Mentre que Enric Sopena –amb il·lustracions de David Ramírez– mostrava a La EsPPaña de Rajoy un malson de Mariano Rajoy en que Déu era José Luis Rodríguez Zapatero i Catalunya assolia la independència com a efecte de les consecutives victòries electorals del PP, César Vidal carrega a La Ezpaña de ZP –amb il·lustracions de Franfer– les tintes en l'argumentari bàsic de la dreta mediàtica per criticar a fons la legislatura de Zapatero.
L'autor comença vinculant la victòria electoral del PSOE amb un pacte amb ETA amb derivacions als atemptats de l'11-M i continua enumerant les bèsties negres del PP: concessions de tot tipus als nacionalismes, especialment en qüestions lingüístiques; subhasta pública d'Espanya en la negociació de l'Estatut català; enfonsament de l'Estat de dret per la negociació amb ETA; intents de trencament de la cohesió nacional per l'OPA de Gas Natural a Endesa; pactes internacionals amb tot tipus de sàtrapes i dictadors... Per César Vidal, Catalunya forma l'epicentre de tot plegat, ara convertida en un imperi colonial que oprimeix Espanya en gairebé totes les qüestions, des de la llengua fins a l'aigua, passant per l'economia i el control del Tribunal Constitucional.
En la seqüència següent l'autor pretén demostrar que el nacionalisme català ha obtingut, gràcies a Zapatero, tot el que demanava. Artur Mas tanca la seqüència amb un explícit "Ens ho ha donat tot" (en català a l'original).