El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, és partidari de reivindicar el concert econòmic per a Catalunya si finalment no hi ha un bon acord de finançament. En declaracions al programa L’oracle de Catalunya Ràdio, Benach ha dit aquest dimarts que “amb un mal acord de finançament aquest país no se’n sortirà, i amb un bon acord tindrà feina. La paraula clau és concert econòmic. El País Basc i Navarra (...) tenen concert econòmic. Les millors polítiques socials que s’han fet a Espanya en els darrers anys les han fet governs de centredreta, curiosament. Per què? Perquè tenien concert econòmic. Algú em pot explicar per què Catalunya no? Doncs potser ha de ser aquesta, la via”.
Segons ha explicat Benach, el drama de Catalunya és la manca de recursos, que no permet desenvolupar adequadament les lleis que s’aproven al Parlament. “Les prioritats en el món del treball, de l’economia i del món social estan canviant radicalment i, per tant, allò que abans potser no era tan important ara és fonamental: la investigació, la recerca, etcètera. Tot això, o hi ha recursos, o no es pot fer, i Catalunya ho hauria de poder fer”, ha reclamat.
Prou martingales !!*!!
El Govern es prepara per justificar un acord de finançament que no compleixi amb el principi d'ordinalitat i Catalunya no quedi per sobre de la mitjana espanyola com va prometre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, atribuint-ho a un redactat ambigu de l'article 206.5 de l'Estatut. Aquest article però, no dóna lloc a interpretacions ja que estableix que 'L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament'. Amb la darrera oferta del govern espanyol és impossible complir amb l'Estatut i encara que l'aportació de l'Estat ascendís a 11.000 MEUR, el percentatge del total que s'hauria de dedicar a Catalunya hauria de ser del 33%.
L'exconsellera d'Educació, Marta Cid, assegura que ella hagués entrat 'molt més a fons' a resoldre 'la gratuïtat del sistema educatiu', una qüestió en la qual la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) 'no acaba de sortir-se'n'. Per a Cid, si l'equip que ella encapçalava fa tres anys hagués continuat al Departament d'Educació s'hagués evitat més d'una vaga escolar. Retreu al conseller eMaragall unes formes d'actuar que han trencat el consens de la comunitat educativa creat gràcies al Pacte Nacional per a l'Educació (PNE). Són declaracions de l'exconsellera en una entrevista concedida a l'ACN, la primera des que va deixar el seu càrrec.
Tot just ara farà un mes, l'associació de Joan Carretero, Reagrupament Independentista, es va presentar el 3 de juny, en plena campanya electoral europea, a Barcelona davant d’uns 500 associats i simpatitzants. Aquella assamblea va servir per presentar el seu projecte polític a la capital dels Països Catalans. Seguint aquesta idea, l'exconseller de Governació de la Generalitat i ex-dirigent d'ERC presentarà les bases polítiques de RCat el 2 de juliol en un acte públic que tindrà lloc a Tarragona, segons ha informat l'organització.
RCAT segueix una campanya d''extensió territorial' per donar a conèixer les seves iniciatives sobre la independència de Catalunya a partir d'una declaració unilateral del Parlament i d''un projecte polític de radical regeneració democràtica'.
Per quan la il·legalització del PSOE i el PP per identificar-se amb la dictadura franquista, recolzar el terrorisme d'estat, el genocidi cultural i la colonització?
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha donat la raó al govern espanyol donant el vist-i-plau a la il·legalització de Batasuna. La sentència, aprovada per unanimitat amb el vot de set magistrats, es publicarà a Internet. La il·legalització de la formació havia arribat a instàncies judicials europees gràcies a recursos plantejats per Batasuna, el PNB i fins i tot pel Parlament Europeu. El desembre de l'any passat, el tribunal va acordar admetre a tràmit el recurs de Batasuna. La decisió suposa un important obstacle per a la presentació de l'esquerra independentista basca a les pròximes eleccions municipals del 2011.
Ja s'ho faran venir bé!
El Govern i el Partit Popular coincideixen en les dificultats que hi ha per il·legalitzar Iniciativa Internacionalista, la llista de l'esquerra abertzale que es va presentar a les eleccions europees del passat 7 de juny. La raó és que es tracta d'una coalició sustentada per dos partits polítics.
