La plataforma antitransvasament reclama el cabal ecològic de l’Ebre

Set anys després de l’última gran protesta antitransvasament a Barcelona, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va tornar ahir a protagonitzar una manifestació a la capital catalana. Unes 3.000 persones van exigir al Govern central que fixi un règim de cabals per a l’Ebre. L’anomenat cabal ecològic que reclamen oscil·la entre els 7.300 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals d’aigua en funció de si es tracta d’un any sec o humit, tal com va aprovar al seu dia el Parlament. Reclamen que així quedi fixat en el pla de la conca de l’Ebre, un document que està sent elaborat i que en el seu esborrany no incorpora cap proposta de cabals.

La PDE, que va comptar ahir amb el suport d’un centenar d’oenagés, partits polítics (ERC i ICV) i sindicats (UP), recorda que la directiva marc europea de l’aigua exigeix als diferents països plans de conca que garanteixin el bon estat ecològic dels rius, i per això amb aquesta protesta va intentar cridar l’atenció de les autoritats europees sobre l’incompliment en què incorre el Govern espanyol amb l’Ebre. «Avui comença la lluita de l’Ebre a Brussel·les», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma. Consideren que garantir un cabal suficient per al riu en el seu tram final és l’única manera de vetar projectes de transvasament futurs, i van citar-ne alguns com els regadius del Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues.

Manifestació multitudinària en favor del cabal ecològic dels rius

La plataforma en defensa de l'Ebre porta dos mil manifestants a Barcelona, que demanen al govern espanyol que compleixi les directives europees La Plataforma en Defensa de l'Ebre va anar ahir a reivindicar a Barcelona. Dos mil manifestants van exigir a les institucions europees que instessin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i a fixar el cabal ecològic dels rius. La manifestació, de caràcter festiu i amb la participació de cent deu entitats ecologistes, va durar dues hores i es va acabar a la catedral de Barcelona, on es va llegir el manifest pactat per totes les entitats convocants.

El manifest propugna un nou model agroalimentari, un pla urbanístic de Barcelona divers, i una gestió pública de l'aigua perquè 'el 70% de l'aigua és gestionat per multinacionals privades'; també demana cura per la qualitat de l'aigua i pel compliment de la normativa marc europea.

Segons Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), el tram final del riu Ebre 'no té assignat un cabal ecològic' i d'aquí ve que no es cobreixin les necessitats del Delta; en canvi, hi ha pensats 'regadius que són transvasaments encoberts'. El perill de la desaparició dels recursos hídrics afecta molts més rius, però el govern espanyol s'estima més de pagar la sanció corresponent que no pas de corregir la política de gestió de l'aigua i del territori.

Les entitats participants van criticar, a més, la Generalitat de Catalunya perquè el transvasament deixa de fer-se no pas per raons vitals, sinó econòmiques. Raó de més perquè la Unió Europea estableixi el cabal ecològic de l'Ebre.

Els manifestants saben què volen i per què i no deixaran de reivindicar el cabal ecològic; si cal, van dir, portaran la infracció de la normativa europea al tribunal d'Estrasburg.

TV3 ofereix un primer tastet en xarxa del documental 'Adéu, Espanya'

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

Comença la reconstrucció de les quatre columnes Puig i Cadafalch a Montjuïc

Després d'anys d'espera i de diversos retards, sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla i ja han començat els treballs previs a Montjuïc per tal de tornar a aixecar les quatre torres de Puig i Cadafalch, instal·lades el 1919 com a monument d'homenatge a les quatre barres i enderrocades per ordre de Primo de Rivera l'any 1928. Segons ha avançat el diari El Punt, de moment ja s'ha començat a marcar l'emplaçament a la plaça de Marquès de Foronda. Les obres per aixecar les quatre monumentals torres, que tindran 19 metres d'alçada, començaran aquest mes de juny, i s'espera que la inauguració del monument recuperat pugui fer-se el setembre, coincidint amb l'11 de setembre o la Mercè.

Els diables, contra l'enduriment dels tràmits per fer correfocs

La indignació s'ha tornat a estendre entre les colles de diables catalanes. Quan tot just semblava que el nou decret de transposició al reglament europeu salvaria els correfocs, ara es presenten nous punts espinosos en el mateix decret del govern espanyol. Per començar, els organitzadors d'un correfoc hauran de fer molts més tràmits burocràtics que els que feien abans.

Els permisos es circumscrivien fins ara a l'àmbit municipal, però el decret fixa que els grans correfocs de festa major, per exemple, necessitaran el vist-i-plau de la Delegació del govern central a Catalunya. Aquesta "Loapa per a diables", com l'han batejat algunes colles, intenta que l'Estat recuperi protagonisme en el control de les festes populars i amenaça de retallar una part de l'autonomia dels municipis catalans.

L'imparable creixement d'Internet fa encara més evident la davallada dels mitjans tradicionals

La segona onada d'aquest 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que promou la Fundacc, ha tornat a fer evident l'actual crisi dels mitjans de comunicació tradicionals en contraposició al creixement imparable d'Internet. Segons les dades d'aquesta darrera onada, que retrata les audiències catalanes a partir de més de 30.000 entrevistes el darrer any mòbil, de maig de 2009 a abril de 2010, el consum de diaris ha caigut un 1,2%, els oients de ràdio han disminuït un 1,3% i la televisió també ha perdut un 0,2% d'espectadors, mentre que els usuaris d'Internet han augmentat un 2,1% el darrer any, de manera que ja es superen els 2.781.000 internautes catalans.

