Com ho veieu?

No juguem amb les coses de menjar

Reflexionem: a votar, ELLOS sempre hi van TODOS !!!

Humor/Amor

El Papa Benet XVI petonejant l'Imam Ahmed Mohamed el-Tayeb de la mezquita Al-Ashar de El Caire a la campanya de Benetton

#durandiputatdesde1979 triomfa a la xarxa

El nou president d'ERC, Oriol Junqueras, va retreure ahir a Josep Antoni Duran i Lleida que hagi sigut diputat de manera ininterrompuda des de 1979. "L'any 1979, Duran ja era diputat i jo estudiava primària: algú em pot dir què ha fet intel·lectualment pel país, què ha fet econòmicament quin projecte ha aportat?", va ressaltar.

Avui, la idea ha fet furor a Twitter. Mitjançant l'etiqueta #durandiputatdesde1979 , que ara per ara és la més utilitzada arreu de l'Estat espanyol, els internautes abonen la crítica formulada per Junqueras, amb piulades carregades d'ironia: "Va ser tan bo, el cara a cara entre Jaume I i Duran i Lleida..." ( @roccasagran ), "Duran va participar en la redacció de 'La Pepa' l'any 1812. En aquell moment ja volia ser ministre, i encara li dura" ( @miquelrossello ) o "Com ha de solucionar la bombolla immobiliaria si en 32 anys no ha sabut trobar apartament de lloguer a madrid" ( @etassies ), entre d'altres.

Del que parlàvem ...

Salvador Cot: «Cosas bonitas»

Ahir va ser un dia històric, encara que passés relativament desapercebut. Perquè va ser ahir, a Canovelles, quan va començar la campanya del no, el bloc argumental que haurà de confrontar idees i projectes contra els partidaris del sí, que ja fa anys que despleguen tota mena de raons -polítiques, culturals, lingüístiques, democràtiques i econòmiques- per liquidar definitivament la dependència de Madrid. I el primer argument dels partidaris de la Catalunya espanyola és que els catalans, després de la independència, es perdrien "cosas bonitas", en referència a les ciutats de Sant Sebastià i Sevilla. Bé, estan començant a argumentar, les bases de l'espanyolisme no poden demanar un nivell gaire més alt als seus dirigents. L'autor intel·lectual de les "cosas bonitas" és Jorge Moragas, un català instal·lat a Madrid que ha acumulat diversos càrrecs de primer nivell al PP. Es tracta d'un diplomàtic que ha viscut als EUA i sap com funciona el món. Moragas ha estat el primer en creure que es necessita contraargumentar, o sigui que les "cosas bonitas" són l'inici estúpid d'una campanya que acabarà essent intel·ligent.

Algunes companyies de l'entramat ordit per Urdangarin operaven en paradisos fiscals

L'últim capítol de la investigació sobre l'apropiació fraudulenta de fons per part de Diego Torres i Iñaki Urdangarin apunta que part de l'entramat societari creat per tots dos hauria operat en paradisos fiscals del Carib. En concret, es parla d'una partida d'uns 300.000 euros que hauria anat a parar a Belize, país històricament vinculat al Regne Unit i considerat paradís fiscal per l'OCDE fins aquest any. Segons apunta el diari Público, l'empresa De Goes for Stakeholder Management SL, constituïda al març del 2006, hauria fet de pont entre Espanya i Belize. De Goes Center és una de les empreses utilitzades per Urdangarin i Diego Torres per desviar diners públics i "apoderar-se" d'ells, segons la interlocutòria dictada pel jutge que instrueix el cas Palma Arena. Del de El Periódico, s'assegura que els investigadors del cas "han trobat proves" que confirmen les transferències "per part de la trama a empreses del paradís fiscal de Belize vinculades a Torres". ElPunt/Avui: La fiscalia acusa Urdangarin d'ordir la trama fraudulenta

Un musulmà i un caricaturista es fan un petó a la nova portada de 'Charlie Hebdo'

La revista satírica francesa Charlie Hebdo ha respost amb ironia a l'atac que va rebre la setmana passada a la seva seu després de publicar una portada en què s'anunciava que Mahoma s'havia convertit en redactor en cap de la revista per un dia. En el número d'aquesta setmana, la portada mostra un musulmà i un caricaturista fent-se un petó apassionat, sota el títol, "l'amor és més fort que l'odi".