Aquestes dificultats rauen, bàsicament, en el fet que Iniciativa Internacionalista és una coalició creada amb l'objectiu de concórrer a les eleccions europees i no es tracta, per tant, d'un partit polític. A més, en no haver aconseguit cap escó al Parlament europeu, la coalició com a tal no té virtualitat real en aquest moment.
Per això, si es volgués il·legalitzar la coalició, la demanda hauria d'anar dirigida contra les formacions polítiques que la sustenten, és a dir, contra Comuneros i Izquierda Castellana. Aquest fet complica encara més les coses perquè ni tan sols el cap de llista, Alfonso Sastre, pertany a cap d'elles.
Ave Maria Puríííííííssima !!*!!
El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat aquest dilluns que s'intenti amagar les referències a Déu en els discursos polítics i que se'l 'vulgui fer fora de la societat'. Duran ha recordat el discurs del president dels EUA, Barack Obama, el passat 4 de juny a la Universitat del Caire, en les quals feia referències a l'Alcorà, la Bíblia i va finalitzar amb un 'Gràcies. I que la pau del Senyor sigui amb vosaltres. Moltes gràcies'. El dirigent de CiU s'ha preguntat, en un nou apunt al seu bloc, què passaria si algun polític del govern català o espanyol hagués acabat el seu discurs d'aquesta manera.
El secretari general de CiU i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida ha deixat clar que creu que s'ha d''introduir la figura de Déu als discursos polítics. Concretament, el líder d'Unió ha exclamat que 'als Estats Units i a altres indrets del món occidental no només no s’amaga Déu, sinó que se’l té present en els discursos polítics. Quina diferència!'.
José María Mesalles ha explicat en roda de premsa que les filtracions sobre l'oferta del Manchester City només tenen la intenció de pressionar al jugador perquè marxi.
"L'oferta estratosfèrica de la qual parla el president (Laporta) és absolutament falsa, nosaltres encara no ens hem assegut amb el club anglès. Dubto molt que el club hagi rebut aquesta oferta. En tot cas, haurà rebut una oferta per vendre el jugador, però no amb les quantitats que Samuel cobraria", ha explicat l'agent.
Mesalles també desmenteix que Eto'o hagi demanat una prima de 15 milions per marxar al Manchester City. Encara li resta un any de contracte.
La central de cicle combinat feia sis anys que es negociava i no tenia el suport total de la Generalitat
Iberdrola ha decidit paralitzar el projecte de la central tèrmica de cicle combinat que havia previst a Riba-roja d'Ebre. Això és el que l'empresa ha comunicat a l'alcalde de la població, José Luis Aparicio (PSC), que ahir encara es resistia a renunciar al projecte. Iberdrola havia anunciat una inversió d'uns 400 milions d'euros per implantar una central de 800 megawatts de potència que havia de començar a funcionar enguany. Aparicio va atribuir la paralització del projecte a la crisi, però també al retard «intencionat» d'un informe de Cultura i a l'aposta d'Iberdrola per les energies renovables, incompatible amb l'oposició ecologista.
Tot de pensadors estan interrogant-se sobre la crisi i refundant el capitalisme. Encara a hores d'ara, a part de viure molt pitjor i de tenir amargues incògnites sobre el nostre futur, no n'hem tret l'aigua clara. Una cosa sí que ha quedat palesa: la grollera inoperància de la majoria dels dirigents polítics mundials. Començant per Rodríguez Zapatero, a qui les seves contradiccions, les seves mentides i la seva manca d'imaginació per afrontar qualsevol avinentesa l'han deixat, si em perdoneu la popular expressió, amb el cul a l'aire. Les alternatives, però, són igual de penoses. El que és clar és que estan estatalitzant els recursos, i no per igualar els ciutadans, sinó per acaparar poder. I ho fan entre declaracions solemnes d'amor al proïsme, sobretot quan és pobre. Marededéusenyor.
És probable que pensadors del futur analitzin aquesta època, grisa, obaga i contradictòria, en què la democràcia ha esdevingut un esquelet que no conté cap víscera, ni amb prou feines la pell, i de cap manera una ànima. Ho veiem als saraus de Berlusconi, que no denuncien els cardenals tan propensos a amonestar les dones. I ho veiem a la frívola França, on les stars ocupen el lloc de la política. I a la corrupta València, i al sagnant Iran, on la protesta, durament reprimida, tard o d'hora passarà comptes. Seran temps difícils per als iranians. I fins i tot ho veiem a l'Amèrica Llatina, on, malgrat les burles i els dards enverinats d'un Occident cobejós, l'indigenisme anava avançant, però el cop d'Estat a Hondures ha aixecat totes les alertes. ¿Haurem de refundar, també, la democràcia? ¿L'han feta xixines les ambicions descontrolades, el triomf de la impunitat i el menfotisme popular?