La XECNA comercialitzarà la primera 'tònica catalana'

L'empresari Ramon Carner, impulsor de les begudes amb consciència nacional, prepara la sortida al mercat de la que considera 'la primera tònica catalana'. Segons ha explicat Carner, la tònica 'és una beguda que cada cop té més adeptes' i per això l'han escollit, però també ha reconegut que han d'oferir un producte de qualitat per garantir que els usuaris la compraran no només pel component emocional. Carner presentarà la nova beguda a la fira De tot CAT que tindrà lloc a Girona a partir d'aquest divendres i preveu començar-la a distribuir a partir del 8 de juny.

Milers de manifestants a Barcelona per evitar la desaparició del Delta de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha portat aquest migdia les seves reivindicacions fins a Barcelona. Uns dos mil manfiestants han recorregut el centre de la ciutat per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius. Justament ahir a Sueca, desenes de milers de manifestants van reclamar un 'Xúquer viu'. La manifestació, en què han participat 110 entitats ecologistes, ha transcorregut amb tranquil·litat durant dues hores fins a la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro ha llegit el manifest que han consensuat totes les entitats convocants. El text reclama un nou model agroalimentari, que es replantegi el pla urbanístic de Barcelona i una gestió pública de l'aigua perquè, segons els organitzadors, 'el 70% de l'aigua la gestionen multinacionals privades'. El manifest també demana que es vetlli per la qualitat de l'aigua i que es compleixi la normativa marc europea. 'Les conseqüències negatives poden ser tant ambientals com econòmiques' diu Manolo Tomás, membre de la PDE. I és que, per exemple, l'Ebre arriba molt debilitat al delta a causa de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, bé sigui pel consum agrari a través de canalitzacions, o bé pel creixent ús humà. Això, diu Tomás, fa que l'aigua de mar guanyi terreny en detriment de l'aigua dolça i augmenti la salinització del delta posant en perill moltes espècies animals i naturals. De la mateixa manera, aquest problema pot afectar activitats econòmiques com ara la pesca o el turisme, ja que un delta sec no pot aportar cap mena de riquesa. La reivindicació de la PDE es basa en l'incompliment per part del govern espanyol de la Directiva europea sobre el Marc d'Aigües (DMA) que proposa un control del cabal ambiental dels rius. També suposa l'obligació de fixar-ne un mínim i vetllar perquè aquest es mantingui regular al llarg de tot l'any. Per això, aprofitant que el dia 7 es fa a Barcelona una cimera europea per tractar la gestió de l'aigua a la Mediterrània, es vol instar al govern espanyol que fixi els cabals mínims dels rius de la península tot complint amb Brussel·les. 'El govern espanyol ha declarat públicament i en múltiples ocasions que no pensa aplicar la directiva' diu Tomás. També argumenta que el govern prefereix pagar les sancions de la Unió Europea abans que reorientar la seva política hidrològica. 'Per aquest motiu, explica Tomás, volem que la societat prengui consciència, perquè aquestes multes es paguen amb els diners de tots'. Igualment, des de la PDE i les altres entitats convocants de la manifestació es busca la complicitat amb l'administració catalana perquè aquesta pressioni el govern espanyol, 'ja que les Terres de l'Ebre formen part del patrimoni natural català'. La manifestació ha estat una bona oportunitat per mostrar altres problemes de les Terres de l'Ebre. Així ho ha confirmat Sergi Saladié, de la Coordinadora anticementiri nuclear. 'Històricament, les Terres de l'Ebre han estat marginades' ha dit Saladié, fent referència a la distància amb 'la Catalunya oficial'. 'Ja comencem a estar una mica farts de tot això', ha constatat, i ha afegit: 'A les Terres de l'Ebre quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre', i ha posat com a exemple el 'greuge' que suposaria la instal·lació a Ascó d'un magatzem de residus nuclears. Avui: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

elPeriódico: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

laVanguardia: Miles de personas reclaman en Barcelona que el Gobierno cumpla la directiva de la UE sobre los ríos

La PDE ha estat dos anys sense convocar cap gran mobilització

Tot i que la PDE es manté activa, fa dos anys que no convoca cap gran mobilització. La darrera va ser el maig del 2008, quan el govern tripartit va plantejar un transvasament de l'Ebre a Barcelona, a través de la interconnexió de xarxes, per resoldre l'episodi de sequera. Finalment, va ploure a bots i barrals i el projecte d'interconnexió de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona amb Aigües Ter-Llobregat va quedar al calaix.

La manifestació d'avui serà la quarta que la PDE fa a Barcelona. Les anteriors van ser el 25 de febrer del 2001, el 10 de març del 2002 i el 6 d'abril del 2003. En els tres casos es van concentrar a la capital desenes de milers de persones. La PDE sap que aquest matí no hi haurà tanta gent a la plaça de la Catedral. «Som conscients que estem sols i, si hi ha gent que el 2001 i el 2002 tenia uns altres objectius que la defensa del riu i el delta, ara ja no estan a la plataforma», ha manifestat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, que ha assegurat també que la seua pancarta «és sempre la mateixa, el que canvia és la gent que hi ha al darrere».

