lo carrer del riu

lo carrer del riu

10 de novembre, 2007

Getafe 2 - Barça 0

Puyal 101107 No van ser quatre, però va ser igualment vergonyós. No va ser una humiliació a Getafe, però sí que va fer llàstima. Va fer pena el Barça que no sap aixecar el cap lluny del Camp Nou. Un exquisit Getafe, guiat per l'elegant Laudrup, amb un futbol modern, va fer ballar el Barça i va retratar les misèries blaugranes. No espanta ningú, es fon quan afronta el més mínim obstacle i és un xollo per als rivals cada cop que els visita. És una invitació a la felicitat aliena. Per al culer, en canvi, és una tortura. Ah, per si no ho saben, Ronaldinho i Messi ni van acabar el partit. Henry el va jugar, però ni es va veure. Un desastre, vaja. I això que el partit era bonic, realment bonic quan va començar. Fins i tot semblava que el Barça jugava bé fora de casa o, almenys, s'endevinava alguna cosa així. Però va arribar una jugada per desmuntar la farsa blaugrana. És cert que Henry va fallar abans una ocasió claríssima. I no té perdó perquè era una ocasió made in Arsenal. Pilota a l'espai després d'una gran assistència d'Iniesta, Thierry es va embolicar i quan va arribar davant del Pato, es va atabalar. Insòlit, però real. Tant, que els de Laudrup es van adonar que en aquella jugada el partit canviava definitivament d'amo. Intolerable perquè l'equip de Rijkaard va claudicar amb una deixadesa impressionant. Sense ànima. Sense talent. Sense intensitat. Sense cap dignitat. És a dir, un Barça que va provocar vergonya. Una nit més, una altra més, a Getafe. Com si el temps no hagués passat, com si els fitxatges --hi van jugar els quatre nous (Milito, Abidal, Touré i Henry) però van semblar igual de vells i gastats que els altres-- no haguessin servit de res... no n'hi ha prou amb guanyar a casa !!!

Ni les ex-colònies aguanten Egspaña !!!

El rei abandona el plenari de la Cimera Iberoamericana pels atacs a Espanya El president del Govern i el rei Joan Carles van protagonitzar un dur enfrontament amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, quan aquest va referir-se en diverses ocasions a l’expresident José María Aznar com a feixista. L’enfrontament va tenir lloc a la cimera iberoamericana que se celebra a la capital xilena, amb la presència de la majoria de caps d’Estat dels països llatinoamericans. Chávez va airejar en diverses ocasions comentaris d’Aznar durant una visita al seu país en el 2002 i fins i tot va titllar els empresaris espanyols de colpistes “hi ha indicis del serveis d’informació que durant l’intent de cop d’estat de la patronal veneçolana l’ambaixada espanyola mantenia conversacions amb els colpistes”. En un moment determinat, el propi Zapatero va dir a Chávez que “es pot estar a les antípodes d’una posició ideològica i no seré jo qui estigui a prop de les idees d’Aznar, però va ser elegit pels espanyols, per la qual cosa exigeixo respecte”. Això, davant de contínues interrupcions de Chávez, va fer exclamar al rei Joan Carles un “Per què no et calles?”. Minuts després, davant de crítiques del president de Nicaragua, Daniel Ortega, sobre empreses espanyoles, el monarca va abandonar la cimera. Ortega va acusar a Unión Fenosa de deslleial amb els seus compromisos i de no respectar els pactes què havia fet per comprar empreses de distribució d’electricitat a Nicaragua, dedicant-se a fer-se amb empreses generadores comprades a baix preu mitjançant suborns i rendibilitzant la inversió en tan sols un any. El rei Joan Carles va abandonar llavors el plenari de la Cimera. La presidenta xilena, Michele Bachelet, va fer d’intermediària i va convèncer personalment Joan Carles de tornar a la sala. -"Por qué no te callas?"... i Telefónica, Repsol i Endesa es van posar a tremolar.

Ara me n'adono !!!