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha alertat aquest diumenge que a poc més de quinze dies de finalitzar el nou termini marcat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per aprovar el model de finançament 'encara no hi ha cap proposta seriosa sobre la taula que compleixi els mínims que marca l'Estatut'. Puigcercós, ha reiterat que el que ha vist i llegit la formació republicana fins a dia d'avui els sembla 'del tot insuficient, en quant a model i en quant recursos'.
'I això inclou totes les aproximacions i filtracions que ens arriben per part del govern de l'Estat', ha puntualitzat. Ha recordat que Catalunya necessita el finançament per qüestions tant importants com la Llei d'Educació que s'aprova aquesta setmana.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha reptat aquest dilluns el president de CiU, Artur Mas, a assumir la reivindicació del concert econòmic si, tal i com ha afirmat aquest cap de setmana, creu que la via constitucional i estatutària quedarà superada si no hi ha un bon acord de finançament, que el líder de la federació va situar entorn dels 5.000 milions. Ridao ha reiterat el compromís d'ERC de condicionar pròxims acords de govern a la defensa del concert, hi hagi ara acord o no. El secretari general dels republicans ha admès 'progressos' en la negociació, si bé encara veu l'acord 'lluny'.
El català és la llengua habitual del 35% de la població de Catalunya, el castellà ho és del 45,9%. Un percentatge valorat 'molt positivament' pel secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que destaca que la llengua 'resisteix' l'impacte de la forta onada migratòria dels darrers sis anys. Tot i això, si comparem les dades de 2008 amb les de 2003 podem constatar que els parlants que usen habitualment el català ha passat del 46% el 2003 al 35,6% el 2008. Tot i això, Joan destaca que la situació del català 'no és comparable' amb la de 'cap altra llengua minoritzada' ja que 'no només hi ha la transmissió sinó que hi ha també incorporació de parlants'.
Bernat Joan 290609 RAC1
Tradicionalment s'ha cregut que les comarques de Girona eren el gran fortí del català, però les dades de l'estudi revelen el contrari. El 72,8% dels habitants de la zona de Terres de l'Ebre tenen el català com a llengua habitual, el 14,5% usen el castellà i el 8,1 s'expressen en altres llengües.
Acte de Sobirania fa una valoració positiva de la manifestació independentista convocada per aquest dissabte a la tarda a Barcelona que va aplegar 5.000 persones. Constaten que, per primera vegada, s'ha obert 'una escletxa independentista' al Parlament de Catalunya tot i que també accepten que no van aconseguir l'objectiu de mobilitzar suficientment 'l'independentisme latent que hi ha en el sí de la nostra societat' ja que la participació ha quedat molt lluny de la xifra de 20.000 persones que s'havia marcat. És per això que ja han avançat que continuaran fent accions per la independència.
Així m'agrada! A veure si ens els fem per cansament!!*!!
El creixement del suport social a la independència de Catalunya que constaten els darrers Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha cridat l'atenció de la premsa internacional. El diari anglès The Daily Telegraph ha publicat l'article 'Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows' on destaca el creixement de l'independentisme lligat a la representació institucional catalana a l'estranger, la participació d'ERC al Govern, i el sistema d'immersió lingüística. L'article ha motivat la reacció del Col·lectiu Emma a l'indirecte!cat que s'ha mostrat contrari a que s'hagi il·lustrat aquesta notícia amb una foto on uns encaputxats cremen les banderes espanyola i francesa.
Mig any després d'haver plantat el president de la Generalitat, José Montilla, i després de negar-se a reunir-se amb ell durant una visita a Catalunya, el president de l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, ha acceptat finalment entrevistar-se amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Pöttering rebrà Benach aquest 7 de juliol al migdia a Brussel·les, una setmana abans d'abandonar el seu càrrec.
Des que Benach presideix el Parlament s'ha reunit amb tots els seus homòlegs de l'Eurocambra: Pat Cox el va rebre el 20 d'abril del 2004 a Estrasburg i Josep Borrell el 21 d'octubre del mateix any a Brussel·les.