300.000 hectàrees de nous regadius a la conca de l'Ebre

La PDE centra la reivindicació d'avui al voltant de la qüestió del cabal ambiental de l'Ebre i, en principi, s'evitaran altres temes polèmics, com per exemple la posada en funcionament de regadius com ara el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues que, segons la plataforma, són la porta d'un transvasament de l'Ebre cap al País Valencià i del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, ERC s'ha adherit a la protesta que es fa avui a Barcelona però ha deixat clar que està a favor del canal Xerta-Sénia. La PDE sosté que les 300.000 hectàrees de regadius que es projecten a la conca de l'Ebre (entre els quals hi ha el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues) tindran l'impacte ambiental de dos transvasaments semblants als que pretenia el Plan Hidrológico Nacional (PHN) del PP. «Sembla un repartiment de l'aigua del riu que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el futur, i posa en perill l'estabilitat del delta», recull un decàleg de la PDE. A més del cabal de l'Ebre, en l'acte també es defensarà la resta de rius catalans i es reclamarà que s'acabe amb la contaminació dels aqüífers.

La participació a Sabadell deixa en evidencia els 3 MEUR abocats a la consulta de la Diagonal

El referèndum sobre la independència de la capital vallesana aconsegueix mobilitzar el 13,76% dels votants El percentatge de participació a la consulta sobre la independència de Sabadell, que ha estat d'un 13,76%, ha superat el de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona fa dues setmanes i que va assolir un 12,17%. Ho ha subratllat aquest diumenge al vespre el director de campanya de la votació de Sabadell, Marc Monràs, qui també ha informat que a Sabadell s'han aconseguit un 92% de vots pel sí. Segons Monràs, la inversió a Sabadell ha estat de 0,23 euros per habitant, 10 vegades menys que en la consulta de Barcelona. Monràs no ha estat l'únic que ha comparat els resultats de les consultes independentistes amb la de la Diagonal i el 12,17% aconseguit pel PSC barceloní ja comença a esdevenir la nova referència de cara a les properes votacions sobre la independència.

Avui: La consulta de Sabadell arriba al 13,7% de suport

VilaWeb: Més de 23.800 sabadellencs voten a la consulta sobre la independència

Els nouvinguts voten a Sabadell convençuts que la seva situació seria millor en una Catalunya independent

A mig matí d'aquest diumenge, diversos sabadellencs nouvinguts des d'Àfrica i Amèrica s'han apropat a votar en les consultes de la cocapital del Vallès Occidental. L'uruguaià Hugo Colacho i el gambià Sanna Manniah ho han aprofitat per a declarar la seva convicció que, en una Catalunya independent, la seva situació milloraria. 'La nostra veritable integració passa per una Catalunya independent, perquè els recursos públics puguin quedar-se a Catalunya i no es col·lapsin els serveis. Així no es criminalitzaria els immigrants, dient que es col·lapsen per culpa nostra', ha confiat Colacho. 'La independència de Catalunya pot servir-nos per tenir drets com a ciutadans i treballadors', ha afegit Manniah.

Ridao veu "molt complicat" que ERC doni suport als pressupostos de Zapatero

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat que serà "complicat" que ERC doni suport als pressupostos generals de l'Estat i considera que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no tindrà més remei que convocar eleccions anticipades si no és "capaç" d'aprovar-los i de "corregir" la seva política.

Ridao ha fet aquestes declaracions durant una visita a la ciutat de Sabadell, on aquest diumenge es porta a terme la consulta sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El secretari general d'ERC ha aprofitat l'ocasió per referir-se a la "imminent" sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i ha pronosticat que serà "catastròfica".

ICV i ERC pressionen el PSC per l'augment de l'IRPF

ICV i ERC pressionen el PSC perquè s'aprovi l'augment de l'IRPF a les rendes més altes aquest mateix dimarts. Ahir, el consell de govern va reunir-se de manera extraordinari per aprovar un paquet de mesures de cara a reduir el dèficit públic. Una d'aquestes preveu aplicar un gravamen a les rendes més altes, a través de l'IRPF o altres mecanismes tributaris, però el conseller d'Economia Antoni Castells va dir que el govern tenia fins a l'1 de juliol per a concretar com ho feien. Això no va agradar gens ICV, que de seguida va sortir a dir que si abans de deu dies no es concretava la mesura, no hi donaria suport.

Avui, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha volgut deixar clar que no hi havia discrepàncies dins el govern i que els tres partits anaven 'a l'una' pel que fa a l'augment de l'IRPF. En aquest sentit, però, ha afirmat que dimarts que ve el govern aprovaria els criteris 'd'una reforma fiscal en l'IRPF que tindrà efecte a partir del 2011'.

Avui: ICV i ERC mantenen que dimarts s'aprovaran els criteris per augmentar l'IRPF i Montilla evita concretar una data

La CUP no s'adhereix a la Crida per una candidatura 'independentista, ecologista i d'esquerres'

El Consell Polític de la CUP ha reiterat que ara no és el moment perquè la formació es plantegi fer el salt del municipalisme articulant una candidatura per presentar-se a les properes eleccions al Parlament. Tot i que a l'assemblea del juny va donar un 'no' rotund, alguns dels regidors de la formació independentista van presentar -juntament amb regidors d'EPM i exregidors d'ICV- un manifest que, sota les sigles de Crida a la Unitat Popular, tornava a insistir en l'oportunitat d'articular una candidatura del denominat independentisme revolucionari. Una delegació dels impulsors han demanat al consell polític de la CUP la seva adhesió, que no només ha estat rebutjada sinó que també s'ha demanat als càrrecs electes que no utilitzin la seva condició de membres de la formació per donar-hi suport.

