Més independentistes que fa un any

L'independentisme creix cada any. Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, un 20,9% dels enquestats creuen que Catalunya hauria de tenir un Estat propi, un 3,3% més que ara fa un any, en què només un 17,6% dels consultats van donar aquesta resposta.

Pel que fa a les altres opcions escollides, un 35% advoquen per un Estat espanyol federal (1,6 punts més que l'abril del 2008) i un 34,9% mantenen que el millor sistema és l'actual, el de comunitats autònomes, un 4% menys que l'any passat.

En el que coincideixen la majoria de consultats, és en el fet que Catalunya té un nivell d'autogovern insuficient: ho diuen un 68,1% dels enquestats, i són un 7% més que l'any passat.

"Tres anys és un termini d'espera raonable per a la sentència de l'Estatut"

María Teresa Fernández de la Vega 210509 RAC1

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat aquest dijous que "tampoc ha passat tant de temps" perquè el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre el recurs d'inconstitucional de l'Estatut presentat pel PP. "Tres anys és un termini d'espera raonable per a la sentència". A més, ha assegurat que el TC ha d'abordar molts temes, "més importants que l'Estatut".

En una entrevista a RAC 1, De la Vega, que considera que l'Estatut és constitucional, ha remarcat que "els temps del TC i de la justícia són diferents" i que el pronunciament sobre les diferents qüestions que aborda, entre les quals la de l'Estatut, és normal que tardin a arribar. Amb tot, ha considerat que la sentència es coneixerà "aviat, en uns mesos".

La dirigent socialista ha remarcat, però, que "l'important" és que la decisió "es faci des de l'assossegament i la tranquil·litat", i també ha volgut desvincular la sentència sobre el recurs a l'Estatut de la negociació del finançament.

Assegura que s'aconseguirà "un bon acord" de finançament per a Catalunya que "durarà molts anys". "Serà més just del que ha estat fins ara en el sentit que Catalunya sempre ha estat solidària i és just que rebi més recursos en funció de la seva aportació, de la població i a partir de criteris que permetra tenir un finançament millor", ha assenyalat.

González-Sinde reconeix el "desequilibri" entre la realitat catalana i l'oferta de cinema en català

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha reconegut que hi ha un "desequilibri" entre la realitat de la societat catalana i l'oferta cinematogràfica que hi ha en català. Així considera "normal" que la Generalitat ho vulgui corregir mitjançant una llei del cinema.

Quant a la històrica actitud de les majors, reticents a permetre el doblatge i la subtitulació a una segona llengua, la ministra ha desitjat trobar un "terreny en comú" amb el govern per aconseguir que les quotes lingüístiques entre el castellà i el català s'apliquin en pro de la igualtat entre idiomes als cinemes de Catalunya.

Encara que s'ha considerat com a "simple observadora" de la negociació de la llei, la ministra ha assegurat que aquesta és una qüestió que "preocupa" tots els europeus, ja que cada vegada més les seves llengües i cultures pròpies perden espai en el mercat cinematogràfic.

En aquest sentit ha reconegut que la preocupa que l'anglès acabi triomfant com a llengua vehicular i que s'imposin les formes anglosaxones de concebre el món.

Obama promet tancar Guantánamo, tot i la resistència del Congrés

El president d'EUA, Barack Obama, ha dit avui que complirà la promesa de tancar la presó de Guantánamo, tot i que el Congrés li ha negat, ara per ara, els diners per fer-lo. Obama ha deixat entreveure que podria mantenir empresonats de forma indefinida els presos més perillosos, però en terra nord-americana.

"A mesura que els nostres esforços per tancar Guantánamo avancin, sé que la política al Congrés es farà més difícil", ha dit Obama en un discurs als Arxius Nacionals, on es preserven els documents més importants del país, com per exemple la Constitució.

Un sindicat denuncia "interrogatoris intimidatoris" a TVE per l'afer de l'himne espanyol a la final de Copa

El sindicat Alternativa RTVE-STC ha qualificat de "cacera de bruixes" la investigació que està duent a terme la direcció de TVE per esclarir els fets i determinar responsabilitats pel que fa a la polèmica suscitada per la transmissió en diferit de l'himne espanyol durant la final de la Copa del rei de futbol. Per mitjà d'un comunicat, el sindicat denuncia que després del cessament del director d'Esports, Julián Reyes, la direcció de Televisió Espanyola està duent a terme "interrogatoris intimidatoris, amb sistemes de gravació i preguntes intencionades" amb l'única intenció, sempre segons Alternativa RTVE-STC, "de trobar si hi ha algú a qui se li pugui carregar la responsabilitat" per la polèmica emissió.

"Si tu haguessis vist l'himne, l'hauries emès?" és, segons Alternativa RTVE-STC, una de les preguntes que la investigació fa als "sospitosos". "Es una pregunta-trampa", sosté el text sindical, que considera que respon a la intenció "de descobrir si hi va haver alguna mena de boicot", o bé "per intimidar els treballadors".

Isabel-Clara Simó: Quines penques!

Quin món és aquest on aplaudeixen delinqüents i criminalitzen dramaturgs? Mentre a la Gran Bretanya es prepara una cadena de dimissions, al País Valencià es preparen per penjar medalles als imputats per la justícia. Que no teniu dignitat? ¿Que només compten els diners, el poder i la vanitat? I encara teniu penques de parlar de crisi de valors? ¿I encara us atreviu a dir que una nena de 16 anys no té prou senderi per avortar però que sí que en té per ser mare? Quin món és aquest on el públic xiula (al rei, a una bandera, a un espectacle) i els demòcrates hi veuen tot d'inconvenients, i els ultres diuen que xiular és delicte. Empresonareu al públic? ¿No ho sabeu, que el públic és sempre, i per definició, respectable? He sentit a dir que si no volíem rei que no juguéssim la copa; formalitat, senyors: els jugadors no van xiular ni van moure una cella. És el públic, el públic sobirà qui va xiular. I si un dia xiulen Els segadors, m'amoïnaré, però em preguntaré per què xiulava la gent. ¿Heu sentit que algun espanyolista reflexionés sobre el sentit de la xiulada? Quin món és aquest que, després d'anys de reclamar la publicació de les balances fiscals i de reclamar el finançament, incompleixen no sols promeses sinó una llei orgànica, com ho és l'Estatut, i encara tenen la barra de prometre que repartiran més diners... si paga Catalunya, colla d'"insolidaris" que paguem tot el fracàs econòmic i tots els subsidis del triomfalisme espanyol? Franco enviava els aturats a Catalunya, al País Basc i a Alemanya; els "demòcrates" els paguen un subsidi i, com que Espanya és un país pobre, amb pretensions però pobre, muny la vaca catalana i a sobre es burla cada dia de nosaltres.

Quin món de mones, que diria la Lloll!