lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de setembre, 2008

La Plataforma pel Dret a Decidir d'Osona demana a l'Ajuntament de Vic que reconsideri la decisió de no penjar l'estelada

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) d'Osona ha demanat aquest dimarts als grups polítics de l'Ajuntament de Vic que 'reconsiderin' la seva decisió de no penjar la bandera estelada al balcó de la casa consistorial el pròxim Onze de Setembre. El portaveu, Eric Herrera, ha dit que el fet de tenir gent 'suposadament independentista' al govern de la ciutat hauria de ser un element més per modificar la decisió inicial. Herrera ho ha dit en la presentació de la renovada secció de la PDD d'Osona, que s'ha ampliat. Si fins ara la secció comarcal osonenca estava formada per un nucli 'molt reduït' ara s'inicia una nova etapa amb la implicació de més gent de totes 'les capes socials'.

Garzón vol començar a censar els desapareguts durant el franquisme

Garzón 020908 RAC1 El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha demanat a l'abat del Valle de los Caídos, a l'Arxiu General de l'Administració, a la Conferència Episcopal i al Centre Documental de la Memòria Històrica que l'informin sobre el nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme amb la finalitat de determinar si és competent per investigar aquests fets.

En una providència, el jutge informa la Conferència Episcopal que haurà de permetre que la Policia Judicial accedeixi a totes les parròquies de l'Estat espanyol (22.827) perquè els facilitin els llibres de difunts de què disposen amb la finalitat d'identificar les possibles víctimes desaparegudes a partir d'aquella època.

A l'abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos i a la delegació del Patrimoni Nacional a San Lorenzo del Escorial els reclama que li proporcionin els noms de les persones que estan enterrades en aquell lloc. La petició del jutge també s'estén als alcaldes de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, que han de notificar el nombre de persones enterrades en fosses comunes de les seves localitats.

Associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme han presentat fins ara vuit denúncies al jutjat de Garzón per diferents casos a Navarra, Balears, Canàries, Catalunya, Galícia, Andalusia i un cas individual d'un diputat socialista i, de forma genèrica, han denunciat la desaparició de 30.000 persones durant l'epoca.

Mas nega que la proposta catalana de finançament sigui de només 3.500 milions

Artur Mas 020908 CATr El cap de CiU, Artur Mas, ha confirmat que la primera proposta que li va fer el govern a l'agost per a millorar el finançament català va ser de 3.500 milions d'euros. Ha dit que la xifra ha evolucionat, en el sentit de millorar, des de llavors, però que l'acord entre les dues parts encara no és segur, tot i ser a prop. Ha reiterat que la xifra final havia de ser secreta per no ensenyar les cartes abans de negociar amb el govern espanyol.

En una entrevista amb Catalunya Ràdio, ha explicat que la proposta catalana de finançament que negocia amb el govern per presentar al ministre d'Economia espanyol estava per sobre dels 3.500 milions d'euros, xifra filtrada avui per La Vanguardia i que circumscriu a un document elaborat pel govern a principi d'agost. 'La xifra que surt avui, no s'ajusta a la realitat', ha dit.

Mas ha recordat que CiU va proposar al maig que el finançament català hauria de millorar en 5.200 milions d'euros (extrapolant als pressupostos d'enguany la cistella d'impostos que preveu l'estatut), i que la Cambra de Comerç de Barcelona va considerar que ho havia de fer en 3.800 milions. A més, el dèficit fiscal català reconegut pel govern espanyol supera els 11.000 milions d'euros, segons que es desprèn de les balances fiscals publicades pel ministeri d'Economia espanyol.

Mas ha dit que govern i CiU negocien des de fa dos mesos i mig per a tancar un acord sobre quant ha de millorar el finançament català, com a mínim. Ha dit que seria bo de tancar l'acord abans de la Diada, però fonts de la federació han explicat a VilaWeb que no és una prioritat, sinó que es fixen el 29 de setembre com a data màxima per a tancar-lo, just abans del debat de política general del parlament.

La Vanguardia: La propuesta catalana de financiación

finançament 020908 RAC1

L'Ajuntament de Tortosa obligarà les indústries que encara aboquen aigües residuals al riu Ebre a instal·lar una depuradora

L'Ajuntament de Tortosa té previst aprovar, en el ple d'aquest dilluns a la tarda, una ordenança que regularà els abocaments a xarxa indirecta connectada al riu Ebre que, entre altres aspectes, obligarà a instal·lar una depuradora pròpia a les empreses que encara no en disposin, en el marc de la renovació o la tramitació de llicències ambientals. La mesura, a més, ha de permetre regular la composició i límits dels abocaments d'aigües residuals al riu que efectuen també encara bona part de les pedanies tortosines, que tampoc disposen de depuradora. D'altra banda, el ple ha d'aprovar la creació d'una nova Junta Local de Seguretat Ciutadana arran el desplegament dels Mossos d'Esquadra.