La batalla de l'aigua del Delta de l'Ebre torna demà a Barcelona

Nova batalla per defensar el delta de l'Ebre. Però en aquesta ocasió no es tracta d'una mobilització per oposar-se a un macrotransvasament específic. Les entitats cíviques del sud de Tarragona es manifestaran demà a Barcelona per reclamar al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí que fixi "d'una vegada" els cabals mínims que ha de ser preservats en el tram final de l'Ebre. Aquestes entitats han donat la veu d'alerta en conèixer el contingut de l'esborrany del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que apunta un reguitzell de noves captacions a l'Ebre (regadius i obres hidràuliques ...) que amenacen, segons ells, de deixar la desembocadura sense suficient cabal. Si el tram final de l'Ebre perd massa volum d'aigua, es reduiran les aportacions de sediments, de manera que s'agreujaria l'actual retrocés que pateix el Delta.

El pla hidrològic de la conca de l'Ebre havia d'estar aprovat el desembre de l'any 2009 i remès a Brussel el març d'aquest any. Josep Puxeu, secretario de Estado de Medio rural y Agua, afirma que el retraso se ha debido a que todos los planes hidrológicos españoles (Ebro, Tajo...) debían estar acabados conjuntamente y ser enviados a la UE, pero eso no ha sido posible por la "bronca política, no técnica" surgida estos meses y que ha enfrentado a comunidades entre sí. Josep Puxeu, secretari d'Estat de Medi rural i Aigua, afirma que el retard s'ha degut a que tots els plans hidrològics espanyols (Ebre, Tajo ...) havien d'estar acabats conjuntament i ser enviats a la UE, però això no ha estat possible per la "bronca política, no tècnica" sorgida aquests mesos i que ha enfrontat a comunitats entre si. "Els plans seran enviats a la UE a mesura que estiguin fets. L'esborrany del nou pla hidrològic de l'Ebre (que està elaborant la Confederació Hidrogràfica, amb seu a Saragossa) és el centre de la polèmica. El document parla d'unes expectatives potencials de creació de 402.166 hectàrees de nous regadius i d'un increment de la capacitat de regulació de la conca en uns 2.022 hectòmetres cúbics l'any, el que significa una quantitat que duplicaria el transvasament de l'Ebre programat pel govern del PP al any 2002, denuncien aquestes entitats.

"La suma de regadius i compromisos de subministrament d'aigua que ha anat assumint el Ministeri, units al Pacte de l'Aigua d'Aragó o els canals del Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, suposen un volum d'extracció d'aigua a l'Ebre que són una amenaça directa per al Delta ", assenyala Manolo Tomàs, dirigent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre Sorprenentment, la directora general de l'Aigua del Ministeri, Marta Morén, precisa que les xifres sobre nous regadius a la conca de l'Ebre aparegudes en el document "són un error" i que aquestes quantitats eren "només un punt de partida" procedent de la planificació de 1998. "Ha estat un retalla i enganxa, però alguns d'aquests regadius ja estan fets i altres no es faran mai. És un nombre de màxims, la xifra està inflada, i he demanat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que la corregeixi. Caldrà veure quins d'aquests nous regadius són tècnica, econòmica i ambientalment viables. A més, no hi ha diners per a tot això ", va declarar Marta Morén per rectificar el document.

No obstant això, per la Plataforma de Defensa de l'Ebre, que ja va encapçalar l'oposició al transvasament programat a l'Ebre el 2002, les xifres presentades són l'evidència dels perills que amenacen al Delta. Per això, ha demanat al Ministeri de Medi Ambient fixi i als cabals ecològics en el tram final de l'Ebre si vol acabar amb la desconfiança. Aquest "error" s'uneix al fet que l'elaboració del pla hidrològic de la conca de l'Ebre s'està retardant. El Ministeri de Medi Ambient havia d'haver aprovat el passat mes de desembre (incloent la reserva dels cabals mínims de manteniment que ha de portar el tram final del riu per protegir el Delta). Però l'exhaustiva recopilació de peticions d'aigua a la conca del riu i el llarg procés participatiu per concertar el pla han impedit fins ara quadrar els números i han retardat aquesta tasca.

Puigcercós es pregunta qui paga les 'campanyes descomunals' i diu que la corrupció 'no és patrimoni només del Palau'

El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, ha aprofitat la presentació del candidat del seu partit a l'Hospitalet per a preguntar-se 'qui paga' 'les campanyes electorals descomunals'. Puigcercós ha acusat a d'altres partits de tenir 'hipoteques' amb 'banquers', 'caixes', 'diaris' i 'constructors'. També ha afegit que la corrupció 'no és patrimoni només del Palau de la Música'. Les maniobres fosques per pagar campanyes 'també s'han fet des de molts ajuntaments, no gaire lluny de l'Hospitalet', ha dit Puigcercós en aquesta ciutat. Allà, la Guàrdia Civil ha investigat la compra d'uns terrenys a la plaça d'Europa per part del constructor Lluís Casamitjana, imputat en el cas Pretòria. "Hi ha una despesa electoral i preelectoral descomunal", ha constatat Puigcercós, que s'ha referit entre d'altres als cartells electorals que es poden veure en molts busos de l'àrea metropolitana en els últims dies. "I això qui ho paga?", s'ha preguntat.

