Un centenar de manifestants tallen la C-12 a Ascó per repartir informació contra el cementiri nuclear

Un centenar de manifestants han tallat aquest diumenge a la tarda la carretera C-12 a Ascó (Ribera d'Ebre) per mostrar el seu rebuig al cementiri nuclear. La manifestació ha estat convocada pel nou grup intercomarcal 'Veïns d'Ascó', creat fa tot just una setmana. Durant 20 minuts, els participants a la concentració han tallat totalment la circulació i després s'ha donat pas alternatiu als vehicles durant una bona estona. Els automobilistes han rebut tríptics informatius amb els motius pels quals es rebutja la instal·lació del cementiri nuclear a la zona. La portaveu de l'associació 'Veïns d'Ascó', Noemí Poquet, demana 'alternatives de desenvolupament econòmic al cultiu nuclear'. El Punt: Un centenar de persones tallen la C-12 a Ascó per mostrar el rebuig a l'MTC

Diari de Tarragona: Un centenar de veïns tallen la C-12 en protesta contra l’MTC a Ascó

reusdigital.cat: Un centenar de manifestants tallen la C-12 a Ascó contra el cementiri nuclear CANC: Vídeos del tall de carretera a Ascó, el 23 de Maig

Esquerra força una comissió d’investigació per aclarir la relació entre les finances de CDC i el cas Millet

ERC ha anunciat aquest diumenge que se suma a la petició d'ICV i PP per demanar la creació d'una comissió d'investigació al Parlament per aclarir la relació entre el finançament de la fundació Trias Fargas de CDC amb el cas Millet. El secretari general dels republicans, Joan Ridao, critica que Artur Mas no hagi donat explicacions i considera que caldrà aclarir si CDC hauria 'blanquejat diners del Palau per finançar comissions il·legals'. Tot i que el PSC no es posicionarà fins dimarts, l'aval d'ERC força la comissió d'investigació ja que compta amb el suport parlamentari necessari.

elPeriódico: ERC recolza la comissió d'investigació del ‘cas Millet’ i deixa la clau al PSC

El Parlament espera l'informe jurídic del Govern per demanar que el TC es declari incompetent

El Parlament de Catalunya està a l'espera de conèixer el contingut de l'informe jurídic encarregat pel Govern sobre la declaració d'incompetència del Tribunal Constitucional (TC) per personar-se davant l'alt tribunal i fer aquesta petició. Diverses fonts parlamentàries han donat per fet que aquest pas pot ser imminent i que es podria fer dimarts mateix, la mateixa setmana que el president de la Generalitat José Montilla, compareixerà al Senat i que els grups catalans registren una reforma de la llei del TC. La cambra ja té llest el seu informe, que avalaria que el TC es pot declarar incompetent, però resta a l'espera de saber si els serveis jurídics del Govern arriben a la mateixa conclusió.

Dues ciutats de Sardenya prenen l'exemple d'Arenys de Munt i faran un referèndum perquè l'illa es consideri una nació

Dues ciutats de Sardenya prendran l'exemple d'Arenys de Munt i faran un referèndum per preguntar la població si volen que l'illa italiana sigui considerada una nació sarda. Així ho ha anunciat Gavino Sale, líder del partit independentista sard Indipendentzia Repubrica de Sardigna (iRS). "L'autonomia està morta i la independència una mica llunyana, per això volem fer un pas gradual i autoproclamar-nos com a nació", ha dit Sale. La idea del líder independentista és convocar dos referèndums a les ciutats de Perfugas i Silius, municipis on l'iRS podria aconseguir una majoria en les properes eleccions provincials a Sardenya, que tindran lloc el 30 de maig. En les últimes eleccions provincials el 2005, Gavino Sale, mestre de professió, va rebre el suport del 4,3% de l'electorat i va aconseguir entrar al consell de Sàsser. Per primer vegada una província de Sardenya, illa italiana en què també es parla el sard i l'alguerès, tenia un conseller independentista.

Malgrat que l'IRS es declara formalment independentista, Sale ha matisat que l'objectiu de la consulta popular no seria sobre el concepte d'independència, perquè "no estem en aquest nivell de consciència nacional", però sí que ha destacat que molta gent "ha madurat i sedimentat el concepte de nació".

AVE: la ruïna de l’Estat

El tren torna a estar al centre de les nostres vides, diu un dels nous anuncis de Renfe. I també en el centre del nostres problemes, s’hi podria afegir. L’empitjorament de la crisi ha agafat amb el peu canviat el govern espanyol, que, fins no fa gaires dies, presumia de ser el govern que més inverteix en ferrocarril d’alta velocitat del món. Però per molt que brillin els rails per on circulen els trens a 300 km/h cada vegada són més els que discuteixen que l’AVE sigui una bona inversió, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social.