Oco, oco !!!
La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, vol normalitzar el seu partit arribant a acords puntuals amb els socialistes, en matèries en què l’estratègia del PSC coincideix amb la dels populars. Després del pacte entre PSC i PP per mantenir el ministeri de Defensa al castell de Montjuïc, i el més recent de la mesa del Parlament per incloure els populars en el Consell de Garanties Estatutàries, el PP estudia ara estendre els acords a governs locals, segons han informat a l’AVUI fonts de la direcció.
Un dels ajuntaments de què es parla obertament és el de Salou, on recentment el PSC va perdre l’alcaldia per un pacte entre els independents, CDC i el PP. Els populars, arribat el cas, intentarien tornar a donar l’alcaldia als socialistes. No seria l’únic cas i la direcció del PP està fent una llista detallada d’on l’aritmètica dels dos partits estatals és decisiva.
La notícia publicada avui sobre les negociacions d'un possible pacte entre el PP i el PSC a Salou ha agafat per sorpresa els socis del tripartit, almenys aparentment. El conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, ha assegurat en una entrevista a RAC1 aquest dilluns que no li consta la preparació de l'acord, i ha afegit que seria "molt estrany i difícil d'explicar" qualsevol pacte entre socialistes i populars a Catalunya.
"El PSC és molt lliure de fer el pacte que cregui convenient", ha admès, però també ha recordat que "històricament" els socialistes catalans han defugit les posicions "espanyolistes" del PSOE, que és el que es reforça amb qualsevol aliança com la que ara es planteja a Salou, segons el punt de vista del conseller. "Seria difícil d'explicar que el PSC defensi una visió de país a la Generalitat i una altra en un altre àmbit, encara que sigui local", ha afirmat.
Avui, per primera vegada, els mapes del temps d'Euskal Telebista han eliminat la referència dels territoris de parla basca per adequar-se a la divisió política que marca la Constitució espanyola del 78.
Així doncs, els espectadors de la televisió pública basca han pogut saber quin temps fa en les tres províncies de la comunitat autònoma, en un mapa ajustat a l'Estat de les autonomies, i, quan s'ha mostrat una predicció més àmplia, s'hi han inclòs les comunitats autònomes del voltant, amb Navarra i Euskadi Nord, sí, però també Cantàbria o la Rioja. Sempre amb la novetat d'una frontera molt visible que separa els límits dels diversos territoris.
D'aquesta manera, el nou govern basc s'ajusta a les promeses electorals del Partit Socialista d'Euskadi i al pacte amb el PP que va permetre l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari.
El PSOE aragonès té previst de registrar demà al parlament la proposició de la Llei de Llengües de l'Aragó, després d'anys de negociar-ho infructuosament amb els seus socis de govern, el PAR. El PSOE havia intensificat les negociacions fa unes setmanes per mirar d'arribar a un pacte, però finalment ha decidit d'entrar la proposició de llei a debat a causa de la intransigència dels aragonesistes. La Llei de Llengües és una de les principals promeses incomplertes pel PSOE del franjolí Marcelino Iglesias.
L'Ajuntament de Madrid retirarà els honors i distincions concedits al general Francisco Franco Bahamonde. Això ha estat possible per una iniciativa d'IU, que reclamava que s'apliqués la llei de la memòria històrica, i que han aprovat per unanimitat els tres grups municipals.
Entre les distincions que perdrà Franco hi ha la d'alcalde honorífic, fill adoptiu de la ciutat o Medalla d'Or.
Malgrat l'acord, però, el debat de la proposta no ha estat exempt de polèmica, ja que l'edil d'IU Milagros Hernández ha instat el grup municipal del PP a "deixar clar ja que no tolera el terrorisme ni tampoc el feixisme, perquè totes dues coses són contràries al sistema democràtic que es vol per a la ciutat".
"Davant l'evidència que hi ha persones que van lluitar per la democràcia en la ciutat sense cap reconeixement, hem de treure els suports als dictadors en les institucions democràtiques, i iniciar una nova etapa d'aplicació justa i objectiva de la llei de la memòria històrica", ha plantejat Hernández, qui ha volgut afegir a més la seva preocupació pel "ressorgiment de moviments nazis" en els últims anys, un fenomen "superpreocupant" al qual el consistori "haurà de plantar cara".