La Casa Blanca nega haver contactat amb extraterrestres

Menos mal que ho han aclarit !!! El Govern nord-americà ha hagut d'emetre un comunicat oficial negant els suposats contactes entre l'Administració dels Estats Units i éssers extraterrestres, després que una petició popular a través del programa governamental We the people (Nosaltres, el poble) recollís el suport necessari per aconseguir una resposta per part de l'Administració.

Broggi estaria “encantat” que Espanya hagués triat a Portugal el 1640

El candidat d'ERC-Catalunya Sí al Senat critica durament l'al·lusió de Peces-Barba als bombardejos sobre Barcelona El candidat d'ERC-Catalunya Sí al Senat, el metge centenari Moisès Broggi, ha respost a Gregorio Peces-Barba que estaria “encantat” que Espanya hagués triat a Portugal i no a Catalunya en la crisi de 1640 , que va acabar amb la independència del territori lusità.

Broggi ha interpretat que les paraules d'un dels ‘pares' de la Constitució es deuen al fet que Espanya percep a Catalunya com un “destorb” , però ha assegurat que potser passaria amb Portugal si avui en dia fos el país lusità qui formés part de l'Estat espanyol. Broggi és més crític amb l'al·lusió de Peces-Barba als bombardejos sobre Barcelona, el que considera “una broma maliciosa” de dubtós gust que el ponent constitucional podria haver evitat demostrant major sensibilitat.

“Ells tenen la força, però nosaltres tenim la raó, i la força cada vegada és més difícil d'aplicar perquè tothom els aniria en contra”, ha resumit sobre el polèmic comentari de Peces-Barba.

El metge català, de 103 anys, va atendre als ferits dels atacs aeris a Barcelona ja que el 1937, amb 28 anys, va entrar a treballar com a metge de guàrdia a l'Hospital Clínic de la capital catalana, un dels centres que va acollir als afectats per les bombes.

MARXEM PITANT !!!

«Ens hauria anat millor amb els portuguesos que amb els catalans ?» Indignació dels advocats catalans que ja han anunciat que presentaran queixa formal al Consejo General de la Abogacía Española i enviaran una carta de denúncia al catedràtic de Dret Gregorio Peces Barba . El motiu d'aquesta reacció irada ha estat un comentari que ha pronunciat un dels pares de la Constitució Espanyola en començar la seva intervenció en el conclave dels advocats espanyols que s'està celebrant a Cadis.

Peces Barba que enraonava sobre l'evolució de l'Estat de les autonomies ha assegurat que a "Espanya ens hagués anat millor amb els portuguesos que amb els catalans". Una sentència que ha molestat de forma vehement, fins i tot han abandonat l'auditori, els advocats catalans que participen en l'assemblea de lletrats espanyols que avui s'ha encetat a la ciutat andalusa. No ha estat aquesta l'única etzibada de Peces Barba a l'organització territorial de l'Estat espanyol. L'exrector de la universitat Carles III de Madrid ha sentenciat que Brussel·les no veuria gens bé un procés d'independència a Catalunya i a Euskadi. Així mateix ha sentenciat que caldria limitar les autonomies.

Separatisme pecaminós

"Lo separatisme produeix ceguera" !!! La Conferència Episcopal ha presentat aquest divendres les propostes per a les eleccions del 20-N, entre les quals destaca un avís del "risc de manipulació de l'opinió pública per pretensions separatistes". En el document, els bisbes reconeixen "la legitimitat moral dels nacionalismes o regionalismes que, per mitjans pacífics, desitgin una nova configuració de la unitat de l'estat espanyol".

Ara bé, adverteixen que cal "tutelar el bé comú de la nació espanyola, evitant els riscos de manipulació de la veritat històrica i de l'opinió pública per causa de pretensions separatistes". La guia política dels bisbes rebutja lleis a favor de l'avortament, l'eutanàsia i els matrimonis homosexuals.

Ja era hora !!!

La CE impedirà que "grans terratinents, aeroports, camps de golf i pagesos de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles S'ha acabat la festa de la Política Agrària Comuna (PAC). Així ho ha anunciat a Comissió Europea que tancarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als grans terratinents i als pagesos catalans de la vella Europa i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la PAC aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf". Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents. Una situació que a l'Estat espanyol representa que una sola família, la de la Duquessa d'Alba, s'emporti més de dos milions d'euros en "ajudes". La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. Espanya com a tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, serà dels més perjudicats.

