Josep Lluís Carod-Rovira anuncia que renuncia a presidir Esquerra

Diu que cal una renovació del partit Carod-Rovira 250308 CATr

Click To Play

L'actual president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio que no es presentaria a la presidència del partit. Carod ha dit que calia una renovació en la direcció del partit, deixar pas a altres persones, i que cedissin el seu lloc els qui han estat al capdavant del partit des de fa dotze anys. El president ha dit que el seu era un gest de 'generositat política' i a favor 'de la unitat del partit', tot i que ha aclarit que no renunciava a ser candidat a la presidència a la Generalitat al 2010. També ha dit que no pensava deixar el govern. Amb aquesta decisió el Govern quedarà al marge de "totes les discussions internes que hi pugui haver a dins d'ERC" en l'etapa precongressual. "Alliberem el Govern de la dinàmica interna d'Esquerra", ha assegurat.

Carod no s'ha volgut pronunciar sobre què hauria de fer Joan Puigcercós, però ha dit que feia el mateix temps que ell que era al capdavant del partit. En el congrés que ha de celebrar el juny, ERC ha d'escollir nou president i secretari general del partit. Carod també ha manifestat que quan conegui els candidats que es presentin a la presidència del partit donarà suport al que ell cregui que garanteix millor la "unitat i renovació" que necessita ara la formació republicana.

Avui: Escac a Puigcercós

El Govern aprova un projecte de llei amb l'objectiu de "senyalitzar i dignificar" les fosses de la Guerra Civil i el franquisme

El Govern ha aprovat aquest dimarts al migdia el Projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i la dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Segons el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, existeixen unes 179 fosses comunes a Catalunya, "la majoria de soldats anònims".

El projecte de llei contempla les exhumacions dels cossos a petició dels familiars, que hauran de presentar proves documentals. Segons Saura, es podrien dur a terme entre dues i tres exhumacions per any, que correrien a càrrec del Govern i que tindrien un cost d'entre 40.000 i 50.000 euros.

Joan Saura ha assegurat que un cop aprovada la llei, "serà pionera a l'estat espanyol", i ha explicat que neix com a resposta a "l'acord unànim del parlament català de l'any 2003" en el què es va acordar "donar resposta a les famílies que encara avui tenen familiars desapareguts".

Segons el conseller d'Interior, d'aquí a "poques setmanes" el govern presentarà el mapa de fosses de Catalunya, que segons Saura "està molt avançat", i un cop aprovada la llei tots els familiars dels desapareguts "fins a tercer grau" i entitats sense ànim de lucre dedicades a la recerca i a la recuperació de la memòria històrica podran demanar-ne les exhumacions.

L'objectiu principal del govern és el de "senyalitzar i dignificar" les fosses comunes i que "no contempla l'obertura de cap fossa", hauran de ser els familiars que facin les peticions particulars i que remetin a la comissió les proves documentals per tal que les exhumacions es duguin a terme.

Aquesta comissió estarà formada per la Direcció General de Memòria Democràtica, que comptarà amb representants dels sis departaments implicats, com són Salut, Justícia, Cultura, Administració local i Interior, 'junt amb cinc professionals de reconegut prestigi en l'àmbit de l'arqueologia, l'antropologia i el dret' i per la Federació i Associació de Municipis, segons Saura, que elaboraran un informe en el qual es basarà la decisió final del Govern d'obrir o no la fossa comuna.

El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"

El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va expressar la seva solidaritat al poble tibetà en una trobada amb el director de la Fundació Casa del Tibet, Thubten Wangchen, durant el darrer partit de lliga al Camp Nou. Laporta va obsequiar a Thubten Wangchen amb el llibre "Barça, el mite d'un país", i el director de la Fundació Casa del Tibet va regalar al president del Barça el llibre signat pel Dalai Lama "L'Art de la Felicitat", a més d'una bandera tibetana i una cata blanca.

També a la segona graderia de l'estadi es va penjar una pancarta amb el text "Prou Genocidi al Tibet. Stop Genocide in Tibet", i durant tot el partit algunes banderes tibetanes van onejar en diferents punts de les graderies. La Fundació Casa del Tibet promou la campanya internacional Sos Tíbet, amb l'objectiu de recollir signatures per un manifest dirigit al COI, Parlament Europeu i ONU exigint un immediat canvi d'actitud del govern xinès en relació al Tibet.

La sequera deixa l'Ebre amb una quarta part del cabal que tenia l'any passat

La sequera s'ha deixat notar a les terres ebrenques en el descens del nivell de l'aigua del riu, evident en punts com ara l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja, en ple delta. Aquests efectes també es palesen riu amunt: a Miravet, per exemple, s'ha hagut de prohibir la circulació d'embarcacions per falta de cabal, i l'aigua es manté més estancada del que és habitual, amb els conseqüents efectes mediambientals. A Ascó, l'Ebre està per sota del metre d'altura; a Tortosa, l'aigua tan sols arriba als 93 centímetres d'altura, i en punts com ara Xerta el curs s'estreny.

Mor l'historiador i polític Josep Benet a l'edat de 88 anys

Va ser senador de l'Entesa dels Catalans i diputat del PSUC L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) ha mort anit a l'edat de 88 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i diputat del PSUC al parlament de Catalunya entre 1980 i 1984. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or de la Generalitat, durant la campanya electoral del 9-M, va donar suport al candidat de CiU Josep Antoni Duran i Lleida. Aquesta setmana va presentar el primer volum de les seves memòries: 'De l'esperança a la desfeta (1920-1939)'.

En aquestes memòries, Benet fa un repàs dels seus anys d'infantesa i d'aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. La fundació Trias Fargas va valorar que Benet hi realitzava 'un exercici d'introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana', que 's'endinsa en els seus orígens i així pot explicar amb claredat perquè és l'home que ha estat'.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels ss XIX i XX, era membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i va ser professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

Va publicar 'Maragall i la Setmana Tràgica' (1963), 'El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps' (1968), 'Catalunya sota el règim franquista' (1973), 'Marxisme català i qüestió nacional catalana' (1974) —sota el pseudònim de Roger Arnau— i, amb Casimir Martí, 'Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista' (1976), 'Fets i personatges' (1981), 'Exili i mort del president Companys' (1990), 'El president Tarradellas en els seus textos' (1992), 'L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya' (1995), 'La mort del president Companys' (1998) i 'Carles Rahola, afusellat' (1999).

La coalició catalanista i d'esquerres 'L'Entesa dels Catalans' de 1977 va rebre el suport del PSC(C), el PSOE, el PSUC i ERC. Els tres candidats per la circumscripció de Barcelona van ser Josep Benet, que fou el més votat de tot l'Estat amb més d'un milió tres-cents mil vots, Francesc Candel i Alexandre Cirici.

Entrevista a la revista 'Barcelona metròpolis mediterrània'

Viquipèdia: Josep Benet i Morell

GRAEC: Josep Benet i Morell