al vespre el municipi riberenc de Garcia va quedar completament a les fosques per rebre 400 diables i cremar-se, un any més, amb el foc de Satanàs. VilaWeb/ElPunt: Garcia es crema al foc de l'infern

El PSOE adverteix que sense pressupostos no hi haurà tampoc finançament

PP Blanco 160808 CATinfo Si els partits catalans es plantejaven crear un front unitari al Congrés al crit de “si no hi ha finançament, no hi ha pressupostos”, el PSOE ha capgirat com un mitjó la consigna i s’ha permès reescriure-la a la seva manera: “Si no hi ha nous pressupostos, no hi ha nou finançament”. És l’amenaça del vicesecretari general del PSOE, José Blanco, que després d’un mes exhibint el pols intestí amb el PSC reorienta ara l’estratègia atacant el PP i sobretot una CiU “radical”.

L’atac directe de Blanco a la federació nacionalista just abans de reprendre el curs és simptomàtic, perquè CiU és l’única formació que ella sola garantiria l’estabilitat de Zapatero al Congrés, on el PSOE té 167 diputats i necessita 8 vots més per aprovar qualsevol llei durant els propers tres anys. El PNB, que amb el concert econòmic a la mà no s’hi juga res, seria l’aliat ideal, però amb només 6 escons no li dóna la majoria.

Huguet avisa que la societat catalana castigarà els partits que trenquin la unitat pel finançament

“La societat catalana pot passar factura als partits polítics que trenquin la unitat per segona vegada. Si amb un Estatut que és molt justet no som capaços d’estar units, no avançarem mai”. Així ho ha advertit aquest dissabte el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en referència a la negociació del finançament amb l’Estat.

Per Huguet, que ha participat avui a l'obertura de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, la societat catalana no perdonaria que, per segona vegada, “a Catalunya es fes un front comú i després a Madrid cadascú anés a erosionar-lo pel seu compte”.

El conseller republicà ha especificat que la funció de l’executiu català en aquest cas no és donar instruccions als partits sobre com han d’actuar a Madrid, sinó arribar a un acord unitari, “si pot ser amb tots els partits de l’oposició inclòs el PP si és possible”, i a partir d’aquest document unitari, “negociar a Madrid sense aixecar-se mai de la taula, però sense signar qualsevol cosa”.

Huguet ha deixat clar que el govern català és qui ha de signar o no l’acord amb l’executiu de Zapatero, però que a Madrid cada partit decidirà què fa al Congrés espanyol: “allà ells el que facin a Madrid i la factura que els costi”, ha sentenciat el conseller. Tanmateix, no ha volgut respondre clarament a com reaccionaria ERC dins del govern si el PSC vota els pressupostos generals tot i que hi hagi un mal acord de finançament: “ Són dues coses diferents, el govern i els partits. Però per desgràcia, quan s’agafa un pont aeri la tradició és la del peix al cove”.

El conseller també ha carregat contra CiU, assegurant que durant els mandats de Pujol mai no hi va haver problemes amb el finançament perquè “el govern de dretes, com que no feia polítiques socials no demanava diners, no tenia problemes en aquest sentit, però ara l’executiu és d’esquerres i ha de respondre”. Josep Huguet 160808 CATinfo

Josep Huguet també ha respost al ministre d’Economia, Pedro Solbes, que aquest divendres va acusar algunes comunitats de preocupar-se només pels diners que els pertoquen i no pel desenvolupament de tots els territoris. "El 1999, l’Estat gestionava el 45% dels recursos, ara en gestiona més del 50%, i es nega a rebaixar el seu pes en el conjunt de recursos quan la major part dels serveis de més pes estan traspassats. Això és insolidaritat pura, és una autèntica irresponsabilitat passar els problemes a les comunitats, i el senyor Solbes, que és un lletrat, ha de donar explicacions de quins privilegis pretén mantenir", ha advertit.

El conseller Huguet també fa un advertiment al govern espanyol: “aquests dinosaures polítics que són els Estats espanyol i francès estan destinats a desaparèixer. Si es queden només amb el control de la repartidora, i una part dels ciutadans senten que els treuen els diners i no retornen en forma de recursos, la indignació anirà creixent, i la història és plena de revoltes fiscals que han acabat amb l’aparició de nous Estats".