I ha recordat el cas del Palau de la Música. "Algú presumptament utilitzava el Palau per a buscar subvencions d'empreses que contractaven obra pública per a acabar pagant campanyes electorals espectaculars", ha dit Puigcercós. I ha assegurat que "això té retorn" i "hipoteca" als beneficiaris, en una referència a CiU i el PSC, que no ha citat expressament.

Demanen la dimissió del conseller eMaragall

Unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, -10.000, segons els organitzadors- s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Barcelona contra la política educativa del govern i han demanat la dimissió del conseller eMaragall.

La concentració, convocada pels cinc sindicats de l'ensenyament, ha sortit de la plaça Urquinaona i ha acabat a la plaça Sant Jaume enmig d'un ambient festiu, música, globus i pancartes amb inscripcions com 'No a la retallada de serveis educatius', 'Contra la política educativa del Departament', 'Més places per a persones adultes' o 'Educació Low Cost. Estudy avui means eMaragalling'.

La lectura d'un 'Manifest social en defensa de l'ensenyament públic' ha tancat l'acte.

El govern català retalla els sous dels funcionaris i gravarà les rendes més altes

El conseller Castells diu que 'els sacrificis són necessaris' El consell de govern català ha aprovat avui un decret llei que preveu reduir un 5% els sous dels funcionaris i també ha adoptat un acord de govern per gravar les rendes més altes. La finalitat de les mesures d'austeritat és reduir en 1.700 milions d'euros el dèficit de la Generalitat, per tal que aquest se situï en el 2,4% del Producte Interior Brut (PIB) a final d'any. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha demanat que la gent entengui que 'aquests sacrificis són necessaris per reduir el dèficit públic i poder tornar a créixer'.

Avui: La Generalitat retalla el sou d'uns 240.000 funcionaris una mitjana del 5%

ICV avisa Castells que s'oposarà al pla d'austeritat si no concreta en 10 dies l'increment d'impostos a les rendes altes

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha avisat aquest dissabte al conseller d'Economia, Antoni Castells, que s'oposaran al pla d'austeritat si no concreta en 10 dies l'increment d'impostos a les rendes altes. Herrera s'ha mostrat sorprès per la compareixença que ha fet Castells per explicar el pla d'austeritat i pels terminis que ha donat. Segons el dirigent d'ICV, l'augment de l'IRPF 'als que tenen més' ja s'hauria d'aprovar aquest dimarts i no en un mes. 'Sé que algunes d'aquestes mesures s'han incorporat a contracor però el que diu el decret és que dimarts pactarem els trams de l'IRPF i la setmana que ve el projecte de llei anirà al Parlament amb tràmit d'urgència', ha assegurat Herrera.

La CUP valora avui si s'adhereix al manifest que demana una candidatura independentista a les eleccions al Parlament

El consell polític de la CUP valorarà avui si dóna suport o no al manifest Crida a la Unitat Popular, per la terra el treball i la llibertat, que demana que s'articuli una candidatura de l'independentisme revolucionari de cara a les eleccions al Parlament, previstes per a la tardor. Tot amb tot, el secretariat nacional de la formació ja es va afanyar a marcar distàncies amb el manifest poc després d'haver-se fet públic, deixant ben clar que la prioritat dels cupaires són 'les properes eleccions municipals de 2011'.

Muriel Casals: “Ens hem dit que per viure junts no ens estimem prou”

La nova presidenta d’Òmnium Cultural veu acabat l’encaix català a Espanya en els paràmetres tradicionals, però defensa que el bon veïnatge ha de ser el marc per definir la nova relació.

¿Té cap valor la substitució dels membres del TC amb mandat esgotat?

Té un cert valor, sí. Sobretot per ells, per la institució. El que ha passat amb el TC és inenarrable, un desastre de comportament, però per ells és greu perquè han desprestigiat una institució que ha de ser seriosa. Fer el canvi pot fer recuperar, i això que han anat molt avall, el prestigi. No m’apunto a dir que això no serveix de res. Per nosaltres no serà gran cosa, però per al TC sí. I com que no crec que com més desastre sigui Espanya millor per a nosaltres, doncs que els vagi bé.

Segon aspecte. ¿Un acord per modificar la llei del TC seria una escletxa per seguir insistint en l’encaix?

Aquest encaix seria molt difícil que durés. Hem anat molt enllà, tant nosaltres com els espanyols. Ens hem dit molt, molt clarament que no ens estimem prou per viure junts. Potser amb una altra mena de relació ens estimaríem. Això de l’encaix està perdut, i hem de tenir clar que substituir els membres del TC o reformar la llei del TC tenen l’objectiu de salvar aquest encaix.

Entrevista a l'Avui

Manifestació multitudinària a Sueca per la recuperació del Xúquer

Desenes de milers de manifestants (15.000, segons l'organització; 12.000, segons la policia) han recorregut avui Sueca per reclamar la recuperació i preservació del riu Xúquer, convocats per la Plataforma Xúquer Viu. Amb el lema 'Pel Xúquer, pel nostre futur', han demanat que els governs treballin perquè el riu porti aigua 'de bona qualitat i duradora, per a beure i també per al desenvolupament d'activitats productives'.