Són els únics que han signat l'Acte de Sobirania
Finalment van ser prop de 5.000 persones els participants a la marxa del grup Acte de Sobirania a favor de la independència de Catalunya. Sota el lema 'Cal un acte de sobirania', els manifestants es van dirigir al Parlament, on els van rebre vuit diputats d'ERC i dos de CiU. Malgrat alguns crits de 'botiflers' als diputats nacionalistes, l'organització va lliurar unes cartes als diputats instant-los a fer un acte de sobirania i proclamar des del Parlament la necessitat i voluntat d'arribar a la independència de Catalunya. Només els 8 diputats d'ERC presents al Parlament, entre els quals hi havia Anna Simó, Francesc Vendrell, Uriel Bertran i Marina Llansana, van signar el document on es reafirmen en la voluntat d'arribar a la independència de Catalunya a través d'una proclamació unilateral des de la cambra catalana.
Aquesta és la segona mobilització convocada pel col·lectiu Acte de Sobirania, després de l'escenificació de l'enterrament de l'Estatut a la Plaça Sant Jaume, un acte simbòlic que va aplegar 1.500 persones el passat 11 de juny.
El col·lectiu assegura que la via autonòmica és 'una via morta que no duu enlloc' que aboca Catalunya 'a desaparèixer com a país i com a poble'. L'objectiu de les seves accions és emplaçar els representants polítics a 'acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta'.
Les travesses sobre quan es farà pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs contra l’Estatut presentat pel PP fan ballar els partits catalans. Però la jurisprudència d’aquest tribunal pel que fa a calendaris no hi entén de presses: el temps d’espera es compta per anys.
Al TC s'hi amuntega la documentació de fins a 62 qüestions relacionades amb Catalunya, entre les quals, 6 recursos d’inconstitucionalitat presentats per l’Estat contra normativa catalana, 19 recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat contra l’Estat, 36 conflictes de competències plantejats per Catalunya contra l’executiu espanyol i un conflicte de competències requerit per l’Estat contra la Generalitat. Els registres d’entrada de 5 d’aquests litigis pertanyen al segle passat, als anys 1998 i 1999.
A parer de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el fet que Catalunya hagi presentat diverses qüestions al TC contra normativa espanyola “demostra un criteri clar d’independència política del nostre país i el compliment de la seva obligació com a govern de denunciar qualsevol sospita que s’estiguin ignorant o vulnerant competències”.
En aquest sentit, Tura demana a l’executiu espanyol que “entengui aquesta actitud del govern català no com una tendència al conflicte permanent, sinó com un estat de vigilància ferma d’aquelles competències que ens han estat conferides”.
El president de CiU, Artur Mas, ha advertit el govern espanyol que un nou incompliment en l'acord pel finançament autonòmic suposaria el final de la via constitucional i estatuària. Així, segons ha avançat Mas a l'espai L'entrevista de Catalunya Informació, de produir-se un nou incompliment amb Catalunya caldria buscar una estratègia comuna a través d'una cimera de tots els partits catalans i d'una consulta a la ciutadania.
I és que de produir-se un mal acord de finançament i una sentència sobre l'Estatut desfavorable als interessos del país, "Catalunya haurà arribat a la conclusió i a més a més, a la conclusió pràctica, per la via dels fets, que per seguir lluitant per l'autogovern i per la seva pròpia llibertat, la seva capacitat de decisió i pels seus diners, doncs, la via constitucional i dels Estatuts d'Autonomia ha deixat de ser útil", ha argumentat Mas. Segons ell, davant d'aquesta situació "s'haurà de veure com Catalunya passa pàgina i enceta un nou camí", i ha volgut deixar clar que davant d'una "situació important de país", els ciutadans han de ser consultats "d'una forma o d'una altra", ja sigui a partir d'un referèndum o una consulta popular.
Artur Mas també ha dit que donaran suport al PSC si es queden fora de l'acord, però ha afegit que això haurà d'anar acompanyat d'una actitud coherent a Madrid. El líder de Convergència també ha dit que sense un acord de finançament satisfactori el seu partit no donarà suport a Zapatero en la votació dels pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve.