Llaneras, medalla d'or a Pequín

Joan Llaneras s'ha acomiadat de l'alta competició amb la medalla d'or en la prova de puntuació de ciclisme en pista. El mallorquí, de 39 anys, aconsegueix així la seva tercera medalla olímpica, després de l'or a Sydney 2000 i la plata d'Atenes 2004. Llaneras ha fet història al ser l'únic esportista d'aquí que ha guanyat tres medalles olímpiques en tres Jocs diferents. També és el primer que supera el llistó de dos ors olímpics, perquè cal sumar-li la plata de 2004. Nascut a Porreres (Mallorca), Llaneras porta un grapat d'anys vivint i entrenant a la Garrotxa. Als triomfs olímpics cal afegir-hi els set Mundials assolits per Llaneras.

Viquipèdia: Joan Llaneras

L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de construir grans carreteres

Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d’alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 –últim any de què hi ha dades oficials–, el ministeri de Foment només va construir a Catalunya 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.

Es tracta d’una xifra baixa, que només suposa un augment d’un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d’aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80. Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s’han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d’alta capacitat, gairebé tots d’autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l’autovia entre Àvila i Salamanca o l’autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.

No ha sigut l’única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d’Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l’Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l’Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d’aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l’autovia que ha d’unir l’arc mediterrani amb la frontera francesa, s’ha començat pel sud. D’aquesta via al seu pas per Andalusia ja n’hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que a Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de Tarragona i la variant de Vilaseca. Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats –menys la connexió Lugo-Ourense– amb vies d’alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d’alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.

pdf: vies d’alta capacitat

La batalla de la supervivència

Beines de projectil convertides en gerros, cues de morter transformats en base per a col·locar espelmes, plats de soldats en escorredores o màscares anti-gas en ulleres per anar a sulfatar les vinyes. Durant molts anys, veïns del pobles més colpejats per la Batalla de l’Ebre com Corbera d’Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs o Pinell de Brai van reciclar els objectes que els dos exèrcits van abandonar l’any 1938. També van reutilitzar pantalons i abrics dels soldats, mantes, cantimplores, culleres o forquilles. Tot plegat inspirat per l’instint de supervivència d’una població que sobrevivia en entorn assolat per la guerra.

El Patronat del Poble Vell de Corbera d’Ebre ha volgut recuperar més de 70 objectes d’aquells temps i exposar-los fins el dia 18 d’agost aprofitant la celebració de la festa major del municipi terraltí. Les peces, explica el membre de l’entitat Joan Antonio, han estat cedides per veïns de Corbera d’Ebre, «la majoria estan guardades a les cases però altres encara es reutilitzen avui, per exemple caixes metàl·liques usades per a guardar al tractor la documentació».

Uns dels objectes més preuats, apunta Antonio, eren la roba militar o les mantes mentre que el plat del soldat fou un objecte reciclat per a molts usos. Completa la mostra un recull d’antigues fotografies cedides pels veïns.

Tot plegat es pot contemplar als baixos de la casa Abadia, al costat de l’església parroquial en horari de 12.00 a 14.00 hores i de 18.00 a 20.00 hores. Per al proper any, el patronat prepara una exposició dedicada als ‘metralleros’, les persones que durant molt anys van treballar recollint la metralla del front de guerra.

VilaWeb/ElPunt: Exposen material de guerra per a usos civils després de la batalla de l'Ebre

Eclipsi total de lluna

Mike Oldfield-Moonlight Shadow Aquesta nit és previst que es produeixi un eclipsi total de lluna que podrà veure's des de la major part del territori català. El bon temps i les vacances d'estiu propicien que en aquesta època de l'any tots plegat mirem més sovint cap al cel. Si ho fem avui, podrem gaudir dels diferents tons que agafarà el satèl·lit, que són el motiu principal de la bellesa dels eclipsis de lluna. L'eclipsi arribarà al punt màxim a les 23.10.

Segons que informa l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, en aquell moment, serà quan l'ombra cobrirà el 81% del diàmetre de la lluna i, per tant, ja es podran apreciar les coloracions que adquireix la superfície lunar enfosquida. L'últim contacte amb la penombra serà uns minuts abans de les dues de la matinada. Viquipèdia: Eclipsi de Lluna