lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de maig, 2009

Isabel-Clara Simó: Quines penques!

Quin món és aquest on aplaudeixen delinqüents i criminalitzen dramaturgs? Mentre a la Gran Bretanya es prepara una cadena de dimissions, al País Valencià es preparen per penjar medalles als imputats per la justícia. Que no teniu dignitat? ¿Que només compten els diners, el poder i la vanitat? I encara teniu penques de parlar de crisi de valors? ¿I encara us atreviu a dir que una nena de 16 anys no té prou senderi per avortar però que sí que en té per ser mare? Quin món és aquest on el públic xiula (al rei, a una bandera, a un espectacle) i els demòcrates hi veuen tot d'inconvenients, i els ultres diuen que xiular és delicte. Empresonareu al públic? ¿No ho sabeu, que el públic és sempre, i per definició, respectable? He sentit a dir que si no volíem rei que no juguéssim la copa; formalitat, senyors: els jugadors no van xiular ni van moure una cella. És el públic, el públic sobirà qui va xiular. I si un dia xiulen Els segadors, m'amoïnaré, però em preguntaré per què xiulava la gent. ¿Heu sentit que algun espanyolista reflexionés sobre el sentit de la xiulada? Quin món és aquest que, després d'anys de reclamar la publicació de les balances fiscals i de reclamar el finançament, incompleixen no sols promeses sinó una llei orgànica, com ho és l'Estatut, i encara tenen la barra de prometre que repartiran més diners... si paga Catalunya, colla d'"insolidaris" que paguem tot el fracàs econòmic i tots els subsidis del triomfalisme espanyol? Franco enviava els aturats a Catalunya, al País Basc i a Alemanya; els "demòcrates" els paguen un subsidi i, com que Espanya és un país pobre, amb pretensions però pobre, muny la vaca catalana i a sobre es burla cada dia de nosaltres.

Quin món de mones, que diria la Lloll!