Membres d'ICV i ERC donen suport als antitransgènics
Prop de 2.000 manifestants s'han passejat aquest diumenge pel centre de Barcelona, en una marxa promoguda per la Plataforma 'Som lo que sembrem' que demanava a la classe política que retiri les esmenes a la totalitat a la ILP contra els transgènics. De no retirar-se, les esmenes contràries a la iniciativa antitransgènica presentades pel PSC, CiU i PP aconseguiran aturar la ILP, que havia aconseguit recollir 105.000 signatures arreu del territori català i esperava aconseguir que el Parlament legislés per tal de protegir l'agricultura tradicional. A la marxa s'hi han acostat representants d'ICV i d'ERC, les dues úniques formacions catalanes que defensen que s'obri un debat sobre els transgènics a la cambra catalana.
Avui: Enfrontaments entre els manifestants antitransgènics i els Mossos davant del Parlament
La marxa per la llibertat afectiva i sexual va recòrrer el centre de la ciutat, organitzada per la Comissió Unitària 28 de juny, integrada pel Col·lectiu Gai de Barcelona.
En un ambient festiu i reivindicatiu, es va organitzar amb motiu del dia de l'alliberament de gais, lesbianes i transsexuals, que aquest any ha posat l'accent en la reivindicació d'una educació en nous valors.
Els manifestants es van congregar a la plaça Universitat i van recòrrer els carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Sant Jaume, on dos activistes del moviment a favor de l'alliberament sexual van llegir un manifest en què van denunciar que l'educació sexual a les escoles, i especialment a les catòliques, és reaccionària i no ensenya totes les opcions, cosa que impedeix el desenvolupament sexual dels nens.
A més de demanar una educació sexual completa, oberta i honesta, en el manifest es va recordar que des de l'Estat no es posen els mitjans suficients per evitar agressions a homes i dones transsexuals, lesbianes i gais.
Finalment la Sexta ha cedit a les pressions de sectors propers a Pedro J. Ramírez i no emetrà el polèmic reportatge on el periodista català Manel Fuentes visita la piscina il·legal del director de El Mundo, declarada d'ús públic ara fa unes setmanes per l'Audiència Nacional espanyola. Al vídeo, que s'havia d'emetre al programa 'Malas compañías', Fuentes sortia de l'aeroport del Prat amb banyador i barnús i agafava l'avió per tal de dirigir-se a Son Servera (Mallorca) i fer una capbussada a la piscina il·legal. Ara, dies després del rodatge, la productora assegura que el reportatge no s'emetrà ja que 'ha perdut interès informatiu' i 'ja no és d'actualitat'.
Els ajuntaments de Barcelona i Flix van signar ahir el conveni per promocionar mútuament els seus refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola museïtzats, que són uns dels més destacats de Catalunya: es tracta del Refugi 307, en el cas de Barcelona, i un refugi que hi ha a Flix. Després de firmar l'acord, representants d'un i altre ajuntament van visitar el Refugi 307, que està situat al número 169 del carrer Nou de la Rambla, a Barcelona.
Fa quaranta anys que amb el tancament de la presa de Riba-roja es va acabar la navegació per l'Ebre que havia estat viva des de l'inici dels temps
Fa quaranta anys, per encàrrec de l'aleshores sotsdirector de La Vanguardia, Hiracio Saenz Guerrero, vaig escriure una sèrie de 12 reportatges sota el títol de Las Riberas catalanas del Ebro. Tractaven del paisatge, els pobles, la història i la gent dels 24 pobles que voregen el riu entre Mequinensa i la Mediterrània. Es varen publicar al final de l'agost, un mes després que Neil Artmstrong xafés per primera vegada el sol de la Lluna. El bon amic Xavier Garcia m'ho ha recordat i el Google m'ha permès accedir a l'hemeroteca i refrescar la memòria del que vaig veure i comptar aleshores i que ara tenia ja perdut en la boira del passat.