La mobilització ha tingut el suport de 24 ajuntaments i 104 entitats. Portaveus de la plataforma Xúquer Viu han explicat que la manifestació tenia lloc cinc anys després de la protesta contra el transvassament Xúquer-Vinalopó, una 'amenaça imminent' per al riu i l'Albufera. Ara la plataforma ha organitzat aquesta nova mobilització ciutadana davant 'l'estancament' de la política de l'aigua. Així, han explicat que el Xúquer i l'Albufera continuen 'sense tenir fixats cabals ecològics que garanteixin la seva viabilitat' i també han denunciat que el nou Pla de Conca, que s'hauria d'haver aprovat a final de 2009, 'es troba aturat'.

La Fiscalia arxiva la causa contra el jove acusat de cremar una pantalla durant la retransmissió d'un partit a Terrassa

La Fiscalia ha demanat que s'arxivi la causa contra Jaume Soler, el jove de Vilanova i la Geltrú acusat de cremar l'estiu de l'any passat una gran pantalla de tela al Raval de Montserrat, a Terrassa, quan es projectava el partit de la Copa de Confederació de Futbol que enfrontava les seleccions d'Espanya i Sud-àfrica. La decisió s'ha pres després de determinar que no era possible assenyalar el noi com a culpable perquè no hi havia suficients proves que l'inculpessin.

Els fets van tenir lloc quan l'Ajuntament de Terrassa i Telecinco van organitzar un acte de suport a la selecció espanyola de futbol, coincidint amb el fet que el blaugrana i jugador de la selecció Xavi Hernàndez és veí de Terrassa.

Des de l'associació Alerta Solidària de Terrassa, el seu portaveu, Martí Majoral, ha manifestat que en tot moment es va destacar que aquell era un acte de tendència espanyolista més que un acte de suport al jugador terrassenc, i que per aquest motiu el col·lectiu s'hi havia oposat en reiterades ocasions. De fet, Mayoral afirma que en aquesta concentració s'hi van veure diverses banderes espanyoles preconstitucionals.

El V Dia de les seleccions catalanes reivindica la plena oficialitat a Tortosa

Més de 2.000 persones han participat avui en la campanya 'Catalunya al mundial del Brasil 2014'. Ho han fet a Tortosa, coincidint amb la celebració del V Dia de les seleccions catalanes, organitzat per la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes i l'Ajuntament de la ciutat. Entre els participants hi havia el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el batlle de Tortosa, Ferran Bel; el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals; i el president de la Plataforma Proseleccions, Xavier Vinyals; entre més.

eMaragall diu que el pla d'austeritat 'no afectarà la qualitat de l'ensenyament' però sí als centres

Ai, que em pixo!!! El conseller d'Educació, eMaragall, diu que el pla d'austeritat 'no afectarà la qualitat de l'ensenyament' però sí als centres. eMaragall ha explicat que s'haurà de 'filar més prim en el programa d'inversions', un fet que repercutirà en la remodelació d'alguns edificis escolars. 'Potser haurem d'ajornar la rehabilitació d'alguna escola', ha dit eMaragall. El conseller ha explicat que aquesta mesura no és un 'caprici', sinó una 'necessitat d'adaptació que reclama l'esforç per part de tots els professionals de l'administració pública'. Pel que fa a l'excés d'alumnes en aules d'alguns centres gironins, eMaragall ha defensat que el sistema educatiu català és capdavanter en dotacions d'instal·lacions.

La Coordinadora dóna suport a les dues IP presentades però admet que, si la Mesa les accepta, s'hauran d'unificar

Ni l'una, ni l'altra sinó totes dues. Un cop s'han registrat al Parlament les dues Iniciatives Populars (IP) que demanen la convocatòria d'un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, la Coordinadora Nacional ha trencat el seu silenci i ha anunciat que dóna suport a les dues propostes. Anna Arqué ha explicat que cal veure les dues IP -tant la de David Vinyals com la d'Uriel Bertran i Alfons López Tena- com una mostra de la 'transversalitat ideològica' de la Coordinadora i del propi moviment de les consultes i no com un símbol de 'desunió'. Recorda que el Consell Plenari va aprovar a Girona tirar endavant una IP per fer un referèndum nacional i veu legítima qualsevol de les dues estratègies per tirar-ho endavant.

El Ple de l'Ajuntament de Lleida prohibeix, sense el suport d'ERC i ICV, l'ús del burca als espais municipals

El Ple de l'Ajuntament de Lleida ha prohibit aquest divendres, tal com estava previst, l'ús del vel integral als espais municipals. A la moció, redactada per CiU i el PSC, s'hi han sumat el PP i el regidor no adscrit Ismael Zapater. Els dos regidors d'ERC s'han abstingut i l'únic regidor d'ICV hi ha votat en contra. Els valedors d'aquesta prohibició han argumentat que el burca i el nicab atempten contra la dignitat de la dona, són discriminatoris i van en contra del principi d'igualtat entre homes i dones recollit a la constitució espanyola. ERC ha criticat les 'presses' amb què s'ha actuat per prohibir el vel integral i ICV considera que la mesura és 'innecessària, inoportuna i contraproduent'.