Pujol denuncia la "gran hostilitat" d'Espanya Pujol 101107 CATinfo Jordi Pujol, ha denunciat, en declaracions a Catalunya Informació, la"gran hostilitat" cap a Catalunya des de la resta d'Espanya, i ha lamentat que no s'hagi fet "cap tipus d'esforç" per a entendre "el que és Catalunya". L'expresident ha criticat també que no s'hagi reconegut les "aportacions de Catalunya absolutament decisives" perquè a l'Estat espanyol hi hagués "una bona transició democràtica, que Espanya anés bé i fes un canvi positiu". Pujol creu que aquestes aportacions de Catalunya a Espanya s'han produït "des de sempre, però sobretot en els últims 30 o 40 anys".

Bodega Bàrbara Forés de Gandesa

El vi més car del món en condicions de ser begut és català, amb denominació d'origen Terra Alta, i és un autèntic luxe pels col·leccionistes disposats a pagar 6.000 euros per cada ampolla.

Només dues-centes persones tindran accés a comprar aquest vi.

Evidentment, el mercat objectiu és el nordamericà. Prova d'això és la gran promoció que s'ha fet als Estats Units, a publicacions com The Wine Advocate. Robert Parker ha donat 92 punts a aquest vi que procedeix de la bodega Bàrbara Forés de Gandesa.

Està fet amb raïm de les varietats garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, desgranades a mà, i dipositades en barriques noves de roure francès i triturades manualment amb un bastó de fusta. El mercat dirà si els col·leccionistes són capaços de pagar 6.000 euros per una ampolla de vi.

L'Ebre busca voluntaris que 'adoptin' trams de les riberes

Una entitat ecologista promou un pla de neteja i manteniment.

El procediment a seguir s'estableix en un conveni amb participació municipal.

Durant moltes dècades el riu Ebre ha fluït gairebé oblidat. Fins i tot les poblacions de la ribera li giraven l'esquena i només hi tenien contacte a través del clavegueram. L'Ebre únicament adquiria protagonisme davant les amenaces d'una gran avinguda. Més tard va despertar un gran moviment ciutadà davant l'amenaça, avui superada, del transvasament contemplat al Pla Hidrològic Nacional de l'anterior govern del PP. Després de tots aquests avatars, ahir l'entitat conservacionista Associació Hàbitat va donar a conèixer a Tortosa el Projecte Rius, un pla per vetllar per la netedat i el manteniment de l'Ebre. Per això ha posat en marxa una proposta d'adopció de trams oberta a la participació dels ciutadans.

"La proposta és un pas més cap a la maduresa", va explicar Olga Alcaide, responsable de grups i adopcions del Projecte Rius. La iniciativa permet a grups de voluntaris i a entitats ecologistes adoptar un tram de riu que es comprometen a conservar o restaurar, segons el cas. "Es tracta d'una fórmula de custòdia del territori per propiciar un augment del coneixement general sobre la zona adoptada i impulsar-ne la protecció", segons els promotors del projecte, que arriba a les comarques de l'Ebre amb l'experiència d'estar desenvolupant-se també als rius Llobregat i Brugent. "Facilitem un compromís per part d'aquells voluntaris que decideixen fer alguna cosa més que passejar al costat del riu de tant en tant per apreciar-ne els valors", especifica Alcaide.

Aquestes atípiques adopcions col.lectives d'espais fluvials s'inicien formalment amb la firma d'un conveni a tres bandes entre els grups interessats, els ajuntaments als quals pertany el tram del riu que s'ha de custodiar i l'Associació Hàbitat. A través d'aquest compromís formal, cada part decideix el seu grau d'implicació i les activitats que s'han de fer. El primer pas és elaborar un informe tècnic de les diferents possibilitats d'intervenció, una descripció del territori i una exposició de les activitats que es desenvoluparan. Els pares adoptius aconsegueixen un manual que conté informació bàsica: legislació en matèria d'aigües, consells per fer front a les agressions mediambientals i propostes didàctiques per conèixer i salvaguardar el territori, entre elles recuperació de camins, neteja de les riberes i plantació de vegetació autòctona. Aquest procediment persegueix l'objectiu de reclamar l'atenció ciutadana i estimular el compromís social com una garantia de supervivència dels espais fluvials.