La despesa en línies d’alta velocitat que ha fet l’Estat ha estat estratosfèrica. Actualment Espanya té 1.800 quilòmetres d’aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construcció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la consideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions.

Espanya, en canvi, amb 46 milions i la meitat de PIB que França, s’ha permès el luxe d’haver gastat ja més de 50.000 milions d’euros –la retallada pel dèficit és de 15.000 milions– en ferrocarril d’alta velocitat. I ho ha fet ajudat pels fons europeus de cohesió, la majoria dels quals provinents de França i Alemanya. No és estrany, doncs, que aquests països hagin reclamat a Zapatero que s’estrenyi el cinturó perquè ells ni tan sols s’han plantejat obres d’aquest calibre.

La Maternitat d'Elna, un refugi humanitari

La recuperació històrica de la Maternitat Suïssa d'Elna no es queda en un sol llibre, una obra de teatre i un projecte de pel·lícula. Ara, gràcies a Tristan Castanier, el descobridor de la història, es presenta –traduïda al català– la primera investigació històrica rigorosa, exhaustiva i documentada sobre el cèlebre centre d'acollida i la figura de la seva fundadora, Elisabeth Eidenbenz, ara establerta a Àustria. Paral·lelament a la publicació del llibre, titulat Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d'Elna (1939-1944), editat per Edicions Trabucaire amb el suport de Memorial Democràtic, s'ha posat en marxa el futur projecte de rehabilitació de la Maternitat per impulsar-hi un lloc de memòria amb una exposició permanent i un centre de recerca sobre l'activitat humanitària a Europa al segle XX.

Les restes de Copèrnic reben sepultura a Polònia

Les restes de l'astrònom Nicolau Copèrnic (1473-1543) han rebut avui sepultura a l'altar de la catedral de Frombork, al nord de Polònia, en una cerimònia encapçalada pel líder de l'Església catòlica polonesa, l'arquebisbe Jozef Kowalczyk .

Els arqueòlegs van descobrir les seves restes fa cinc anys durant unes excavacions realitzades a la catedral i tests d'ADN van confirmar després que el crani i els ossos pertanyien realment al famós astrònom i matemàtic nascut el 1473 que, després d'estudiar a Cracòvia i Itàlia, va passar la major part de la seva vida a Frombork des 1503 fins a la seva mort fa 467 anys. En la seva obra més famosa, "De Revolutionibus Orbium Coelestium" (de les revolucions de les esferes celestials) defensava la teoria que el sol i no la Terra, era el centre de l'univers. La seva teoria heliocèntrica, publicada poc abans de morir i molt disputada llavors, va revolucionar la ciència i l'observació del món.

VilaWeb: Soterren Nicolau Copèrnic, mig mil·lenni després de la seva mort

Els científics carreguen contra la Generalitat per no frenar la pèrdua de biodiversitat

Científics del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de la Institució Catalana d'Història Natural, de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat i de les universitats de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la de Girona i la Politècnica de Catalunya donen un fort revés a la Generalitat i "deploren la seva incapacitat" a l'hora de donar una resposta política adequada als compromisos internacionals assumits en matèria de conservació de la biodiversitat.

Aquestes entitats, que representen més de mil científics, han fet públic un manifest coincidint avui amb el dia mundial de la Biodiversitat.

L'ecòleg Rafael Sardà, del CSIC, fa èmfasi en que la llei de Biodiversitat de Catalunya arribarà tard "ja que acaba d'entrar al Parlament i és impossible que s'aprovi abans de les properes eleccions".

Els signants del manifest insten a la Generalitat que emprengui una profunda reorganització administrativa que permeti una cooperació efectiva entre les diferents administracions per millorar la seva eficàcia i alhora reduir costos i burocràcia. En aquest sentit, apunta que l'eina pendent és la creació de l'Agència de Conservació de la Natura, una proposta plantejada pel primer govern tripartit (es van encarregar els estudis) i aparcada posteriorment sense explicació.

LaVanguardia: Científicos cargan contra la Generalitat por no frenar la pérdida de biodiversidad

Móra la Nova recupera la seua història ferroviària

Móra la Nova ha posat en marxa la recuperació històrica d'una de les activitats clau en el desenvolupament del municipi: la comunicació per ferrocarril. Ahir al migdia es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Ferrocarril, que s'ha instal·lat a l'antic edifici de l'enclavament. Es tracta de la primera fase d'un projecte que comportarà la museïtzació completa de l'estació de tren moranovenca, i que recuperarà i recordarà la importància que va tenir aquesta activitat en la història del municipi.

La rehabilitació de l'antiga estació ferroviària, que té més de cent anys, ha estat possible, en part, gràcies a la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial. El seu president, Jordi Sasplugas, es va mostrar molt satisfet ahir per la posada en marxa de la primera fase d'aquest projecte, que té un pressupost total de 3,7 milions d'euros i que permetrà que es rehabilitin més edificis de l'estació.