lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de juny, 2010

La PDE obre una nova etapa de lluita a Europa pel cabal ambiental de l'Ebre

L'endemà de la multitudinària manifestació a Barcelona per reclamar un cabal ambiental per a l'Ebre, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es mostrava molt satisfeta. «Més enllà de la guerra de xifres, hem aconseguit el que preteníem: demostrar el suport de les organitzacions ambientalistes i la capacitat de la gent de l'Ebre de mobilitzar-se», va dir ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Ara, el moviment antitransvasament comença una nova etapa en què centrarà tots els seus esforços a Europa, amb l'objectiu que force l'Estat espanyol a complir la directiva marc d'aigua i determini un cabal sostenible.

«Habitualment les manifestacions tanquen una etapa, però en aquest cas marca l'inici d'una altra etapa», va assenyalar Tomàs. I és que la PDE busca la complicitat de la Comissió Europea perquè force l'Estat a complir la directiva marc de l'aigua. «Posarem la política de regadius de l'Estat a l'agenda de tècnics i polítics europeus, ens veurem les cares amb el govern estatal», va dir el portaveu de la PDE, que celebra el suport aconseguit en la mobilització de diumenge amb més d'un centenar d'entitats adherides, entre les quals, els principals grups ecologistes com SEO/Bird Life o WWF, i en què milers de persones es van manifestar pels carrers de la capital catalana.

A més de la manifestació de diumenge, per fer sentir la seua veu a Europa la PDE (amb el suport d'entitats ecologistes) organitzarà unes jornades de treball a Brussel·les després de l'estiu per discutir la directiva marc de l'aigua. «Formarem un lobby d'ONG per fer unes jornades amb científics i alts funcionaris europeus», va dir Tomàs. De fet, la PDE ja fa dos mesos que treballa en l'organització d'aquestes jornades i tot i que en principi havia valorat la possibilitat de celebrar-les al Delta, finalment es faran a Brussel·les. Abans d'aquestes jornades, però, el juliol vinent tindrà lloc la tradicional piraguada en defensa de l'Ebre.

La manifestació va rebre poc suport polític, però la PDE valora positivament el suport de les bases dels partits, alguns dels quals es van desplaçar a Barcelona. «El govern de l'Estat estava molt tranquil amb el seu pla i aquesta setmana se li ha complicat la vida», va manifestar Tomàs, que ahir va rebre una trucada de la directora general de l'Aigua del Ministeri de Medi Ambient, Marta Morén. Precisament, Morén sosté que les dades de nous regadius que s'inclouen al pla de conca de l'Ebre són una «errada». Segons aquest document, la suma de regadius (incloent-hi el Xerta-Sénia) supera les 400.000 hectàrees. Per la seua banda, el secretari d'Estat d'Aigua, Josep Puxeu, ha dit a que en el cas del Xerta-Sénia se substituirà l'aigua de pous per la de canal.

Dies abans de la manifestació un dels portaveus de la PDE assenyalava que se sentien sols per la falta de suport d'institucions i partits polítics a la mobilització. També és cert que ara ja no existeixen totes aquelles plataformes locals, moltes de les quals es van dissoldre després de la derogació del transvasament. «Som los que som», va dir Tomàs, i la veritat és que va ser molta la gent que es va tornar a posar la samarreta blava per defensar l'Ebre i garantir la supervivència del Delta. De fet, es van mobilitzar els mateixos ciutadans ebrencs que tantes vegades han sortit al carrer per denunciar l'espoli de l'Ebre. La diferència aquesta vegada és el suport polític: només ERC i ICV, però amb els dirigents locals.

El CSN pretén que l'estudi en què es diu que les nuclears no provoquen càncer contribueixi a la pau social

El director tècnic de protecció radiològica del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Juan Carlos Lentijo, va presentar ahir un estudi, elaborat amb la col·laboració de l'Institut de Salut Carles III de Madrid, en què s'assegura que no hi ha cap relació entre els casos de càncer i la proximitat a les instal·lacions nuclears. Lentijo va assegurar que, després de quatre anys de treballar-hi, la presentació de l'estudi en ple procés d'elecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears és una casualitat i va dir que no es vol «presentar cap aval per l'energia nuclear»; tot i això, va dir que «ha de contribuir a la tranquil·litat i a la pau social» dels ciutadans que viuen a prop d'aquest tipus d'instal·lacions. En la investigació, demanada pel Congrés el 2005, s'ha analitzat l'evolució de disset càncers, entre els quals hi ha la leucèmia, a 982 municipis de l'Estat des del 1975 fins al 2003 i es conclou que «no s'han detectat resultats consistents que mostrin un efecte d'increment de la mortalitat per diversos tipus de càncer associats a l'exposició de les persones a les radiacions ionitzants a conseqüència del funcionament de les instal·lacions». Els «excessos de mortalitat» detectats no són «estadísticament significatius», conclouen els investigadors. Els nivells de radiació de l'Estat estan molt per sota dels límits màxims permesos pel públic, però les zones amb una exposició a la radiació més elevada són les zones on hi ha les instal·lacions més antigues. Entre aquestes hi ha les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, juntament amb les de Guadalajara i Burgos. L'estudi ha comparat la radiació que pateixen els residents de tots els municipis situats a prop de les centrals amb els que estan més lluny.