Avui: Joan Herrera qualifica la prohibició del burca a Lleida com un debat 'artificial' i amb ànim 'd'estigmatització'

Més de 200 persones reclamen a Tortosa la vegueria de l'Ebre

Més de 200 persones, principalment polítics però també agents econòmics i socials de les Terres de l'Ebre, van reclamar ahir la creació de la vegueria de l'Ebre, en un acte convocat per la delegació del govern a Tortosa i que va ser presidit pel conseller de Governació, Jordi Ausàs, que va assegurar que la vegueria ebrenca serà viable econòmicament. Ausàs també va manifestar que la crisi econòmica no afectarà aquest nou organisme, que servirà per simplificar l'administració.

«Volem la vegueria de l'Ebre i la volem ara.» Així de contundent va ser el delegat del govern a les Terres de l'Ebre en l'acte d'ahir al vespre a l'auditori de Tortosa. «Cal que per sobre de les discrepàncies sapiguem fer pinya. No és l'hora dels tacticismes polítics de curt termini. No és l'hora de posar l'accent en la diferència. És l'hora de la unitat i de la responsabilitat històrica», va dir Salvadó, buscant la complicitat de la resta de partits per aconseguir que el Congrés dels Diputats modifique la llei orgànica de règim electoral general, un pas imprescindible perquè la vegueria de l'Ebre sigui realitat.

Acuamed comença els treballs per aïllar els fangs contaminats del pantà de Flix

Les obres de descontaminació del pantà de Flix ja han començat. Gairebé dos anys després de la seua adjudicació per 223,3 milions d'euros a l'empresa FCC, la constructora ha començat els treballs per aïllar els fangs contaminats que des de fa dècades s'acumulen sota l'embassament, fruit dels abocaments de l'empresa Ercros. Concretament, han començat a fer proves per instal·lar les primeres planxes que han de servir per construir un doble mur de 1.300 metres de longitud. La previsió és que els fangs contaminats amb residus químics i radioactius estiguen encerclats d'aquí a set mesos. L'alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC), es mostrava satisfet. «Sembla que s'estan complint els terminis», va afirmar, però va demanar més informació de la societat estatal Acuamed.

Avui: Acuamed inicia, després de dos anys, la descontaminació del pantà de Flix aixecant un mur per aïllar els residus

La URV aclareix que no ha pres cap posició ni a favor ni en contra de la candidatura d'Ascó a l'MTC

La Universitat Rovira i Virgili no ha donat cap suport institucional a la candidatura d'Ascó a rebre el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears. Així ho va voler deixar clar ahir la institució després de la presentació d'un manifest contrari a la instal·lació promogut per professors a títol individual, que precisament volien desmentir que la URV hi sigui favorable, com havia donat a entendre l'alcalde. El text l'han signat uns 650 integrants de la comunitat universitària entre docents, alumnes i personal.

«La URV no ha pres cap posició, perquè qui podria fer-ho és el consell de govern o el claustre, ni tan sols el rector, i això no ha succeït ni està previst.» Així de rotundes es mostraven ahir fonts oficials de la institució, que sí que admetien que l'Ajuntament «s'ha adreçat per escrit al rector, que li ha contestat també per escrit», demanant-li en va que prengués una posició. «És cert que la URV va assistir a una sessió informativa a Ascó i que col·laborem en el desmantellament de Vandellòs I», reconeixen. I de la mateixa manera indiquen: «Tenim especialistes que estan a disposició de les administracions per col·laborar si cal avaluar avantatges i inconvenients, perquè el nostre paper ha de ser posar llum a les coses, però no prendre decisions que no ens toquen.»

Acords amb universitats

L'aclariment va arribar després que els professors Sergi Saladié i Josep Sánchez Cervelló presentessin el manifest contrari que precisament han redactat. Hi denuncien «l'intent de signar suposats acords tecnològics del lobby elèctric i del poder polític amb diverses universitats de l'Estat, entre elles la URV, amb què pretenen avalar la instal·lació del cementiri nuclear en un lloc incert, però amb moltes probabilitats que recaigui a Ascó». «Arran d'aquests rumors, animem que es continuï la investigació amb Enresa per rebaixar la perillositat en el desmantellament de Vandellòs I, però una altra cosa és donar un aval perquè vingui un suposat centre tecnològic a canvi del cementiri», puntualitzava Saladié. I és que els opositors mantenen que aquest centre «tampoc és segur que s'acabi fent, ja que el que volen és col·locar els residus». I, en cas que es fes, «amb tota probabilitat seria a Vandellòs, i no a Ascó».

Suport transversal

Els impulsors, a més, volen desmentir amb el manifest que la universitat doni suport a l'MTC. «L'Ajuntament d'Ascó intenta atribuir-se uns suports que no són reals pel simple fet d'assistir a un acte informatiu, quan la URV no ha pres posició, ni ho farà, com a institució, tot i que sí que hi ha un grup de professors que ens hi oposem», denunciava Saladié. Des de principi d'abril, ja han signat el text 92 professors, 48 membres del personal d'administració i serveis i 508 estudiants de gairebé tots els departaments i facultats, «incloent-hi àrees tecnològiques, científiques i sanitàries», recordaven els impulsors, amb què volen posar fi també al fet que es vulgui defensar l'arribada del cementiri nuclear «amb la coartada de la investigació». Això sí, queden lluny de mobilitzar els 12.000 alumnes, 1.100 professors i 500 de personal PAS que hi ha a la URV.

A més de raons socioeconòmiques –asseguren que no portarà cap empresa extra, ans al contrari, farà despoblar més el territori–, els opositors també esgrimeixen crítiques al procés de selecció, i fins i tot raons polítiques i bèl·liques, ja que la zona «ha estat lloc històric de conflictes els dos darrers segles». «L'administració és la culpable de la mala planificació del territori, i no en volem ser còmplices, perquè la nuclear té capacitat de comprar consciències i subvertir l'ordre de les coses», lamentava Sánchez Cervelló.

el blog de la CANC: COMUNICAT DE PREMSA: Un centenar de professors de la Universitat Rovira i Virgili signen un manifest contra el cementiri nuclear a Ascó

La IP pel referèndum nacional rep el suport del Sinn Féin, l'NVA de Flandes i el Parti Québécois

Més de 7.000 catalans ja han donat suport a la iniciativa La IP pel referèndum nacional sobre la independència continua sumant suports. Aquests dies els promotors de la IP, impulsada per Uriel Bertran i Alfons López Tena i que ja compta amb més de 7.000 catalans que hi donen suport, han rebut el suport internacional del Sinn Féin d’Irlanda, que en aquest moment és la primera força política d’Irlanda del Nord, de l’NVA de Flandes, que les enquestes situen com a guanyador de les properes eleccions a Flandes i del Parti Québécois, el partit amb més suport del Quebec actualment. Edgardo M. Vázquez-Rivera, assessor de la campanya de Barack Obama, també defensa el dret d'autodeterminació i dóna suport a la IP.

Cas Pretòria: Els socialistes imputats confiaven que una victòria de Mas els beneficiaria

'Luigi' i Bartomeu Muñoz es lamentaven que Montilla no els donava 'res' El suposat membre de la trama Pretòria, Luis Garcia 'Luigi', i l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, confiaven que una victòria del president de CiU, Artur Mas, a les pròximes eleccions al Parlament els beneficiaria en les seves operacions. Segons es desprèn en una de les converses enregistrades al març del 2009, ambdós estan d'acord amb què 'Montilla no els dóna res i el millor que pot passar és que guanyi Mas', perquè, sostenen, donaria 'més coses'. Aquesta frase, recollida al sumari del cas Pretòria, venia arran de l'oferiment que Luigi volia fer a El Corte Inglés perquè construís un centre comercial al camp de futbol, una 'idea genial', segons Luis Garcia.

Els sindicats convocaran una vaga general si el Govern espanyol aprova la reforma laboral sense consens

Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han presentat aquest dijous un document d'alternatives i propostes sindicals per la reforma laboral que vol fer el Govern espanyol. Però, en aquest document també s'adverteix que si el Govern aprova les retallades de sou o mesures que ells considerin perjudicials per als treballadors, convocaran una vaga general. Textualment, el text sindical especifica que "amb l'actual escenari socio-econòmic, marcat per les retallades socials decidides pel govern, i davant de qualsevol mena de reforma del mercat de treball perjudicial per als drets dels treballadors, les Confederacions Sindicals de CCOO i UGT i, en el marc de l'actual procés de mobilitzacions, procediran a la convocatòria d'una vaga general". El secretari general de UGT, Cándido Méndez, ha aclarat que aniran a la vaga general si hi ha "qualsevol decisió legal que suposi un retrocés o retallada dels drets laborals a nivell individual o col·lectiu".

Aquest avís al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, arriba el mateix dia que el Ple del Congrés hagi aprovat per un sol vot el decret llei amb les retallades de sou als funcionaris (de fins al 7%) i la congelació de les pensions. Pel secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, aquest suport del Congrés al decret llei fa "més difícil" la negociació "perquè restringeix les possibilitats d'actuació en camps importants que ja estaven bastant tocats".

El TC retroba la unanimitat per no declarar-se incompetent amb l'Estatut

Tots els magistrats han aconseguit posar-se d'acord i respondre ràpidament la petició de la cambra catalana El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha rebutjat declarar-se incompetent com li demanava el Parlament de Catalunya en una carta que li va fer arribar aquest dimecres. Tan bon punt han rebut la missiva, els magistrats reunits en ple han acordat unir l'escrit a les actuacions sobre l'Estatut i emparar-se en l'article 17.2 de la Llei Orgànica del TC espanyol per desestimar la proposta. L'alt tribunal emet vuit providències on rebutja la petició, una per cadascun dels set recursos presentats contra l'Estatut i una altra per desestimar la proposta en el mateix sentit que li va fer arribar els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya.

VilaWeb: El TC refusa de declarar-se incompetent per resoldre sobre l'estatut

elPeriódico: El TC rebutja declarar-se incompetent per sentenciar l'Estatut

laVanguardia: La presidenta del TC da por seguro que habrá una sentencia sobre el Estatut antes del verano

Una cinquantena de persones participen en un simulacre a la fàbrica química d'Ercros

La fàbrica química d'Ercros a Flix va fer ahir al matí, amb resultat satisfactori, un simulacre d'emergència de categoria 3, que correspon als accidents amb repercussió greu a l'interior i a l'exterior del centre, tant per a les persones com per al medi ambient. En el simulacre van intervenir directament 47 persones, 31 de les quals formen part de la plantilla de l'empresa. I va consistir a simular el trencament de la canonada que duu el clor a la planta d'àcid clorhídric i la formació d'un núvol de clor.