No fou debades la iniciativa del periòdic per tractar l'afer. Feia pocs mesos que s'havia segellat el mur de la presa de Riba-roja la qual cosa suposava l'extinció definitiva de la navegació per l'Ebre. El nivell de l'embassament va anar pujant fins a inundar la part baixa del poble vell de Mequinensa que, amb la precipitació autoritària pròpia de l'època, havia estat dinamitat totalment quan una bona part s'hauria pogut salvar perquè mai va arribar a quedar sota la cota màxima del pantà. Foren moments de fort dramatisme, com molt bé explicà lúcidament Jesús Moncada vint anys després (Camí de Sirga, 1988). Encara més dramàtica, però, és la imatge del campanar del poble vell de Faió enderrocat emergint de les aigües. És l'antítesi de la fotografia popular del campanar de Sant Miquel a l'embassament de Sau, que els periòdics han establert com a punt de referència per a tot Catalunya. El campanar de Sau emergeix net i visible al bell mig de les aigües; el de Faió apareix amagat al colze d'una barrancada, envoltat de muntanya, en un lloc ombriu i feréstec amb els ganyots dels aligots. A mi em va produir esgarrifança i una sensació de desastre universal, és clar que fou fa ja vint anys i el temps distorsiona les imatges. Distorsió com la que em queda de la navegació fluvial. A Tortosa, a la banda esquerra de l'Ebre, vora el pont del tren i davant l'Hostal de Favaró, després Fonda del Ebro, hi hagué el darrer embarcador de llaüts. Era una plataforma de fusta sobre puntals a l'extrem de la qual hi havia una corriola moguda a mà per elevar els sacs. Els llaguts trincaven al seu peu, un vora l'altre, en paral·lel, fins a tres o quatre i els llaguters feien la vida a popa escalfant el menjar amb olletes de terra. Eren els primers anys cinquanta i els xiquets miràvem amb expectació aquell rebombori; després, des del balcó de casa, amb la visió que donava la poca alçada de la infància, no arribava a veure la làmina de l'aigua però sí un pal inclinat que anava avançant riu amunt conduït per la sirga. A l'altra riba de riu, al cantó de Ferreries, va haver-hi durant molt anys un llagut avariat i mig esfondrat; per saber el nivell de les aigües només calia mirar l'embarcació; si estava coberta, el nivell era alt; si es veia tot, hi havia estiatge.
En acabar la presa de Flix (1949) es va habilitar un sistema de rescloses per mantenir el tràfec fluvial amb un túnel espectacular sota terra a les entranyes del poble, que recomano vivament de visitar; després, quan es va acabar Mequinensa (1965), aigües amunt del poble i de l'aiguabarreig amb el Cimca-Segre, ja es va prescindir de l'elevador però encara per poc temps podien arribar les barques des de la Cava. Amb la paret de ciment de Riba-roja fou ja definitiu. L'Ebre va passar de ser riu a esdevenir barranc. Tot plegat fa ja molts anys. Ara es vol rehabilitar el riu perquè el naveguin els esportistes o els turistes. Uns per altres no ho acaben d'encertar. No es pot tornar enrere. Resulta paragògic que el mateix moment en què l'ésser humà guanyava la Lluna perdia l'Ebre.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha demanat aquest dissabte a les forces polítiques catalanes un esforç per mantenir, en aquesta possible recta final en la negociació del finançament, 'la unitat, la energia i la contundència' davant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El republicà ha lamentat 'l'espectacle' dels partits catalans durant el debat de sostre de despesa per al 2010 d'aquesta darrera setmana, on l'abstenció de CiU i ICV i el vot favorable del PSC, van impedir donar el 'toc d'atenció' necessari a Zapatero. Segons Ridao, al Congrés calia llançar un 'correctiu' al Govern espanyol per tal que inclogués en el sostre de despesa els recursos necessaris per al finançament català.
El Congrés dels Diputats va aprovar aquest dijous els objectius d'estabilitat pressupostària de l'Estat per al 2010, pas previ del debat de pressupostos. CiU i ICV van facilitar el tràmit amb dues abstencions crítiques, però el text toparà amb un veto del PP al Senat i el PSOE haurà de buscar suports sòlids per aprovar-lo de nou al Congrés amb majoria absoluta (176 diputats), tal com estableix el reglament.
Ha costat 570 MEUR aportats íntegrament pel ministeri de Foment
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha inaugurat aquest dissabte la flamant estació de Sol de Madrid, una obra que ha costat 570 milions d'euros, gairebé la meitat del que ha costat tota la T-1 de l'Aeroport de Barcelona. La flamant estació connecta 'en temps rècord' dues estacions del TGV i és, segons el president espanyol, la 'joia de la Corona' de les Rodalies de tot l'Estat. A diferència del que passarà amb l'estació de la Sagrera, l'estació Sol de Madrid ha estat finançada íntegrament pel ministeri de Foment. Les instal·lacions inaugurades, a anys llum de les que disposem al Principat, són només la punta de l'iceberg del Pla de Rodalies de Madrid, de 5.000 milions d'euros. Als parlaments durant la inauguració, Zapatero assegurava que la seva voluntat és convertir Madrid en 'una de les ciutats del món millor connectades pel TGV'.