El Punt: Greenpeace sosté que el Consell de Seguretat Nuclear minimitza les dades sobre radioactivitat en l'estudi epidemiològic

Ridao planteja 'la superació de l'Estat autonòmic' després d'una sentència 'imminent' de l'Estatut

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha exposat aquest dimarts que després d'una 'imminent' sentència adversa a l'Estatut 'tothom s'ha d'anar mentalitzant que la disjuntiva ara mateix no passa per renovacions ni dilacions, encara que volguessin, sinó per la involució i anar endarrere o bé plantejar la superació de l'Estat autonòmic i el dret a decidir'. Ridao considera que 'aquests seran els eixos del proper cicle històric, i el que caldrà debatre de cara a les properes eleccions'. Ha fet aquestes declaracions el mateix dia que CiU i Entesa han demanat al TC espanyol que no dicti sentència abans de la renovació.

La presidenta del TC convoca una nova reunió el 10 de juny

La presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, ha convocat una nova reunió per debatre la sentència de l'Estatut el proper dijous 10 de juny, en què s'han de resoldre els recursos interposats contra l'estatut. Casas ha convocat aquesta reunió després que el passat 19 de maig assumís la ponència de la resolució quan el magistrat Guillermo Jiménez va abandonar la ponència en constatar que el text que havia elaborat no reunia els suports suficients.

El Punt: Casas convoca un ple del TC el 10 de juny per debatre el seu esborrany de sentència

La Mesa del Parlament demana un informe jurídic abans de pronunciar-se sobre les Iniciatives Populars pel referèndum d'independència

La Mesa del Parlament ha decidit encarregar un informe als serveis jurídics de la cambra per tal de poder avaluar si les dues Iniciatives Populars (IP) presentades per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya compleixen els requisits necessaris fixats a la Llei de Consultes. Fonts del Parlament afirmen que el més probable és que un cop s'elabori l'informe els membres de la Mesa sotmetin a votació les IP en una nova reunió la setmana vinent. En aquest punt de procés la Mesa tan sols ha de verificar que les propostes presentades compleixin amb els requisits que marca la Llei de Consultes deixant al marge criteris ideològics o d'oportunitat política. En aquest sentit la IP presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament impecable fins al punt d'afirmar que, si la Mesa la tomba, estarà 'prevaricant'. La IP presentada per David Vinyals, en canvi, no inclou aquest text introductori sabent que és refutable tècnicament ja que creuen que la decisió depèn de la voluntat política de la Mesa. Tot i això, aquest dilluns denunciaven un 'pacte' entre CiU i ERC per tombar la seva IP i donar suport a la de Bertran i López Tena.

El Govern aprova apujar 2 punts de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i 4 per a les de més de 175.000

Després de prop d'una setmana de negociacions entre els socis del tripartit, el Govern ha aprovat aquest dimarts augmentar en dos punts (del 21,5% al 23,5%) el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i que s'incrementaran quatre punts (del 21,5% al 25,5%) per a les rendes de més de 175.000 euros anuals. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha explicat que els canvis afectaran aproximadament 20.000 contribuents, que signifiquen un 0,5% dels declarants d'aquest impost, i que pot suposar un 75 milions d'euros addicionals. Castells ha remarcat que amb l'acord s'ha demostrat l''harmonia' i la coincidència que hi ha entre els socis de Govern.

Avui: El recàrrec de l'IRPF afectarà 20.000 contribuents i només reportarà 75 milions

El jutge imputa el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per suborn i tràfic d'influències

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Nules (Plana Baixa) ha acordat transformar les diligències prèvies obertes contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, en judici, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià. Les imputacions a Fabra i altres 12 persones, entre les quals es troba la seva dona, són per presumptes delictes de suborn i tràfic d'influències. El jutge instructor també determina que aquests fets s'han de sumar a d'altres relatius a la Hisenda pública. El pròxim 25 de juny se celebrarà a Nules la compareixença en la qual es concretarà la imputació, se sol·licitarà l'arxivament o es demanarà que es practiquin noves diligències.

El Parlament votarà la prohibició de les curses de braus el 9 de juny

El debat de la llei sobre la prohibició de les corrides de toros a Catalunya s'ha inclòs en l'ordre del dia del ple del Parlament del 9 de juny, pendent només que el dictamen de la ponència passi aquest dimecres per la comissió de Medi Ambient. La votació podria endarrerir-se, no obstant, si finalment el PP decideix portar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

La mesura es traduïria en una modificació de la llei de protecció d'animals, la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la plataforma animalista Prou!. El grup de CiU ha presentat una esmena perquè la prohibició tingui una moratòria tècnica de 18 mesos fins a l'1 de gener de 2012, amb l'objectiu que la norma pugui aplicar-se amb "garanties i lògica". El grup de CiU ha donat llibertat de vot als seus diputats.

El PSC, el PP i Ciutadans s'oposen a la prohibició. En canvi, ERC i ICV-EUiA són partidaris de la prohibició de les corrides de toros. El col·lectiu Prou! ha assumit la moratòria proposada per CiU i, pel que fa a l'endarreriment que podria causar el PP si decideix portar el tema al Consell de Garanties Estatutàries, només suposaria retardar un mes l'aprovació de la prohibició, però que no afectaria la seva entrada en vigor, prevista per a l'1 de gener de 2012.