16 de febrer, 2010
El ministeri d'Indústria espanyol va pagar perquè Ascó s'avingués a acollir el cementiri nuclear
Un veí denuncia que els Rurals van instar-lo a callar quan va voler demostrar que l'origen del foc no era el llamp
ERC es queda sola defensant que el ple del Parlament voti sobre les consultes
Segons ERC, CiU ha estat "absolutament incoherent amb la posició de militants" que estan donant suport a les consultes, així com diversos dirigents, entre ells el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol.En un comunicat, ERC ha recordat que el mateix Oriol Pujol va dir el passat 13 de desembre a Vic "que el dret a decidir sortia del seu silenci, i que tothom n'havia de prendre nota". "Amb la decisió d'avui –destaca el comunicat dels republicans–, tothom ha de prendre nota que CiU ha volgut silenciar la proposta" duent-la a la Comissió d'Afers Institucionals.
La proposta pretenia agrair l'esforç dels organitzadors de les consultes, així com la implicació i participació de la societat civil organitzada, càrrecs electes locals i civils que es van mobilitzar el diumenge 13 de desembre. També volia posar en valor la segona i tercera onades que encara s'han de celebrar.
Des de CiU, argumenten que només s'eleven al ple propostes de resolució en casos d'excepcionalitat.
Carme-Laura: La humiliació d'un Conseller
Ernest Maragall ha acceptat ésser humiliat de manera pública obligat per Montilla que a canvi de no cessar-lo del càrrec li ha exigit que rectifiqués davant de la premsa el que havia dit i escrit :"el Govern no té projecte de país".
Ahir per la tarda veiérem una escena trista, un espectacle indecorós per a la persona i el polític. Maragall, després de l'entrevista amb Montilla, al mateix Palau, digué davant de les càmeres: "el Govern té projecte de país".
L'actuació ha estat tremenda, vergonyant, m'ha recordat aquelles confessions públiques obligades dels col·laboracionistes o dels vençuts forçats a vitorejar els vencedors i a autoinculpar-se de faltes no comeses. La submissió de Maragall, la seva manca de coherència i dignitat política ha estat penosa, però pitjor ha estat la voluntat de qui ho ha propiciat. Tal vassall, tal senyor!.
La dignitat del Govern obligava Montilla a acceptar la dimissió del seu Conseller; la seva reacció ha estat impròpia d'un President, ha estat una mostra de la seva incapacitat política per a aturar la descomposició imparable del mateix Govern. Ernest Maragall s'ha autodesqualificat políticament i ètica. La venalitat té moltes cares.
Coc Ràpid: La humiliació d'un Conseller
VilaWeb: El govern esquiva la polèmica per les declaracions de Maragall
Educació sanciona amb vint dies el director d'institut de Monfort
La sanció s'aplicarà a partir de demà i fins al dia 8 de març.
El sindicat STEPV ja ha criticat la sanció i ha animat els centres a refusar-la públicament. També s'ha pronunciat la Plataforma per l’Ensenyament Públic, que ha decidit de començar 'accions contundents en tots els centres docents i en el carrer pel que considera una acció molt greu contra tota la comunitat educativa', segons que diu en un comunicat. Així, demà al matí es concentrarà a la porta de la Conselleria amb cartells de Font de Mora cap per avall. A més, els representants sindicals abandonaran la mesa sectorial convocada a les deu del matí després de traslladar la seva protesta als representants de l’administració.
A banda, proposa que durant els vint dies que dura la sanció, els centres posin crespons o llaços grocs en solidaritat amb Santiago, enviïn escrits de solidaritat i protesta i convoquin concentracions de deu minuts al pati.
El CGPJ dóna deu dies a Garzón per al·legar abans de tramitar la seva suspensió
Segons fonts del CGPJ, la comissió ha acceptat escoltar el magistrat "per raons constitucionals", ja que entén que la persona afectada ha de poder pronunciar-se "perquè no es produeixi indefensió". La resolució de la comissió permanent es fonamenta en la sentència del magistrat del Suprem Luciano Varela –que instrueix la causa contra Garzón per investigar les desaparicions del franquisme–, en què l'instructor va exposar de manera contundent els seus motius per fer seure Garzón a la banqueta. La resolució està pendent que la sala resolgui sobre el recurs d'apel·lació presentat pel magistrat de l'Audiència Nacional.
Els vocals també tenen sobre la taula la sentència dictada per la sala el passat 28 de gener admetent a tràmit una segona querella contra Garzón –per presumpta prevaricació, suborn i estafa–, relacionada amb la gestió d'uns cursos patrocinats pel Banc Santander a la Universitat de Nova York.