El Ministeri de Foment espanyol ha pagat íntegrament les obres, que han durat cinc anys i que han permès construir un túnel de connexió amb Atocha i Chamartín (420 milions) i l'estació (150 milions) amb la caverna de les andanes excavada en terra més gran del món, de 207 metres de longitud, 20 d'amplada i 15 d'alçada. Al 2010 en faran ús 70.000 viatgers diaris que ja podran accedir directament des del quilòmetre zero a l'Aeroport de Barajas. L'obra complementa la inversió del govern espanyol al Pla de Rodalies de Madrid, que segons Zapatero situa la capital espanyola al capdavant del Món en conectivitat ferroviària.
La protesta del Grup Acte de Sobirania, que ha començat a les 18h a l'Arc del Triomf de Barcelona per dirigir-se fins al Parlament, ha aplegat 5.000 persones, segons els organitzadors. Tot i que en un principi s'espera una assistència de 20.000 persones, els representants han tret importància a les xifres "perquè el que s'ha de valorar és el convenciment dels que han vingut".
Vuit diputats d'ERC –Miquel Carrillo, Uriel Bertran, Marina Llansana, Pere Aragonès, Xavier Vendrell, Alfons Quera, Carmel Mòdol i Anna Simó– i dos de CiU –Josep Rull i Jordi Turull– han rebut els manifestants davant la cambra catalana. Els diputats d'ERC han signat el document del Grup Acte de Sobirania i s'han compromès a treballar per la independència. CiU, en canvi, no l'ha signat perquè "ara és el moment de la via estatutària", però ha afegit que troben "legítima la manifestació" a la qual donen suport.
Davant del Parlament, els manifestants han increpat els deu diputats amb crits de "botiflers" i "traïdors". Els diputats, però, han respost només contestant amb crits "d'independència". Si bé els organitzadors de l'acte s'han mostrat satisfets amb la resposta d'ERC i CiU, els assistents han seguit xiulant i escridassant els representants polítics mentre aquests rebien els documents d'Acte de Sobirania.
Salvador Cot: Un símbol i una manifestació (Avui)
L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va assegurar que entén “perfectament” que s’advoqui per l’independentisme davant l’actitud “hostil” d’Espanya respecte a Catalunya, encara que va manifestar que no creu que l’independentisme sigui la solució. “L’independentisme crec que no té sortida, i el no independentisme també ho té difícil. Per tant ara és un moment realment molt complicat”, va declarar Pujol, després de recalcar que l’actitud de PSOE i PP cap a Catalunya és “molt negativa”.
En declaracions a RAC 1, Pujol es va referir a antics dirigents de CiU com l’exconseller de Justícia i Governació Agustí Bassols o el també exconseller Max Cahner, que han impulsat l’associació Sobirania i Justícia, que aposta obertament per la independència de Catalunya.
L’expresident va afegir que “per ara” Catalunya no pot esperar “grans coses positives” respecte als temes que té pendents, com el model de finançament o la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. No obstant això, va advertir que en el futur “això pot canviar” si l’Estat “baixa del burro”.
Les principals milícies protestants d'Irlanda del Nord han anunciat que es desarmen i asseguren que han començat a destruir els seus arsenals.Concretament, la Força de Voluntaris de l'Ulster, l'Associació de Defensa de l'Ulster i el minúscul comando de la Mà Roja han fet públic el seu desarmament en un comunicat conjunt difós a Belfast.
Aquests tres grups, qualificats de terroristes, estan prohibits al Regne Unit, i s'han atribuït més de 500 morts durant el conflicte a Irlanda del nord.
Han estat durant molts anys els enemics declarats de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, que ara fa quatre anys ja va anunciar l'entrega de les armes. La destrucció de l'arsenal republicà l'ha certificat una comissió internacional. De moment no ha transcendit com es verificarà la desaparició de les armes de les milícies protestants.
Els líders de l'UVF han declarat en un comunicat que han portat a terme la destrucció d'armes per afavorir "l'establiment d'una democràcia responsable en aquesta regió del Regne Unit, per eliminar el pretext que les armes unionistes són un obstacle per al desenvolupament de les nostres comunitats".
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr