lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de setembre, 2008

Castella-la Manxa reafirma que el 2015 s'ha d'acabar el transvasament Tajo-Segura. I ara què?

Els grups parlamentaris del PP i el PSOE de Castella-la Manxa han acordat avui, durant el debat de l'estat de la regió, de mantenir l'exigència al govern espanyol que derogui el transvasament Tajo-Segura el 2015, tal com ja van pactar per a la reforma estatutària. Tant el govern valencià com la Unió de Llauradors són ferms partidaris de mantenir-lo 'sine die', perquè és necessari per a abastir d'aigua bona part del camp de l'extrem sud del país. Ambdós partits han pactat un text únic que ratifica la petició que ja van fer el gener de l'any passat. El president castellano-manxec, José María Barreda, ha dit que aquest era el principi de la fi del transvasament. Socialistes i populars castellano-manxecs argumenten que el transvasament no deixa gens d'aigua per a regar els camps de la regió. El PP valencià creu que frenar el transvasament és tancar l'aixeta de l'aigua a Alacant i la Unió de Llauradors és partidària de mantenir-lo, perquè és una canalització ja realitzada i perquè, si desaparegués, causaria un abandó total de l'agricultura del Baix Vinalopó. El ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí espanyol gestiona el transvasament, decideix la quantitat d'aigua transvasable i a quins usos s'ha de destinar. Si als embassaments de la capçalera del Tajo hi ha menys de 240 hectòmetres cúbics d'aigua, no se'n pot transvasar cap, perquè es considera que és el volum necessari per a garantir les demandes de la conca del Tajo.

No diguis blat, si no és al sac i ben lligat!!! (i III)

Montilla insta els diputats i senadors dels PSC a les Corts a "refredar" el debat sobre el finançament Montilla 050908 RAC1 El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha advertit avui que en la negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya entre el Govern i l'executiu central està en joc "la fortalesa del pacte constitucional" que es va renovar el 2006, coincidint amb la reforma de l'Estatut.

En intervenir en una trobada de diputats i senadors del PSC aquesta tarda a Barcelona, ha assegurat que aquesta negociació és "clau per al futur" dels socialistes catalans, i que són una "prova de foc" per a les relacions entre PSC i PSOE. "Per tot el que està en joc, em preocupa que la negociació sigui presentada com una pugna en la qual pugui haver-hi vencedors i vençuts" –ha dit–, uns conceptes que no poden existir quan es tracta de les relacions "entre els diferents nivells de l'administració".

Així, ha instat els diputats i senadors del PSC a les Corts a "refredar" aquest debat, que serà "acalorat i apassionat", amb la finalitat de "jugar amb intel·ligència i amb certa audàcia" aquesta negociació entre Generalitat i Estat. Tot això passa per evitar la "testosterona, cops d'efecte i amenaces" ja que aquests moments són l'"hora de la política, del compromís lleial i de la reciprocitat", tot això amb la finalitat d'"afrontar la crisi econòmica" i aconseguir un millor finançament per a Catalunya per "raons històriques". "La justícia i la llei estan de la nostra banda", ha conclòs.

VilaWeb/ElPunt: Montilla refreda l'expectativa que el PSC voti a Madrid contra el pressupost

Oriol Junqueras: La conquesta de Mallorca

En versos de Jacint Verdaguer, un dia, a trenc d'alba, per contemplar ben bé la seva estimada Catalunya, Jaume I va pujar al cim de Sant Jeroni: "Quin pedestal per l'estàtua! / Pel gegant, quin mirador!". I, des d'allí, la pàtria va aparèixer completa davant dels seus ulls: "Ell gira els ulls a Mallorca, / l'obira com un colom / nedant entre cel i aigua, / vestida d'un raig de sol: / a València no l'obira, / mes obira sos turons, / que de l'hort de la sultana / són muralla i miradors".

Més enllà de la bellesa literària d'aquestes imatges, no hi ha cap dubte que el Conqueridor va tenir un paper decisiu en la conquesta d'ambdós territoris. Segons sembla, a finals del 1228, un grup de prohoms catalans encapçalats pel mateix monarca es van reunir en un banquet a la casa del comerciant Pere Martell a Tarragona, per traçar les línies generals de l'expedició que els havia de dur cap a Mallorca, "el regne dins la mar". Sigui com sigui, però, atès que -com a mínim des del 1214- el Principat presentava un règim de sobirania compartida, la decisió va ser adoptada per les Corts, després de tres dies de deliberacions. En concret, el monarca i els representants dels braços eclesiàstic, militar i popular van aprovar una constitució de Pau i Treva, van establir la cessió de l'impost del bovatge per finançar l'esforç de guerra i van fixar les seves respectives aportacions en diners, vaixells, cavalls i homes.

El 5 de setembre de l'any següent, l'estol va sortir de Salou. I, encara que la conquesta definitiva de l'illa es perllongaria durant molts mesos, el pas més determinant es va donar el darrer dia de l'any, en entrar a Madina Maiurqa. I, d'aquesta manera, la mirada del rei començava a esdevenir una realitat política.

Santiago Carrillo tem una tercera guerra mundial

L’exlíder del PCE Santiago Carrillo es va mostrar ahir preocupat, perquè considera que estem vivint una nova Guerra Freda en què “de mica en mica, sense que ens n’adonem, es van preparant les condicions d’un nou enfrontament mundial”.

Segons Carrillo, els Estats Units, secundats pels països europeus, estan “assetjant” Rússia amb el pretext de la defensa antimíssils americana, quan a la pràctica estan instal·lant armes a les fronteres de Rússia, i en països que històricament van estar integrats a l’òrbita russa. Carrillo es referia a l’escut antimíssils ubicat a Polònia, molt ben acceptat per les autoritats d’aquest país.

L’exlíder del PCE va lamentar que Europa, en comptes d’actuar com “un pont entre Orient i Occident”, com pensa que hauria de fer per la seva situació geogràfica i les seves tradicions, està “procedint en moltes coses com un protectorat nord-americà”.

Carrillo es va declarar sorprès que hi hagi qui s’estranya que els russos estiguin preocupats per la situació. “Els russos van tenir més de 20 milions de morts a la II Guerra Mundial i és clar que tenen una sensibilitat a flor de pell”, va afegir acostant-se al parer del govern rus.

Llum verda per celebrar el Torneig de Nacions de futbol

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Ricard Campoy, ha rebut "llum verda" de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), per mitjà del seu president Ángel María Villar, para celebrar la primera edició d'una nova competició futbolística, el Torneig de Nacions, l'any 2009. L'espanyola també ha autoritzat la celebració d'un partit amistós pels volts de nadal.

La federació catalana prepara ja els tràmits necessaris per organitzar el torneig, començant per la realització d'un estudi que definirà les característiques de la nova competició, que podria organitzar-se al mes de novembre. A més, el format de la competició s'haurà de decidir en els propers mesos, encara que tot apunta que es tractarà d'una competició reduïda, amb la participació de tres equips més. La celebració d'aquest torneig podria portar a la suspensió, el 2009, de l'amistós de nadal.

La FCF també haurà d'escollir el perfil dels participants, que tant podrien ser equips de nacions sense estat, com Escòcia o el País Basc, o bé seleccions de prestigi internacional, com Argentina, França o Itàlia. Pel que fa a la seu de la competició, les opcions més viables serien el Camp Nou i l'Estadi Lluís Companys, tot i que no es pot descartar el nou estadi de l'Espanyol a Cornellà-El Prat, que al novembre del 2009 ja podria estar a ple rendiment. La secretària General de l'Esport, Anna Pruna, ja va anunciar al mes de maig que es treballava en la realització d'un campionat de futbol "reconegut i organitzat per la UEFA" de característiques similars al que avui ha autoritzat la federació espanyola.

L'ONU mostra públicament els efectes del canvi climàtic

El Programa de l'ONU per al Medi (UNEP) ha posat a la xarxa tot un seguit d'imatges preses des de satèl·lits que proven els efectes del canvi climàtic i el deteriorament ambiental en més de 200 punts d'arreu del món. Gràcies a Google Maps, l'usuari pot veure com era una glacera de Grenlàndia el 1991 i com és ara, com ha crescut Kuala Lampur des de 1974, a força de talar boscos, o com s'ha malmès l'ecosistema de Florida de 1973 ençà.

El director executiu del programa, Achim Steiner, ha dit que la iniciativa pretén de mostrar les realitats del canvi climàtic amb tota la seva cruesa per fomentar un canvi de mentalitat entre els internautes.

El recurs també ha de ser disponible per a Google Earth, però la web oficial de la UNEP no permet de descarregar-se el fitxer necessari per a poder-lo visualitzar correctament.