12 d'octubre, dimecres

Botifarrada contra la Hispanitat

Les Joventuts d'Esquerra (JERC) organitzen diferents actes arreu de Catalunya per protestar per la celebració del dia de la Hispanitat.

Ara: Botifarrada contra la Hispanitat a porta tancada per ordre de l'alcalde Albiol "Visita llocs excitants, coneix gent interessant i, després, mata-la ?"

Bé de Déu trobat al Pinell

Steve Jobs 1955 - 2011

Steve Jobs, nascut l'any 1955, ens ha deixat aquest dijous 5 d'octubre de 2011 després de lluitar durant set anys contra un càncer de pàncrees que el va apartar en diverses ocasions de la seva tasca al capdavant d'Apple, en alguns moments de baixa per malaltia, fins que va decidir deixar el seu càrrec escollint com a substitut Tim Cook. El fundador d'Apple, acomiadat de la companyia el 1985 per problemes amb la cúpula directiva, va tornar després de fundar i dur a la popularitat Pixar, on es van crear pel·lícules d'animació com Toy Story, Monsters Inc. o Buscant a Nemo. També durant aquests anys va fundar NeXT, companyia que adquiriria Apple el 1996 per millorar el seu sistema operatiu. De fet, poc després, el 1997, va ser nomenat de nou director d'Apple, i fou des de llavors quan la companyia de la poma adquirí més popularitat, amb ordinadors que han passat a la història i dispositius com l'iPhone o l'iPad que van col·locar Apple al capdavant de la innovació en dispositius mòbils. Ocupà el càrrec de conseller delegat (CEO) d'Apple fins l'agost de 2011, moment en què va renunciar nomenant Tim Cook el seu substitut i passant a ocupar el càrrec de president de la companyia.

Salvador Cot: Senyor Tomás, torni de turista

Un setanta per cent dels ciutadans espanyols no tenen cap interès en l'espectacle dels braus, però això és igual. El nacionalisme d'estat és d'una radicalitat tal que superposa els símbols identitaris a qualsevol consideració de tipus cívic o ètic. Mentre hi hagi Espanya, hi haurà toreros. És la seva opció, però no la de la resta del món.

En canvi avui i aquí es materialitza una victòria incontestable del civisme. Quan mori l'últim brau d'aquesta tarda a la Monumental s'haurà acabat, definitivament, amb una pràctica indefensable a través de la democràtica directa i la participació popular. En aquest cas, el catalanisme ha respost a una demanda animalista d'abast internacional. Ha estat una victòria de les bases, no pas dels partits, que mai no haurien pres la iniciativa en un debat tan simbòlic com aquest. És a dir que, com sol passar en aquest país, és la gent qui s'organitza i qui guanya.

O sigui que, en fi, potser no som imparables, però el que sí sé és que no tenim voluntat de parar. Salvador Cot: Qui va matar a Dudalegre?

El TC admet el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès

No tenen res millor que fer? El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès. L'aplicació de la norma queda en suspens de manera cautelar fins que els magistrats resolguin el recurs en ferm, com passa cada vegada que el TC admet a tràmit un recurs procedent del govern espanyol.

L'executiu de Zapatero entén que una llei aprovada pel Parlament de Catalunya no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.

Salvador Cot: Estan bojos, aquests espanyols

De petit, sempre m'havia preguntat quin podia ser el motiu que empenyia Juli Cèsar a l'obsessió per dominar el petit llogarret gal on resistien Astèrix, Obèlix i els seus convilatans. Era un poble de quatre cases, en el qual el sistema econòmic es reduïa a una peixeteria -d'escàs prestigi-, un ferrer no gaire productiu i una pedrera de menhirs. Per quina raó l'emperador de Roma hi destinava quatre guarnicions permanents? Per què s'entestava d'aquesta manera amb uns caçadors de senglars que no molestaven ningú? Han passat els anys, però no puc deixar de tenir una sensació semblant ara i aquí. ¿Què pot moure a l'obstinació contra la llengua catalana a una cultura com la castellana, parlada i escrita des de Terra de Foc fins a Guinea Equatorial? Què es juga una literatura amb onze premis Nobel contra la llengua territorial que fem servir en aquest racó del Mediterrani?

Potser és l'instint del dominador, del depredador cultural al qual, com al Juli Cèsar de Goscinny i Uderzo, l'inquieta l'excepció i la resistència. Però, vistos els mapes dels dos imperis, jo segueixo pensant com Astèrix: estan bojos.